Categoria: Estudis

Publicació de l’article “A mitja hora de la Catedral”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) gironacatedral.jpg for post 5216El passat 13 de febrer es va publicar l’article “A mitja hora de la Catedral” d’Albert Aulines, prehistoriador del Centre d’Estudis de Girona, al Dominical del Diari de Girona.

L’article tracta sobre els primers pobladors de Domeny (Girona) i la publicació del llibre coincideix amb l’inici d’una nova campanya d’excavacions al jaciment, a l’àrea del futur enllaç  de l’AP7 amb Sant Gregori. La nova campanya té l’objectiu d’aprofundir en l’estudi  i comprensió del fenomen neandertal a Catalunya.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Seminari IMF CSIC sobre Tècniques de teledetecció i observació terrestre aplicades a l’arqueologia i al medi ambient: The use of CORONA satellite photography in archaeology

xarxesDeixa un comentari

Image (1) IMF-CSIC.jpg for post 5131El dimecres 29 de febrer de 2012 a les 17:00h, tindrà lloc, a la Sala d’Actes de la Institució Milà i Fontanals – CSIC (c/ Egipcíaques, 15, Barcelona), el seminari “The use of CORONA satellite photography in archaeology”, el segon d’una sèrie centrada en les interaccions home-medi ambient i en les xarxes socio-ecològiques.

El seminari, organitzat pel Departament d’Arqueologia i Antropologia (IMF-CSIC), proposa acostar a estudiants i investigadors a tractar l’arqueologia des de la perspectiva de l’ecologia humana. El Dr. Galiatsatos introduirà les fotografies dels satèl·lits CORONA, com aquestes s’han utilitzat per respondre preguntes actuals i com s’han aplicat a la recerca arqueològica. Històricament, els arqueòlegs han utilitzat les fotografies aèries per detectar traces del passat. A molts països però, la cobertura o disponibilitat de certes imatges aèries és insuficient o inassequible. Les fotografies dels satèl·lits CORONA es van obtenir durant la dècada de 1960, en una època en què molts paisatges (i, per extensió, el registre arqueològic preservat a la superfície terrestre) encara no havien patit l’expansió de l’urbanisme i l’agricultura mecanitzada. El detall de les imatges CORONA és comparable a les fotografies aèries a gran altitud i la seva relació cost/cobertura fa que sigui un recurs molt barat. Per això les fotografies CORONA han esdevingut una valuosa font d’informació en estudis arqueològics.

Conferència «Fa 125 milions d’anys. Quan els Ports eren un litoral poblat per dinosaures»

xarxesDeixa un comentari

Image (1) iguanos1.jpg for post 4522La Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) ha programat unes sessions científiques pel curs 2011-2012 que s’inicien el 27 de gener de 2012 amb la conferència «Fa 125 milions d’anys. Quan els Ports eren un litoral poblat per dinosaures».

L’acte tindrà lloc a la sala d’Actes del Museu de les Terres de l’Ebre (Amposta, Montsià), a les 19:00h i estarà a càrrec del Dr. Àngel Galobart, cap del Grup de Recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

El Dr. Galobart parlarà sobre com era el territori de les Terres de l’Ebre, i especialment dels Ports, fa uns 125 milions d’anys. Aquest paisatge era totalment diferent a l’actual ja que estava format per maresmes i zones humides on hi habitaven diverses espècies de dinosaures, dels quals s’han documentat les restes fossilitzades en diferents jaciments paleontològics situats al nord de la província de Castelló.

Aquesta conferència serà la primera d’unes sessions científiques que s’impartiran a diversos centres de Catalunya.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Intervenció arqueològica preventiva per a la recuperació d’un fragment de vaixell a la platja del Serrallo (Sant Jaume d’Enveja, Montsià)

xarxesDeixa un comentari

Image (1) IMG_8593.jpg for post 4471Entre els dies 9 i 16 de gener de 2012 s’ha dut a terme la intervenció arqueològica per a la recuperació d’un fragment de vaixell aparegut a la platja del Serrallo de Sant Jaume d’Enveja (Montsià).

La recuperació del fragment, concretament de la proa, s’ha realitzat gràcies a un projecte organitzat pel Museu de les Terres de l’Ebre, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja i els Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre.

Les característiques constructives que mostra indiquen, que es tracta d’un vaixell anglès, just en el moment on s’alternava la construcció en obra viva i en obra morta. El fragment recuperat presenta unes dimensions màximes de 5,2m de longitud i 3,5m d’alçada màxima i és possible que sigui un dels 5 vaixells anglesos (el Magnum, el Barum 122, el Southamptom 323, l’Harlequín 73, l’Hablioner 80 o l’Alfred 396) que van embarrancar al delta de l’Ebre el juny de 1813 després d’un atac a la ciutat de Tarragona durant la Guerra del Francès, i la qual estava en mans dels francesos. Aquestes restes no es correspondrien al mateix vaixell del Deltebre I, i que el CASC excava des de l’any 2008 a davant de l’Illa de Buda (Deltebre, Baix Ebre).

Feia dos anys que el fragment s’anava tapant i destapant per la sorra de la platja però finalment s’ha pogut recuperar i dipositar de manera provisional en un magatzem del municipi. Amb posterioritat es duran a terme els treballs de consolidació i restauració.

| Galeria d’imatges |

Exposició Moda i Bellesa a l’Antic Egipte

xarxesDeixa un comentari

Image (1) antic-egipte.jpg for post 4245Moda i Bellesa a l’Antic Egipte és l’actual exposició del Museu Egipci de Barcelona – Fundació Clos. Es podrà visitar fins al 20 de juliol de 2012 i les peces que s’hi exposen provenen de les col·leccions del mateix Museu Egipci de Barcelona, del Museo Egizio de Firenze, del Museo Civico Archeologico – Bologna i del Musee des Beaux-Arts de Lyon.

L’exposició tracta d’un recorregut a través de 3000 anys d’història de la moda i la bellesa al país del Nil i suposa, alhora, un homenatge a l’estètica i al gust refinat dels antics egipcis per la cura del cos i els complements utilitzats per a adornar-lo.  A la mostra el visitant podrà gaudir d’exemples de rics aixovars funeraris, tant d’homes, dones o nens, com túniques usades al llarg de la vida d’un egipci, de les quals només se’n conserven una vintena. També hi ha exemples d’objectes importants vinculats a la joieria i a la cosmètica i obres relacionades amb aquesta temàtica com relleus, pintures, estàtues i altres obres artístiques.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

Quadern de Prehistòria Catalana. Número 19 (AAG)

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Quadern19.jpg for post 4173L’Associació Arqueològica de Girona (AAG) publica el número 19 de la seva revista, el Quadern de Prehistòria Catalana.

L’Associació Arqueològica de Girona (AAG) acaba de publicar el número 19 de la seva revista, el Quadern de Prehistòria Catalana. El contingut d’aquest nou número és el següent:

– Pàgs. 1-9: Portada i índex

– Pàg. 11: Editorial – Les dues cares de la tècnica

– Pàgs. 13-14: Presentació i agraïments

– Pàgs. 17-57: Albert Aulines, Francesc Xavier Medina, Quim Planas i Joan Abad – La cova “Bauma d’en Noguer” (Albanyà, Alta garrotxa): crònica de l’acabament de la campanya arqueològica de 2010

– Pàgs. 59-65: Joan Abad, Albert Aulines i Quim Planas – El jaciment neandertal del Llepard (Amer, La Selva)

– Pàgs. 67-108: Albert Aulines – Els fets i les vivències de la descoberta de jaciments neandertals a Domeny damunt la colada basàltica del volcà Puig d’Adri (1999-2011)

– Pàgs. 111-115: Eudald Carbonell – Amateurs a l’arqueologia

– Pàgs. 117-126: Pau Martín – La didàctica de la prehistòria als instituts gironins: realitat i possibilitats

– Pàgs. 129-167: Joan Abad, Albert Aulines, Pere Canton, Jordi Masbernat, Enric Bach, Conxita Roca, Francesc Xavier Medina i Quim Planas – Activitats i estudis de l’Associació Arqueològica de Girona (novembre 2010-octubre 2011)

– Pàgs. 169-175: Quadern de treball número 19 (2011)

| Text complet dels articles a RACO |

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 «Les ocupacions de la Cova de Sant Llorenç (Sitges, Garraf): noves aportacions al coneixement de la prehistòria del Garraf»

xarxes1 comentari

Conferència «Les ocupacions de la Cova de Sant Llorenç (Sitges, Garraf): noves aportacions al coneixement de la prehistòria del Garraf»
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 de gener de 2012, 19.00h

Conferenciants: Ferran Borrell, Anna Gómez, Miquel Molist, Carles Tornero i Oriol Vicente
Moderador: Josep Mestres

L’any 2007 un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona va iniciar l’excavació sistemàtica d’aquesta cova, que havia estat excavada durant el primer quart del segle XX. S’ha pogut reconstruir l’estratigrafia arqueològica, amb nivells d’habitatge del neolític antic i final i un nivell sepulcral del bronze inicial amb ceràmiques campaniformes. Els estudis de sediments, fitòlits, pol·len i llavors realitzats, juntament amb les datacions de radiocarboni obtingudes, permeten caracteritzar les diferents ocupacions de la cavitat.

| Galeria d’imatges |
_____________________________________________________________________________________________________
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants.

  • La seva presentació de la intervenció arqueològica a la Cova de Sant Llorenç (Sitges) es fruit d’un projecte programat. Quins eren els objectius del mateix?

El projecte vol contribuir al millor coneixement de la prehistòria recent en l’àrea costera del centre de Catalunya. És una àrea molt significativa i de gran pes en la Prehistòria de Catalunya. A més, tot i que hi ha diferents equips i projectes en curs amb treballs de qualitat, queden, al nostre entendre, encara molts aspectes per aprofundir i la possibilitat de fer aportacions per conèixer fenòmens com l’origen de les societats agrícoles, l’evolució dels primers pagesos,…  Aquest és l’esperit del projecte de recerca desenvolupat. De manera més precisa se centra en l’estudi de les comunitats del neolític antic intentant contribuir a omplir les llacunes de documentació rigorosa i en perspectiva interdisciplinària  sobre aquest període a la zona.

  • Una bona part de la investigació arqueològica s’ha centrat, en els darrers anys, en l’estudi d’assentaments a l’aire lliure. El seu projecte en canvi se centra en l’estudi de les ocupacions humanes en una cavitat càrstic. És esperit de contradicció? Perquè intervenir en el registre d’una cavitat?

Es veritat i, de fet, creiem que l’aportació que es fa des dels assentaments a l’aire lliure es magnífica i està ampliant de manera considerable els coneixements. Ara bé, les coves i balmes han estat tradicionalment un tipus d’instal·lacions humanes que han proporcionat molta informació i creiem que poden seguir proporcionant-la. És veritat que en el passat l’estudi de les cavitats estava orientat essencialment a obtenir una visió diacrònica de les instal·lacions, donat que es prioritzava l’estudi estratigràfic. Ara, des d’una perspectiva més actual i innovadora amb una metodologia de tipus interdisciplinari i una realització de treballs en extensió,  l’aportació d’aquests tipus d’assentaments pot ser molt més amplia. Recordem que donen informació sobre d’aspectes vinculats a medi ambient, a l’organització regional dels assentaments, estructura econòmica,… A més, obtenir una bona anàlisi del reompliment estratigràfic d’una cova es realment difícil i un veritable repte.

  • Quina importància té el jaciment de la Cova de Sant Llorenç?

A la zona del Garraf hi han pocs assentaments en cova ben estudiats. L’excavació i estudi de la cavitat ha permès conèixer de manera detallada les ocupacions més arcaiques que s’estenen entre el neolític antic i el calcolític. Primerament es va poder delimitar l’àrea més afectada pels treballs d’afeccionats en el passat. Després, i gracies a un treball en extensió i en perspectiva interdisciplinària, s’ha pogut realitzar una aproximació a la definició del tipus d’instal·lació, de les característiques econòmiques de les mateixes

Complementàriament, els treballs de camp han tingut una dinàmica de formació pels futurs arqueòlegs o arqueòlogues en buscar i obtenir la participació d’un ampli col·lectiu d’estudiants universitàries d’un grapat d’universitats de l’estat espanyol o del nord d’Àfrica.

Presentació de l’Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2010

xarxesDeixa un comentari

Arqueologia i patrimoni de Barcelona

El proper dimarts dia 10 de gener de 2012, a les 19:00h, tindrà lloc al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), la presentació de l’Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2010.

L’acte tindrà lloc a la seu de la Plaça del Rei (s/n), a la sala de Martí l’Humà, i la presentació es farà a càrrec de Jaume Ciurana, tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona.

| Descarregueu invitació en PDF |

Publicació del llibre «El Futuro de la arqueología en España»

xarxesDeixa un comentari

Image (1) futurarqueologia.jpg for post 4033El passat mes d’octubre es va publicar el llibre «El Futuro de la arqueología en España» de Jaime Almansa Sánchez (editor). El llibre recull l’opinió de 45 professionals de l’arqueologia sobre el futur d’aquesta disciplina al nostre país.

Compost de 45 articles breus, «El Futuro de la arqueología en España» pretén analitzar i reflexionar sobre la situació actual de l’arqueologia i del Patrimoni Arqueològic del nostre país amb la voluntat de buscar solucions als problemes de la professió i donar resposta als nous reptes que planteja el futur en el camp de l’arqueologia.

Entre les 45 articles destaquem la participació de Ramon Ten i Carné, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de Catalunya, amb l’article número 41 «El futuro pasa por una arqueología sostenible».

El llibre pretén generar debat entre tots els sectors dedicats a l’arqueologia, des de l’arqueologia d’empresa, fins a l’acadèmica, passant pels estudiants; i és amb aquest objectiu que s’ha creat el Blog “El Futuro de la arqueología”, on tots podem deixar els nostres comentaris. A més a més, el Blog ens ofereix la possibilitat d’adquirir el llibre en format paper o descarregar-lo en format PDF.

La presentació oficial a Barcelona es farà el 15 de Febrer a les 18 h al Seminari del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, Carrer de Montalegre 6-8, Barcelona.

IV Curs Científic i Tècnic del CIAO «Les noves tecnologies a l’arqueologia. Darreres tendències i aplicacions (TIC i SIG)»

xarxesDeixa un comentari

Image (1) IV-Curs-CIAO.jpg for post 4044El dissabte 17 de desembre de 2011 es portarà a terme el IV Curs Científic i Tècnic «Les noves tecnologies a l’arqueologia. Darreres tendències i aplicacions (TIC i SIG)» al Museu Episcopal de Vic (MEV), organitzat pel Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona (CIAO).

Aquest curs es realitza des del CIAO per tal de continuar amb la voluntat de potenciació i difusió de les disciplines històriques, conscientment de la repercussió de les noves tecnologies i avenços científics sobre dites disciplines. Per tant, en aquest curs es parlarà de tècniques i instruments propis d’altres tipus d’estudis aplicables a l’arqueologia i que permeten extreure més informació sobre els objectes i estructures documentades als jaciments. Així doncs, les TIC i les SIG són un exemple clar del ràpid progrés que ha suposat l’aplicació de les millores informàtiques en la recollida i tractament d’un gran nombre de dades de manera eficient.

| Descarregueu butlleta d’inscripció |