Categoria: Tribuna 2012-2013

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013

xarxesDeixa un comentari

tribuna_2012_2013| Vegeu publicació |

Aquí teniu disponible la versió digital del llibre de recull anual del cicle 2012-2013 de la Tribuna d’Arqueologia. En aquesta publicació trobareu els següents articles:

Primeres pàgines i sumari

Presentació del volum p. 7
Ramon Ten Carné, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Cap del Vol. Un producte, un vaixell i un comerç del Conventus Tarraconensis en època d’August p.11
Gustau Vivar, Carles de Juan i Rut Geli

L’Hort de la Boquera (Margalef de Montsant, Priorat) i el final del Paleolític a la vall mitjana del riu Montsant p. 22
Pilar Garcia-Argüelles, Jordi Nadal, Ester Brieva i Josep Maria Fullola

Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de La Draga i a l’estany de Banyoles (Banyoles, Pla de l’Estany) p. 33
Xavier Terradas, Raquel Piqué, Antoni Palomo, Àngel Bosch, Ramon Buxó, Júlia Chinchilla, Maria Saña, Josep Tarrús, Igor Bogdanovic i Rafel Rosillo

L’assentament del primer ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià): principals resultats dels treballs efectuats al jaciment entre els anys 1997 i 2013 p. 48
David Garcia, Isabel Moreno, Laia Font, Marta Mateu i Carme Saorin

Noves dades sobre el circ romà de Tarragona. Intervenció arqueològica al carrer de l’Enrajolat p. 69
Jordi Vilà Llorach, Imma Teixell Navarro i Carles Brull Casadó

Aportacions clau de la Cova del Parco (Alòs de Balaguer, la Noguera, Lleida) al Magdalenià: vint-i-cinc anys de recerca arqueològica p. 86
Xavier Mangado, Josep M. Fullola, José Miguel Tejero, M. Àngels Petit, Marta Sánchez i Raül Bartrolí

El jaciment tardorepublicà de Puig Ciutat (Oristà, Osona): nous mètodes aplicats a l’arqueologia de recerca p. 100
Carles Padrós, Àngels Pujol, i Roger Sala

Els resultats de les recents intervencions arqueològiques a Empúries: els nous espais de necròpolis de l’àrea sud p. 121
Pere Castanyer, Marta Santos i Joaquim Tremoleda

El Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva): balanç de deu anys d’intervencions arqueopaleontològiques p. 141
Gerard Campeny Vall-Llosera, Bruno Gómez de Soler, Jordi Agustí, Robert Sala, Oriol Oms, Jan van der Made, Francesc Burjachs, Gonzalo Jiménez, Hugues-Alexandre Blain, Julien Claude, Tomáš Pˇrikryl, Isabel Expósito, Juan José Villalaín, Ángel Carrancho, Eduardo Barrón, Souhila Roubach, Lucía López-Polín, Xavier Bolós, Gala Gómez Merino, Núria Ibáñez, Lluís García, Pablo Mateos, David Riba, Rafel Rosillo, Alfonso Díaz i Sergio García

Arqueologia urbana i difusió del patrimoni immoble a Granollers p. 164
Josep Muntal Muns i Elisenda Moix Ezquerra

Arqueologia a la Drassana: l’evolució de l’edifici quan s’hi construïen galeres p.181
Iñaki Moreno Expósito i Marcel Pujol i Hamelink

La Cova del Sardo de Boí i l’explotació de l’alta muntanya als Pirineus occidentals en època neolítica p. 199
Ermengol Gassiot Ballbè, Niccolò Mazzucco, Laura Obea Gómez, Nàdia Tarifa Mateo, Ferran Antolín Tutusaus, Xavier Clop García, Vanessa Navarrete Belda i Maria Saña Seguí

Les barraques de pescadors a la Barcelona moderna (f. XVI – m. XVII) p. 219
Mikel Soberón Rodríguez

Metodologia de treball i resultats preliminars de la prospecció geofísica multisistema realitzada a l’Illa d’en Reixac (Ullastret, Baix Empordà) p. 236
Ferran Codina, Ekhine Garcia, Aurora Martin, Gabriel de Prado, Roger Sala i Robert Tamba

La Fogonussa (Sant Martí de Riucorb). Ibers, romans i visigots a la comarca de l’Urgell p. 244
Oscar Escala, Andreu Moya, Enric Tartera, Ares Vidal, Núria Armentano, i Dominika Nociarova

La muralla de Roda Ciutat. Visigots i carolingis al jaciment de l’Esquerda (les Masies de Roda, Osona) p. 262
Imma Ollich i Castanyer, Montserrat de Rocafiguera i Espona, Albert Pratdesaba i Sala i M. Àngels Pujol i Camps

La intervenció arqueoantropològica de la Sagrera (Barcelona). Aproximació a les pràctiques funeràries i al poblament del Neolític final p. 274
Paz Balaguer, Paula García-Medrano i Alba Tenza

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “La intervenció arqueoantropològica de l’hipogeu de la Sagrera (Barcelona). Aproximació a les pràctiques funeràries i al poblament del neolític final”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “La intervenció arqueoantropològica de l’hipogeu de la Sagrera (Barcelona). Aproximació a les pràctiques funeràries i al poblament del neolític final”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de juny de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Paz Balaguer, Paola García Medrano i Alba Tenza
Moderadora: Gemma Hernández

Aquesta ha estat la darrera conferència de la Tribuna d’Arqueologia de la temporada 2012-2013.

El novembre de 2011, durant el transcurs del seguiment arqueològic de les obres de construcció de l’estructura de l’estació de l’AVE a La Sagrera, es va localitzar un hipogeu d’època prehistòrica, concretament, segons els resultats de les analítiques de radiocarboni, del Neolític Final. L’excavació, que ha tingut una durada d’11 mesos, ha permet extreure 207 individus, a més d’uns 150 articulats (elements en connexió anatòmica conservada que no poden ser englobats dins un individu sencer donat el mal estat de conservació dels ossos més propers) i unes 5000 restes d’individus en posició secundària (coordenats), corresponents als primers enterraments a l’hipogeu. Com a elements d’aixovar únicament s’han documentats dos petits vasos ceràmics i una dena de collaret d’esteatita.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una entrevista amb les directores de la intervenció sobre els aspectes destacats de la seva propera conferència.

  • Parlem d’Hipogeu Neolític. Però, en què es caracteritza aquesta estructura?

La nostra estructura funerària, en tant que hipogeu, es caracteritza per constar d’un corredor d’accés seguit per una cambra excavada en la roca. En el nostre cas l’estructura es troba excavada en el terrenys geològic típic del pla de Barcelona, és a dir, en les argiles compactes ataronjades i amb nòduls carbonatats. La zona d’accés de l’hipogeu es troba ubicada cap al SE de l’estructura. Es tracta d’un accés en rampa  d’uns 2m  de llarg. En aquesta zona s’han pogut documentar dos retalls ovalats que podrien estar relacionats amb el sistema d’entrada.

L’entrada dóna accés a una cambra de dimensions més grans de planta quasi circular, la qual estava destinada pròpiament a la funció funerària. Dintre d’aquesta cambra hem documentat una acumulació de 207 morts, 150 articulats i més de 5000 restes aïllats, que han sigut coordenats independentment.

Desconeixem el tipus de coberta d’aquesta estructura ja que havia desaparegut per l’afectació produïda amb la construcció entre 1851 i 1854 de la línia fèrria que anava de Barcelona a Granollers, i que discorria just per aquest punt.

Llegeix més »

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “La muralla de Roda Ciutat: visigots i carolingis al jaciment de l’Esquerda (les Masies de Roda, Osona)”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “La muralla de Roda Ciutat: visigots i carolingis al jaciment de l’Esquerda (les Masies de Roda, Osona)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de juny de 2013, 19:00h

Conferenciants: Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera, Oriol Amblàs, Maria Ocaña, Albert Pratdesaba, M. Àngels Pujol i Daniel Robles
Moderador:  Toni Caballé

Les darreres intervencions arqueològiques dutes a terme al llarg del 2012 al jaciment de l’Esquerda han permès la descoberta d’una muralla de més de 100 m de longitud i 3 m d’amplada, amb un parament de grans carreus irregulars units amb morter. A més de la torre situada a l’extrem Est de la muralla s’han localitzat dues noves torres cap a l’Oest, la darrera amb una entrada en angle. La tipologia dels paraments, la ceràmica i altre material arqueològic associat apunten cap a una cronologia de construcció i ús entre els segles V i VIII dC, amb una destrucció a inicis del segle IX dC. Tot plegat conforma un conjunt defensiu que tanca l’accés a la península sobre el Ter que permet identificar-lo com la Roda Ciutat esmentada pels Annals Reials de l’emperador carolingi Lluís el Pietós. A finals del segle VIII i inicis del IX dC l’Esquerda-Roda era el centre de la línia de defensa establerta pels francs al llarg del riu Ter davant dels musulmans, per tal de protegir Girona i els passos pirinencs, i avançar cap a Barcelona.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la intervenció a la muralla que ampliaran a la propera sessió de la Tribuna.

  • Per quin motiu es va emprendre la recerca de la muralla de l’Esquerda?

L’estudi de la muralla que tanca l’assentament de l’Esquerda pel nord era un dels projectes pendents al jaciment des de feia temps. Però per fer aquesta excavació calia comptar amb un projecte global, amb unes campanyes més llargues i continuades, i a més la intervenció havia d’anar acompanyada d’una restauració i consolidació pràcticament immediates. Tot això requeria un finançament que estava per damunt de les nostres possibilitats. L’any 2011 vam poder accedir al Conveni Caixes patrocinat per la Generalitat de Catalunya i finançat per la Caixa, i això ens va permetre tirar endavant el projecte, amb una actuació sobre la muralla tot al llarg del 2012 i que continua durant  el 2013. El que no ens esperàvem és que es conservés la totalitat del perímetre de l’estructura, ni tampoc la seva entitat, ni la seva cronologia.

  • Quins resultats ha donat l’excavació?

L’excavació realitzada el 2012 ha donat uns resultats molt interessants. D’entrada, s’han descobert uns 100 metres lineals de muralla, que encara continua per l’oest seguint el cingle, amb una amplada aproximada de 3 metres. La muralla descoberta s’assenta al damunt dels enderrocs de l’antiga fortalesa ibèrica, està construïda a doble cara i té les pedres unides amb morter de calç. A la muralla s’hi adossen unes torres quadrades que s’obren a banda i banda del pany del mur. A més, a la cara exterior s’hi ha documentat la base d’un fossat i una necròpolis.

  • Quina significació històrica té aquesta muralla?

A part de l’entitat de les restes, ha resultat especialment interessant la seva cronologia. Per estratigrafia, tipologia de construcció i materials associats, sembla clar que la muralla es pot datar entre l’època visigòtica i la carolíngia. Per tant podem verificar arqueològicament l’existència de l’antiga Roda Ciutat que esmenten els documents alt medievals, reaprofitada pels francs carolingis a finals del segle VIII dC per tal d’establir una línia defensa al curs mitjà del Ter.

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “La Fogonussa (Sant Martí de Maldà). Ibers, romans i visigots a la comarca de l’Urgell. Excavacions al tram IV del Canal Segarra-Garrigues”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “La Fogonussa (Sant Martí de Maldà). Ibers, romans i visigots a la comarca de l’Urgell. Excavacions al tram IV del Canal Segarra-Garrigues”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de maig de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Oscar Escala, Andreu Moya, Enric Tartera, Ares Vidal i Núria Armentano
Moderador: Francesc Tuset

Les obres de construcció del canal Segarra-Garrigues, al seu pas per Sant Martí de Maldà, han afectat una petita franja linial de l’extensa àrea arqueològica de la Fogonussa. L’actuació ha posat al descobert les restes d’una ocupació continuada des dels ibers fins als visigots. Han aparegut tres basses d’època ibèrica, dos forns de calç i una necròpoli d’inhumació romana, així com restes d’un assentament i un camp de sitges d’època visigoda. Els elements exhumats en aquesta excavació permetran aprofundir en el coneixement de l’evolució del poblament de l’Urgell al llarg dels més de vuit-cents anys d’ocupació de la Fogonussa i per impulsar futurs estudis i projectes d’intervenció en un jaciment que encara pot aportar moltes dades a aquests horitzons cronològics.

| Galeria d’imatges |
________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats del jaciment de la Fogonussa.

  • Què és la Fogonussa?

La Fogonussa és un dels jaciments “clàssics” de la comarca de l’Urgell. Va ser donat a conèixer el 1912, ha estat objecte d’intervencions per part d’afeccionats de la contrada i, l’any 1915, va ser objecte d’una actuació puntualment per part de Josep Colominas i Agustí Duran i Sanpere de la Secció d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Catalans. De fet, més que un jaciment l’hauríem de considerar com una àrea arqueològica que s’estén al llarg de la serra que, entre Sant Martí de Maldà i Belianes, delimita pel nord la vall del Corb. En aquesta suau elevació es concentren en uns 500 m diverses localitzacions arqueològiques en què s’apleguen les restes d’un poblat ibèric, d’una vil·la i necròpolis romanes, d’un forn romà de material constructiu, d’unes tombes de banyera i els possibles indicis d’una ocupació de la primera edat de ferro.

  • Què han suposat les intervencions realitzades entre el 2010 i el 2011?

Les actuacions arqueològiques s’han dut a terme en el marc de la construcció del Canal Segarra-Garrigues. El traçat del canal discorre pel nord de les antigues localitzacions conegudes, a només uns 150 m del poblat ibèric. La sorpresa ha estat la constatació que les estructures arqueològiques s’estenen pel vessant septentrional de la serra. D’aquesta manera, s’han identificat tres basses ibèriques, dos forns de calç romans, dues àrees de necròpolis –una amb seguretat baix-imperial, l’altra encara dubtosa–. Però, potser el més significatiu ha estat la documentació d’un camp de sitges i diverses estructures d’habitació d’època visigòtica, cosa que amplia l’espectre cronològic de les ocupacions de la Fogonussa.

  • Què es pot destacar a nivell antropològic?

Malgrat que encara no ha estat possible realitzar l’estudi de les restes antropològiques al laboratori, el seguiment de camp va aportar una troballa paleopatològica excepcional en les restes de l’EN87. En aquesta estructura s’hi va excavar l’esquelet d’una dona, d’una edat estimada entre els 30 i els 40 anys, que presentava una calcificació a nivell abdominal. L’element calcificat és arrodonit, de superfície rugosa, del mateix color i textura que els ossos de l’individu, i té unes mides d’uns 43×44 mm de diàmetre. Es tracta d’una peça incompleta, i buida, semblant a la closca d’un ou, amb unes parets molt fràgils. Al seu interior s’hi van trobar quatre dents de morfologia anòmala i un petit fragment d’os. Tot i que el diagnòstic de les calcificacions pèlviques o abdominals en paleopatologia és sempre complicat, en aquest cas, tant la localització de la peça, com les característiques macroscòpiques, les imatges del TC, i sobretot el fet de trobar dents a l’interior, va permetre reconèixer que es tractava d’un teratoma ovàric. Un teratoma és un tumor que sol ser benigne, i que conté restes de matèria orgànica, com pèl, dents, ossos, i altres teixits, al seu interior. Únicament hi ha un altre cas publicat de teratoma antic a Europa, procedent de la ciutat de Roma, al jaciment de Via Lucrezia Romana. Correspon a una troballa excepcional tant per la seva etiologia, com per la seva antiguitat.

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “Metodologia de treball i resultats preliminars de la prospecció geofísica multisistema realitzada a l’Illa d’en Reixac (Ullastret, Baix Empordà)”

xarxes4 comentaris

Conferència “Metodologia de treball i resultats preliminars de la prospecció geofísica multisistema realitzada a l’Illa d’en Reixac (Ullastret, Baix Empordà)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de maig de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Ferran Codina, Ekhine Garcia, Aurora Martin, Gabriel de Prado, Roger Sala i Robert Tamba
Moderadora: Susanna Manzano

Entre els dies 21 i 25 de maig de 2012 es va celebrar a la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya el 1st MAC International Workshop of Archaeological Geophysics, un taller eminentment pràctic orientat a la formació de geofísics i arqueòlegs en les principals tècniques de prospecció geofísica aplicables a l’arqueologia: georadar, prospecció magnètica, inducció electromagnètica i resistivitat elèctrica. El treball de camp associat a aquest workshop es va desenvolupar al poblat ibèric de l’Illa d’en Reixac (Ullastret) i va consistir en l’adquisició de dades en alta resolució amb sistemes de prospecció a gran escala. La interpretació dels resultats de l’aplicació d’aquestes tècniques han permès obtenir una visió general de la trama urbana i de la distribució arquitectònica del poblat, ampliant de manera notable el coneixement que teníem fins ara d’aquest important assentament iber.

| Galeria d’imatges |
_________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • En quin marc es van realitzar les prospeccions geofísiques multisistema que es presenten a la Tribuna d’Arqueologia?

La prospecció geofísica és una disciplina en constant evolució i perfeccionament que ha esdevingut una eina indispensable per a la recerca arqueològica. Des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, en col·laboració amb l’empresa SOT Prospecció Arqueològica, es va creure convenient organitzar un curs de geofísica aplicada a l’arqueologia amb alguns dels millors especialistes en prospecció geofísica arqueològica a nivell mundial. El curs es va dividir en sessions teòriques, que s’impartiren a la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i en un taller pràctic realitzat al poblat ibèric de l’Illa d’en Reixac (Ullastret).

  • Quins sistemes de prospecció geofísica es van  aplicar a l’Illa d’en Reixac?

L’objectiu inicial del taller pràctic era el de prospectar una mateixa superfície amb les diferents tècniques aplicables a l’arqueologia. És per això que es va demanar la col·laboració de vàries empreses que varen aportar equips d’última generació. Es va marcar una àrea mínima de prospecció de 5.000 m² on es va realitzar prospecció magnètica, inducció electromagnètica, resistivitat elèctrica i georadar. Cada equip, però, va intentar assolir una superfície major de prospecció. Els condicionants climàtics, geològics i tècnics varen fer que els resultats de cada tècnica fossin diferents en quant a superfície assolida i en la quantitat i qualitat de les dades obtingudes. Això va permetre a l’alumnat comprendre la complementarietat de les diverses eines geofísiques i assimilar millor els aspectes teòrics tractats.

  • Que han aportat aquestes prospeccions al coneixement de l’Illa d’en Reixac?

Fins ara els diferents treballs d’excavació arqueològica havien permès conèixer una superfície aproximada de 3.500 m²­, amb una cronologia d’ocupació que va des de la primera edat del ferro fins a inicis del segle II aC. La complementarietat dels diferents sistemes geofísics aplicats a l’Illa d’en Reixac permeten tenir una visió global del jaciment amb una extensió total de 4,5 ha. Els aspectes més rellevants són l’urbanisme, l’arquitectura i la delimitació de l’espai d’hàbitat. Tot i així, el treball en curs que s’està desenvolupant entre arqueòlegs i geofísics permetrà tenir una interpretació més precisa sobre la funcionalitat de les estructures que s’han pogut documentar. També és destacable com aquestes prospeccions ajuden a completar els estudis geològics que recentment s’havien dut a terme en el territori immediat dels jaciments del Puig de Sant Andreu i l’Illa d’en Reixac. Finalment, aquests coneixements seran una eina indispensable per optimitzar i planificar de manera més eficient la recerca arqueològica en el futur.

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “Les Barraques de la Mar a la Barcelona d’època moderna”

xarxes6 comentaris

Conferència “Les Barraques de la Mar a la Barcelona d’època moderna”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 17 d’abril de 2013, 19:00h

Conferenciant:  Mikel Soberon
Moderador: Josep Pujades

Durant els treballs fets al solar del carrer del Doctor Aiguader, es van localitzar 25 estructures que s’han identificat com la base de les barraques de mar que ocupaven aquest espai als segles XVI i XVII. Les barraques de mar apareixen documentades des d’època medieval, tot i que en un altre sector. Les barraques documentades corresponen a 3 fases: finals segle XVI/inicis segle XVII; inicis del segle XVII i mitjans segle XVII. Totes presenten una base de pedra o fusta i, possiblement, la resta d’estructura estava construïda amb materials peribles. A la banda de mar d’aquests edificis es documenten restes d’activitats de construcció naval, fonamentalment forats de pal i restes de foc. Destaca la gran quantitat de material moble exhumat: material ceràmic del segle XVII, diverses monedes, algunes de Lluís XIV de França, comte de Barcelona entre 1643-1652, ploms de les xarxes dels pescadors, hams, pipes, fitxes de joc i restes malacològiques i d’ictiofauna.

| Galeria d’imatges |
______________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Mikel Soberon sobre alguns aspectes destacats de la conferència que ens oferirà properament.

  • Què són les Barraques de Mar i en quin context es troben?

Les Barraques de Mar es corresponen amb un seguit d’edificis de diversa tipologia i funció, que se situaven a la platja de Barcelona entre el Portal de Mar i la sortida del Rec Comtal vers el mar, que en el parcel·lari actual correspondria a l’espai entre Pla de Palau i l’estació de França aproximadament. D’aquesta manera trobaríem les barraques del vi, les barraques de l’oli a finals de l’època moderna i especialment les barraques de pescadors que són les que hem pogut documentar arqueològicament en aquesta intervenció. En total hem localitzat 25 d’aquestes edificacions repartides en tres fases diferenciades que amb una certa seguretat es poden datar entre finals de segle XVI i mitjans del XVII, a més d’una zona relacionada amb el treball dels pescadors plena de forats de pal, llars, abocaments de deixalles, …. També hem pogut documentar un edifici possiblement destruït en algun dels setges de finals del XVII i inicis del XVIII, un camí d’entrada a la ciutat i una derivació provisional del Rec comtal.

  • Quina importància tenen i que aporten al coneixement de la Barcelona d’època moderna?

En primer lloc, ofereixen la possibilitat d’anar omplint els buits d’informació que tenim en aquesta zona que, lluny d’ésser una àrea estable, és un indret d’una gran vitalitat econòmica i social que es tradueix en un seguit d’actuacions de gran abast, des de la construcció del port fins les primeres fortificacions modernes. Cal tenir en compte que a la Barcelona preindustrial la porta principal i l’entrada preferent és la del mar, per tant és lògic que aquesta zona sigui objecte d’una atenció especial per part dels diferents poders. En un altre sentit, les barraques de pescadors estan vinculades a les classes més baixes de les quals la informació documental en parla molt menys i normalment des d’un punt de vista aliè a elles mateixes.  El gran avantatge d’aquesta intervenció és que permet no només conjugar les fonts arqueològiques i documentals, sinó en certa mesura fer-les entrar en conflicte.

  • Quines dades teniu que vinculin aquestes barraques amb els pescadors?

Doncs bàsicament la gran quantitat de restes materials associades a la pesca com són els ploms i agulles de xarxa i els hams que han aparegut en un gran nombre, sense obviar la ingent quantitat d’ictiofauna recollida i de la qual esperem poder tenir un estudi acurat.

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “La Cova del Sardo de Boí i l’explotació prehistòrica de l’alta muntanya als Pirineus occidentals”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “La Cova del Sardo de Boí i l’explotació prehistòrica de l’alta muntanya als Pirineus occidentals”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 3 d’abril de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Ermengol Gassiot, Laura Obea i Niccolò Mazzucco
Moderadora: Maria Saña

Les excavacions arqueològiques a la Cova del Sardo de Boí (anys 2006 a 2008) junt a un extens programa de prospecció arqueològica al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici han permès documentar el procés de colonització i poblament dels espais d’alta muntanya del nord-oest de Catalunya des de inicis de l’Holocè. La seqüència prehistòrica de la Cova del Sardo cobreix pràcticament tres mil anys, entre el 5.500 i el 2.500 calANE. Junt amb d’altres jaciments documentats aporta indicis sobre les dinàmiques del poblament neolític en petits abrics i cavitats, que a partir del 3.000 calANE esdevé molt més intens i extens i experimenta una profunda modificació entorn el 2.400 calANE. Les dades paleoecològiques obtingudes a la zona completen la imatge d’aquestes primeres ocupacions humanes en aquest sector dels Pirineus.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.

  • Què és la Cova del Sardo de Boí i quina és la seva seqüència arqueològica?

La Cova del Sardo e Boí és una petita balma localitzada prop del fons de la vall de Sant Nicolau, a 1830 m d’altitud, de 19,2 m2 a sota la cornisa i amb vestigis arqueològics també en el vessant exterior. El seu interior i part de l’exterior va ser excavat en extensió entre els anys 2006 i 2008. Aquesta actuació ha proporcionat una extensa seqüència d’ocupació que cobreix pràcticament tot el neolític i, posteriorment, moments puntuals d’època medieval i moderna. Les ocupacions prehistòriques, de les quals parlarem en aquesta sessió de la Tribuna, se seqüèncien en cinc fases d’ocupació datades entre 5610 i 5375 calBP, 4825-4370 calBP, 4000/3900-3500 calBP, 3400-3100 calBP, 2900-2500 calBP. En totes elles es documenta l’ús de la balma i de la seva entrada com una àrea d’hàbitat.

  • Què en sabem de la vida dels i les habitants de la Cova del Sardo?

L’ocupació de la cavitat va anar variant al llarg del temps, tant amb la tipologia dels fogars i algunes estructures, el seu emplaçament dins la balma i la seva àrea d’accés i possiblement la durada i estabilitat de les permanències. En general, la imatge que predomina és la d’una successió d’estades de poca durada, possiblement estacionals. Aquestes ocupacions van tenir lloc en un medi que va experimentar certs canvis, passant d’un entorn més obert i deforestat en les fases més antigues a un altre amb més bosc i un major pes de les coníferes a les tres més recents. És possible que els espais deforestats responguin a la presència puntual de ramats. L’anàlisi de les eines lítiques ha permès documentar el processament de la carn, la cacera i una àmplia gama de treballs sobre vegetals, que van incloure tant tallar herba fresca com la sega de cereals. Si bé sobre aquest darrer aspecte no es te la certesa que els conreus fossin a les immediacions de la balma, la presència puntual de cereals en testimonia el seu consum. La procedència de les matèries primeres lítiques certifica l’explotació de roques principalment al·lòctones, majoritàriament de les conques exteriors dels Prepirineus i de la vall de l’Ebre. La disposició d’aquestes àrees d’aprovisionament fa pensar que les comunitats que van ocupar la balma estaven immerses en sistemes de mobilitat que, de les zones axials dels Pirineus, s’estenien cap el Sud fins el final de la serralada.

  • I de l’explotació que aquestes poblacions feien de les àrees d’alta muntanya?

Les prospeccions arqueològiques al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici han permès identificar nombrosos vestigis arqueològics en una àrea que fins fa poc es considerava com molt poc modificada per l’acció humana. D’entre aquests hi ha com a mínim 6 abrics, a part de la Cova del Sardo, i una cabana a l’aire lliure amb ocupacions datades entre en 3400 i 2350 calANE, tots ells a alçades superiors als 1850 m, i la majoria per sobre dels 2100 m. Un d’aquests, l’Abric de l’Estany de la Coveta I va ser excavat en extensió l’any 2005 i, per sota de l’ocupació neolítica, se’n va documentar una de mesolítica, datada entre el 7000 i 6500 calANE. També és destacable la troballa de làmines de sílex en alguna carena per sobre dels 2.730 m d’altitud. En definitiva, les evidències arqueològiques assenyalen una presència humana creixent al llarg de la primera meitat de l’Holocè per sobre dels 1.700 m d’alçada. Els vestigis de la Cova del Sardo, així com algunes anàlisis paleoecològiques de sediments d’estanys i torberes apunten que aquestes poblacions van efectuar obertures del bosc a patir, com a mínim, del 4600 calANE, possiblement per crear pastures pel bestiar. A partir del 2350 calANE tots aquests abrics i balmes es van abandonar i pràcticament desapareixen fins a la protohistòria els hàbitats humans a tota l’àrea. Paradoxalment, si que es troben dispersos diversos amagatalls de grans recipients d’emmagatzematge del II Mil·lenni calANE. Les seqüències paleoecològiques mostren, també per aquest període de buit d’ocupacions humanes, un increment de l’impacte antròpic sobre la vegetació. A la conferència de la Tribuna tractarem també aquesta problemàtica i plantejarem com podem mirar de resoldre-la.

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “Arqueologia a la Drassana: l’evolució de l’edifici quan s’hi construïen galeres”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “Arqueologia a la Drassana: l’evolució de l’edifici quan s’hi construïen galeres”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de març de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Iñaki Moreno i Marcel Pujol
Moderador: Roger Marcet

La intervenció arqueològica que es duu a terme des de l’octubre de 2010 al cos principal de les drassanes i que afecta les tres naus de llevant del mateix, ha permès, d’una banda, obtenir noves dades que permeten fer una relectura de l’evolució edilícia del complex arquitectònic, i en segon lloc, documentar una gran estructura relacionada amb la construcció de galeres en època moderna. Es tracta d’un un gran fossat esglaonat en forma de ”V” que afecta el subsòl de sorres i que compta amb un suau pendent vers el mar. De la pròpia drassana s’han documentat a les naus de llevant fins a 5 fases constructives diferents –alguna de les quals inèdita fins a la present campanya– encabides cronològicament entre finals del s. XIII i finals del s. XVII.

| Galeria d’imatges |
______________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Iñaki Moreno sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.

  • Quin balanç feu de les intervencions dutes a terme a les drassanes?

Molt positiu. Malgrat les restriccions habituals, en haver de cenyir-nos a un projecte de remodelació del Museu Marítim que no afectava la totalitat del subsòl, les diverses intervencions han proporcionat un registre totalment coherent. Això ha permès construir un nou discurs evolutiu del complex de la drassana des del seu origen, a finals del segle XIII, fins mitjans del segle XVIII, quan sembla que perd la seva funció de centre de construcció de galeres. Discurs que, s’ha de dir, ateses les noves troballes resulta trencador amb l’evolució de l’edifici que tradicionalment s’havia defensat.

  • Trencador, en quin sentit?

Les intervencions arqueològiques realitzades han permès documentar fases constructives totalment desconegudes fins ara. Si bé la documentació existent en parlava, no es coneixien restes físiques d’aquestes. Per exemple hem documentat estructures que es poden relacionar amb la primera coberta en temps d’Alfons el Benigne, o a les naus sobiranes del gran projecte que Pere el Cerimoniós contemplà per a les drassanes a partir de l’any 1378. D’altra banda observem com el complex de la drassana a partir del segle XV, lluny d’entrar en decadència de manera paral·lela a l’expansió de la Corona d’Aragó per la Mediterrània, continuarà ampliant-se fins a assolir, als segles XVI i XVII, unes dimensions enormes. De fet, el 80 % de les naus conservades a l’actualitat es corresponen a aquest període.

  • Alguna troballa singular?

Diria que el complex de la drassana, de cronologia moderna i excepcional estat de conservació, destaca per la seva singularitat. A banda, si s’ha de destacar un element en concret de seguida pensem en la grada de construcció/reparació de galeres que s’exhumà a la nau central del cos de llevant, que aleshores era un pati descobert. Es tracta d’una troballa absolutament excepcional, tant per les seves característiques i estat de conservació, com per la manca de paral·lels arqueològics. Pensem que l’estructura es feu servir en el període 1600-1675, moment en que les galeres s’havien redimensionat i només es podien bastir aquí o a les noves Naus de la Generalitat, de major amplada.

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “Arqueologia urbana a Granollers : Recerca i presentació del patrimoni a la societat: Excavacions i museïtzacions dels darrers anys sobre patrimoni romà, medieval, modern i contemporani”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “Arqueologia urbana a Granollers : Recerca i presentació del patrimoni a la societat: Excavacions i museïtzacions dels darrers anys sobre patrimoni romà, medieval, modern i contemporani”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de març de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Elisenda Moix i Josep Muntal
Moderador: Quim Folch

Ja fa cinc anys des que es van presentar a la Tribuna d’Arqueologia les darreres intervencions arqueològiques al nucli històric de Granollers, coincidint amb la darrera fase de la remodelació de la Plaça de l’església de Sant Esteve i el seu entorn. Aquesta àmplia i àrdua remodelació urbanística que va comportar una extensa documentació arqueològica en part de la vil·la romana i va continuar amb les intervencions prèvies a la peatonalització de la resta de la vila medieval i fins i tot més enllà del centre històric. Tot això va fer plantejar la creació d’un nou equipament com el Centre d’Interpretació de l’Adoberia dels Ginebreda i la divulgació de les troballes amb plafons, senyalitzacions i publicacions sobre el patrimoni de la ciutat.

| Galeria d’imatges |
______________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva intervenció.

  • Hem de parlar més de difusió i museografia en una Tribuna d’Arqueologia?

Ateses les actual circumstàncies i conjuntures creiem que els arqueòlegs hauríem de procurar pensar no només en l’excavació i els estudis especialitzats sinó també com es podria facilitar una divulgació entenedora i visualitzar les peces que podrien ajudar-hi. D’aquesta manera els museòlegs tindríem més acurades referències de la importància contextual i documental no només dels objectes mobles sinó també dels contextos immobles i històrics .

Des de les darreres intervencions arqueològiques de l’any 2005 a l’entorn de la Plaça de l’Església, que ja van ser objecte de comunicacions a la Tribuna d’Arqueologia del 2007 fins l’actualitat s’ha maldat per explicar a la ciutadania els grans trets de les troballes. Amb la constitució de l’Adoberia com espai museogràfic on, a més d’explicar  l’evolució de la vila medieval i moderna mitjançant un centre d’interpretació, es presenta la pròpia adoberia com a espai patrimonial emmarcada per la muralla medieval i un petit conjunt de peces dels fons del Museu  relacionades amb les èpoques que s’hi  expliquen. També des del Museu de Granollers és presenten i difonen  les peces més important de les troballes dels darrers  anys en aquest entorn i també d’altres de la comarca.

A més dels espais patrimonials esmentats hem procurat també sortit als carrers i places, fins i tot més enllà del nucli antic, per explicar el seu origen i la seva història mitjançant plafons, de manera gràfica i explicativa i en tres idiomes. També s’organitzen visites comentades i altres activitats no només per a un públic escolar, sinó per a tota mena de col·lectius.

  • Quina importància té dins el recorregut de la muralla medieval l’excavació de la torre rodona?

Per fonts escrites i gràfiques, a la plaça Maluquer i Salvador, antiga plaça del Bestiar, es coneixia l’existència d’una torre circular que va estar dempeus fins a mitjan segle XIX. Quan es va procedir l’excavació es va trobar a l’angle nord-est de la muralla una torre quadrada destruïda i la base atalussada d’una gran torre rodona. Probablement la torre quadrada va ser destruïda en algun moment per causes que desconeixem i cap al segle XV i es decideix construir una torre circular amb uns paràmetres defensius molt ben consolidats que són els que van ser objecte de l’excavació.

  • L’excavació del C/ Pompeu Fabra, núm. 4 de l’any 2010, és una peça més del trencaclosques de la zona dels banys de la vil·la romana de Granollers, que en anteriors campanyes van prendre el nom de Can Jaume i Can Reverter?

Sí, l’excavació del 2010 és un  pas en la documentació que s’ha pogut anar fent periòdicament i que es va encaixant pel què fa a la zona de banys de la vil·la romana. Amb aquesta nova intervenció s’ha pogut constatar la continuació de l’hipocaust i un praefurnium que escalfarien una habitació, una possible sudatio, i l’aigua d’una de les piscines, ja excavades anteriorment, i que seria el tepidari. També es va trobar una altre praefurnium de més entitat que escalfaria l’alveus del caldari. Es va determinar el mur de tancament dels balnea a la part de ponent i la troballa d’una gran claveguera, en direcció nord-sud, on hi desaiguarien dos ramals més.

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “El Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Selva): balanç de 10 anys d’intervencions arqueopaleontològiques”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “El Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Selva): balanç de 10 anys d’intervencions arqueopaleontològiques”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de febrer de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Gerard Campeny i Bruno Gómez de Soler
Moderador: Jordi Agustí

Balanç de deu anys d’excavacions al jaciment arqueopaleontològic del Camp dels Ninots. Des del 2003 quan es va començar el projecte s’han excavat en diversos indrets del volcà recuperant restes faunístiques en forma d’esquelets sencers i en connexió anatòmica de cronologia pliocena (3,1 Ma), i també restes lítiques d’edat quaternària (d’uns 17.000 anys BP). En els nivells pliocens s’han recuperat un total de cinc esquelets de tapir (Tapirus arvernensis), deu bòvids (Alephis tigneresi) i dos rinoceronts (Stephanorhinus jeanvireti), així com una vintena de tortugues (Mauremys leporsa), gran quantitat d’amfibis (cf. Pleurodeles sp., Lissotriton aff. helveticus, Pelophylax cf. perezi), peixos d’aigua dolça (cf. Leuciscus) i rosegadors (Apodemus atavus). Pel que fa als nivells quaternaris han proporcionat un conjunt de 603 objectes recuperats en quatre campanyes d’excavació en una superfície de 65m², dels quals 579 són restes lítiques.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns temes que ens ampliaran al llarg de la xerrada.

  • Què destacaríeu del jaciment del Camp dels Ninots?

La conservació espectacular de les restes trobades . La majoria de les restes recuperades es troben senceres i en connexió anatòmica. El jaciment del Camp dels Ninots és certament especial; no només perquè es troba a l’interior del cràter d’un volcà, sinó perquè el llac que s’hi va formar va servir de focus d’atracció de gran quantitat d’animals i plantes que hi trobaren un lloc ideal per a viure i reproduir-se. Les especials característiques sedimentàries del rebliment  del cràter han permès la conservació de gran quantitat d’esquelets animals, tant de grans com de petits vertebrats. En alguns casos,  com amb les tortugues, granotes, etc. s’ha conservat, fins i tot, l’empremta de la seva musculatura. Però també són molt importants les restes de flora. Aquestes es presenten en forma d’empremta, les quals queden atrapades entre les diferents làmines dels sediments lacustres. “Quan excavem el jaciment és com si estiguéssim recuperant una instantània del passat.” Qui sap, en el futur igual trobem matèria orgànica. En definitiva, la gran quantitat de restes fòssils recuperades fins ara, juntament amb la seva diversitat i bon estat de conservació permeten reconstruir les dinàmiques ecològiques que es produïren en aquest entorn al voltant dels 3 milions d’anys.

  • Quin balanç faríeu d’aquests 10 anys d’excavació?

En primer lloc la confirmació que estem davant d’un jaciment singular i únic a Europa. De registres tan ben conservats de fa 3 Ma n’hi ha molts pocs, i un d’ells és el Camp dels Ninots. Pensem que al llarg dels propers anys el jaciment del Camp dels Ninots esdevindrà un referent per a la comunitat científica internacional per tal d’entendre l’evolució climàtica, paisatgística i faunística que es va produir a Europa abans dels grans canvis que es van donar al Quaternari, un d’ells, l’aparició de la nostra espècie. En segon lloc, la consolidació d’un projecte de recerca que va començar, com molts d’altres, per la força de voluntat d’un equip de joves investigadors, i que ara amb la consolidació d’un equip d’especialistes està començant a assolir una producció científica interessant.

  • Però, no només centreu  el projecte en la part científica, sinó també en la social?

Sí, de fet durant els primers anys del projecte varem destinar força energia a la part divulgativa i social del projecte que engegàvem. Creiem i seguim creient, que sense una conscienciació de la població i una voluntat ferma de les entitats públiques, en aquest cas municipals, el projecte no tindria els recursos suficients per poder tirar endavant. En els moments que vivim, sense una demanda social i una implicació directe dels diferents agents municipals és molt difícil que un projecte pugui desenvolupar-se normalment fins arribar a obtenir resultats. Durant aquests deu anys hem fet xerrades divulgatives i visites al jaciment, cicle de conferències, una exposició itinerant que després va esdevenir permanent en el mateix municipi, un llibre de divulgació i la participació en diversos programes televisius (Què qui com, Sota Terra, etc.). És per això, que en aquests moments la implicació del municipi és total en el projecte que desenvolupem i ens permet afrontar amb certes garanties el bon desenvolupament del projecte en els propers anys.

  • Quines són les perspectives de futur?

En primer lloc dotar de protecció tot el jaciment del Camp dels Ninots. Des de fa un temps, estem parlant amb l’ajuntament de Caldes de Malavella i la Generalitat de Catalunya per tal de de declarar el jaciment Bé Cultural d’interès Nacional (BCIN). D’aquesta manera, es completarà el cicle de qualsevol jaciment arqueopaleontològic de cert interès: recerca, socialització i protecció. En segon lloc dotar del projecte social d’allò que més necessita: un centre d’interpretació on es puguin mostra els resultats obtinguts durant tots aquest anys i continuar amb la recerca que s’ha vingut desenvolupant fins ara en millors condicions. Per últim, continuar amb la recerca científica amb tota una sèrie d’estudis i publicacions que estan en curs, com son els estudis paleontològics, paleoambientals, geològics i arqueològics; algun d’ells a punt de sortir en els propers mesos.