Conferència “La intervenció arqueoantropològica de l’hipogeu de la Sagrera (Barcelona). Aproximació a les pràctiques funeràries i al poblament del neolític final”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de juny de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Paz Balaguer, Paola García Medrano i Alba Tenza
Moderadora: Gemma Hernández

Aquesta ha estat la darrera conferència de la Tribuna d’Arqueologia de la temporada 2012-2013.

El novembre de 2011, durant el transcurs del seguiment arqueològic de les obres de construcció de l’estructura de l’estació de l’AVE a La Sagrera, es va localitzar un hipogeu d’època prehistòrica, concretament, segons els resultats de les analítiques de radiocarboni, del Neolític Final. L’excavació, que ha tingut una durada d’11 mesos, ha permet extreure 207 individus, a més d’uns 150 articulats (elements en connexió anatòmica conservada que no poden ser englobats dins un individu sencer donat el mal estat de conservació dels ossos més propers) i unes 5000 restes d’individus en posició secundària (coordenats), corresponents als primers enterraments a l’hipogeu. Com a elements d’aixovar únicament s’han documentats dos petits vasos ceràmics i una dena de collaret d’esteatita.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una entrevista amb les directores de la intervenció sobre els aspectes destacats de la seva propera conferència.

• Parlem d’Hipogeu Neolític. Però, en què es caracteritza aquesta estructura?

La nostra estructura funerària, en tant que hipogeu, es caracteritza per constar d’un corredor d’accés seguit per una cambra excavada en la roca. En el nostre cas l’estructura es troba excavada en el terrenys geològic típic del pla de Barcelona, és a dir, en les argiles compactes ataronjades i amb nòduls carbonatats. La zona d’accés de l’hipogeu es troba ubicada cap al SE de l’estructura. Es tracta d’un accés en rampa  d’uns 2m  de llarg. En aquesta zona s’han pogut documentar dos retalls ovalats que podrien estar relacionats amb el sistema d’entrada.

L’entrada dóna accés a una cambra de dimensions més grans de planta quasi circular, la qual estava destinada pròpiament a la funció funerària. Dintre d’aquesta cambra hem documentat una acumulació de 207 morts, 150 articulats i més de 5000 restes aïllats, que han sigut coordenats independentment.

Desconeixem el tipus de coberta d’aquesta estructura ja que havia desaparegut per l’afectació produïda amb la construcció entre 1851 i 1854 de la línia fèrria que anava de Barcelona a Granollers, i que discorria just per aquest punt.

• Quin o quins usos i rituals funeraris heu pogut identificar a l’interior d’aquesta estructura funerària?

L’acumulació documentada a l’interior de l’hipogeu presenta tres moments d’ús clarament diferenciats. Un primer moment d’ús col·lectiu, un segon moment d’ús múltiple i un tercer d’ús individual. El primer moment es caracteritza per l’enterrament col·lectiu successiu dels individus d’una mateixa comunitat. Aquests individus haurien estat enterrats paulatinament al centre de la cambra, directament sobre el sòl. A mesura que l’espai es tornava insuficient les diferents restes eren enretirades a banda i banda de l’eix principal, tot alliberant l’espai central per al sepeli dels nous inhumats.

La dinàmica d’ús descrita fins el moment es trenca, degut a la necessitat de sepeli simultani de gran quantitat d’individus (prop d’un centenar). Aquests foren dipositats a la cambra de manera simultània. L’enterrament simultani d’un nombre tan elevat de persones i l’absència de signes clars de violència ens fa pensar, provisionalment, en un fet epidèmic com a fet causal més provable per a un dipòsit d’aquestes característiques.

Finalment, hem de destacar que, un cop pràcticament colmatat l’interior de l’hipogeu s’hauria produït el darrer moment d’ús. Es tracta d’un últim enterrament, a l’interior de la cambra, en el seu extrem més occidental. El seu sepeli en aquesta estructura, juntament amb la coincidència ritual de la seva posició i les datacions radiocarbòniques de les que a dia d’avui disposem,  ens fa sospitar que pogués pertànyer a la mateixa comunitat enterrada.

• Què aporta l’Hipogeu de la Sagrera al coneixement del Neolític Final a Catalunya?

L’hipogeu de la Sagrera constitueix una troballa única i excepcional en l’arqueologia catalana, tant pel tipus d’estructura com pel fet que estem parlant d’un enterrament col·lectiu amb prop d’un centenar d’inhumacions simultànies. L’única referència que hi havia a Catalunya fins ara d’una sepultura amb aquestes característiques és l’Hipogeu de Costa de Can Martorell. Només podem trobar més exemples semblants al nostre fora de Catalunya, concretament als hipogeus situats a la Vall del Roine. Els resultats que puguem obtenir del seu estudi ens podran aportar dades molt interessants sobre el coneixement sobretot del món funerari d’aquestes societats i també sobre les dinàmiques poblacionals que podrien haver portat, en alguns casos, a aquest tipus de sepultures simultànies. Sabem que és un període amb molta diversitat quant a tipus d’assentament, sepultura i cultura material, però mancat encara de força informació. Tot i que en els últims anys s’estan realitzant excavacions molt interessants a Catalunya, que estan aportant moltes dades, encara queda molt per fer, i creiem que els resultats que podrem obtenir de l’Hipogeu de la Sagrera, podran contribuir a desentranyar encara més com eren aquestes poblacions del Neolític Final assentades a Catalunya.

• Quins són els projectes de futur per al seu estudi?

El més interessant seria poder fer un bon estudi poblacional paleopatològic i genètic dels inhumats, per poder extreure informació tant de les relacions de parentiu entre els diferents individus com també poder arribar a caracteritzar l’origen d’aquesta població, i poder esbrinar possibles vinculacions amb poblacions contemporànies.

Aquestes dades hauran de ser posades en relació amb les disponibles per a altres jaciments similars tant a Catalunya (costa de Can Martorell) com, sobre tot, al sud de França. Les vinculacions que s’observin s’hauran de lligar òbviament, amb els diferents estudis que, a nivell artefactual i d’arqueologia dels assentaments, s’estan duent a terme en els darrers anys dins del món del Neolític Final. El que està clar és que aquest període és un moment de canvi i d’interrelacions regionals que, sens dubte, l’Hipogeu de la Sagrera ens ajudarà a caracteritzar.