El Govern ha acordat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de zona paleontològica, els jaciments de Coll de Nargó (Alt Urgell), identificats amb els topònims de Pinyes, Santa Eulàlia, Sallent i Cal Salider.

El conjunt paleontològic de Coll de Nargó presenta un alt valor científic i ha esdevingut un referent paleontològic a nivell mundial per la qualitat i l’abundància de troballes excepcionals, úniques i molt significatives. La zona paleontològica reuneix la major quantitat de postes d’ous de dinosaures coneguda a Europa i és una de les més importants del món. Així mateix, s’hi conserven icnites i restes òssies de dinosaures, d’altres faunes i de restes vegetals d’una varietat d’estrats molt extensa, que fan de Catalunya un dels pocs llocs del món on s’ha avançat en la configuració, el comportament i la desaparició d’aquests grans rèptils fa uns 65 milions d’anys.

L’àrea que comprèn la zona paleontològica amb jaciments d’ous de dinosaure de la Vall del Riu Sallent es situa entre l’antic poble de Sallent i el casc urbà de Coll de Nargó, municipi al qual pertany, situat al comarca de l’Alt Urgell. Atesa l’àmplia extensió que ocupen els estrats fossilífers, s’han considerat les àrees de màxim aflorament i s’han individualitzat quatre jaciments principals atenent a la seva extensió, quantitat i qualitat de les diverses dades. Aquests jaciments, d’oest a est, s’han anomenat amb els topònims de Sallent, Pinyes, Santa Eulàlia i Cal Salider.

La Vall del Riu Sallent conserva jaciments paleontològics únics al món amb restes directes i indirectes de diversos tipus de dinosaures. Destaca el registre oològic (ous, closques i postes) de Megaloolithus siruguei, Megaloolithus aureliensis i Cairanoolithus cf. Roussetensis, atribuïts a sauròpodes titanosaures, a més de la presència excepcional de possibles dinosaures armats o anquilosaures. Al jaciment de Pinyes s’hi han registrat estrats amb ous de dinosaures de 42 nivells diferents, per la qual cosa comprèn, com a mínim, 2,5 milions d’anys, el període més gran mesurat al món en un sol jaciment. Aquest fet permet deduir que aquesta zona va poder ser un hàbitat preferent dels dinosaures i un indret ideal per a la niuada al llarg de milions d’anys. A més de les restes que permeten avançar en el comportament reproductiu i de nidificació de titanosaures, s’han recuperat restes òssies i icnites de dinosaures i d’altres faunes de vertebrats, d’invertebrats i de restes vegetals, tot el qual ajuda a configurar un marc paleoecològic i paleoambiental únic.

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu de les Mines de Cercs i el Consorci Ruta Minera han signat recentment un conveni per col·laborar en la potenciació dels treballs d’excavació, investigació, recerca i difusió dels jaciments del Cretaci superior del Berguedà en el context del projecte “Dinosaures dels Pirineus” que impulsa el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i lidera el cap de recerca del Mesozoic de l’ICP, Àngel Galobart.

El Departament de Cultura de la Generalitat és patró de la fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Els primers treballs de paleontologia de dinosaures al Bergadà són de 1954, del Dr. Walter Khüne de la Freie Universitat de Berlin, que identifica nivells fossilífers a Mina Tumí. Des de llavors s’han fet moltes troballes, destacant especialment les d’Emili Viladrich i la seva esposa l’any 1985, en que identifica una gran quantitat de petjades amb rastres al Coll de Fumanya, deixades al descobert per una explotació de carbó a cel obert, que constitueixen el jaciment d’icnites de dinosaure més gran d’Europa i un dels més grans del món.

Des de l’any 2001 el Servei d’Arqueologia ha realitzat una intervenció d’urgència d’excavació, ha autoritzat i atorgat subvencions a 17 intervencions paleontològiques de 4 projectes quadriennals de l’ICP, ha subvencionat 2 intervencions de restauració i adequació d’icnites, i ha autoritzat la filmació d’un capítol de la sèrie Walking with dinosaurs de National Geographic.

L’any 2014 el Govern de la Generalitat ha declarat els jaciments d’icnites de Fumanya, Mina Esquirol, Mina Tumí i Cingles de Boixader Bé Cultural d’Interès Nacional.

| Per a més informació, cliqueu aquí |