3r Simposi-Workshop Internacional de Conservació de Col·leccions d’Història Natural

3r Simposium-Workshop Internacional de conservació de Col·leccions d’Història NaturalEl Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Mobles de Catalunya seran els amfitrions del 3r Simposi-Workshop Internacional de Conservació de Col·leccions d’Història Natural, que se celebrarà a Barcelona del 21 al 24 de novembre d’enguany.

Aquesta edició es desenvoluparà a traves de diferents activitats: Conferencies de profesionals internacionals, comunicacions dels assistents, presentacions de pòsters, classes practiques i intercanvis d’experiències.

A fi d’evitar lliçons teòriques que només puguin resultar d’utilitat real a poques persones, molt especialitzades en determinats àmbits, les sessions se centraran sobretot en l’aspecte pràctic. Per aquest motiu, les conferències seran impartides per grups d’especialistes interdisciplinars de prestigi internacional.

Les xerrades, presentacions  i comunicacions, i els pòsters es compilaran posteriorment en una publicació.

| Per a més informació, descarregueu el programa clicant aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Prototherium ausetanum, un nou sireni de l’eocè a Catalunya”

Conferència Prototherium ausetanum, un nou sireni de l’eocè a Catalunya”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de març de 2017, 19,00h

Conferenciant: Jordi Balaguer
Moderador: Albert Vidal

Aquesta xerrada substitueix la programada inicialment: «Vint anys de recerca paleontològica al Torrent de Vallparadís (Terrassa, Vallès Occidental): resultats i perspectives de futur», a càrrec de Joan Madurell, que ha quedat ajornada per a la propera temporada.

La conferència tracta sobre les restes d’aquest sireni, Prototherium ausetanum, (un petit ordre actual que inclou els únics mamífers marins herbívors)  que van ser localitzades per un aficionat i recuperades al Mas Vilageliu de Tona (Osona) en el decurs d’una intervenció d’urgència duta a terme l’any 2008 pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Les restes es van portar inicialment al Centre de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat on es va practicar una preparació parcial. Posteriorment es van traslladar a l’ICP on es va concloure la preparació i se’n va realitzar l’estudi de restes cranials. el procés ha conclòs amb una publicació científica on es descriu una nova espècie de sireni del Bartonià de la comarca d’Osona i que aporta informació al debat sobre les relacions de parentesc entre els sirenis eocènics a la regió del Tethys.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Balaguer sobre els aspectes destacatsde la seva conferència.

  • En què van consistir exactament les troballes?

La troballa, realitzada a Tona per un aficionat al senderisme, consistia en fragments ossis indeterminats i el que semblava ser una dent, que van quedar in situ a la roca. Després de la valoració preliminar per part dels tècnics del Serveis Territorials de Cultura i la posterior excavació es van extreure un total de 45 peces, entre elles un crani força complet, tot i que lleugerament deformat, i algunes vèrtebres i costelles. La seva antiguitat estaria en uns 38-40 milions d’anys

  • I el resultat final de la investigació?

Després de força feina de consulta bibliogràfica i de comparació amb el material fòssil de sirenis existent a Catalunya, la investigació va concloure amb la descripció d’una espècie nova de sireni, Prototherium ausetanum, emparentat amb altres sirenis europeus del mateix període però prou diferent per a considerar-lo una espècie desconeguda fins ara. La investigació també va servir per a actualitzar el coneixement d’altres restes de sireni trobades a Catalunya, tant de la Plana de Vic com de la zona de Montserrat.

  • No és sorprenent haver trobat restes fòssils de mamífers marins en un lloc tan interior com la Plana de Vic?

Que en determinats períodes geològics la Plana de Vic havia sigut un mar, ja se sabia. El coneixement sobre la geologia de l’Eocè mitjà i superior de la Plana de Vic és molt ampli i ve de molt lluny, hi ha molts estudis al respecte i s’han fet reconstruccions força acurades de com devia ser el paisatge. Un mar allargassat i força profund que connectava cap a l’actual Empordà i, cap a l’oest, s’estenia resseguint el pre-Pirineu i Pirineu fins a connectar amb l’actual Golf de Biscaia. Un paisatge tropical amb esculls de corall i mangles, on els sirenis eren habituals com mostren les restes trobades a Catalunya, l’Aragó i Navarra.

  • I a partir d’ara?

Descriure una espècie nova sempre permet avançar una mica més en el coneixement de determinat grup fòssil, però alhora s’obren noves qüestions. Amb aquesta troballa s’ha fet palès que hi ha un embolic considerable per entendre les relacions de parentesc entre els sirenis coneguts de l’Eocè a ambdues ribes al nord i sud de la Mediterrània. No està previst seguir excavant el jaciment però qualsevol nova troballa que es faci a Catalunya podria ajudar a aclarir aquestes qüestions, mirant de relacionar-les amb el nou sireni descobert.

Acte del dipòsit definitiu de la Icnita de Puigventós, d’Olesa de Montserrat

Hiporelleu de l'emprempta del peu de rèptil trobat a Puigventòs
Hiporelleu de l’emprempta del peu de rèptil trobat a Puigventòs. Fotografia: Albert Vidal

El proper dimarts dia 13 de desembre a les 12,30 hores tindrà lloc l’acte de cessió en dipòsit definitiu de la resta paleontològica Icnita de Puigventós (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat) a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, que se celebrarà a les dependències de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, al Palau Moja (C/ Portaferrissa, 1-3, de Barcelona).

Es tracta d’una resta fòssil de preservació excepcional, consisteix en una peça de roca de 16 x 10 cm que conté el motllo d’una icnita o petjada de peu de la icnoespècie Isochirotherium, corresponent a rèptils antecessors dels dinosaures i cocodrílids que conserva impressions de les urpes i de la pell. L’edat és Anisià superior – Ladinià inferior, Triàsic mitjà fàcies Muschelkalk mitjà, 241 a 239 milions d’anys.

La troballa va ser feta per la sra. Belen Muñoz el dia 7 d’abril de 2016 en el curs d’una activitat de muntanya. Va ser comunicada al Sr. Joan Soler, a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i a l’Ajuntament a on es va lliurar en primer lloc, i finalment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia (SAP) del Departament de Cultura, que rebé la icnita en un acte a l’Ajuntament el proppassat 22 d’abril.

Aquesta troballa ha tingut un ampli ressò mediàtic: TV3, La Vanguardia, El Periódico, Ara, Diari de Girona, National Geographic i Sàpiens entre d’altres.

Activitats a l’entorn del sireni de Santa Maria de Miralles: Exposició i Jornada d’Història Natural, a Igualada

El proper dijous 17 de novembre a les 19,30 hores s’inaugurarà al Museu de la Pell d’Igualada l’exposició: “Un mamífer aquàtic de 45 milions d’anys: El sireni de Santa Maria de Miralles”, que romandrà oberta al públic fins el 8 de gener de 2017. El dissabte 19 de novembre se celebrarà, a Adoberia Bella d’Igualada, de 10,00 a 14,00 h, la Jornada d’història Natural: «El sireni de Santa Maria de Miralles i els altres prototeris de Catalunya». Les activitats han estat organitzades per l’Ajuntament d’Igualada, el Museu de la Pell, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.

El Museu de la Pell ha incorporat a la seva col·lecció les restes d’un exemplar de sireni trobat en una excavació paleontològica realitzada al jaciment dels Compassos, a Santa Maria de Miralles (Anoia) pel Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada-CECI. Aquest gran mamífer herbívor va viure en les aigües tropicals que negaven l’actual Anoia fa 45 milions d’anys.

A la Jornada d’història Natural del dia 19, que es planteja a l’entorn de la qüestió: “Què és un sireni? Quants sirenis més hi ha a Catalunya?” es vol donar a conèixer aquest mamífer marí de l’Eocè, del qual s’han trobat restes en llocs com l’Anoia, Montserrat o Osona.

| Per descarregueu el targetó amb el programa de les activitats cliqueu aquí |

Activitats programades per l’ICP a la 21a Setmana de la Ciència. Viu la Ciència!

cartell_setmana_de_la_cienciaAmb motiu de la 21a Setmana de la Ciència. Viu la Ciència!, que tindrà lloc de l’11 al 20 de novembre, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha planificat tot un seguit d’activitats al seu Museu.

Entre les propostes, s’inclou la presentació de l’escultura de la Laia (Pliobates cataloniae) i una conferència sobre la seva biologia i el seu rol en l’arbre de l’evolució humana que serà el 16 de novembre a les 19,00h, i un taller d’il·lustració científica programat pel dissabte 19 de novembre a les 11,30h.

Totes les activitats són gratuïtes i l’aforament de les activitats és limitat.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Una singular troballa paleontològica al jaciment del Mirador Vallcebre: la impressió de la pell d’un dels darrers dinosaures del planeta

Troballa de l'empremta de la pell de dinosaure in situ
Troballa de l’empremta de la pell de dinosaure in situ

Un grup d’investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), han descobert a Vallcebre (Berguedà) una impressió fòssil de la superfície de la pell d’un dinosaure del Cretaci Superior. Fins ara només s’havien trobat altres restes similars en dos llocs més a la península Ibèrica, a Astúries i a Portugal.

En el decurs d’una recerca geològica a Vallcebre (Berguedà), per estudiar l’origen d’unes roques del Cretaci Superior, s’ha produït una troballa extraordinària: l’empremta deixada per les escates de la pell d’un dinosaure en recolzar-se sobre el terra. En aquell moment, l’indret devia ésser la ribera fangosa d’un riu sobre la qual va quedar impresa la pell de l’animal. En poc temps, la marca es va cobrir de sorres que van solidificar per formar gres, la roca sedimentària que va preservar la forma de les empremtes. La sorra va actuar de motlle, per tant, el que es veu a la roca és el relleu de la pell original de l’animal.

D’aquestes empremtes de la pell se n’ha trobat dues: una d’uns 20 cm d’amplada i una altra més petita, de només 5 cm, separades per 1,5 m de distància, i devien pertànyer al mateix individu. La forma de les escates impreses a la roca mostra un patró característic de la pell d’alguns dinosaures: la forma de roseta amb un bony central en forma de polígon rodejat per altres cinc o sis bonys.

La troballa té un caràcter excepcional, ja que el Cretaci Superior és l’època en què van viure els darrers dinosaures abans de l’extinció i hi ha poques zones al món amb roques d’aquesta època. D’altra banda, poder reconstruir com eren aquests dinosaures és molt important per entendre com i perquè van desaparèixer.

La troballa ha estat publicada a la revista Geological Magazine: Fondevilla, V., Vila, B., Oms, O. and Galobart, À. (2016) ‘Skin impressions of the last European dinosaurs’, Geological Magazine, , pp. 1–6. doi: 10.1017/S0016756816000868

| Amplieu la notícia al web de l’ICP clicant aquí |

Inauguració de la senyalització del jaciment paleontològic del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Selva)

camp dels ninotsEl proper dissabte 21 de maig, a les 11,00 hores tindrà lloc la inauguració de la senyalització del jaciment del Camp dels Ninots, que anirà a càrrec de l’alcalde de Caldes de Malavella, Salvador Balliu, els directors de l’excavació, Gerard Campeny i Bruno Gómez, i el director de l’IPHES Robert Sala. Tot seguit es realitzarà una visita guiada a l’excavació arqueopaleontològica que es desenvolupa aquests dies sota la direcció de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Durant la visita guiada a l’excavació que es farà a continuació, els directors de l’excavació explicaran els treballs que s’hi estan duent a terme actualment i faran un repàs de les troballes i els principals resultats obtinguts en anteriors campanyes. Després atendran les consultes i dubtes dels visitants.

L’excavació s’està fent enguany al sector de Ca l’Argilera i s’hi pot accedir pel camí antic de Sant Sebastià, a l’alçada de Can Fornaca. Per fer més fàcil l’accés, aquest dissabte s’ha programat una sortida en grup a tres quarts d’11 del matí des de la Comissaria de la Policia de la localitat per anar caminant fins a l’indret.

Unes escultures donen la benvinguda i marquen l’inici de la ruta per l’indret a llarg de la qual s’hi troben diferents plafons explicatius molt didàctics És un indret clau per al coneixement del clima i el paisatge d’aquesta regió durant el Pliocè, fa uns 3,2 milions d’anys.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Troballa d’una icnita de rèptil de 230 milions d’anys a Olesa (Baix Llobregat)

Icnita de rèptil d’Olesa de Montserrat. Fotografia: Albert Vidal, SAP
Icnita de rèptil d’Olesa de Montserrat. Fotografia: Albert Vidal, SAP

El passat 22 d’abril l’Alcaldessa d’Olesa de Montserrat va fer lliurament oficial de l’Ajuntament a l’arqueòleg territorial i el paleontòleg del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la troballa paleontològica fortuïta realitzada l’anterior 7 d’abril per la sra. Belén Muñoz en el decurs d’una excursió als voltants d’Olesa. Es tracta d’una icnita de rèptil del període Triàsic mitjà. Ara, el Departament de Cultura procedirà al seu dipòsit definitiu perquè pugui ser estudiada i conservada.

Segons el Sr. Eudald Mujal, paleontòleg de la UAB i col·laborador de l’Insitut Català de Paleontologia Miquel Crusafont expert en paleontologia del Triàsic, la troballa és el motllo d’una petjada de peu de la icnoespècie Isochirotherium, que correspon a rèptils antecessors dels dinosaures i cocodrílids. L’estat de conservació és excepcional i conserva impressions del detall de les urpes i de la pell.

A 2.800 metres de distància, fa pocs anys, van ser trobades altres icnites en el mateix nivell geològic, i també en aquest nivell se n’han localitzat recentment unes altres a Castellar del Vallès (Vallès Occidental). Aquests tres jaciments són els únics de restes de rèptils de la Península Ibèrica d’aquesta edat i la icnita d’Olesa és la millor preservada de totes les trobades fins ara.

El jaciment paleontològic de Coll de Nargó ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional

 

Vista del jaciment de Pinyes. Mirador del Cretaci, Coll de Nargó (Alt Urgell). Fotografia: Albert Vidal-SAP
Vista del jaciment de Pinyes. Mirador del Cretaci, Coll de Nargó (Alt Urgell). Fotografia: Albert Vidal-SAP

El Govern ha acordat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de zona paleontològica, els jaciments de Coll de Nargó (Alt Urgell), identificats amb els topònims de Pinyes, Santa Eulàlia, Sallent i Cal Salider.

El conjunt paleontològic de Coll de Nargó presenta un alt valor científic i ha esdevingut un referent paleontològic a nivell mundial per la qualitat i l’abundància de troballes excepcionals, úniques i molt significatives. La zona paleontològica reuneix la major quantitat de postes d’ous de dinosaures coneguda a Europa i és una de les més importants del món. Així mateix, s’hi conserven icnites i restes òssies de dinosaures, d’altres faunes i de restes vegetals d’una varietat d’estrats molt extensa, que fan de Catalunya un dels pocs llocs del món on s’ha avançat en la configuració, el comportament i la desaparició d’aquests grans rèptils fa uns 65 milions d’anys.

L’àrea que comprèn la zona paleontològica amb jaciments d’ous de dinosaure de la Vall del Riu Sallent es situa entre l’antic poble de Sallent i el casc urbà de Coll de Nargó, municipi al qual pertany, situat al comarca de l’Alt Urgell. Atesa l’àmplia extensió que ocupen els estrats fossilífers, s’han considerat les àrees de màxim aflorament i s’han individualitzat quatre jaciments principals atenent a la seva extensió, quantitat i qualitat de les diverses dades. Aquests jaciments, d’oest a est, s’han anomenat amb els topònims de Sallent, Pinyes, Santa Eulàlia i Cal Salider.

La Vall del Riu Sallent conserva jaciments paleontològics únics al món amb restes directes i indirectes de diversos tipus de dinosaures. Destaca el registre oològic (ous, closques i postes) de Megaloolithus siruguei, Megaloolithus aureliensis i Cairanoolithus cf. Roussetensis, atribuïts a sauròpodes titanosaures, a més de la presència excepcional de possibles dinosaures armats o anquilosaures. Al jaciment de Pinyes s’hi han registrat estrats amb ous de dinosaures de 42 nivells diferents, per la qual cosa comprèn, com a mínim, 2,5 milions d’anys, el període més gran mesurat al món en un sol jaciment. Aquest fet permet deduir que aquesta zona va poder ser un hàbitat preferent dels dinosaures i un indret ideal per a la niuada al llarg de milions d’anys. A més de les restes que permeten avançar en el comportament reproductiu i de nidificació de titanosaures, s’han recuperat restes òssies i icnites de dinosaures i d’altres faunes de vertebrats, d’invertebrats i de restes vegetals, tot el qual ajuda a configurar un marc paleoecològic i paleoambiental únic.

Un nou conveni per impulsar la recerca i la difusió dels jaciments paleontològics del Berguedà

fumanya
Vista del Jaciment de Fumanya. Fotografia: Museu de les Mines de Cercs

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu de les Mines de Cercs i el Consorci Ruta Minera han signat recentment un conveni per col·laborar en la potenciació dels treballs d’excavació, investigació, recerca i difusió dels jaciments del Cretaci superior del Berguedà en el context del projecte “Dinosaures dels Pirineus” que impulsa el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i lidera el cap de recerca del Mesozoic de l’ICP, Àngel Galobart.

El Departament de Cultura de la Generalitat és patró de la fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Els primers treballs de paleontologia de dinosaures al Bergadà són de 1954, del Dr. Walter Khüne de la Freie Universitat de Berlin, que identifica nivells fossilífers a Mina Tumí. Des de llavors s’han fet moltes troballes, destacant especialment les d’Emili Viladrich i la seva esposa l’any 1985, en que identifica una gran quantitat de petjades amb rastres al Coll de Fumanya, deixades al descobert per una explotació de carbó a cel obert, que constitueixen el jaciment d’icnites de dinosaure més gran d’Europa i un dels més grans del món.

Des de l’any 2001 el Servei d’Arqueologia ha realitzat una intervenció d’urgència d’excavació, ha autoritzat i atorgat subvencions a 17 intervencions paleontològiques de 4 projectes quadriennals de l’ICP, ha subvencionat 2 intervencions de restauració i adequació d’icnites, i ha autoritzat la filmació d’un capítol de la sèrie Walking with dinosaurs de National Geographic.

L’any 2014 el Govern de la Generalitat ha declarat els jaciments d’icnites de Fumanya, Mina Esquirol, Mina Tumí i Cingles de Boixader Bé Cultural d’Interès Nacional.

| Per a més informació, cliqueu aquí |