El jaciment paleontològic de Coll de Nargó ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional

 

Vista del jaciment de Pinyes. Mirador del Cretaci, Coll de Nargó (Alt Urgell). Fotografia: Albert Vidal-SAP
Vista del jaciment de Pinyes. Mirador del Cretaci, Coll de Nargó (Alt Urgell). Fotografia: Albert Vidal-SAP

El Govern ha acordat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de zona paleontològica, els jaciments de Coll de Nargó (Alt Urgell), identificats amb els topònims de Pinyes, Santa Eulàlia, Sallent i Cal Salider.

El conjunt paleontològic de Coll de Nargó presenta un alt valor científic i ha esdevingut un referent paleontològic a nivell mundial per la qualitat i l’abundància de troballes excepcionals, úniques i molt significatives. La zona paleontològica reuneix la major quantitat de postes d’ous de dinosaures coneguda a Europa i és una de les més importants del món. Així mateix, s’hi conserven icnites i restes òssies de dinosaures, d’altres faunes i de restes vegetals d’una varietat d’estrats molt extensa, que fan de Catalunya un dels pocs llocs del món on s’ha avançat en la configuració, el comportament i la desaparició d’aquests grans rèptils fa uns 65 milions d’anys.

L’àrea que comprèn la zona paleontològica amb jaciments d’ous de dinosaure de la Vall del Riu Sallent es situa entre l’antic poble de Sallent i el casc urbà de Coll de Nargó, municipi al qual pertany, situat al comarca de l’Alt Urgell. Atesa l’àmplia extensió que ocupen els estrats fossilífers, s’han considerat les àrees de màxim aflorament i s’han individualitzat quatre jaciments principals atenent a la seva extensió, quantitat i qualitat de les diverses dades. Aquests jaciments, d’oest a est, s’han anomenat amb els topònims de Sallent, Pinyes, Santa Eulàlia i Cal Salider.

La Vall del Riu Sallent conserva jaciments paleontològics únics al món amb restes directes i indirectes de diversos tipus de dinosaures. Destaca el registre oològic (ous, closques i postes) de Megaloolithus siruguei, Megaloolithus aureliensis i Cairanoolithus cf. Roussetensis, atribuïts a sauròpodes titanosaures, a més de la presència excepcional de possibles dinosaures armats o anquilosaures. Al jaciment de Pinyes s’hi han registrat estrats amb ous de dinosaures de 42 nivells diferents, per la qual cosa comprèn, com a mínim, 2,5 milions d’anys, el període més gran mesurat al món en un sol jaciment. Aquest fet permet deduir que aquesta zona va poder ser un hàbitat preferent dels dinosaures i un indret ideal per a la niuada al llarg de milions d’anys. A més de les restes que permeten avançar en el comportament reproductiu i de nidificació de titanosaures, s’han recuperat restes òssies i icnites de dinosaures i d’altres faunes de vertebrats, d’invertebrats i de restes vegetals, tot el qual ajuda a configurar un marc paleoecològic i paleoambiental únic.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada