La descoberta d’un túnel a la Plaça de la Pietat de Vic (Osona) s’ha realitzat durant el control arqueològic preventiu de les obres d’instal·lació al paviment de la plaça d’una taula de senyalització turística del centre històric de Vic, dissenyada pels arquitectes Miquel Surinyach i Pous i Miquel Surinyach i Pla. Els treballs promoguts per l’Ajuntament de Vic han estat dirigits per l’arqueòleg Pau Alberch de l’empresa Arqueòlegs.Cat.

Es tracta d’una cavitat de secció ovoïdal, en molt bon estat de conservació, excavada al substrat geològic (es poden veure perfectament les traces del picapedrer), que anava en direcció nord-sud, entre l’actual  Plaça de Malla  i el pou situat dins la cel·la del Temple Romà. A la base hi una pàtina d’argamassa coberta per una capa de sediments llimosos. En total s’ha pogut documentar uns 23 metres de recorregut, ja que pel cantó sud el túnel està tallat per un esfondrament de la coberta. Les seves dimensions són molt regulars, amb una amplada de 92 cm i una alçada de 230 cm.

Just al costat del pou, a l’extrem nord del túnel, s’obre una cambra d’1,20m delimitada per unes lloses verticals i amb les parets arrebossades, com espai per a la decantació d’aigua.

Ateses les seves característiques, les primeres hipòtesis apunten un ús com a conducció d’aigües netes provinents del pou esmentat i d’una cronologia d’època romana probablement. Tanmateix aquesta estructura també es devia utilitzar en època medieval quan l’indret va ser ocupat pel castell dels Montcada i en l’època moderna, quan aquest edifici s’ha convertit en  presó. D’aquest ultima fase s’han documentat al mig del corredor, i una cambra de petites dimensions que, segons sembla, podria haver servit per mantenir frescos els aliments.

Malgrat la localització d’aquest element ha significat una sorpresa, les notícies de la seva existència es remunten el 1903 en el diari “El Correo Catalan” i a les informacions orals de molts dels veïns que en el moment de fer obres en aquest indret veien com s’afectava aquesta estructura (l’última el 1985). Finalment, gràcies a les mesures preventives en matèria de protecció del patrimoni arqueològic incorporades en el planejament urbanístic vigent del municipi de Vic, avui  s’ha pogut conèixer, preservar i difondre aquesta bé cultural.