Conferència: “La vinya i el vi al pla de Barcino durant l’època romana. Del cultiu al consum”

El proper dilluns 22 de febrer de 2016 a les 19,00 hores es presentarà la conferència divulgativa: DIÀLEG 136: “La vinya i el vi al pla de Barcino durant l’època romana. Del cultiu al consum” a càrrec d’Antoni Martín i Oliveras, Arqueòleg del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La xerrada s’inclou dins el cicle Diàlegs d’Història Urbana i Patrimoni, i tindrà lloc al Centre de Recerca i Debat – Sala Martí l’Humà del MUHBA, Plaça del Rei, s/n – Museu d’Història de Barcelona. L’entrada és lliure i gratuïta.

Conferència: “Restauració dels teixits trobats a la necròpolis jueva de Tàrrega; algunes pistes sobre indumentària”


Image (1) Tragedia-al-Call.jpg for post 16060
Avui dijous 18 de febrer, al vespre, s’inicia el cicle de conferències de l’any 2016: Tragèdia al call. Tàrrega 1348, amb la conferència: “Restauració dels teixits trobats a la necròpolis jueva de Tàrrega; algunes pistes sobre indumentària”, que anirà a càrrec d’Elisabet Cerdà, tècnica del Museu Tèxtil de Terrassa i responsable de la restauració dels teixits que portaven els jueus targarins.

La troballa de restes de teixit en una excavació arqueològica és sempre un fet excepcional que permet conèixer aspectes sobre els vestits i altres elements tèxtils que portaven els nostres avantpassats. La restauració d’aquestes restes és extremadament delicada i requereix gran destresa i experiència.

La xerrada tindrà lloc a les 20,30 hores a les Sales Nobles del Museu Comarcal d’Urgell (c/ Major, 11, de Tàrrega).

| Descarregueu la invitació |

23è Cicle de conferències al Museu Arqueològic de l’Esquerda: “Els visigots, uns grans desconeguts?”

El Museu Arqueològic de l’Esquerda organitza el 23è Cicle de Conferències/Any 2016, que en aquesta edició porta el títol: “Els visigots, uns grans desconeguts?”. Les sesions es realitzaran a a la sala d’actes del Museu.

El cicle començarà el proper dissabte, 20 de febrer, amb la xerrada: “Més enllà de la llista dels reis gots. Una aproximació als visigots des de l’arqueologia”, a càrrec d’Albert Pratdesaba i Sala, arqueòleg i membre de l’Equip d’Excavacions de l’Esquerda. La conferència serà a les 19,00 hores.

La 2a xerrada: “Barcino, seu règia del visigots”, a càrrec de Júlia Beltrán Heredia Bercero, arqueòloga i Conservadora en cap del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, serà el dissabte, 27 de febrer a les 18,30h a la d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda.

La 3a xerrada: “Tarragona visigòtica”, a càrrec de Joan Menchón i Bes, arqueòleg municipal de la ciutat de Tarragona, tindrà lloc el  5 de març, a les 19,00h, a la sala d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda

Finalment, s’ha programat una visita guiada a la Seu d’Ègara, Esglésies de Sant Pere de Terrassa pel diumenge 6 de març a les 11 del matí, a càrrec de Domènec Ferran i Gómez, director del Museu de Terrassa.

Les inscripcions es poden efectuar fins el dia 27 de febrer al  Museu Arqueològic de l’Esquerda. Places limitades (30 persones). Consulteu el preu de la visita (gratuït Amics de l’Esquerda).

Per a més informació: tel. 93 854 02 71  /   m.a.esquerda@rodadeter.cat

La troballa de les petjades de vertebrats més antigues de Catalunya a la vall de Manyanet

Icnites d'un dels jaciments de la Vall de Manyanet. Fotografia: Servei d'Arqueologia i Paleontologia
Icnites d’un dels jaciments de la Vall de Manyanet. Fotografia: Servei d’Arqueologia i Paleontologia

La pàgina web de l’ICP-Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es feia ressó ahir de la troballa de les petjades de vertebrats més antigues de Catalunya. Són les d’icnites del Permià (entre 300 i 250 milions d’anys) descobertes a la vall de Manyanet, i la notícia ha estat donada a partir d’una publicació a Geological Magazine de la Cambridge University Press sobre les icnites de Sarroca de Bellera.

El grup d’investigadors de permotriàsic de l’ICP, que dirigeix el Dr. Josep Fortuny i del que en formen part Eudald Mujal i Arnau Bolet, porten prospectant els nivells permotriàsics (Permià i Triàsic inferior) del Pirineu des de 2012, pentinant-lo en les comarques de l’Alt Urgell, Pallars Jussà i Sobirà i Alta Ribagorça, campanyes que han donat fruïts espectaculars que han permès la descoberta de 15 nous jaciments paleontològics permotriàsics que s’afegeixen a altres dos que ja eren coneguts, descobrint també un de flora fòssil del Carbonífer (360 a 300 milions d’anys). Tots aquests jaciments han estat visitats pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia i estan inclosos en l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble.

Les icnites objecte de la notícia han estat descobertes en la campanya programada de prospecció de 2014 autoritzada per aquesta direcció general, i les localitats han estat inventariades.

En aquestes campanyes de 2012 a 2016, a més de la descoberta d’icnites, també han donat com a fruït la descoberta de fòssils de dents i altres restes òssies de rèptils tetràpodes i flora.

Descobert un túnel durant el seguiment arqueològic d’unes obres a la Plaça de la Pietat de Vic, al costat del Temple Romà

Imatge del túnel descobert a Vic. Fotografia: Pau Alberch

La descoberta d’un túnel a la Plaça de la Pietat de Vic (Osona) s’ha realitzat durant el control arqueològic preventiu de les obres d’instal·lació al paviment de la plaça d’una taula de senyalització turística del centre històric de Vic, dissenyada pels arquitectes Miquel Surinyach i Pous i Miquel Surinyach i Pla. Els treballs promoguts per l’Ajuntament de Vic han estat dirigits per l’arqueòleg Pau Alberch de l’empresa Arqueòlegs.Cat.

Es tracta d’una cavitat de secció ovoïdal, en molt bon estat de conservació, excavada al substrat geològic (es poden veure perfectament les traces del picapedrer), que anava en direcció nord-sud, entre l’actual  Plaça de Malla  i el pou situat dins la cel·la del Temple Romà. A la base hi una pàtina d’argamassa coberta per una capa de sediments llimosos. En total s’ha pogut documentar uns 23 metres de recorregut, ja que pel cantó sud el túnel està tallat per un esfondrament de la coberta. Les seves dimensions són molt regulars, amb una amplada de 92 cm i una alçada de 230 cm.

Just al costat del pou, a l’extrem nord del túnel, s’obre una cambra d’1,20m delimitada per unes lloses verticals i amb les parets arrebossades, com espai per a la decantació d’aigua.

Ateses les seves característiques, les primeres hipòtesis apunten un ús com a conducció d’aigües netes provinents del pou esmentat i d’una cronologia d’època romana probablement. Tanmateix aquesta estructura també es devia utilitzar en època medieval quan l’indret va ser ocupat pel castell dels Montcada i en l’època moderna, quan aquest edifici s’ha convertit en  presó. D’aquest ultima fase s’han documentat al mig del corredor, i una cambra de petites dimensions que, segons sembla, podria haver servit per mantenir frescos els aliments.

Malgrat la localització d’aquest element ha significat una sorpresa, les notícies de la seva existència es remunten el 1903 en el diari “El Correo Catalan” i a les informacions orals de molts dels veïns que en el moment de fer obres en aquest indret veien com s’afectava aquesta estructura (l’última el 1985). Finalment, gràcies a les mesures preventives en matèria de protecció del patrimoni arqueològic incorporades en el planejament urbanístic vigent del municipi de Vic, avui  s’ha pogut conèixer, preservar i difondre aquesta bé cultural.

Xerrada sobre art mural: “Graffittis: són art? Qui ho fa? Comuniquen res? Embruten parets?”

El dijous 25 de febrer a les 18,00 hores, tindrà lloc a la Residència d’Investigadors del CSIC (c/ Hospital, 64, de Barcelona) la xerrada: “Graffittis: són art? Qui ho fa? Comuniquen res? Embruten parets?”, dintre el XIè cicle Converses al Raval “Tal com som, tal com èrem”.

La sessió, que anirà moderada per Assumpció Vila Mitjà, arqueòloga a la IMF-CSIC, comptarà amb la participació de Roc Black Block (artista graffiter), Sílvia Noguer (MACBA), Jordi Estévez (professor de Prehistòria), Josep Martí (antropòleg-IMF), Cristian Pacha (Casal d’Infants) i Xavier Olivella (Institut Paisatge Urbà), i vol ser un espai de diàleg per a tota la resta d’assistents.

Presentació del llibre: “L’arc de l’avi, un dia en la prehistòria del Raval”

El proper dilluns 15 de febrer de 2016 a les 17,30 hores està prevista la presentació del llibre: “L’arc de l’avi, un dia en la prehistòria del Raval”, de les autores Maria Casas Mira i Eva Martínez Bajo.

L’acte, que tindrà lloc a la sala d’actes del CSIC, (c/ Egipcíaques, 15 de Barcelona), i anirà a càrrec de Luis Calvo, coordinador del CSIC a Catalunya i de Gala Pin, Regidora de Ciutat Vella.

Proposta de cap de setmana: visita al poblat neolític de Ca l’Estrada 2 a Canovelles (Vallès Oriental)

Vista del jaciment de Ca l’Estrada 2. Foto: Ajuntament de Canovelles

Durant aquest cap de setmana, dissabte 6 i diumenge 7 de febrer, entre les 10,00 i les 13,00 es podrà visitar el jaciment arqueològic de Ca l’estrada 2 a Canovelles (Vallès Oriental), les restes d’un poblat neolític únic a tota la península ibèrica, de fa més de 6.000 anys d’antiguitat.

Es tracta d’una troballa recent, amb motiu de les obres de construcció de l’escola els Quatre Vents de Canovelles, que han posat al descobert un assentament neolític on es conserva la solera de pedra de dues cabanes de pedra de fa 6.000 anys. A prop d’aquestes han aparegut 6 focs amb restes de fusta carbonitzada. Al poblat neolític s’ha trobat també una zona de necròpoplis amb els esquelets de 2 individus adults, un d’ells amb aixovar funerari.

La Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Canovelles estan treballant conjuntament perquè el jaciment pugui conservar dins de la mateixa escola, amb la creació d’un projecte de museïtzació del poblat i de les altres restes arqueològiques trobades a l’anterior fase d’excavació de Ca l’Estrada 1, amb la idea d’aplegar també les restes trobades en la Domus d’Olivet del mateix municipi.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Noves troballes a l’entorn de l’església de Santa Maria de Camps (Fonollosa)”

Conferència “Noves troballes a l’entorn de l’església de Santa Maria de Camps (Fonollosa)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 10 de febrer de 2016, 19:00h

Conferenciant: Núria Cabañas
Moderador: Eduard Sánchez

Entre els mesos de gener i setembre de 2015 s’ha dut a terme una intervenció arqueològica a la Plaça de Santa Maria de Camps (Fonollosa, Bages), que ha permès localitzar una zona de necròpolis ubicada cronològicament entre l’antiguitat tardana i l’alta edat mitjana; restes d’un edifici destinat a la producció agropecuària d’època baix medieval i, finalment, un espai cementirial datat entre el segles XVII i XIX. Les noves troballes permeten determinar l’ocupació de l’espai en un moment anterior al segle X, moment en que hi ha les primeres notícies  documentals referents al nucli de Camps.

Galeria d’imatges |
_________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Núria Cabañas sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada.

  • Quina cronologia presenta la intervenció arqueològica a l’església de Santa Maria de Camps?

La intervenció arqueològica ens ofereix un ventall cronològic des de l’antiguitat tardana fins a època contemporània amb un ús continuat de l’espai. Les restes es poden agrupar en sis fases cronològiques diferenciades on destaca un canvi funcional de l’espai en època baix medieval per passar d’un ús de caràcter funerari a un ús agrari.Llegeix més »