Inauguració de l’exposició: “DEMOS. Viure en democràcia” al MAC-Barcelona

Image (1) MAC-DEMOS_medium.jpg for post 20258Aquest vespre a les 20,00 hores s’inaugurarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona l’exposició: “DEMOS. Viure en democràcia”, que remandrà oberta al públic de l’1 d’abril al 28 de juny de 2015.

Aquesta mostra vol posar en contacte directe l’origen de la nostra democràcia amb la contemporaneïtat. Pretén també conceptualitzar i connectar, amb una línia d’actualitat, l’origen de la democràcia amb la realitat de la democràcia actual, articulant una vinculació entre el passat i el present per a prospectar el futur.

Amb un conjunt d’uns 80 d’objectes patrimonials procedents del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu del Àgora i del Museo Arqueológico Nacional de Madrid, la mostra se centra al voltant de la democràcia atenenca, que va perdurar des de les reformes de Clístenes al 509 a.C. fins a la supremacia macedònia el 322 a. C. Uns 180 anys d’un model que aporta com a novetat la participació i control sobre els governants. Encara avui, continuem fer servir un terme i una forma d’organització inspirada en aquest sistema.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Activitats a l’entorn de la Cova de les Llenes, Conca de Dalt (Pallars Jussà)

Image (1) Conferència-cova-de-les-Llenes.jpg for post 20245Coincidint amb l’inici de la segona campanya d’excavació a la Cova de les Llenes, Conca de Dalt (Pallars Jussà), que es desenvoluparà entre els dies 30 de març i 11 d’abril de 2015 sota la direcció dels arqueòlegs Maite Arilla, Jordi Rosell i Edgard Camarós, investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), hi ha previstes les següents activitats:

Conferència: “Momentos de la vida Neanderthal”, a càrrec del paleontòleg Dr. Florent Rivals, que tindrà lloc el proper divendres 3 d’abril a les 19,00 a la Sala Magna del Comú de Particulars de la Pobla de Segur (Pallars Jussà).

Concert: “La Música amb l’Evolució Humana”, amb diversos intèrprets: Desfargats, el Becari de Tritons, 1994, Marí Martí Quartet, COLLadEGATS, Randal i Songbird, el proper dijous 2 d’abril, a partir de 23,00 hores al Bar Kastri, de la Pobla de Segur. Entrada lliure.

Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent


cartell-jornades-arqueologia-paloentologia-ponent-mitja
Els propers dies 17 i 18 d’abril, se celebraran a la sala d’Actes de l’Ajuntament de Balaguer i al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal respectivament, les Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent. Les Jornades ha estat coorganitzades pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de Ponent, la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’Institut Català de Paleontologia, en col·laboració amb el Museu de Lleida, el Museu de Guissona, el Museu de la Noguera, el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega i el Museu Comarcal de Cervera.

En aquestes primeres jornades s’exposarà l’estat de la qüestió i les darreres novetats de l’activitat arqueològica i paleontològica dels últims anys, des de les diferents vessants: la recerca, la gestió del patrimoni, la socialització del coneixement, etc, a tot el territori de les Terres de Ponent.

| Descarregueu el programa en pdf |
| Descarregueu la butlleta d’inscripció clicant aquí |

Inauguració del: “Sender i Jaciment del Poblat Ibèric a Samalús”

Image (1) invitació-Samalús.jpg for post 20190Demà dissabte dia 28 de març tindrà lloc al centre cívic de Samalús, (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental), l’acte oficial d’inauguració del: “Sender i Jaciment del Poblat Ibèric a Samalús”, amb diverses activitats programades per a l’ocasió que es desenvoluparan al llarg del matí.

Els actes programats amb motiu d’aquesta inauguració començaran a partir de les 9,30h amb la Pujada pel nou sender de l’antiga ruta de carboners cap al jaciment. El punt de trobada serà el Centre Cívic de Samalús. Posteriorment, a les 10,30h començarà la Jornada de portes obertes al jaciment de Puig del Castell, amb el recorregut per la zona habilitada per a la visita pública.

A les 12,30 hores tindrà lloc l’acte oficial d’inauguració del “Sender i Jaciment del Poblat Ibèric a Samalús”, amb parlaments per part de l’alcalde de Cànoves i Samalús, José Luis López Carrasco, Marc Guàrdia i Llorens, arqueòleg director dels treballs, i Andreu Carreras Puigdelliura, diputat adjunt d’Espais Naturals. A les 13,00h s’oferirà un tastet amb receptes iberoromanes.

Suspesa la sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 25 de març “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)”

Amb motiu dels 3 dies de dol oficial decretats pel govern, com a conseqüència de l’accident aeri que va tenir lloc als Alps el proppassat dia 24 de març, es va acordar suspendre la sessió de la Tribuna d’arqueologia programada per l’endemà del sinistre.

Aviat us oferirem puntual informació de la data en què es realitzarà aquesta interessant conferència sobre les excavacions arqueològiques al castell de Tavascan.

Preguem disculpeu les molèsties que hagi pogut ocasionar l’ajornament de la sessió.

Publicació: “La necròpolis del Ravalet, Vilassar de Dalt. Excavacions de dues sepultures neolítiques a Sant Genís de Vilassar a càrrec de Joaquim Folch i Torres”

Image (1) presentació-llibre-Ravalet1.jpg for post 20165Des d’aquest post podeu descarregar el pdf del llibre: “La necròpolis del Ravalet, Vilassar de Dalt. Excavacions de dues sepultures neolítiques a Sant Genís de Vilassar a càrrec de Joaquim Folch i Torres (1914)”, publicació facsímil de la memòria d’excavacions, amb un anàlisi revisada del jaciment.

El passat dimarts 17 de març es presentava al Museu d’Arqueologia de Catalunya el llibre editat pel Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i el Museu d’Arqueologia de Catalunya amb el suport de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt, el Departament de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, el Museu de l’Estampació de Premià de Mar, la Fundació Folch i Torres i l’Institut d’Estudis Catalans. Totes aquestes institucions han sumat esforços i col.laboracions per tal de treure a la llum els diaris d’excavació que Joaquim Folch i Torres va fer l’any 1914 en el jaciment del Ravalet a Vilassar de Dalt.

L’acte de presentació va comptar amb la benvinguda del director del MAC Josep Manuel Rueda que va emmarcar la publicació dins el context de l’exposició La Dècada prodigiosa que parla del paper de l’arqueologia catalana a principis de segle XX com un instrument vertebrador de la Mancomunitat, seguidament el president del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt Benet Oliva va parlar de la importància de l’arqueologia a Vilassar de Dalt i del seu llegat patrimonial encara actiu; en Joaquim Folch i Soler va contextualitzar la figura de Joaquim Folch i Torres com arqueòleg, i la seva àmplia formació que li va permetre aplicar tots els seus coneixements a la metodologia arqueològica i va tancar l’acte l’Araceli Martín que ens va aportar una interpretació actual del jaciment del Ravalet cent anys després. La publicació es complementa encara amb la publicació que Bosch i Gimpera fa dels resultats de l’excavació a l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, així com la publicació facsímil del diari d’excavacions d’Agustí Duran Sanpere  que torna a Vilassar de Dalt l’any 1917 per excavar una tercera tomba.

La publicació ha estat coordinada per l’arqueòleg Enric Ortega del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, i compleix un doble objectiu, treure a la llum aquests documents originals desconeguts per al públic, interpretats com una de les primeres memòries arqueològiques fetes a Catalunya i al mateix temps veure com la informació d’aquestes memòries ens permeten reinterpretar un jaciment neolític a la llum del segle XXI.

| Descarregueu la publicació en pdf |

Xerrada: “El patrimoni arqueològic: el llegat dels sentits?”

Image (1) Conversas_Kuanum3.png for post 20126El proper 25 de març a les 18,00 hores, a la Sala Seminari de Prehistòria de la UB, està programada la xerrada: “El patrimoni arqueològic: el llegat dels sentits?”, a càrrec Juana María Huélamo i Josep Maria Solias (KuanUm!), dintre del Cicle de Converses Patrimonials per a la primavera 2015, organitzat pel Grup d’Arqueologia Pública i Patrimoni-GAPP.

Amb aquesta proposta es vol anar més enllà de la història de pedres, d’herois i literats. La intenció no és donar informació, sinó transmetre sensacions que deixin empremta al públic més enllà del seu nivell de coneixement i que, d’aquesta manera, n’extregui una informació que no obtindria per mètodes més convencionals des d’una metodologia de treball rigorosa i científica.

Jornada de Portes Obertes a Sant Pau de Riu-Sec (Sabadell, Vallès Occidental)

Demà diumenge 22 de març de 2015 de 12,00 a 14,00 hores se celebrarà una jornada de portes obertes a Sant Pau de Riu-Sec, un paratge arqueològic amb més de 2.000 anys d’història.

L’església romànica de Sant Pau de Riu-Sec (Sabadell, Vallès Occidental) es troba enmig d’un gran jaciment en què s’han localitzat assentaments humans des d’època romana fins als nostres dies.

Les diferents intervencions arqueològiques portades a terme en aquest indret des de 1979 fins ara, han permès delimitar una zona arqueològica de prop d’una hectàrea i identificar les següents fases d’ocupació: una vil·la romana d’època republicana (s. I aC) que es refà i s’amplia en època imperial (s. I-II dC);  un assentament carolingi amb necròpolis (s. IX-X); l’església romànica (s. XI) que té una continuïtat parroquial i cementirial fins a l’època moderna, i una granja templera que data entre finals del segle XII i inici del segle XIV.

D’ençà l’any 2010, les intervencions arqueològiques s’emmarquen dins del Pla Director d’Actuacions al Jaciment Arqueològic de Sant Pau de Riu-sec, impulsat per l’Ajuntament de Sabadell, la Universitat Autònoma deBarcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Activitat gratuïta

| Per a més informació cliqueu aquí |

Seminari: “Models de Gestió i Dinamització del Patrimoni Rupestre”

El Consorci de la Ruta dels 3 Reis ha organitzat el seminari “Models de Gestió i Dinamització del Patrimoni Rupestre” que va començar ahir a Tortosa i es desenvoluparà al llarg dels dies 20 i 21 de març a Alcanyís i Morella respectivament.

Aquestes localitats són els eixos del consorci, que te entre els seus principals objectius la posada en valor del patrimoni històric-cultural que les uneix, en aquesta ocasió concretament l’Art Rupestre Llevantí. Els jaciments rupestres de l’Arc Mediterrani, inscrits en la llista de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, constitueixen un patrimoni excepcional del període prehistòric i són una mostra de l’evolució de la humanitat.

El seminari, que tractarà sobre els models de gestió i dinamització del Patrimoni Mundial de l’Art Rupestre llevantí i la seva aplicació en l’àmbit de la citada Ruta, vol establir, a més, un intercanvi d’experiències i models de gestió turística cultural per als jaciments d’art rupestre.

El Seminari arrencava ahir al Museu de la ciutat de Tortosa, on va participar el nostre company Josep Castells, Cap de la Secció d’Informació i Estudis del SAP, amb la ponència: “Polítiques de conservació per garantir la correcta explotació de l’art rupestre”. Al llarg de la jornada, en la qual també van participar com a ponents Ramon Viñas (Director del CIAR Muntanyes de Prades-Montblanc) i Agustí Vericat (Director del CIAR Abrics d’Ermita), es va presentar el catàleg online dels jaciments d’art rupestre de l’àmbit de la ruta dels 3 reis, així com l’aplicació de les noves tecnologies en la divulgació i la promoció d’aquests espais.

La segona sessió, sota el títol genèric: “Models de cooperació turística i interpretació de l’art rupestre”, està prevista per demà 20 de març i tindrà lloc al Auditorio Municipal del Palacio Ardid, a Alcanyís. Compta amb una programació d’activitats i xerrades de gran interès, així com la tercera Jornada: “Protecció del Patrimoni de l’Art Rupestre versus difusió turística”, que se celebrarà el dissabte 21 de març al Saló de Plens de l’Ajuntament de Morella.

| Descarregueu el programa clicant aquí |

Demà s’inaugura l’Espai Dinosfera a Coll de Nargó

Demà dijous, 19 de març a les 11,00 hores s’inaugurarà la nova museografia de l’Espai Dinosfera (C/ de les Escoles, s/n), a Coll de Nargó.

Coll de Nargó té el major jaciment d’ous de dinosaure d’Europa, amb un interès científic i patrimonial excepcional. Aquesta riquesa ja era coneguda des de finals dels anys 70. La primera cita d’ous de dinosaure a Coll de Nargó es remunta a l’any 1979. En 1994 es van atorgar els primers permisos d’intervenció al Museu de Geologia de Barcelona, i a partir del 2.000 a l’ICP Miquel Crusafont i a l’Associació d’Amics de Dinosaures de l’Alt Urgell (ADAU), amb la col·laboració de l’Associació Ilerdenca de Paleontologia. A l’excavació programada duta a terme l’any 2005 es va descobrir el niu d’ous de dinosaure més gran d’Europa, i llavors es va crear una petita sala d’exposicions a la rectoria del poble “Sala límit K/T”, creada per l’ADAU. Poc després, es va portar a terme la museïtzació del Mirador del Cretaci com a lloc d’observació dels fòssils a camp obert (que aquests darrers dies ha estat notícia per l’acte vandàlic perpetrat contra aquest tresor patrimonial).

Continuant amb la tasca de conservació i difusió endegada, i amb la implicació de l’Ajuntament de Coll de Nargó, es va impulsar la construcció d’un edifici modern pensat per allotjar una gran exposició per a la divulgació dels dinosaures, on s’inaugura ara l’exposició sobre el que, gràcies a les descobertes fetes als jaciments de Coll de Nargó, se sap ara sobre la reproducció dels darrers dinosaures que varen viure a Europa. Aquest Museu té vocació de ciència explicada al gran públic, i gira al voltant de l’ou com a element de transmissió de vida.

Recordem que el passat 10 de març es va detectar la vandalització de l’Espai Mirador del Cretaci, amb la destrucció per piconat i pèrdua de la totalitat dels ous d’aquest aflorament. En aquesta acció s’havia piconat completament un aflorament d’ous de dinosaure d’uns 40 m².

El Mirador del Cretaci es troba dins del jaciment paleontològic de Pinyes, un espai on l’any 2010 es va realitzar la museïtzació d’una petita superfície per permetre l’accés al públic a un aflorament de tres niuades amb un total de 31 ous, que es van senyalitzar per a la seva observació didàctica. També es van senyalitzar incnites de dinosaures i restes paleontològiques vegetals, restes que, afortunadament, no s’han vist afectades per aquesta actuació destructiva.

En aquests moments està oberta una investigació policial per part dels Mossos d’Esquadra. Un cop finalitzades les actuacions policials preliminars, es va procedir a la recollida de les restes arrencades d’ous de dinosaure que hauran d’esser  restaurades i conservades.

Lamentablement, en aquest mateix aflorament es va produir en el mes de maig de 2013 el robatori de les restes d’un petit rèptil que estava excavant l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.