Des de la Societat Catalana d’Història de la Ciència s’organitza, a partir del dimarts 30 d’octubre de 2012, un cicle de conferències sobre història de l’arqueologia, la paleontologia i la paleoantropologia. El cicle, on se celebrarà un col·loqui mensual fins al març, porta el títol de «La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia».
En la primera sessió, titulada «From Las Vegas to the Bosnian Pyramids. Archaeology as popular culture», impartida per l’investigador Cornelius Holtorf (Linnaeus University), es compararà les narratives de l’arqueologia acadèmica amb les narratives de la cultura popular a través de preguntes com: per què el passat importa, quin és el rol de l’arqueologia, o analitzant el concepte d’autenticitat dintre d’aquesta.
La xerrada tindrà lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (C/Carme 47, 08001 Barcelona), el dimarts 30 d’octubre a les 19:00h.
El cicle està coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Autònoma de Barcelona – CEHIC) i Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals.
El passat divendres 26 d’octubre va tenir lloc la presentació oficial de l’estatueta antropomorfa neolítica més antiga de la península, feta en ceràmica.
L’acte es va dur a terme en el seu escenari original, la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat) i va corre a càrrec de la il·lustre alcaldessa de Begues, Sra. Mercè Esteve, el Sr. Xavier Llovera, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Sra. Maite Mascort, cap de la Secció d’Actuacions del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Josep Maria Fullola, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona i el Sr. Manel Edo, president de CIPAG, corresponsable del projecte “La prehistòria al sud-est del Llobregat. De la costa al massís del Garraf-Ordal”, que coordina amb el Dr. Fullola i en el qual s’inscriuen les excavacions de Can Sadurní que codirigeix actualment amb el Sr. Ferran Antolín.
Tots els membres de la tribuna van recolzar el treball científic continuat de l’equip des de fa 34 anys, la importància del jaciment que, com va destacar el Dr. Fullola, és un dels cinc jaciments clau en el coneixement de la prehistòria de Catalunya des de l’epipaleolític i l’únic que ofereix una estratigrafia completa i potent fins a l’Edat del bronze.
L’alcaldessa de Begues va destacar el context del territori privilegiat de Begues i el suport que l’Ajuntament sempre ha brindat a l’equip d’arqueòlegs, quelcom que també ha quedat palesat des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que sempre ha apostat per aquest equip amb el que ha col·laborat des dels inicis. L’acte va concloure amb una copa de cava Montau de Sadurní que va oferir la família Vendrell, propietària de Can Sadurní.
Quant a la troballa excepcional de l’estatueta, en el decurs de la campanya d’excavacions d’aquest estiu per part dels membres del Col·lectiu per la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG), en col·laboració amb el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona i sota la direcció de Manel Edo i Ferran Antolín, aquesta va ser trobada en un nivell corresponent al Neolític mig I, també anomenat postcardial, associat a ceràmiques d’estil Molinot i Montboló i a les primeres evidències d’explotació de variscita que, uns 300 anys més tard es desenvoluparà abastament a les mines de la veïna ciutat de Gavà.
L’estatueta, batejada com l’ Encantat de Begues, datada en uns 6500 anys d’antiguitat, conserva 8 cm d’alçada, amb el tronc, el coll i un braç, aquest replegat com és habitual en bona part de les estatuetes cultuals d’aquest període. Representa una figura humana, probablement masculina, que conserva traços incisos d’un vestit, i que devia posseir un cap articulat, segons sembla indicar la configuració de la peça. S’inscriu dins els paràmetres de les figuracions neolítiques europees de culte i més concretament de la branca centreeuropea, tal com va explicar Manel Edo, qui va fer un repàs de totes les figures antropomorfes similars conegudes des del Pròxim Orient i va remarcar que és el primer testimoni trobat a Catalunya i a la península, confirmant el paper destacat del jaciment de Begues i del territori nord-oriental peninsular en la civilització neolítica d’Europa.
| Per a més informació sobre l’estatueta cliqueu aquí |
| Per a més informació sobre l’acte de presentació, cliqueu aquí |
Els dies 29 i 30 de novembre i 1 de desembre tindrà lloc el Tarraco Biennal1er Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic. Govern i societat a la Hispània romana. Novetats epigràfiques. Homenatge a Géza Alföldy a l’Antiga Audiència de Tarragona (Plaça del Pallol) organitzat pel Patronat de la Fundació Privada Mútua Catalana, entitat tarragonina sense ànim de lucre que té com a objectiu la promoció de la cultura, i que ha acordat el patrocini del Primer Congrés Arqueològic Internacional Tarraco Biennal que s’aniran succeït cada dos anys. El Departament de Cultura col·labora en aquesta iniciativa, a través dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona.
Aquest primer congrés retrà un sincer homenatge a la figura de l’admirat professor Géza Alföldy, que va morir a Atenes el passat més de novembre, i a la Tarraco que tant va estimar. El congrés s’estructurarà entorn a les propostes d’un grup d’especialistes, els coneixents dels quals es projecten i es divulguen a la ciutadania que s’interessa pel seu passat.
|Per a més informació i inscripcions, cliqueuaquí |
Conferència «Cap del Vol. Un producte, un vaixell i un comerç de la Tarraconense a l’època d’August»
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 31 d’octubre de 2012, 19:00h
Conferenciants: Gustau Vivar, Rut Geli i Carlos de Juan
Moderador: Xavier Nieto
A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta X. Nieto i F. Foerster van excavar parcialment el derelicte enfonsat davant de les costes de Port de la Selva conegut com Cap del Vol. El que es va documentar en aquells treballs tenia trets diferencials dels vaixells coneguts fins el moment, i la resta de la comunitat científica no en va valorar la rellevància. Amb l’avenç en el coneixement de l’arquitectura naval antiga s’ha fet necessari reprendre’n l’excavació per tal d’obtenir tota la informació necessària per comprendre’l amb tota la seva complexitat. Aquest és el primer exemple que podem afirmar de vaixell construït a la costa Tarraconense, amb unes característiques pròpies i amb elements procedents d’una tradició de construcció naval més antiga.
| Presentació de la conferència enPDF |
______________________________________________________________________________________________________
A continuació, us oferim una petita entrevista amb Gustau Vivar sobre alguns aspectes destacats de la conferència.
Què ha motivat el retorn al vaixell de Cap del Vol?
Cap del Vol va ser objecte de treballs arqueològics a finals dels 70 per part de X. Nieto i F. Foerster. Degut a la seva fondària i a les particularitats tècniques no es va poder obrir el conjunt del jaciment. Tot i això es van publicar els resultats de les intervencions que han estat la base per l’estudi de l’arquitectura naval de vaixells d’aquesta època. Ara era el moment de reprendre l’excavació i acabar-la per poder donar una informació complerta del vaixell i de les seves característiques constructives.
Quin és el seu estat de conservació?
El medi aquàtic ha permès la conservació de bona part del vaixell, això són 11 m d’eslora i gairebé 4 m de mànega del casc. L’estat de preservació de la fusta és tant bo que fins i tot es poden apreciar errors de serrat dels fusters (mestres d’aixa) que el van construir.
Quin és l’element més interessant que heu trobat en aquesta excavació?
Volíem entendre les característiques específiques d’uns vaixells particulars construïts en el canvi d’era per un comerç de vi de la Tarraconense. El que ens ha sobtat, ha estat observar uns trets distintius tan específics, que ens porten a defensar que aquest vaixell va ser construït per la població autòctona, amb una manera de fer pròpia del món indígena. Aquest vaixell aporta massa informació per poder respondre amb aquest espai, així que us esperem a la conferència del dia 31.
Maresme Turisme, el portal d’Oci i turisme del Maresme, ha programat pel proper dissabte 27 d’octubre una activitat lúdica adreçada a tots els públics: Els primers pobladors del Maresme. Ruta prehistòrica per Vilassar de Dalt
La proposta és: Com vivien els prehistòrics al Maresme? Quins eren els seus rituals funeraris? Troba les respostes passejant amb un arqueòleg per la ruta prehistòrica de Vilassar de Dalt.
El proper divendres 26 d’octubre, a les 12h, se celebrarà la roda de premsa de presentació de l’exposició Sotto Luce. Apol·lo, llum i imatge, al Museu Arqueològic de Tarragona (Plaça del Rei, 5).
L’exposició s’integra dins del certamen SCAN 2012 i s’inaugurarà el mateix divendres 26 d’octubre a les 19:30 h. Romandrà oberta fins al 3 de febrer de 2013, període per al qual s’han programat tot un seguit d’activitats dirigides a diferents tipus de públic.
Els autors del projecte: Ramón Casanova i Jorge Egea (directors de l’equip The Crossing Lab) i Israel Ariño i Xavier Mulet, han generat una proposta on es fusionen un conjunt d’instal·lacions de càmeres obscures múltiples i imatges fotogràfiques per crear un ambient de reflexió sobre la llum i la imatge, partint de la iconografia d’Apol·lo.
Sotto Luce. Apol·lo, llum i imatge, és un projecte que pivota entorn del fenomen de la generació de la imatge en base a una especulació formal sobre la transcendental figura d’Apol·lo i dels seus vestigis –però també la seva aura– en la Tàrraco romana. Explorant en els límits d’”allò” fotogràfic, en el punt en el qual la imatge pren cos mitjançant els treballs experimentals realitzats per aquests quatre artistes en una complexa però serena combinació entre fotografia convencional, hibridació fotografia/escultura, fotografia sense càmera (cameraless photography), instal·lacions de càmeres obscures i elements escultòrics, que permeten a l’espectador endinsar-se en el fenomen de la imatge i interactuar amb ella.
Amb motiu de l’exposició, s’ha editat un catàleg amb tota la informació i amb tres textos introductoris de Christopher Bucklow -artista i teòric anglès-, de Mª Cruz Cardete del Olmo -professora d’Història Antiga de la Universidad Complutense de Madrid-, i de Ramón Casanova i Jorge Egea, professors de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
La roda de premsa comptarà amb la presència dels autors, amb els quals es realitzarà una visita per l’exposició.
#Living Heritage! Són unes jornades divulgatives per difondre les utilitats de la recerca en patrimoni cultural que es desenvoluparan durant el mes de novembre a la ciutat de Girona, Casa de Cultura (Plaça de l’Hospital, 6).
És una iniciativa de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural amb el Suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Tenen com a objectius principals promoure la difusió de la recerca en patrimoni.cultural i contribuir a conscienciar i sensibilitzar a la societat sobre les funcions de la recerca en patrimoni cultural i dels beneficis i resultats que en deriven. Aquests objectius es realitzaran mitjançant una acció de comunicació i divulgació científica i d’estimulació dels més joves.
Amb dites jornades es respondran preguntes tals com: Què és la recerca en aptrimoni cultural? Per que serveix la investigación en patrimoni cultural?. Aquestes preguntes estarán guiades amb tot tipus d’activitats destinades a nens, joves i adults (conferències, tallers, jocs, visites guiades…) i des d’on s’explicarà d’on surt tot la informació que apareix en museus, jaciments o espais naturals i el que hi ha darrere de les activitats de difusió (etnologia, arquitectura, literatura, antropologia, museologia, grups de recerca histórica…).
El proper dimecres 24 d’octubre a les 18:30h tindrà lloc la conferència Satèl·lits del segle XXI i arqueologia: noves perspectives, a càrrec dels investigadors Dr. Bernardo Rondelli i el Sr. Francesc C. Conesa (Institució Milà i Fontanals-CSIC).
Els propers dies 15 i 16 de novembre, a la Residència d’Investigadors, tindrà lloc el seminari, “Els altres catalans”, a la 6a trobada de les Egipcíaques, amb les temàtiques “L’empremta de l’Islam a Catalunya: materials, tècniques i cultura”, i “El claustre de Mas del Vent: un debat obert”.
L’avenç de la investigació històrica al llarg dels darrers anys ens mostra que no tot era ben bé com ens havien explicat. Fins no fa tants anys es parlava de reconquesta com el procés d’expansió feudal cap al sud a costelles dels territoris sota domini musulmà. Fins no fa tant es pensava que l’Islam, a excepció de les terres de ponent i de l’Ebre, havia tingut una petjada poc profunda a Catalunya. Aquestes jornades pretenen presentar alguns dels trets materials i immaterials visibles (o audibles) a les nostres terres, posar de manifest allò que no sempre s’ha vist com evident i en definitiva, aprofundir i divulgar una mica en una part del nostre passat que ha deixat una empremta encara reconeixible en la nostra cultura actual.
El seminari està obert a qualsevol persona interessada en el tema específic de les jornades o en el patrimoni en general, sense cap restricció. Les presentacions tracten de ser divulgatives tot mantenint el necessari rigor, per tant, no es tracta d’un seminari per a especialistes, tot i que es considera d’especial interès per a professionals que centrin la seva activitat en la conservació, gestió o restauració del Patrimoni (conservadors, restauradors, arquitectes, historiadors, etc).
L’assistència és gratuita per be que limitada a la capacitat de la sala (140 persones), per la qual cosa es prega la confirmació per correu electrònic a l’adreça següent. info@egipciaques.info
Lloc: Residència d’investigadors, C/ Hospital, 64. Barcelona
El programa del Diploma en Civilització Egipte té una durada de tres anys i està integrat per cursos anuals que tracten la història arcaica, clàssica i tardana de l’antic Egipte, així com de diversos cursos monogràfics, la temàtica dels quals varia cada any. També és possible matricular-se d’un curs en concret i obtenir un certificat d’assistència al curs en qüestió.
Des de la Societat Catalana d’Història de la Ciència s’organitza, a partir del dimarts 30 d’octubre de 2012, un cicle de conferències sobre història de l’arqueologia, la paleontologia i la paleoantropologia. El cicle, on se celebrarà un col·loqui mensual fins al març, porta el títol de «La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia».
