El passat divendres 26 d’octubre va tenir lloc la presentació oficial de l’estatueta antropomorfa neolítica més antiga de la península, feta en ceràmica.
L’acte es va dur a terme en el seu escenari original, la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat) i va corre a càrrec de la il·lustre alcaldessa de Begues, Sra. Mercè Esteve, el Sr. Xavier Llovera, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Sra. Maite Mascort, cap de la Secció d’Actuacions del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Josep Maria Fullola, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona i el Sr. Manel Edo, president de CIPAG, corresponsable del projecte “La prehistòria al sud-est del Llobregat. De la costa al massís del Garraf-Ordal”, que coordina amb el Dr. Fullola i en el qual s’inscriuen les excavacions de Can Sadurní que codirigeix actualment amb el Sr. Ferran Antolín.
Tots els membres de la tribuna van recolzar el treball científic continuat de l’equip des de fa 34 anys, la importància del jaciment que, com va destacar el Dr. Fullola, és un dels cinc jaciments clau en el coneixement de la prehistòria de Catalunya des de l’epipaleolític i l’únic que ofereix una estratigrafia completa i potent fins a l’Edat del bronze.
L’alcaldessa de Begues va destacar el context del territori privilegiat de Begues i el suport que l’Ajuntament sempre ha brindat a l’equip d’arqueòlegs, quelcom que també ha quedat palesat des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que sempre ha apostat per aquest equip amb el que ha col·laborat des dels inicis. L’acte va concloure amb una copa de cava Montau de Sadurní que va oferir la família Vendrell, propietària de Can Sadurní.
Quant a la troballa excepcional de l’estatueta, en el decurs de la campanya d’excavacions d’aquest estiu per part dels membres del Col·lectiu per la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG), en col·laboració amb el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona i sota la direcció de Manel Edo i Ferran Antolín, aquesta va ser trobada en un nivell corresponent al Neolític mig I, també anomenat postcardial, associat a ceràmiques d’estil Molinot i Montboló i a les primeres evidències d’explotació de variscita que, uns 300 anys més tard es desenvoluparà abastament a les mines de la veïna ciutat de Gavà.
L’estatueta, batejada com l’ Encantat de Begues, datada en uns 6500 anys d’antiguitat, conserva 8 cm d’alçada, amb el tronc, el coll i un braç, aquest replegat com és habitual en bona part de les estatuetes cultuals d’aquest període. Representa una figura humana, probablement masculina, que conserva traços incisos d’un vestit, i que devia posseir un cap articulat, segons sembla indicar la configuració de la peça. S’inscriu dins els paràmetres de les figuracions neolítiques europees de culte i més concretament de la branca centreeuropea, tal com va explicar Manel Edo, qui va fer un repàs de totes les figures antropomorfes similars conegudes des del Pròxim Orient i va remarcar que és el primer testimoni trobat a Catalunya i a la península, confirmant el paper destacat del jaciment de Begues i del territori nord-oriental peninsular en la civilització neolítica d’Europa.
| Per a més informació sobre l’estatueta cliqueu aquí |
| Per a més informació sobre l’acte de presentació, cliqueu aquí |