La darrera campanya d’excavacions realitzades al Mas Castellar de Pontós el passat mes d’agost han donat diverses troballes excepcionals, com ara la possible existència d’una fortificació turriforme propera a l’edifici singular d’influència grega, localitzada sota l’oppidum ibèric. S’han trobat també les restes d’una “incineradora” per reduir restes orgàniques i culinàries en un espai destinat a àpats col·lectius s’han trobat. En un nivell inferior a aquest espai obert s’ha documentat una estructura de pans d’argila preparats per la construcció en terra similar als tovots.

A la campanya d’enguany han participat entre 20 i 25 estudiants i llicenciats, majoritàriament de la Universitat de Barcelona, seguida de la UdG i d’altres, i ha estat dirigida per Enriqueta Pons col·laboradora del MAC i per David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Morer.

Els treballs d’aquesta campanya s’han centrat en tres fronts ja iniciats en les campanyes anteriors: continuar en els treballs del nord-oest  del tell-talús del replà de dalt on es va documentar una àrea especialitzada a la celebració d’àpats col·lectius; continuar en el sondeig sota la casa 2 de l’oppidum amb l’objectiu de trobar restes més antigues relacionades amb l’edifici grec i reiniciar l’excavació del bastió ibèric per definir la seva construcció total i si aquest s’ha construït sobre fonaments antics.

9. Vista presa des del nord del mur restaurat que tanca una part de la casa aristocràtica 1, concretament en el sector 3 de l’establiment agrari (foto Borja Gil)

8. Vista presa des del sud del bastió, un cop aixecat els nivells superficials del marge que l’ocultava (foto Marcel Solé)

7. Vista presa des de l’est amb el bastió a l’esquerra flanquejant l’entrada de l’oppidum. Al fons l’edifici singular a l’esquerra i l’excavació del tell a la dreta (Marcel Solé).

6. Vista presa des de l’oest . En primer pla el sondeig de la casa 2 de l’oppidum on es veu el tipus de construcció feble de les cases i de la muralla. Al fons del sondeig les estructures d’una altra fortificació més antiga (foto Marcel Solé).

5. Vista presa des del nord un cop s’han rebaixat algunes aportacions antròpiques de còdols i graves. Aspecte total de l’estructura de pans d’argila amb l’impremta de la sitja. Davant una altra sitja de la mateixa cronologia.

4. Vista presa des del nord de la sitja que talla una estructura de pans d’argila amassada (Foto Marcel Solé)

3. Recinte rectangular reblert de cendres, interpretat de moment com una incineradora de restes orgàniques (Foto Marcel Solé).

2. Vista presa des de l’est dels tres fronts de treball: el bastió de l’oppidum a l’esquerra; davant les troballes recents sota l’oppidum i al fons a la dreta la zona 32 amb les restes descobertes dins el tell nord-oest (Foto Marcel Solé).

1. Secció frontal del tell que cobreix l’angle nord-oest del Camp de Dalt. Detall d’un mur de tovots o pans d’argila en procés (foto. Marcel Solé).

L’espai lliure destinat a àpats col·lectius amortitza el poblat fortificat abandonat definitivament a la primera meitat del s. IV aC. Juntament amb els dos forns documentats l’any passat, de cronologia incerta, s’han localitzats dues fosses reciclades per escombraries i restes culinàries (s. III aC ). Entremig de les fosses d’escombraries i els forns culinaris s’ha pogut identificar un recinte, quasi rectangular (5 x 3m) reblert d’un sediment molt cendrós (ES575) que de moment s’ha interpretat com una probable incineradora que cremaria i reduiria les restes culinàries y orgàniques, així com altres restes combustibles.  Una de les sitges (FS568) talla una elevació de dos blocs units en angle recte formats per varis pans d’argila amassada (fins a 22 filades), entre una alçada de 1,5m i una amplada de 1,30m, i d’un gruix entre 10 i 6 cm, capes ben diferenciades per la variació de colors, que segons com simulen tovots per a la construcció. Aquesta estructura reposa en un nivell inferior, dins les aportacions que formen el tell. L’efecte que dóna, un cop excavada la sitja, és espectacular.Llegeix més »