Resultats de la darrera campanya d’excavació al Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Agost 2017

La darrera campanya d’excavacions realitzades al Mas Castellar de Pontós el passat mes d’agost han donat diverses troballes excepcionals, com ara la possible existència d’una fortificació turriforme propera a l’edifici singular d’influència grega, localitzada sota l’oppidum ibèric. S’han trobat també les restes d’una “incineradora” per reduir restes orgàniques i culinàries en un espai destinat a àpats col·lectius s’han trobat. En un nivell inferior a aquest espai obert s’ha documentat una estructura de pans d’argila preparats per la construcció en terra similar als tovots.

A la campanya d’enguany han participat entre 20 i 25 estudiants i llicenciats, majoritàriament de la Universitat de Barcelona, seguida de la UdG i d’altres, i ha estat dirigida per Enriqueta Pons col·laboradora del MAC i per David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Morer.

Els treballs d’aquesta campanya s’han centrat en tres fronts ja iniciats en les campanyes anteriors: continuar en els treballs del nord-oest  del tell-talús del replà de dalt on es va documentar una àrea especialitzada a la celebració d’àpats col·lectius; continuar en el sondeig sota la casa 2 de l’oppidum amb l’objectiu de trobar restes més antigues relacionades amb l’edifici grec i reiniciar l’excavació del bastió ibèric per definir la seva construcció total i si aquest s’ha construït sobre fonaments antics.

L’espai lliure destinat a àpats col·lectius amortitza el poblat fortificat abandonat definitivament a la primera meitat del s. IV aC. Juntament amb els dos forns documentats l’any passat, de cronologia incerta, s’han localitzats dues fosses reciclades per escombraries i restes culinàries (s. III aC ). Entremig de les fosses d’escombraries i els forns culinaris s’ha pogut identificar un recinte, quasi rectangular (5 x 3m) reblert d’un sediment molt cendrós (ES575) que de moment s’ha interpretat com una probable incineradora que cremaria i reduiria les restes culinàries y orgàniques, així com altres restes combustibles.  Una de les sitges (FS568) talla una elevació de dos blocs units en angle recte formats per varis pans d’argila amassada (fins a 22 filades), entre una alçada de 1,5m i una amplada de 1,30m, i d’un gruix entre 10 i 6 cm, capes ben diferenciades per la variació de colors, que segons com simulen tovots per a la construcció. Aquesta estructura reposa en un nivell inferior, dins les aportacions que formen el tell. L’efecte que dóna, un cop excavada la sitja, és espectacular.

També s’ha continuat en el sondeig realitzat sota el nivell d’ocupació de la casa 2, on desprès de diferenciar tres nivells més de rebliments i anivellacions, en 1,5 m de fondària s’ha documentat vora la muralla espoliada del oppidum una estructura potent, de tipus defensiu, d’una alçada que supera els dos metres i que podria estar relacionat amb l’edifici senyorial, almenys sincrònicament. El material arqueològic ho testimonia (450-425 aC). A l’extrem nord del sondeig s’han documentat dues fosses més que retallen el nivell últim, i també al subsòl, que es troba a uns 2m de fondària del nivell de l’oppidum.

Amb la mateixa finalitat que en el sondeig es va actuar en el propi bastió de l’oppidum, enquestat en el marge meridional, i de moment s’ha posat al descobert la paret externa, fins ara coberta pels nivells superficials del tell, així com també sembla que es recolza sobre estructures defensives anteriors, relacionades amb les troballes del sondeig de la casa 2. Aquesta excavació conjunta ha comprovat que el poblat ibèric, construït sobre les runes de l’edifici grec, ho va fer d’una manera molt ràpida i poc segura, ja que la base de la muralla meridional, d’2,60m d’amplada, així com la base de les parets de les cases domèstiques foren construïdes sense cap fonamentació, això si sobre unes estructures profundes i potents. D’aquí pot entendre’s la seva ràpida substitució per una altra tipus de construcció urbana sense fortificació.

Es van realitzar també treballs de consolidació i restauració d’alguns murs de l’establiment agrari. Tot plegat gràcies a l’ajut econòmic de la Diputació de Girona i de l’Ajuntament de Pontós d’acord al projecte del Pla director originat l’any 1999 .

La intervenció arqueològica de Mas Castellar de Pontós forma part del projecte quadriennal 2014-2017 “La interrelació econòmica, social i cultural entre el territori empordanès i la zona emporitana: el complex arqueològic ibèric de Mas Castellar-Pontós (Alt Empordà) ” promogut per l’Agència de gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca –AGAUR– i avalat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Notícia: Enriqueta Pons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s