El proper dissabte, dia 4 de març, comença el nou cicle de conferències que organitza el Museu Arqueològic de l’Esquerda.
Enguany, el cicle de conferències porta per títol “Homo versus natura. Una mirada al futur” i es planteja fer una reflexió sobre la situació actual del planeta, els canvis que la humanitat li està infligint, tant des del punt de vista climàtic, com del paisatge i finalment veure el futur de la humanitat.
Per això els conferenciants són el físic i periodista Tomàs Molina, que el dia 4 de març parlarà dels impactes naturals i de l’home, que han influït en el clima, i també farà una previsió sobre com serà el clima a Osona l’any 2030.
El dia 11 de març, el Dr. en Ciències Ambientals i Consultor de la UNESCO Martí Boada, parlarà sobre la relació de l’home com a element del sistema i la dimensió humana dels paisatges.
Finalment el dia 18 de març, Eudald Carbonell, Catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, codirector del Projecte Atapuerca i Vicepresident de la Fundació Atapuerca parlarà sobre el futur de la humanitat. Estem arribant a un punt de no retorn? Què cal modificar per no arribar al col·lapse?
Durant el cicle també s’ha organitzat un club de lectura que es farà el dia 13 de març i una visita comentada a les tines de vi de la Vall del Flequer (El Bages) el dia 25 de març.
Les conferències i el club de lectura es faran a la sala d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda, a Roda de Ter.
Per a més informació consulteu la Nota de Premsa o contacteu amb el Museu Arqueològic de l’Esquerda
L’estiu de 2021, el veí de Tortellà, Sr. Tomàs Agüero Cabo, va descobrir unes representacions d’art rupestre esquemàtic pintades a les balmes de la Mariana i Bellavista, a l’alta Garrotxa. Es tracta de les primeres troballes de pintures rupestres en abrics a l’aire lliure a la província de Girona. Aquests murals estan formats per tipologies de figures esquemàtiques desenvolupades a la península Ibèrica a partir del neolític i perduren fins a època protohistòrica. El repertori iconogràfic de la documentació que presentem està format, principalment, per figures antropomorfes, agrupacions de punts, digitacions, pectiformes, possibles ídols oculats i altres elements geomètrics que mostren analogies amb altres conjunts repartits en tot el territori peninsular. L’estat de conservació d’aquests murals està molt alterat per fenòmens bioquímics i antròpics. El suport de les pintures presenta potents recobriments de carbonat càlcic i formacions de colònies d’algues que l’han alterat notablement.
Aquesta setmana s’inicia la commemoració del centenari del descobriment de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, inclosa en el Conjunt Arqueològic de Tàrraco, inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco des de l’any 2000. Així, aquest diumenge, 26 de febrer, a les 12 hores, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presentarà el conjunt d’activitats que ha organitzat amb motiu d’aquesta efemèride per apropar-la a la ciutadania. L’acte comptarà amb la presència de la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, i de la directora del MNAT, Mònica Borrell. A continuació, està programada una dramatització de textos clàssics llatins que permetran reconstruir el ritual romà relacionat amb la mort, a càrrec de TeclaSmit-teatre, i un tast d’aliments presents en un banquet, propis dels ritus funerari, a càrrec de KuanUm!
Tribuna d’Arqueologia és un cicle de conferències anual que organitza el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l’exterior que puguin ser d’interès en relació amb l’arqueologia catalana i les novetats en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català. Un cop finalitzat el cicle de conferències, la revista digital Tribuna d’Arqueologia compila els articles de les conferències de cada temporada.
La revista està oberta a la recepció de contribucions. L’objectiu de la revista és la divulgació de treballs de recerca originals centrats en l’arqueologia medieval i moderna, que aportin dades noves o noves metodologies que ajudin a millorar la investigació en aquest àmbit del coneixement. En aquest sentit, la revista accepta tant estudis de casos circumscrits a un lloc particular com obres de síntesi, ja siguin territorials o temàtiques.
La mostra és una iniciativa del Parc Natural de la Serra de Montsant amb el suport del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura i la col·laboració de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consell Superior d’Investigacions Científiques i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.
La convocatòria està dirigida a investigadors i investigadores que treballen en l’àmbit de l’explotació del territori durant el període romà. Les comunicacions es podran presentar presencialment en qualsevol idioma i tindran una durada de 15 minuts.