El dijous 9 de febrer, a les 19 hores, es presentarà la publicació Vil·la romana dels Munts (Tarraco), una edició científica a càrrec del Dr. Josep Anton Remolà, conservador de l’àrea de Col·lecció i Recerca del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, editada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La presentació es farà als Serveis Territorials del Departament de Cultura (Carrer Major, 14) de Tarragona i anirà a càrrec del Dr. Josep Maria Palet, director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).
La monografia presenta una documentació en gran part inèdita o publicada de forma preliminar i dispersa, i posa a l’abast de la comunitat científica i al públic en general els resultats de gairebé setanta anys d’intervencions arqueològiques i estudis sobre la Vil·la romana dels Munts (Altafulla).
El resultat és una obra de síntesi i de referència, que aborda el jaciment dels Munts en la seva globalitat i sintetitza tot el coneixement generat al seu voltant.
Entre els temes tractats s’hi poden trobar la pintura, la decoració arquitectònica, els mosaics, l’estatuària, els tituli picti o la figura de Caius Valerius Avitus, entre d’altres, que són tractats per especialistes de cada matèria.
Aquesta monografia permetrà aprofundir en alguns coneixements, avançar en la recerca i alhora obrir noves línies d’investigació.
La Vil·la romana dels Munts
La Vil·la dels Munts és el resultat d’una complexa successió d’edificacions generades al llarg de vuit segles d’ocupació. En els prop de dos-cents anys d’existència de la vil·la altoimperial, el seu període de màxim esplendor i desenvolupament arquitectònic, l’edificació va patir successives transformacions, que li confereixen una realitat arquitectònica de complexa interpretació i articulació.
La seva excepcionalitat podria posar-se en relació amb un fet, com va ser l’estada a Tarraco de l’emperador Adrià l’hivern de 122 al 123 dC. Un esdeveniment d’enorme impacte que requeria una residència digna del personatge.
La Vil·la dels Munts forma part del conjunt arqueològic de Tarraco, reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Mundial.
Consulteu la nota de premsa del Departament de Cultura i el MNAT en pdf
Per a més informació sobre el jaciment dels Munts cliqueu aquí
Ja es troba disponible el número 98 (desembre 2022-gener 2023) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.
El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.
Una de les tombes presenta un conjunt funerari excepcional que inclou peces d’origen fenici arribades a través del comerç al segle VII aC.
La darrera campanya d’excavació a la zona de Vilanera, a l’Escala, s’ha tancat aquest mes de gener amb noves troballes rellevants. S’han excavat noves tombes de la necròpolis d’incineració del bronze final i la primera edat del ferro, amb alguns exemples destacables pels seus conjunts funeraris. Alhora, també s’ha localitzat, per primera vegada en aquest sector, una tomba d’incineració d’època romana (segle II aC).
La campanya d’excavació arqueològica, duta a terme al desembre i gener, a la necròpolis de Vilanera ha estat impulsada per l’Ajuntament de l’Escala i compta amb una subvenció atorgada pel Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta subvenció dona continuïtat als treballs que es duen a terme en aquest jaciment des de l’any 2016. També s’ha de destacar la implicació del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) a través de la seva seu d’Empúries, tot donat suport a les tasques d’excavació, així com de conservació i documentació dels materials recuperats.
Les tasques desenvolupades s’han centrat a ampliar la superfície explorada de la necròpolis d’incineració del bronze final i de la primera edat del ferro, amb l’excavació i documentació de diverses estructures funeràries.
El més rellevant d’aquesta campanya ha estat l’excavació d’una d’aquestes tombes, encaixada en una fossa excavada en el subsol, amb un conjunt funerari format per un nombre elevat de vasos ceràmics, així com una altra tomba amb la fossa excavada a la zona ocupada pel gran túmul neolític documentat en aquest mateix sector de Vilanera durant les darreres campanyes. Aquesta segona tomba presenta un conjunt funerari excepcional, incloent-hi peces d’origen fenici arribades a través del comerç en el segle VII aC -fet que permet afegir-la al grup de tombes més privilegiades de la necròpolis-, així com, dins l’espai de la mateixa fossa, una altra tomba, també d’incineració i probablement infantil, que correspon a un moment històric bastant més recent (segle II aC.).
És la primera vegada que a la necròpolis de Vilanera, es troben evidències funeràries d’aquest període, ben conegut, per altra banda, al turó proper de les Corts.
Els materials recuperats en aquesta darrera campanya estan, a hores d’ara, pendents de l’excavació del seu interior, que es realitzarà en el laboratori del MAC Empúries, així com de la posterior restauració.
Consulteu la nota de premsa en pdf i la notícia publicada a la web govern.cat de la Generalitat de Catalunya.
Amb data 31 de gener de 2023 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres anomenats Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles, al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp). Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya avui, dia 2 de febrer de 2023, protegeix l’entorn ambiental proper a aquests abrics amb pintures rupestres, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Vista general de la cinglera on es localitzen la Cova de l’Escoda i els conjunts de la Cova del Racó d’en Perdigó i Balma d’en Roc. Fotografia: Josep Castells Camp
Els jaciments de Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles es localitzen al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, a la comarca del Baix Camp. Els quatre conjunts rupestres es localitzen al vessant dret del barranc de Vilaplana, a uns 3’8 km al SW del nucli de Vandellòs, en una zona muntanyosa i solcada de barrancs situada al vessant sud-est de la serra d’en Pentinat, entre la mola de Genessies i los Dedalts, dins de l’àrea natural protegida del PEIN de les Muntanyes de Tivissa – Vandellòs.
El conjunt rupestre de la Cova de l’Escoda es localitza en un petit cingle encarat al S-SE del marge dret del barranc de Vilaplana, uns 350 m aigües amunt de l’encreuament d’aquest barranc amb el barranc dels Taixos. Es tracta d’una cova perfectament visible des de diferents punts del barranc. Presenta unes dimensions d’uns 12 m de longitud per uns 3 m de profunditat en alguns punts i una altura que oscil·la entre 4 i 5 m aproximadament. El terra està molt inclinat i no presenta cap tipus de sediment. Les figures pintades es localitzen en una petita cavitat situada a l’extrem dret de la balma. El conjunt conserva 4 figures que s’inclouen dins els estils naturalista i esquemàtic. Es tracta de les restes d’un petit quadrúpede en molt mal estat de conservació, una possible representació humana amb braços en forma de nansa, una altra representació humana que podria portar un arc, tot i que resulta difícil confirmar-ho, i la figura més destacada del panell, que correspon a una cérvola d’estil naturalista amb el cap petit i les orelles grans i apuntades.
Vista de la Cova de l’Escoda. Fotografia: Josep Castells CampFigures de la Cova de l’Escoda. Fotografia: Josep Castells CampCérvola de la Cova de l’Escoda. Fotografia: Josep Castells Camp
El conjunt de la Cova del Racó d’en Perdigó es localitza en el marge dret del barranc de Vilaplana, uns 350 m cinglera amunt de la Cova de l’Escoda, en una raconada anomenada Racó d’en Perdigó. La cova on es troben les pintures forma una doble concavitat, orientada a l’est. Les seves dimensions són 9 m de llargada, 3 m d’alçada i uns 2 m de fondària. Les pintures es troben a la part mitgera que separa les dues concavitats i a la dreta de la cavitat. En total, s’han identificat 7 figures d’estil naturalista-estilitzat, entre ells 4 figures d’arquers i restes de pigment de morfologia indeterminada.
Figures 1 i 2 de la Cova del Racó d’en Perdigó. Fotografia: Josep Castells CampFigura 3 de la Cova del Racó d’en Perdigó. Fotografia: Josep Castells CampFigures 4 i 5 de la Cova del Racó d’en Perdigó. Fotografia: Josep Castells Camp
El conjunt de la Balma d’en Roc es localitza en una cavitat situada uns 5-6 m per sobre del conjunt de la Cova del Racó d’en Perdigó. La balma de les pintures presenta unes dimensions de 12 m de llargada, entre 2,5 i 3 m de profunditat i uns 6 m d’alçada. Es conserva una única figura pintada que es localitza a la dreta de la cavitat, en una petita concavitat que queda protegida de les colades d’aigua, corresponent al cap d’un possible caprí orientat cap a l’esquerra d’estil naturalista o llevantí. Presenta el musell apuntat, dues banyes i dues orelles. Les banyes –una d’elles incompleta- es mostren arquejades cap endarrere, i darrere seu hi ha les dues orelletes ben definides. El musell sembla incomplet.
Vista general de la Balma d’en Roc. Fotografia: Josep Castells CampFigura de caprí de la Balma d’en Roc. Fotografia: Josep Castells Camp
El conjunt de la Cova d’en Carles es situa en una balma de dimensions reduïdes, situada en un tram vertical de la paret, uns 200 m aigües avall de l’encreuament del barranc de Vilaplana amb el barranc dels Taixos, i uns 340 m al SW del conjunt de la Cova de l’Escoda. Aquest conjunt no ha estat objecte d’una documentació exhaustiva i, per tant, no es coneix el nombre i la tipologia exacta de les figures. S’ha pogut comprovar que tota la cavitat presenta nombroses restes de pigment, tant naturalistes com esquemàtiques.
Vista de la cinglera on es localitza la Cova d’en Carles. Fotografia: Josep Castells CampRestes de pigment de la Cova d’en Carles. Fotografia: Josep Castells Camp
Justificació de l’entorn de protecció
L’any 1998 es va incloure l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tot Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.
Es tracta d’un patrimoni cultural d’una rellevància excepcional que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on són i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableixen relacions espacials i simbòliques importants.
Fruit d’aquesta nova concepció, és imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins de l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica. A la petició, entre altres coses, el Comitè demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés protegir i salvaguardar millor el bé.
Per delimitar l’entorn de protecció dels conjunts, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es localitza el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, per poder mantenir així els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.
Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació i la voluntat de no afectar més espais dels que són estrictament necessaris.
L’entorn de protecció compartit entre els conjunts rupestres de la Cova de l’Escoda, la Cova del Racó d’en Perdigó, la Balma d’en Roc i la Cova d’en Carles s’inclou dins el model d’entorn corresponent als abrics situats en barrancs de mida mitjana i gran, amb una visibilitat mitjana. L’entorn de protecció inclou el vessant del barranc on es localitzen les pintures, fins a arribar al torrent del fons del barranc, que es configura com a límit de l’entorn. Una part de la conca visual de l’abric queda dins de l’entorn.
Per a la delimitació de l’entorn de protecció s’ha establert un polígon irregular configurat per 56 vèrtexs. Aquest entorn, que inclou les zones delimitades com a BCIN, comprèn una àrea d’unes 20,39 ha aproximadament, que inclou el vessant dret del barranc de Vilaplana, des de la raconada anomenada el Racó d’en Perdigó –on es localitzen els conjunts de la Cova d’en Racó d’en Perdigó i la Balma d’en Roc-, el tram on conflueixen els barrancs de Vilaplana i d’en Perdigó –on es localitza la Cova de l’Escoda-, i seguint el torrent de Vilaplana aigües avall fins a arribar a la zona dels Taixos, on es localitza el conjunt rupestre de la Cova d’en Carles. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada.
Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres de la Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles, el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic continua treballant per donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.
Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf
El proper dissabte 4 de febrer, a les 11 hores, tindrà lloc la inauguració de la nova senyalització interpretativa de la necròpolis protohistòrica del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta), coneguda amb el nom de les Maries.
Detall d’una de les estructures d’enterrament del Sector Maries de la necròpolis del Coll del Moro. Fotografia: Josep Giribet, 2008.
Es tracta d’un nou recurs divulgatiu que ajuda a entendre als visitants i conèixer millor qui va utilitzar aquest espai funerari, com eren els seus rituals d’enterrament i com es va anar adaptant, amb el pas del temps, a les noves formes de concebre la mort i les cerimònies funeràries.
Participaran en l’acte la directora general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, Sònia Hernández, i l’alcalde de Gandesa, Carles Luz. Durant la visita, Rafel Jornet, arqueòleg dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, que ha assessorat el projecte i els responsables de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural explicaran la història de la necròpolis i les característiques del projecte.
L’acte és obert al públic i a les 12 hores hi ha programada una visita guiada gratuïta.
El projecte l’ha impulsat l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb la col·laboració de l’Ajuntament de Gandesa i ha comptat amb l’assessorament científic del Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social: Protohistòria, Mediterrani Antic i Colonitzacions de la Universitat de Barcelona.
El jaciment arqueològic del Coll del Moro va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Zona Arqueològica l’any 1993 (Acord de Govern de 28.09.1993, Resolució de 29.09.1993, DOGC 1813 de 25.10.1993).
Per a més informació sobre el jaciment del Coll del Moro cliqueu aquí
El Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha organitzat el “IV Curs d’iniciació a la moneda antiga”, que tindrà lloc els dies 9, 16, 23 i 28 de febrer de 2023 a la Sala de consulta del Gabinet Numismàtic de Catalunya, i serà impartit per la Dra. Maria Clua i Mercadal, Adjunta a Conservació del Gabinet Numismàtic de Catalunya.
El Gabinet Numismàtic de Catalunya organitza aquest curs amb l’objectiu d’iniciar el públic no especialitzat en el coneixement de la moneda en circulació a la península Ibèrica a l’antiguitat. El curs, impartit per la numismàtica Maria Clua, recupera en aquesta quarta edició el format presencial i s’estructura en quatre sessions en les que es combina la teoria i la pràctica. A la primera, s’explicaran les característiques fonamentals de la moneda i la metodologia de treball numismàtica. A les tres restants, es presentaran, de manera pràctica, les principals sèries monetàries peninsulars –grega, semita, ibera i romana- i com cal procedir a la seva identificació i documentació.
El curs es farà els dies 9, 16, 23 i 28 de febrer de 2023 a la Sala de consulta del Gabinet Numismàtic de Catalunya. Les inscripcions i el pagament del curs es poden fer al web del Museu. Les places són limitades.
Domingo Carlos Salazar, investigador CIDEGENT de la Universitat de València (UV), ha liderat un estudi que data l’ocupació del jaciment neolític de Cova Bonica, situat a prop de la costa i del Delta del riu Llobregat. Els resultats, publicats a la revista Frontiers, constaten l’important pes d’una economia agrícola-ramadera ara fa 7.400 anys, amb una alimentació basada en espècies domesticades de cereals i animals, i sense presència de peix. En el treball també participen la Universitat de Barcelona i la University College Dublin.
Treballs al jaciment de Cova Bonica, a Vallirana. Fotografia: J. Daura i M. SanzTreballs al jaciment de Cova Bonica, a Vallirana. Fotografia: J. Daura i M. Sanz
“És sorprenent que, tot i que el jaciment està situat bastant a prop de la línia de costa, no hi ha cap evidència isotòpica del consum de recursos procedents del mar”, assenyala l’arqueòleg biomolecular Domingo C. Salazar, integrant del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV.
Així ho ha revelat un estudi dut a terme mitjançant isòtops estables del carboni i nitrogen, un tipus de senyal que queda reflectit en els ossos i les dents d’animals i humans, i que serveix per reconstruir la dieta. A més, aquesta és la primera vegada que en la península Ibèrica es fa un estudi d’aquestes característiques, en què s’ha combinat aquesta tècnica d’anàlisi juntament amb l’estudi de microrestes alimentàries atrapades en el càlcul (tosca) de les dents en poblacions del neolític antic.
L’estudi se centra en Cova Bonica de Vallirana (comarca del Baix Llobregat, Barcelona), un dels pocs jaciments amb restes humanes d’aquest moment i que permet conèixer com eren, com vivien i què menjaven aquestes primeres poblacions que van portar per primera vegada a la península Ibèrica una economia basada en l’agricultura i la ramaderia. El jaciment, excavat per Montserrat Sanz i Joan Daura, que també han participat en l’estudi, es troba proper a la costa i al Delta del Llobregat, que en aquell moment estaria més llunyà al mar que actualment i a més ha proporcionat restes arqueològiques sobre la mobilitat dels grups humans del neolític cap a la costa i cap a la ciutat actual de Barcelona.
Entre les restes humanes no hi ha senyal de consum de recursos marins, cosa que indica que aquestes primeres poblacions que van arribar a la península per via marítima, ho van fer amb una economia cerealística i ramadera. “És possible que aquestes poblacions arribessin ja amb el seu pack neolític i no necessitessin introduir-hi nous elements alimentaris, o que, per motius desconeguts (potser per creences o normes establertes) consideressin els recursos marins com a element alimentari tabú”, explica l’investigador valencià.
Per contra, si bé sí que hi ha evidència del consum de cereals com el blat en els càlculs dentals, la seva evidència és menor del que s’esperava. “Les restes arqueobotàniques són més escasses que en altres jaciments neolítics clau del sud-est d’Europa dels quals sí que hi ha més dades, tot i això, seguim pensant que devien tenir una economia comuna basada en cereals”, diu l’investigador Robert C. Power, de l’University College Dublin.
“Cova Bonica és un arxiu arqueològic on es conserven restes arqueològiques dels últims 7.400 anys i mitjançant el present estudi s’evidencia un dels canvis econòmics i culturals més importants de la història de la humanitat, el pas de l’economia caçadora-recol·lectora a l’economia productora de base agrícola i ramadera”, diuen els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura, del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona.
Les excavacions arqueològiques en el jaciment de Cova Bonica són finançades pel Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya mitjançant els projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia i per l’Ajuntament de Vallirana.
Article: Salazar-García D.C., Power R.C., Daura J. and Sanz M. (2022), Diet at the onset of the Neolithic in northeastern Iberia: An isotope–plant microremain combined study from Cova Bonica (Vallirana, Catalonia). Front. Earth Sci. 10:957344. doi: 10.3389/feart.2022.957344.
El passat mes de novembre va finalitzar el Cicle de Conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.
Tribuna d’Arqueologia és el cicle de conferències anual que organitza el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l’exterior que puguin ser d’interès en relació amb l’arqueologia catalana i les novetats en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català.
Amb el cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2022 hem iniciat una nova etapa en la qual cada cicle de conferències se celebrarà anualment, de febrer/març a novembre, de manera presencial i en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Enguany s’han realitzat 16 conferències repartides al llarg de tota la temporada, que han presentat resultats d’intervencions, tant pel que fa a intervencions incloses en projectes de recerca com pel que fa a intervencions preventives, i que mostren un ampli ventall d’intervencions realitzades arreu de Catalunya, en tots els períodes cronològics, des de la paleontologia fins a l’època contemporània. En una de les conferències del cicle també s’han donat a conèixer els resultats d’un treball sobre bioarqueologia.
D’entre les conferències realitzades, algunes han destacat per la gran assistència de públic i el nombre de visualitzacions dels vídeos, tant en directe durant la realització de la conferència com en visualitzacions posteriors.
Algunes de les conferències també han presentat resultats d’intervencions que han estat de gran importància i han tingut un ampli ressò a la premsa. En aquest sentit, cal dir que la troballa de la tortuga marina gegant del jaciment fòssil de Cal Torrades, a l’Alt Urgell, ha permès descriure una nova espècie de tortuga del cretaci superior i aquesta troballa va ser publicada a la revista Nature. Quant a la conferència del mes de juny on es van presentar els resultats del projecte d’investigació sobre els aqüeductes romans de Tàrraco, el passat novembre es va publicar a la premsa la notícia de la troballa de nous trams de l’aqüeducte romà del Francolí en el terme municipal de Perafort i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica també ho va publicar a la seva web.
Fins al moment, s’han fet més de 5.000 visualitzacions d’aquests vídeos, que més endavant també es podran trobar en el dipòsit digital del Departament de Cultura DRAC.
Revista Tribuna d’Arqueologia 2022
Un cop finalitzat el cicle de conferències, la revista digital Tribuna d’Arqueologia 2022 compilarà tots els articles escrits pels autors de les conferències. Esperem que el volum corresponent al 2022 es pugui publicar durant el 2023.
Moltes gràcies a tothom
Finalment, volem fer arribar el nostre agraïment a tots els participants de la Tribuna d’Arqueologia que han contribuït a fer que aquest cicle de conferències 2022 hagi estat un èxit, a tots els conferenciants i moderadors, als assistents a les conferències, tant de manera presencial com en línia, i a tothom qui ha participat en l’organització. Us donem les gràcies a tots i us convidem a participar en el proper cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2023.
El 6 de desembre de 2022, a proposta del Departament de Cultura, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, la vil·la romana de Can Ring, a Besalú (Garrotxa). Amb data 9 de desembre de 2022, l’Acord de Govern de la declaració va ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Imatge aèria del jaciment de Can Ring des de l’est, amb la vall del Fluvià entre Besalú i Argelaguer. Font: Excavacions Can Ring.
La vil·la romana de Can Ring o de Saturió (Besalú, la Garrotxa) és un jaciment arqueològic que correspon a un establiment rural d’època romana datat entre els segles I aC i els segles IV-V dC.
Es localitza al nord-oest del terme municipal de Besalú (Garrotxa), en un camp elevat ubicat a pocs metres de la urbanització coneguda també com Can Ring. Limita pel sud amb el carrer de Barcelona, per l’est amb l’antic camí de Palera, mentre que pel nord i l’oest afronta amb altres camps de cultiu. El jaciment ocupava una extensió aproximada d’entre 5.000 m² a 6.000 m², dels quals a l’actualitat se n’han excavat uns 2.200 m². Totes les restes conegudes fins a l’actualitat s’emplacen en una mateixa parcel·la.
Arquitectònicament ens trobem davant d’una vil·la regular i constructivament ben planificada, adaptada al constant desnivell del terreny vers el sud. Encara que les transformacions i reformes realitzades al llarg de la seva història comportaren modificacions importants en l’ús i la funció dels espais, sabem que inicialment la pars urbana de la vil·la es conformà a l’entorn d’un pati situat a la part nord. Aquesta àrea oberta quedava perfectament definida per un seguit d’edificacions situades a la part nord, a l’oest i sud, quedant més lliure la banda est, on es trobava una de les portes d’entrada a aquest conjunt residencial.
Més al sud, i ben separada de l’àrea residencial, hom hi localitza la pars fructuaria del complex, destinada a l’obtenció de vi amb finalitats excedentàries. La viticultura, tanmateix, devia combinar-se amb altres activitats agropecuàries –horticultura, silvicultura, ramaderia, conreu de cereals, etc., de menor impacte econòmic però imprescindibles per garantir l’autarquia de l’establiment.
No obstant aquestes consideracions generals, els treballs arqueològics han constatat també que aquesta zona de treball fou parcialment ocupada posteriorment per algunes construccions, entre les que en destaca un conjunt termal, associades a l’habitatge residencial.
Pel que fa al món rural d’època romana, Can Ring es pot considerar un jaciment excepcional per diversos motius. En primer lloc per la seva extraordinària ocupació, que abasta una seqüència continuada de més de 500 anys d’història, a través dels quals és possible estudiar i comprendre l’evolució del territori d’ençà els inicis de la dominació romana fins a la fi del període baiximperial i la transició a l’antiguitat tardana.
En segon lloc, les particulars característiques de la situació del jaciment: es tracta de la vil·la romana emplaçada més a l’oest de l’actual territori gironí, així mateix l’estratigrafia del jaciment és molt rellevant, atès que presenta uns nivells fundacionals d’època romana republicana o les singulars troballes materials que han aportat les excavacions arqueològiques que l’han convertit en un cas singular i excepcional per poder conèixer amb tot detall molts aspectes de la vida rural a l’època romana. Aquesta circumstància, així com també el bon estat de conservació de les restes de les edificacions permeten entendre la seva organització general, determinar la funcionalitat i reconstruir les característiques dels àmbits i espais que el conformaven.
Els treballs arqueològics han fet possible recuperar una important col·lecció de peces i objectes, majoritàriament de ceràmica però també altres de metall i pedra, dipositats i alguns exposats a l’Espai Besalú i a través dels quals és possible aprofundir en el coneixement de les condicions de vida dels antics habitants d’aquesta vil·la romana. Finalment, la recuperació patrimonial del jaciment i la seva gestió divulgadora a través del Centre d’Interpretació Espai Besalú el converteixen en element fonamental en la transmissió del coneixement assolit a partir de la recerca científica per conèixer aquest període de la nostra història.
Vista general des de l’est de la vil·la romana de Can Ring en finalitzar la intervenció de l’any 2020. Font: Excavacions Can Ring
Vista aèria de les termes de la vil·la romana de Can Ring. Font: Excavacions Can Ring
Vista general del pati habilitat com cella vinaria de la vil·la. Font: Excavacions Can Ring
Dipòsit o calcatorium que servia de cup de trepig del raïm localitzat a la zona agrícola de la vil·la de Can Ring l’any 2017. Font: Excavacions Can Ring
Ara de pedra trobada durant l’excavació de l’any 2020 dels àmbits occidentals del pati de la vil·la de Can Ring. Font: Excavacions Can Ring
Mirall votiu de plom quadrangular amb inscripció circular trobat durant la intervenció de l’any 2017. Cronologia del segle II-III dC. Font: Excavacions Can Ring
Descripció de la delimitació de BCIN
La línia de definició del perímetre de l’àrea de protecció s’ha traçat tenint en compte criteris científics i tipològics de les vil·les.
D’acord amb les dades arqueològiques, històriques i geofísiques, el cos constructiu de la vil·la se situa a la zona centre-oest d’un camp situat al nord-oest del terme municipal de Besalú, a pocs metres de la urbanització coneguda també com a Can Ring. Aquest tipus d’assentaments es caracteritza per l’existència d’altres instal·lacions menors al seu voltant (forns, abocadors, corrals, retalls diversos…) que són d’elevat interès científic i indispensables per poder comprendre el jaciment en la seva globalitat. Algunes d’aquestes estructures ja han estat identificades en prospeccions magnètiques, tot i que encara no han estat excavades.
Per tant, des del punt de vista arqueològic, el jaciment està força delimitat i queda englobat en la mateixa parcel·la cadastral. És per aquests motius que es proposa protegir íntegrament el perímetre de la parcel·la 17 del polígon 1 de Besalú, amb una superfície de 18.044 m2.
Amb aquesta declaració de BCIN, el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura continua treballant en la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic català.
Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf
Ja es troba disponible el 
La darrera campanya d’excavació a la zona de Vilanera, a l’Escala, s’ha tancat aquest mes de gener amb noves troballes rellevants. S’han excavat noves tombes de la necròpolis d’incineració del bronze final i la primera edat del ferro, amb alguns exemples destacables pels seus conjunts funeraris. Alhora, també s’ha localitzat, per primera vegada en aquest sector, una tomba d’incineració d’època romana (segle II aC).
El Gabinet Numismàtic de Catalunya organitza aquest curs amb l’objectiu d’iniciar el públic no especialitzat en el coneixement de la moneda en circulació a la península Ibèrica a l’antiguitat. El curs, impartit per la numismàtica Maria Clua, recupera en aquesta quarta edició el format presencial i s’estructura en quatre sessions en les que es combina la teoria i la pràctica. A la primera, s’explicaran les característiques fonamentals de la moneda i la metodologia de treball numismàtica. A les tres restants, es presentaran, de manera pràctica, les principals sèries monetàries peninsulars –grega, semita, ibera i romana- i com cal procedir a la seva identificació i documentació.
