Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). La transformació d’un jaciment”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). La transformació d’un jaciment”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 18 de desembre de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Manel Edo i Ferran Antolín
Moderadora: Araceli Martín

L’any 2013 suposa per a la cova de Can Sadurní el 35è aniversari d’intervencions arqueològiques en el jaciment encapçalades pel CIPAG. Des de la darrera vegada que vàrem acudir a aquest fòrum, l’any 1986, a donar a conèixer el jaciment s’hi han desenvolupat 21 campanyes més d’excavació. En aquests anys hem assistit al pas d’un jaciment que havia estat donat com a perdut per a l’arqueologia prehistòrica a un jaciment que ha esdevingut en una de les estratigrafies arqueològiques més completes de Catalunya. Tot i no haver tocat fons, aquesta estratigrafia transcorre des de l’Epipaleolític antic (10.500 BP) fins a mitjan segle XIX de la nostra era, resultant remarcable tot el tram pertanyent a la prehistòria recent, pràcticament complet, i especialment interessant tot el desenvolupament del neolític antic i el traspàs al neolític mitjà.

| Galeria d’imatges |
________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la cova de Can Sadurní.

  • Perquè parleu de transformació de la cova de Can Sadurní en tant que jaciment en els darrers vint anys?

La cova de Can Sadurní, l’any 1978 era una cova menystinguda per l’arqueologia. Quan Josep Maria Massachs deia en el Congreso Naciaonal de Arqueología a Vitoria l’any 1975 “en este mismo valle hemos asistido a la destrucción del yacimiento de la cueva de Can Sadurní, vaciado completamente para su empleo como vivero de setas champiñones, recogiéndose únicamente algunas cerámicas lisas y una punta de lanza de bronce), hoy en el Museo Arqueológico de Barcelona, por lo que el conocimiento de aquella zona (la vall de Begues) no ha sufrido variación en los últimos años” poc pensava que trenta anys després esdevingués com el jaciment de referència per a definir la prehistòria recent del Garraf i, probablement, de Catalunya. S’ha salvat un dels millors jaciments de la prehistòria catalana.

Llegeix més »

Activitats per Nadal organitzades pel Museu d’Arqueologia de Catalunya

xarxesDeixa un comentari

El Museu d’Arqueologia de Catalunya ha preparat, per aquest Nadal, diverses activitats destinades a tots els públics que es desenvoluparan a les seves diferents seus.

Al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Olèrdola

Nova exposició temporal: “Playstories. Juga i aprèn amb els clicks”.
L’exposició, que romandrà oberta fins l’1 de febrer de 2014 presenta un recorregut per la història a través de 6 diorames tematitzats que mostren extraordinàries col·leccions de clicks de Playmobil.
| Per a més informació cliqueu aquí |

Al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona

Espectacle musical i escenogràfic al MAC
Una particular visió del patrimoni i de l’art ha permés la programació d’un espectacle multidisciplinari on la música, la poesia i l’art s’entrellacen harmònicament.
– Diumenge 1 de desembre de 2013, 12.30h
Aforament limitat
| Per a més informació cliqueu aquí |

Tallers especials al Desembre al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona

Cada dia es desenvoluparan tallers I ACTIVITATS PARTICIPATIVES de les 10,00 fins a les 14,00 hores dintre dels dos marcs temàtics més apassionants del museu: la prehistòria, i els grans viatges a la Roma i la Grècia clàssica. En aquestes activitats es gaudirà d’interpretacions i jocs de participació tant a les sales d’exposició com a l’aula d’acció educativa.
– Tallers 1: La prehistòria i l’aventura del foc. Dies 24, 27 de desembre, de 10,00 a 14,00h
– Tallers 2: Els grans viatges a la Roma i la Grècia clàssica. Dies 31 de desembre, 2 i 3 de gener. De 10,00 a 14,00h
Preu: 15 €/dia
Inscripció obligatòria a partir del 9 de desembre a infomac@gencat.cat
| Per a més informació cliqueu aquí !

Al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona

6 museus x Nadal
Sis museus gironins: Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona, Museu del Cinema, Museu d’Art, Casa Masó, Museu d’Història de Girona i el Museu d’Història dels Jueus han preparat diverses activitats i tallers adreçats a nens de 6 a 12 anys per Nadal:
– Dies 27, 28 i 31 desembre, 2, 3 i 4 gener
– Horari: de 10.30 h a 12.00 h
Places limitades. Preu: 3 € per persona i taller.
Cal inscripció prèvia aquí
| Per a més informació cliqueu aquí |

Recull bibliogràfic, novembre 2013

xarxesDeixa un comentari


Image (1) portada-recull-biblliografic.jpg for post 11172Ja teniu disponible el núm. 10, corresponent al mes de novembre de 2013, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

“La Segona Guerra Púnica en el nord-est d’Ibèria: una revisió necessària”, de Jaume Noguera, Eduard Ble i Pau Valdés, treball guanyador del Premi d’Arqueologia Memorial Josep Barberà i Farràs d’enguany

xarxesDeixa un comentari
Imatge dels guardonats durant l'acte de lliurament del premi.
Imatge dels guardonats durant l’acte de lliurament del premi.

El passat 28 de novembre va tenir lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona el lliurament del Premi d’Arqueologia Memorial Josep Barberà i Farràs en la seva 10a edició. La publicació d’aquest treball, objecte del premi, ha sortit a la venda recentment.

L’obra premiada enguany ha estat: “La Segona Guerra Púnica en el nord-est d’Ibèria: una revisió necessària”, escrita conjuntament per Jaume Noguera, Eduard Ble i Pau Valdés. Aquest llibre és una posada al dia i un bon resum de la recerca que aquests autors han estat realitzant en els últims anys a la Catalunya meridional, a la cerca de les evidències arqueològiques de la Segona Guerra Púnica, la primera contesa internacional de què existeixen referències escrites, un dels escenaris de la qual va ser el nostre país.

L’acte de l’entrega del premi va comptar amb els parlaments del director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, senyor Xavier Llovera, de la presidenta de la SCA, Maria Àngels Petit, així com dels guanyadors del premi.

“The femur of Orrorin tugenensis exhibits morphometric affinities with both Miocene apes and later hominins”, article publicat per Sergio Almécija a Nature Communications

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Orrorin_femur_mig.png for post 14739L’investigador associat de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) Sergio Almécija va publicar ahir un article a Nature Communications on descriu el fèmur d’Orrorin tugenensis, un membre molt primitiu del llinatge humà que va viure fa 6 milions d’anys a Kenya i que ja tenia la capacitat de caminar dret.

L’anàlisi realitzat mitjançant tècniques de morfometria geomètrica 3D ha revelat que Orrorin presenta una combinació de caràcters moderns i primitius i el situa en un punt intermedi entre els grans simis del Miocè i els australopitecs. Aquesta recerca suposa un important avenç en la comprensió dels orígens del bipedisme humà, i indica que l’estudi de l’evolució dels antropomorfs del Miocè (període comprès entre 23 i 5,3 milions d’anys abans del present) és crucial per entendre la seva evolució en els primers membres del llinatge humà.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Workshop: “La moneda en l’àmbit militar. Fabricació, estructura productiva i difusió”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) cartell_la_moneda.jpg for post 14601Durant el dia 13 de desembre de 2013 està programat el workshop: “La moneda en l’àmbit familiar. Fabricació, estructura productiva i difusió”, organitzat per l’Associació Cultural Camp de les Lloses (ACUCALL).

Amb aquest nou workshop es vol aprofundir i difondre aquesta temàtica tot afavorint la discussió entre investigadors d’àmbit nacional i estranger, que l’hagin treballada des de plantejaments diversos, així com entre la resta de la comunitat científica, estudiants i afeccionats. Durant la jornada de treball es presentaran i debatran nous estudis i propostes interpretatives que de manera àmplia i diacrònica, però centrats en el marc de la Mediterrània occidental i en l’espai cronològic del període romà republicà, reflectiran els diversos vessants de la problemàtica: des de la producció del numerari, fins a la seva distribució, passant per la fiscalitat o el sentit militar de les emissions.

Les ponències i els debats s’iniciaran el divendres 13 de desembre a les 09:00h i es realitzaran a la sala de plens de l’ajuntament de Tona (Osona) i duraran fins les 19:15 h.

| Per a més informació, descarregueu el programa en pdf clicant aquí |

8a Setmana de la Prehistòria: L’alimentació a la Prehistòria

xarxesDeixa un comentari

Image (1) alimentacio-a-la-prehistoria.jpg for post 14604Entre els dies 2 de desembre i 5 de desembre de 2013, el Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida (GIP), amb la col·laboració del Museu de Lleida, organitza la 8a Setmana de la Prehistòria.

Aquest any la temàtica d’aquest cicle de conferències gira al voltant de la cuina entesa com un reflex cultural de qualsevol societat. Tres investigadors de prestigi, Palmira Saladie (IPHES, Tarragona), Josep Bosch (Museu de Gavà) i Joan Santacana (UB) ens aproparan a les estratègies de producció i consum de l’aliment al llarg de la Prehistòria. D’altra banda, es realitzarà un taller de confecció de pa prehistòric a càrrec del panader Ybán Yarza.

Els horaris i emplaçament de les conferències i del taller són els següents:

Conferències: (a l’Arxiu Històric)

–  Dilluns, 2 de desembre a les 20,00h: «Caçadors i caníbals a la Sierra de Atapuerca», a càrrec de Palmira Saladie (IPHES, Tarragona)

–  Dimarts, 3 de desembre a les 20,00h: «L’alimentació dels primers pagesos. Solució o problema?», a càrrec de Josep Bosch (Museu de Gavà)

–  Dimecres, 4 de desembre a les 20,00h: «La cuina dels ibers: una aproximació antropològica», a càrrec de Joan Santacana (Universitat de Barcelona)

–  Dijous, 5 de desembre a les 18,00h, activitat complementària que es realitzarà al Museu de Lleida «Hagamos pan prehistórico! Teoría y práctica de la panificación», dirigida per Ybán Yarza.

Tant les conferències com el taller són activitats gratuïtes, però cal apuntar-se prèviament al taller de confecció de pa per tal de poder-hi participar.

| Per a més informació, descarregueu el tríptic en pdf |

V Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya

xarxesDeixa un comentari

Image (1) acram.jpg for post 14619L’ACRAM (Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval) i l’Ajuntament de Barcelona organitzen conjuntament el Vè Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que se celebrarà al Born Centre Cultural de la capital catalana entre els dies 22 i 25 de maig de 2014.

El tema monogràfic serà La Ciutat i a banda de les comunicacions sobre arqueologia urbana també es podran presentar els resultats de la resta d’intervencions arqueològiques realitzades en el període 2010-2014.

El termini de presentació de propostes de comunicació es tancarà el 31 de gener de 2014.

| Per a més informació descarregueu la segona circular amb la butlleta d’inscripció clicant aquí |

I Seminari d’estudi de la Ceràmica a la Prehistòria (SeCeP). Noves perspectives en l’estudi de les primeres produccions ceràmiques a Europa.

xarxesDeixa un comentari

Image (1) ceramiques.jpg for post 14630El Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona ha organitzat pel proper dijous 5 de desembre un seminari on s’exposaran i debatran diversos projectes al voltant de l’inici i ús de la ceràmica en diferents zones d’Europa.

El seminari es realitzarà a la Sala d’Actes de la Facultat de Lletres de la UAB entre les 09,00 i les 13.30 hores.

Les inscripcions es poden fer via mail a l’adreça archaeom.uab@gmail.com o el mateix dia a la Taula de 09,00 a 10,00 hores.

L’assistència és oberta i gratuïta, i es facilitarà certificat d’assistència a tots els inscrits que ho sol·licitin.

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “Darreres intervencions al jaciment ibèric de Les Maleses: excavacions i procés de museïtzació”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “Darreres intervencions al jaciment ibèric de Les Maleses: excavacions i procés de museïtzació”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de desembre de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Mercedes Duran, Gemma Hidalgo i Dani Moly
Moderador: Joan Sanmartí

El jaciment ibèric de Les Maleses ubicat als termes de Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles des de l’any 2000 ha estat objecte d’un programa de intervencions destinades a la posada en valor del mateix. En aquesta conferencia ens centrarem en els dos darrers anys tant a nivell d’excavació com de museïtzació, donada la interessant aportació que presenta el moment del seu abandonament per part de la comunitat que l’habitava.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.

  • Quins paral·lels podríem establir vers els rituals d’abandonament de Les Maleses?

Paral·lels respecte a l’incendi virulent es documenten al jaciment de Sant Jaume d’Alcanar on als seus magatzems s’acumulen molts materials que després de l’incendi no es van tornar a recuperar. Castellar de Pontós a Girona seria un altre exemple. Tanmateix i ja fora de Catalunya al palau-santuari de Cancho Roano a Badajoz es presenten estances incendiades amb  materials representatius. A les Maleses s’afegeix que l’habitació de la casa 30 i el dipòsit d’aigua presenten un mateix comportament en el darrer moment d’ocupació, un incendi provocat i ben alimentat. Per això pensem que si s’inutilitza un dipòsit les intencions d’anar-se son evidents.

  • Existeix algun pla de protecció del jaciment ?

El jaciment en aquest moment forma part del Parc de Serralada de Marina i entra dins de les normatives de protecció dels Parcs naturals. Com elements patrimonials de caràcter històric el jaciment des de fa temps està reconegut pels dos ajuntaments, com a Bé d’Interès Local i el Pla Director amb el que compta el jaciment estableix tots els paràmetres de actuació vers la seva conservació, museïtzació i difusió didàctica.

  • Quines són les perspectives de futur del jaciment ?

Encara que la crisi econòmica ens ha afectat com a la major part dels projectes d’investigació que es fan, la tasca desenvolupada al llarg dels 13 anys que portem de treballs  ha permès posar en valor el jaciment. Això ha comptat amb el recolzament des de les diferents administracions i està sent conegut i respectat pels montcadencs. La nostra intenció és continuar amb les tasques de recerca i de consolidació de les noves estructures.  Prosseguir amb la museïtzació del jaciment per tal de fer-ho entenedor als visitants i continuar amb la difusió de les nostres investigacions tant en l’àmbit científic como en el didàctic des del propi  Museu de Montcada.