Conferència “Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). La transformació d’un jaciment”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 18 de desembre de 2013, 19:00h
Conferenciants: Manel Edo i Ferran Antolín
Moderadora: Araceli Martín
L’any 2013 suposa per a la cova de Can Sadurní el 35è aniversari d’intervencions arqueològiques en el jaciment encapçalades pel CIPAG. Des de la darrera vegada que vàrem acudir a aquest fòrum, l’any 1986, a donar a conèixer el jaciment s’hi han desenvolupat 21 campanyes més d’excavació. En aquests anys hem assistit al pas d’un jaciment que havia estat donat com a perdut per a l’arqueologia prehistòrica a un jaciment que ha esdevingut en una de les estratigrafies arqueològiques més completes de Catalunya. Tot i no haver tocat fons, aquesta estratigrafia transcorre des de l’Epipaleolític antic (10.500 BP) fins a mitjan segle XIX de la nostra era, resultant remarcable tot el tram pertanyent a la prehistòria recent, pràcticament complet, i especialment interessant tot el desenvolupament del neolític antic i el traspàs al neolític mitjà.
| Galeria d’imatges |
________________________________________________________________________________________________
A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la cova de Can Sadurní.
- Perquè parleu de transformació de la cova de Can Sadurní en tant que jaciment en els darrers vint anys?
La cova de Can Sadurní, l’any 1978 era una cova menystinguda per l’arqueologia. Quan Josep Maria Massachs deia en el Congreso Naciaonal de Arqueología a Vitoria l’any 1975 “en este mismo valle hemos asistido a la destrucción del yacimiento de la cueva de Can Sadurní, vaciado completamente para su empleo como vivero de setas champiñones, recogiéndose únicamente algunas cerámicas lisas y una punta de lanza de bronce), hoy en el Museo Arqueológico de Barcelona, por lo que el conocimiento de aquella zona (la vall de Begues) no ha sufrido variación en los últimos años” poc pensava que trenta anys després esdevingués com el jaciment de referència per a definir la prehistòria recent del Garraf i, probablement, de Catalunya. S’ha salvat un dels millors jaciments de la prehistòria catalana.







