Demà divendres 29 de novembre, el professor Dr. Nicholas Conard de la Universitat de Tubinga (Alemanya) impartirà la conferència: “From South Africa to the Swabian Jura (Germany): research on the origins of art, music and religion”, basada en la seva recerca sobre les primeres manifestacions d’ art, música i rituals en el registre prehistòric.
Aquesta conferència, programada amb ocasió de la lectura de la Tesi de Jesus Salius sobre etnoarqueomusicologia: “El rol de la producció de sons en la reproducció social de les societats caçadores-recol·lectores”, tindrà lloc a les 10,00 hores a la sala d’Actes de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El proper dijous dia 28 de novembre de 2013 es celebrarà a Tarragona una jornada d’activitats amb motiu de la presentació de les actes de Tarraco Biennal, el 1er Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic.
La jornada està organitzada per la Fundació Privada Mútua Catalana amb la col·laboració de diverses institucions i té com a objectiu compartir, debatre i difondre les noves aportacions de l’arqueologia en el món antic mitjançant unes activitats obertes al públic en general.
Les activitats començaran a les 12.00 hores al carrer Ramon i Cajal, 84 amb una visita guiada a càrrec del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona al recinte recentment reobert de la Necròpolis Paleocristiana.
Membres del Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG), en col·laboració amb el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB, han tret a la llum quatre esquelets humans de fa uns 6.400 anys, inhumats segons un model funerari que es desconeixia fins ara a la península Ibèrica. La descoberta ha tingut lloc al mateix jaciment on, en campanyes anteriors, s’havien localitzat les restes més antigues de cervesa a Europa, i també la primera estatueta de ceràmica neolítica.
Els cossos s’haurien dipositat al terra sobre el costat dret, en posició fetal, alineats i seguint el contorn de la paret nord de la cova. La posició tan plegada que presenten els esquelets fa pensar que els cadàvers devien ser lligats amb cordes i vestits amb alguna mena de mortalla que ha permès conservar la postura original. Un dels quatre cossos, el que pertany a un individu masculí d’uns 50 anys, portava un penjoll d’os polit i s’associa a un vas ceràmic i porcions seleccionades de dues cabres i un vedell que devien formar part de les ofrenes.
Una altra troballa significativa d’aquesta darrera campanya ha estat una estructura de combustió que es relaciona amb el ritual funerari i que els responsables de l’excavació interpreten com un possible foc de vetlla que s’encendria el dia de la inhumació dels cadàvers a l’interior de la cavitat.
Ben aviat, a la conferència de la Tribuna d’Arqueologia prevista pel proper 18 de desembre “Cova de Can Sadurní, Begues (Baix Llobregat). La transformació d’un jaciment”, tindreu ocasió de conèixer tant l’evolució de les intervencions com l’última hora d’aquestes darreres troballes, explicades per Manel Edo i Ferran Antolín.
| Per a més informació, descarregueu la nota de premsa clicant aquí |
Demà dissabte 23 de novembre del 2013 estan programades les Primeres Jornades d’Estudis del Segrià: “El Segrià a estudi”, unes jornades d’estudi sobre societat, cultura, territori i mediambient que estan organitzades per el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià. Les conferències tenen como eix vertebrador “El Segrià, Societat, Cultura, Territori i Medi Ambient”.
La sessió s’iniciarà a les 09,00 hores amb la rebuda dels assistents i conclourà passades les 17:30. L’entrada és oberta a tothom, prèvia inscripció al correu: cec.segria@gmail.com
La darrera troballa realitzada a Ullastret ha estat la descoberta d’un fossat defensiu que envoltava l’oppidum del Puig de Sant Andreu, un dels nuclis de població més rellevants de l’edat del ferro a la Mediterrània, i sens dubte, el més important de la cultura ibèrica.
El poblat fortificat del Puig de Sant Andreu s’excava sistemàticament des del 1947, però no ha estat fins al passat més d’octubre que s’ha posat de manifest l’existència d’un fossat. Un gran sondeig longitudinal a la línia de la muralla, amb una superfície de gairebé 75 m2 ha permès obtenir una visió completa de l’estructura del fossat, que està excavat directament a la roca, fet que havia permès el posterior aprofitament de material de construcció a la muralla i les altres edificacions de la ciutat. El fossat estructuralment te un perfil en U, amb una escarpa i contraescarpa molt pronunciats, i transcorre paral·lel a la muralla occidental a una distància de prop de 10 metres.
L’oppidum del Puig de Sant Andreu és la fortificació més complexa i avançada de la cultura ibèrica i la recent troballa confirma la rellevància de tot el conjunt en el seu context històric. A més de la funció defensiva i dissuasòria d’aquest monumental aparell defensiu, és també una demostració del poder i prestigi de la societat que el va erigir.
EL proper 28 de novembre farà la defensa pública de la seva tesis doctoral la investigadora del SERP Montserrat Sanz Borràs. El treball porta per títol: “Patrons d’acumulació de restes de fauna del Plistocè”. Els directors de la tesis han estat els Drs. J.M. Fullola (SERP/UB) i J.P. Brugal (CNRS)
L’acte tindrà lloc a les 10:30 h a la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història de la UB (C/ Montalegre, 6, de Barcelona).
Imatge de la basílica Paleocristiana del Bovalar. Fotografía: Josep Gallart
El Bovalar és un jaciment arqueològic d’època baix imperial romana i visigoda, situat al municipi de Seròs (Segrià) que està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional com a monument històric i arqueològic. Per aquest motiu, ha estat rellevant la realització d’un projecte de restauració i difusió. El seu baptisteri, actualment dipositat al Museu de Lleida i substituït in situ per una reproducció fidedigna, és un dels elements més destacats d’aquest període dintre l’àmbit català.
El jaciment està format per un vilatge, una basílica amb un baptisteri, una necròpolis i una església. Durant l’any 2013 s’ha realitzat, a instància del Servei d‘Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, una intervenció d’adequació, consolidació, neteja i formalització amb projecte i direcció tècnica de l’arquitecte Joan Agelet i Goma i amb el suport arqueològic de l’arqueòleg Joan Ramon Renyer Flix.
S’ha realitzat una neteja de la vegetació, una consolidació de la basílica i una adequació de les dependències adjacents a ella. De cara a la seva difusió, s’ha intentat que les persones que visitin el jaciment puguin diferenciar la basílica de la resta de les estances. A més, s’ha procurat fer visible el deteriorament provocat per la construcció de trinxeres durant la Guerra Civil. D’altra banda, l’existència d’unes estructures funeràries d’època visigoda situades dintre del recinte de la basílica han estat delimitades i parcialment ocultades per mostrar una imatge més entenedora als visitants i facilitar el pas. Per últim, es preveuen noves actuacions de consolidació i restauració en funció dels resultats obtinguts amb el tapiat aixecat sobre la base de pedra d’una de les estances.
Com ja us havíem anunciat, el passat cap de setmana, durant els dies 9 i 10 de novembre, es va celebrar a Ripoll la 9a edició del Fòrum Auriga, organitzat per la revista Auriga en col·laboració amb l’Ajuntament de Ripoll, l’organització de la Capital de la Cultura Catalana, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, el Departament de Grec de la Universitat de Barcelona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de Catalunya.
Publiquem ara en PDF els resums de les comunicacions que es van presentar. Les comunicacions senceres sortiran en el proper exemplar de la revista Auriga, que serà el número 68.
| Descarregueu en PDF els resums de les comunicacions |
Demà dimecres 20 de novembre està programada la conferència “Estimación de la estacionalidad de nacimiento de los animales: aplicaciones en arqueologia”, impartida el Dr. Carlos Tornero (Archéozoologie, Archéobotanique, Societés, Practiques et Environements “UMR 7209 CNRS/MNHN, Paris, France), que organitza el Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La xerrada tindrà lloc d’11,30 a 12,30 hores a l’aula 402 de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Les excavacions realitzades al puig de Sitges (Garraf) han posat al descobert un tram de muralla i murs de cases del poblat ibèric que estava situat al nucli antic de la vil·la, i ha donat també diversos materials arqueològics, entre els quals destaca per la seva singularitat un anell d’or.
Durant els mesos de juliol i octubre d’enguany es va obrir una rasa per a instal·lacions de serveis al carrer de Fonollar de Sitges –al puig de Sitges, on hi ha el nucli històric de la vil·la- amb motiu de les obres de reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel. El control arqueològic de les obres ha permès documentar per primera vegada un tram de muralla i murs de cases del poblat ibèric que ocupava bona part del puig. Entre els materials arqueològics recuperats destaquen alguns fragments ceràmics de vaixella de taula de vernís negre de producció àtica del segle IV aC. També es va localitzar una bossada de terres amb fragments ceràmics d’època romana dels segles I aC-II dC, entre els qual hi ha trossos de vaixella de taula de terra sigil·lada itàlica i sudgàl·lica i un petit anell d’or.
La troballa d’un anell d’or és un fet excepcional. El seu estat de conservació és molt bo, té un diàmetre d’1 centímetre, pesa 4,1 grams i es pot datar per paral·lels tipològics a la segona meitat del segle I dC o el segle II dC. Un cop l’orfebre romà havia corbat una petita làmina d’or fins donar-li la forma d’anell, va enrotllar els seus extrems per fixar la mida de l’anell –destinat segurament a una persona de curta edat- i va finalitzar-los en forma d’espiral.
Les excavacions han estat realitzades per Joan Garcia Targa –que ha dirigit anteriorment altres treballs de recerca arqueològica a Sitges– i per Pere Izquierdo Tugas, arqueòleg i tècnic del Consorci del Patrimoni de Sitges.
En la present temporada de la Tribuna d’Arqueologia hi ha programada la conferència: “El puig de Sitges: de la primera edat del ferro a l’època romana”, prevista per al proper 5 de febrer de 2014, en la qual es presentarà en profunditat el resultat de les recents intervencions realitzades al Sitges.
Demà divendres 29 de novembre, el professor Dr. Nicholas Conard de la Universitat de Tubinga (Alemanya) impartirà la conferència: “From South Africa to the Swabian Jura (Germany): research on the origins of art, music and religion”, basada en la seva recerca sobre les primeres manifestacions d’ art, música i rituals en el registre prehistòric.
