Entre juliol i desembre de 2013 ha tingut lloc una intervenció arqueològica programada, que ha consistit en una prospecció, diversos sondejos i una consolidació, al jaciment de Les Colomines zona A, situat a Llívia (Cerdanya), a 1223 m snm.
Aquesta intervenció és la primera que s’inclou dins el Projecte de Recerca de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica “El fòrum de la ciutat romana de Iulia Libica”, que té com a investigadors principals als doctors Josep Guitart i Oriol Olesti, i com a investigadors participants al doctor Cèsar Carreras i a l’arqueòleg Jordi Guàrdia. El projecte, que compta també amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Llívia, té com a objectiu la determinació de l’entitat i el funcionament de les restes de la zona pública de la ciutat romana, que es troben al subsòl de la part antiga de la població.
El jaciment s’ubica al peu del Puig del Castell, a la part septentrional de Llívia, amb l’església parroquial a l’oest. Entre 1997 i 2003 s’hi van succeir diverses campanyes d’intervenció arqueològica.
Les restes de la zona A formen part d’un gran edifici de dimensions regulars. A l’extrem nord hi ha quatre habitacions, mentre el conjunt es trobava delimitat externament per dos murs perimetrals, al nord i a l’est, que formaven una cantonada en l’angle nordest. Al davant de les habitacions destaquen les restes d’un peristil que havia conservat les bases de tres columnes, i una entrada al mur de tancament oriental. A la part més meridional del complex dos murs excedeixen de la planta principal en direcció est formant un possible àmbit. Totes les estructures tenien la seva continuïtat física en sentit occidental, més enllà dels límits de l’excavació i per sota del nivell del carrer actual, en direcció a l’església, per la qual cosa resultava evident que el conjunt exhumat era un dels extrems de la planta general.
En la seva Fase 1 (finals del segle I a.C.–segle II d.C.), l’edifici, en la part excavada, constava de dues habitacions, el peristil i pòrtic orientals, i l’entrada original al recinte. A partir de l’estudi de la ceràmica i les monedes, se’ns plantejava una fundació augustal o posterior, d’època Julia-Claudia. La troballa d’un fragment d’estàtua de marbre d’època altimperial i d’una inscripció epigràfica va fer augmentar la rellevància del conjunt, al costat de la decoració, amb presència de marbre d’importació (cornises, motllures, revestiments, pavimentació). Tenint en compte tot això, es va considerar que podia tractar-se d’un espai de funcionalitat pública, i fins i tot que fos part del fòrum de la ciutat de Iulia Libica.
A la darrera Fase d’ocupació de l’edifici de l’edifici (segles V-VI d.C.) la planta es modifica, mitjançant l’afegit de nous murs i accessos. Pertany a aquesta Fase un tresoret de monedes tardoromanes i la tomba d’un macaco.Llegeix més »
