Prospecció geofísca i sondejos al fòrum de Iulia Libica (Llívia, Cerdanya)

Mur perimetral occidental del fórum. Fotografia: Jordi Guàrdia Felip.
Mur perimetral occidental del fórum. Fotografia: Jordi Guàrdia Felip.

Entre juliol i desembre de 2013 ha tingut lloc una intervenció arqueològica programada, que ha consistit en una prospecció, diversos sondejos i una consolidació, al jaciment de Les Colomines zona A, situat a Llívia (Cerdanya), a 1223 m snm.

| Galeria d’imatges |

Aquesta intervenció és la primera que s’inclou dins el Projecte de Recerca de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica “El fòrum de la ciutat romana de Iulia Libica”, que té com a investigadors principals als doctors Josep Guitart i Oriol Olesti, i com a investigadors participants al doctor Cèsar Carreras i a l’arqueòleg Jordi Guàrdia. El projecte, que compta també amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Llívia, té com a objectiu la determinació de l’entitat i el funcionament de les restes de la zona pública de la ciutat romana, que es troben al subsòl de la part antiga de la població.

El jaciment s’ubica al peu del Puig del Castell, a la part septentrional de Llívia, amb l’església parroquial a l’oest. Entre 1997 i 2003 s’hi van succeir diverses campanyes d’intervenció arqueològica.

Les restes de la zona A formen part d’un gran edifici de dimensions regulars. A l’extrem nord hi ha quatre habitacions, mentre el conjunt es trobava delimitat externament per dos murs perimetrals, al nord i a l’est, que formaven una cantonada en l’angle nordest. Al davant de les habitacions destaquen les restes d’un peristil que havia conservat les bases de tres columnes, i una entrada al mur de tancament oriental. A la part més meridional del complex dos murs excedeixen de la planta principal en direcció est formant un possible àmbit. Totes les estructures tenien la seva continuïtat física en sentit occidental, més enllà dels límits de l’excavació i per sota del nivell del carrer actual, en direcció a l’església, per la qual cosa resultava evident que el conjunt exhumat era un dels extrems de la planta general.

En la seva Fase 1 (finals del segle I a.C.–segle II d.C.), l’edifici, en la part excavada, constava de dues habitacions, el peristil i pòrtic orientals, i l’entrada original al recinte. A partir de l’estudi de la ceràmica i les monedes, se’ns plantejava una fundació augustal o posterior, d’època Julia-Claudia. La troballa d’un fragment d’estàtua de marbre d’època altimperial i d’una inscripció epigràfica va fer augmentar la rellevància del conjunt, al costat de la decoració, amb presència de marbre d’importació (cornises, motllures, revestiments, pavimentació). Tenint en compte tot això, es va considerar que podia tractar-se d’un espai de funcionalitat pública, i fins i tot que fos part del fòrum de la ciutat de Iulia Libica.

A la darrera Fase d’ocupació de l’edifici de l’edifici (segles V-VI d.C.) la planta es modifica, mitjançant l’afegit de nous murs i accessos. Pertany a aquesta Fase un tresoret de monedes tardoromanes i la tomba d’un macaco.

Degut a la manca de dades arqueològiques era encara difícil copsar l’estructura d’aquest possible fòrum, però l’edifici s’acostava tipològicament a d’altres ubicats a la Tarraconesa i la Narbonesa en època d’August: Labitolosa, Lugdunum Convenarum, i sobre tot Ruscino, que és una construcció de planta rectangular amb una plaça envoltada de porxos, amb la basílica a l’oest, perllongada al nord amb una cúria exempta.

En la hipòtesi desenvolupada a Llívia a partir dels resultats de les excavacions efectuades fins el 2003, la basílica podia situar-se al sud, i la cúria en l’habitació de l’angle nordest. Les restes del possible àmbit que se surt de la planta principal en direcció est són similars a l’edifici exempt de Ruscino. Aquesta interpretació no la podíem donar com a definitiva, doncs les restes descobertes representaven només una part limitada del conjunt. Malgrat això, la hipòtesi funcionava, tant per dimensions, com per context topogràfic, com pels vestigis arqueològics recuperats a l’excavació, i també per l’evolució funcional i històrica de l’indret. Si s’arribava a verificar, confirmaria una importància molt significativa d’aquestes restes de Llívia en el marc de l’arqueologia pirinenca d’època romana.

Después de deu anys, la intervenció de 2013 ha tingut com a objectiu comprovar la continuïtat física de les estructures romanes a les immediacions de l’església parroquial i, al mateix temps i seguint les proporcions i la morfologia de la planta de l’edifici de Ruscino, constatar de forma definitiva la naturalesa del conjunt de Llívia.

La prospecció geofísica s’ha fet amb la tècnica de prospecció electromagnètica multifreqüència, en un espai de 2648 m2, i s’han detectat estructures potencialment arqueològiques en totes les zones, que en la majoria de cassos van donar resultat positiu en el moment de fer-se els sondejos, especialment les més properes a l’església, donada la orientació dels murs del jaciment de Les Colomines zona A en aquest sentit.

A la cala 1, que s’ha fet al pati nordoest de l’església, al costat de la façana del temple, s’ha localitzat la continuació del mur perimetral nord de l’edifici públic, identificat l’any 2001 a la part excavada de l’edifici com a parament de contenció. La delimitació d’aquesta estructura ha permés documentar com forma angle recte amb una altra paret perimetral, que pren una trajectòria meridional, aparentment per sota de la paret de l’església. La troballa d’aquesta cantonada de l’edifici públic ha possibilitat calcular la llargada que té un dels seus costats curts, que és de 42’50 m, una mica menys ample que el fòrum de Ruscino.

Per la cara interna del mur perimetral nord ha aparegut una altra paret de gran amplada, fet mitjançant un aparell de pedres de pissarra i còdols de mida regular, lligats amb gran quantitat de morter de calç de gran duresa. Aquest mur, adossat a l’anterior, descriu igualment una cantonada que sembla endinsar-se per sota de l’estructura de l’església. Per la seva cara interna es documenten dues filades d’opus testaceum, indret on se li recolza un paviment d’opus signinum que devia presentar un revestiment de peces de marbre disposades a mode de banqueta, segons l’encaix i els fragments encara visibles in situ. La relació física que s’estableix entre aquest conjunt d’elements arquitectònics i les seves característiques sembla anar en la direcció que ens trobavem amb part d’una habitació o edifici intern del conjunt. Per altra banda, aquest mur interior continua la seva trajectòria en direcció est, on se li superposa una paret posterior, adossada perpendicularment al mur perimetral septentrional.

Quant a la ceràmica, destaca la presència d’àmfora itàlica i tarraconesa (Pasc 1, Dress 2/4), ceràmica ibèrica, ceràmica sigil·lada i ceràmica comuna romana), al costat de diverses plaques de marbre d’importació (crustae) i algunes bases treballades de pedra de granit, de considerables dimensions i de possible funcionalitat decorativa.

Les estructures de la cala 1 es troben, a nivell superficial, malmeses per dues modernes. Per aquest motiu no s’ha pogut comprovar la relació física entre els vestigis antics i el temple modern. Tanmateix, la cota més baixa de la superfície interior de l’església és una mica superior respecte al paviment d’opus signinum, per la qual cosa les restes romanes es podrien haver conservat a nivell de fonamentació dins aquest espai.

Si tenim en compte la tipologia canònica dels fòrums augustians i en general de l’època Julia-Claudia, fets de nova planta a partir del darrer terç del segle I a.C. i fins a mitjans del segle I d.C., ens trobem, a la part nord, amb un dels costats curts del fòrum, on hi ha una part dels edificis, doncs ja teníem parcialment documentat a la zona A l’espai corresponent a un dels pòrtics del conjunt, entre el peristil i el mur perimetral occidental. Pel que fa a l’altre costat curt del fòrum, s’ubicava a la zona meridional del conjunt, i es troba més afectat per l’evolució urbana de Llívia.

Pel que fa a la cala 2, efectuada darrere l’absis de l’església, els resultats han estat també positius, amb la identificació de la continuació d’un dels murs interns de l’espai públic, ja delimitat i excavat l’any 2001 dins l’espai públic, i corresponent a la seva Fase 1. Sorprèn la seva llargada, doncs no és un mur perimetral. Podria tractar-se de la fonamentació d’una plataforma o podi sobre la que hi haurien altres construccions que caracteritzarien la part nord del conjunt.

Per la cara interna del mur s’han documentat les restes d’un paviment d’opus signinum; tant el mur com el paviment arriben fins la façana de l’església, on el mur sembla que va ser aprofitat com a fonament, mentre el paviment es troba tallat.

S’ha efectuat un sondeig per la cara externa del mur, que ha possibilitar la documentació de les seves característiques constructives, de gran qualitat, amb important presència de morter de calç i restes del seu revestiment extern, un del quals es troba encara in situ. Al fons de la cala s’han identificar les restes d’un nivell de circulació fet de morter de calç.

En la seqüència estratigràfica obtinguda destaca una capa d’enderroc que s’entrega al mur del fòrum i que inclou gran nombre de restes constructives de qualitat amb finalitats decoratives; destacaven les plaques de marbre d’importació i també fragments de pavimentació, mentre la ceràmica és poc determinant, amb l’excepció d’un fragment de ceràmica sigil·lada sudgàl·lica Drag 18. A nivell superficial destaca la troballa d’un fragment d’un aplic de guix amb la forma de part del fust i el capitell decorat d’una columna.

A la mateixa cala 2 també s’han localitzat sis tombes de fossa, algunes amb lloses de coberta, retallant algunes el signinum i el mur del forum, per la qual cosa aquesta necròpolis devia iniciar-se quan l’edifici ja es trobava enrunat.

A la cala 3, realitzada al cantó meridional de l’església, ha aparegut la continuació del mateix mur perimetral occidental localitzat a la cala 1, que al seu extrem meridional es troba seccionat per una rasa moderna.

Els treballs de consolidació fets a la zona A de Les Colomines han possibiltat la realització d’actuacions arqueològiques puntuals, necessàries per poder dur-los a terme, com ara la localització de la continuació d’un mur de contenció corresponent a la Fase 1, les troballes de material de qualitat reaprofitat de la Fase 1 com a part del parament d’un dels murs baiximperials (escultura, cornisa i capitell), la delimitació de dues noves bases de columna al peristil, i localització d’una ara o capitell reaprofitat a la porta monumental.

La intervenció arqueològica de prospecció i sondejos ha demostrat no només l’entitat urbana de Llívia en època altimperial, ja palesa amb les excavacions a Les Colomines, l’Hort de la Rectoria i Cal Barrier, sinó que també ha permès aprofundir en les característiques constructives i funcionals de l’edifici públic de la zona A de Les Colomines.

Les dades proporcionades per la intervenció arqueològica de 2013, com la confirmació de l’existència d’una planta regular equiparable quant a dimensions al fòrum de Ruscino, el coneixement de la mesura d’un dels costats curts de l’edifici i la continuïtat de les troballes que evidencien la qualitat d’aquest complex, confirmen l’existència d’un fòrum romà a Llívia, en ple Pirineu, fet que puposa una gran novetat dins l’estudi del mon romà a Catalunya, on de moment només s’han localitzat amb tota seguretat estructures públiques d’aquest tipus en cinc ciutats (Emporiae, Tarraco, Iluro, Baetulo i Barcino), totes elles situades a la costa.

La naturalesa dels materials arqueològics recuperats a la intervenció és la mateixa que els procedents de les excavacions efectuades anteriorment a la zona A, amb presència sobretot de ceràmica de cronologia altimperial, corresponent a la Fase 1 de l’edifici. El material més significatiu és el format per elements constructius d’època altimperial relacionats amb la decoració i l’ornamentació d’edificis de funcions político-administratives i religioses. Aquestes evidències cronològiques reflexen la importancia del fòrum, la seva possible curta durada, i la poca incidència de les fases ocupacionals posteriors.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada