Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 “El darrer decenni d’intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “El darrer decenni d’intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de maig de 2015, 19:00h

Conferenciants: Albert Martín
Moderador: Albert López Mullor

Des de la troballa el 1997-1998 del jaciment de ca l’Arnau i can Mateu, s’han anat produint una bona quantitat d’intervencions arqueològiques dins del nucli urbà de Cabrera de Mar. Però l’any 2006, gràcies a les excavacions fetes al sector de can Rodon de l’Hort, es va fer un salt qualitatiu important en la interpretació i el coneixement de la configuració del nucli antic d’Ilturo, que s’han completat amb intervencions fetes fins al 2014, als sectors de ca l’Arnau, can Rodon de l’Hort i can Benet. Els resultats de tots aquests treballs han permès la localització de la trama viària, de domus, tallers i forns, i d’una important quantitat de mobiliari arqueològic de qualitat.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Albert Martín sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • Quina diferència principal hi ha entre la situació de l’arqueologia a Cabrera de Mar ara, i fa deu anys?

El fet més tangible és l’increment de la superfície arqueològica visible. Desprès de les excavacions del 1997-98 es va produir un increment en el coneixement  arqueològic i històric que aportava la vall de Cabrera de Mar, el qual va ser presentat també en una Tribuna el 1998. Malgrat això les restes arqueològiques trobades presentaven molts problemes per ser visibles, fins i tot per als especialistes i no diguem per al públic en general. Fa quinze o deu anys es va continuar fent excavacions en diversos punts, però la situació va variar poc en aquest sentit. A partir d’aquell moment, la cosa va canviar notablement, i ara hi ha al descobert més de 10.000m² de superfície arqueològica de qualitat.  A tot això hem d’agrair aquí el suport del Departament de Cultura de la Generalitat que ha subvencionat una bona part de les intervencions arqueològiques que hem fet

  • En aquests últims anys, la presencia de tanta superfície arqueològica al centre del poble a provocat conflictes amb el seu desenvolupament urbanístic?

Precisament en aquest darrer període hem de dir que no, i tot i estar en zones cèntriques. Algunes intervencions arqueològiques, particularment la del 2006 a Can Rodon de l’Hort, si varen tenir, en origen, una motivació de desenvolupament urbanístic, però no van arribar a condicionar cap projecte en curs. També s’ha de tenir en compte que la “crisi” en el sector immobiliari ha facilitat que no hi hagi ara aquesta problemàtica. Les parcel·les on es troben les restes quedaran en la seva major part com a zones de reserva arqueològica. Ara bé, en el futur i particularment en el cas esmentat abans ja veurem que s’ha de fer en els terrenys situats més al sud i que en anys propers es veuran afectats per obres de millora urbana. En aquest cas segurament caldrà encara definir els seus accessos i, fins i tot, el seu perímetre definitiu.

  • S’hi han produït també avenços en el camp de la recerca i la interpretació arqueològica?

Si s’han produït notables avenços i s’han publicat ja uns quants articles, algun d’ells encara en premsa. Les intervencions que han provocat que tinguem aquestes restes al descobert i també les posteriors que s’hi estan desenvolupant, moltes d’elles amb el suport de la UAB, han millorat molt el coneixement d’aquest assentament d’època romana republicana, sobretot pel que fa a la seva tipologia i característiques urbanístiques. També s’ha treballat força per actualitzar el coneixement de l’arquitectura dels banys públics que van ser descoberts el 1997-98, i que esperem es pugui completar en els propers  anys. El material arqueològic que s’hi ha trobat, entre el qual s’inclouen peces de singular importància, també ha estat consolidat i restaurat tant per professionals independents com pel Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya.

Conferència per avui: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: món romà”

xarxesDeixa un comentari
Vista de la intervenció al subsòl del mercat de Sant Antoni, Barcelona
Vista de la intervenció al subsòl del mercat de Sant Antoni, Barcelona

Avui dijous 30 d’abril a les 18,00 hores tindrà lloc a la Residència d’Investigadors – CSIC (Carrer Hospital, 64, de Barcelona) la xerrada: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: món romà”, a càrrec de l’arqueòleg Emiliano Hinojo, de l’empresa CODEX, i la responsable del Pla Bàrcino del Servei d’Arqueologia de Barcelona, Carme Miró.

Aquesta és la segona d’un cicle de tres conferències i una taula rodona dedicades a l’arqueologia i patrimoni de la ciutat de Barcelona, dintre del cicle: “Converses al Raval: tal com som, tal com érem”, que ha organitzat el Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals IMF-CSIC amb la col·laboració del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.

|Per a més informació cliqueu aquí |

Presentació del llibre: “La Vera Creu d’Anglesola i els pelegrinatges de Catalunya a Terra Santa”, de Francesca Español

xarxesDeixa un comentari

Image (1) llibre-Francesca-Español.jpg for post 20536El proper dilluns 4 de maig tindrà lloc la presentació del llibre: “La Vera Creu d’Anglesola i els pelegrinatges de Catalunya a Terra Santa”, de Francesca Español Bertran, editat pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

L’acte, que organitzen el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i la societat Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, es realitzarà a les 19 hores a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona).

| Invitació en pdf |

Seminari: “SAR and InSAR to prospect and preserve cultural landscapes and heritage sites” al Campus de la Ciutadella, UPF

xarxesDeixa un comentari

Image (1) seminari-Tapete.jpg for post 20522Avui dimarts 28 d’abril tindrà lloc el seminari “SAR and InSAR to prospect and preserve cultural landscapes and heritage sites”, a càrrec del Dr. Deodato Tapete (Durham University). La xerrada es realitzarà a les 17,00h a l’aula 24.S14 de l’edifici Mercè Rodoreda 24, al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.

El Dr. Tapete introduirà les propietats dels sensors de Radar d’Obertura Sintètica (SAR, en anglès) i mostrarà quines aplicacions han tingut en els camps de l’arqueologia del paisatge i la preservació del patrimoni cultural a partir d’exemples que inclouen el paisatge de Nazca, al Perú; la conservació d’edificis monumentals a Roma; i els esforços per documentar la destrucció del patrimoni sirià. La xerrada finalitzarà amb les perspectives que ofereixen els nous instruments SAR (per exemple, el programa Sentinel de l’Agència Espacial Europea).

La xerrada serà en anglès.

|Per a més informació descarregueu el cartell en pdf |

XVII Edició de TARRACO VIVA: “El llegat d’August”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) cartell_tarraco_viva_2015_.jpg for post 20508La propera setmana, entre el 4 i el 17 de maig de 2015, està prevista una nova edició de TARRACO VIVA, el festival cultural internacional dedicat i especialitzat en la divulgació històrica d’època romana que se celebra a Tarragona, i que enguany se centrarà en la temàtica del llegat d’August.

Al llarg dels dies en què es desenvolupa el festival, com cada any, hi ha programades una gran quantitat de reconstruccions històriques i d’activitats de tota mena adreçades a tots els públics a l’entorn de l’empremta romana a la ciutat de Tarragona.

| Per a més informació cliqueu aquí |

| Descarregueu el programa en pdf |

Publicat bloc sobre el workshop Heritage Values and the Public

xarxesDeixa un comentari

S’ha publicat recentment un bloc sobre l’últim workshop organitzat pel projecte internacional Heritage Values Network (H@V), un projecte europeu que tenia com a objectiu pensar sobre els valors del patrimoni i en el qual ha participat la Universitat de Barcelona sota la coordinació de la Professora d’Investigació ICREA Dra. Margarita Díaz-Andreu.

En aquest taller, que es va realitzar entre els dies 19 a 21 del passat mes de febrer, hi van participar més de quaranta experts de tot Europa en un intens programa de conferències i taules rodones al voltant dels temes de: Inclusió, Processos participatius, Patrimoni virtual, Turisme i Patrimoni Mundial. El workshop va incloure visites a diversos elements patrimonials a Barcelona i Tarragona. Els especialistes, procedents de més de quinze països, pertanyien a diferents disciplines associades al patrimoni: conservació, gestió, museus, universitat o l’esfera privada.

| Per accedir al bloc cliqueu aquí |

Presentació de les noves restes òssies de neandertal de la cova del Gegant de Sitges

xarxesDeixa un comentari

Image (1) cova-del-gegant.jpg for post 20484El passat divendres 17 d’abril es va fer la presentació pública en roda de premsa, a l’aula Magna de la Universitat de Barcelona, de dues noves restes òssies de neandertal recuperades a les excavacions arqueològiques que es realitzen a la cova del Gegant de Sitges (comarca de Garraf). Es tracta d’un fragment de mandíbula i d’un d’húmer d’infant d’Homo neanderthalensis, l’estudi dels quals ha estat publicat a la revista Journal of Human Evolution. Aquestes restes a un o dos individus que van viure fa uns 55.000 anys. Les excavacions actualment en curs a la cova del Gegant de Sitges les realitza un equip interdisciplinar d’investigadors encapçalats per arqueòlegs del Grup de Recerca del Quaternari del Seminari d’Estudis i Recerques (SERP) Prehistòrics de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Daura, Montserrat Sanz i Josep Maria Fullola.

El fragment de mandíbula correspon a un individu que quan va morir tindria entre quatre anys i mig i cinc anys i l’húmer a un individu d’entre cinc i set anys. No es descarta la possibilitat que es pogués tractar d’un mateix neandertal, espècie que va poblar Europa i l’oest d’Àsia fa entre cent mil i quaranta mil anys. La presència humana a la cova correspondria probablement a estades curtes i esporàdiques, que també hauria estat utilitzat com a cau per hienes. L’origen de les restes de neandertal a la cova tant podien haver estat dipositades intencionadament a manera de sepultura o haver estat transportades allí per carnívors, que n’haurien devorat les restes.

Fins ara, les restes òssies de neandertals efectuades anteriorment a l’actual territori de Catalunya havien estat fruit de troballes casuals o d’excavacions antigues. En canvi, aquestes dues noves restes han estat recuperades en el marc d’excavacions realitzades amb tècniques modernes i s’han pogut contextualitzar estratigràficament i datar-se amb precisió. Als mateixos nivells han estat recuperats també alguns estris de sílex utilitzats pels neandertals i restes de fauna. Els nous fòssils de la cova del Gegant són unes de les escasses restes de neandertal que es coneixen a Catalunya. Anteriorment  només est tenia coneixement de la mandíbula de Banyoles, una dent de la cova de Mollet de Serinyà, així com un fragment de mandíbula i una dent trobades fa uns anys també a la cova del Gegant de Sitges procedents d’excavacions realitzades fa uns anys. La cova del Gegant es converteix, així, en el lloc de Catalunya que més restes humanes neandertals ha aportat.

| Per a més informació cliqueu aquí |

R. Quam, M. Sanz, J. Daura, K. Robson Brown, R. García-González, L. Rodríguez, H. Dawson, R. F. Rodríguez, S. Gómez, L. Villaescusa, Á. Rubio, A. Yagüe, M. C. Ortega Martínez, J. M. Fullola, J. Zilhão, J. L. Arsuaga. «The Neandertals of northeastern Iberia: New remains from the Cova del Gegant (Sitges, Barcelona)». Journal of Human Evolution, abril de 2015. Doi: doi:10.1016/j.jhevol.2015.02.002

In memoriam de la Professora Dra. Mercè Roca Roumens

xarxesDeixa un comentari


Image (1) Maria-Merce-Roca.jpg for post 19150El proper dilluns, 4 de maig de 2015, a les 11,00 hores, a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història (carrer de Montalegre 6, 4ª planta) tindrà lloc un acte acadèmic d’homenatge en memòria de la Doctora Mercè Roca Roumens, Catedràtica de la Universitat de Barcelona, que va morir sobtadament el passat desembre, organitzat pels seus companys del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, de la Universitat de Barcelona.

A l’acte intervindran:

  • Prof. Dr. Joan Sanmartí, Catedràtic de la Universitat de Barcelona
  • Prof. Dr. Emeritus Manuel Sotomayor, Facultad de Teología de Granada
  • Prof. Dra. Mª Victoria Romero, Catedràtica de la Universidad de Valladolid
  • Prof. Dr. Ricardo Mar, Titular de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
  • Dr. Gustau Vivar, Responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya
  • Prof. Dra. Pilar León, Catedràtica de la Universidad de Sevilla
  • Prof. Dr. Josep M. Gurt, Catedràtic de la Universitat de Barcelona

Presentació del darrer número d’URTX, Revista d’Humanitats de l’Urgell

xarxesDeixa un comentari

Demà dimecres 22 d’abril a les 20,00 hores tindrà lloc la presentació del núm. 29 de la revista URTX, la revista cultural de l’Urgell, al Museu Comarcal de l’Urgell (Carrer Major, núm. 11, Tàrrega).

El dossier d’aquest número està dedicat als monestirs i convents de l’Urgell, amb un article sobre el monestir de Vallsanta i la seva necròpolis medieval, així com també un sobre Santa Maria del Pedregal. Entre els articles cal destacar, entre d’altres, un article sobre la producció de la foneria de Cal Trepat; els orígens del l’Embarrat, festival de creació contemporània, o bé la descripció del procediment de la rèplica de la creu de terme de Pere Joan (segle XV).

Urtx és una publicació de l’àmbit de les humanitats: història, geografia, arqueologia, antropologia, art, economia, sociologia, lingüística, museologia, arxivística, biografies, etc, centrat en Tàrrega, l’Urgell i les comarques de la plana de Lleida.

1a Convenció Internacional d’Espeleologia

xarxesDeixa un comentari

Els propers dies 1,2, i 3 de maig de 2015 se celebrarà a Barcelona la 1a Convenció Internacional d’Espeleologia, que organitza la Federació Catalana d’Espeleologia. Les sessions es desenvoluparan en el Moll de la Vela, s/n, del parc del Fòrum, Barcelona.

Aquesta 1a Convenció Internacional d’Espeleologia a Barcelona te, entre d’altres, els objectius de donar a conèixer els nous materials i últims avenços tècnics en l’exploració subterrània, posar al dia les tècniques i materials d’espeleobusseig a nivell internacional i, en l’àrea científica, determinar quins són els protocols a seguir en els estudis de biologia, arqueologia i paleontologia.

Un altre dels propòsits de la trobada és el d’organitzar una taula rodona, tant a nivell nacional com internacional, dels professionals en rescat d’accidents, on participin tècnics d’espeleosocors, els cossos de seguretat, mossos d’esquadra, bombers i guàrdia civil.

| Per a més informació i inscripcions cliqueu aquí |