La revista Nature publica un estudi de diversos investigadors de l’ICP que analitza les línies d’aturada del creixement (LAGs) en els ossos d’un centenar de remugants actuals, representatius de la diversitat específica i ecològica d’aquest grup de mamífers. Els resultats mostren que la presència d’aquestes línies no és un indicador d’una fisiologia ectoterma (que no genera calor intern), com s’havia pensat, ja que tots aquests mamífers de sang calenta les tenen. Aquest estudi desmunta així l’argument clau de la hipòtesi que els dinosaures podien haver estat rèptils de sang freda. El treball el signen investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en col∙laboració amb un investigador de l’Institut Polar de Noruega.
L’estudi és molt potent, tant per la quantitat de material analitzat, com per la diversitat d’espècies amb què s’hi ha treballat. En un principi, el treball es va dissenyar per conèixer millor la fisiologia dels mamífers i per entendre com l’ambient els havia afectat (com va canviar el seu creixement en funció de la temperatura exterior, de les pluges o de la disponibilitat d’aliments i aigua). Era un primer pas per poder fonamentar després les discussions en la recerca paleontològica sobre la fisiologia d’animals que van viure fa milions d’anys, però va permetre als investigadors adonar-se que el que observaven en els ossos dels diversos remugants desmentia l’argument principal sobre la fisiologia ectoterma dels dinosaures. Moltes hipòtesis parteixen de la premissa que els grans mamífers —animals endoterms per excel∙lència— no presenten línies de creixement en els seus teixits durs, ja que no necessiten aturar el creixement en resposta a les condicions externes de temperatura. De fet, com en gairebé totes les espècies de dinosaures s’han observat aquestes LAGs, molts científics consideraven que els dinosaures eren rèptils de sang freda.
L’article publicat per la revista Nature presenta el primer estudi sistemàtic, basat en una mostra extensa de mamífers i representativa d’una gran diversitat d’ecosistemes, que demostra que les LAGs no indiquen una fisiologia ectoterma sinó que ens parlen de com canvia la fisiologia (el metabolisme) d’un animal en funció dels canvis endocrins estacionals, tant en animals de sang freda com de sang calenta. Aquests canvis són una herència comuna de tots els vertebrats, una espècie de rellotge intern que regula les necessitats dels animals en funció de l’oferta estacional de recursos. Malgrat que aquests canvis fisiològics tenen un fort component genètic, també són funcionals i responen amb la seva intensitat a les condicions ecològiques en què es troba l’animal. Els factors ecològics condicionants són més aviat les pluges i les restriccions d’aliment i aigua, i no tant la temperatura exterior. Aquest descobriment obre una important línia de treball en la conservació de la biodiversitat actual del nostre planeta.
| Per a més informació cliqueu aquí |
