Conferència “L’assentament protohistòric de la Cella (Salou, Tarragonès). Campanyes del 2010 al 2017”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de febrer de 2018, a les 19,00 hores.
Conferenciants: Ivan Cots, Jordi Diloli i Jordi Vilà
Moderadora: Maria Adserias
El Grup de Recerca Seminari de Prehistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili intervé al jaciment protohistòric de la Cella des de l’any 2010. Els resultats assolits fins ara ens permeten apuntar que la Cella va ser un important centre comercial de la costa occidental cessetana durant els segles IV i III a. de la n. e., moment en què el poblat fou abandonat sense indicis de violència.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.
- El jaciment de La Cella és atípic dins dels models d’hàbitat protohistòrics de la costa catalana. Quins són els elements que el fan tan singular?
El jaciment protohistòric de la Cella de Salou (Tarragonès) va ser descobert als anys 40 i interpretat com un poblat ibèric. Amb les intervencions que hi hem efectuat des del 2010, hem vist que reuneix una sèrie de característiques que el converteixen, ara mateix, en un poblat desacostumat, si tenim en compte la tipologia dels assentaments preromans del nord-est peninsular. En primer lloc, la seva cronologia és molt poc freqüent en relació als paràmetres més generalitzats en aquesta regió en època ibèrica: el seu horitzó cronològic aniria des de principis del segle IV anE fins a mitjans del segle III anE, moment en què s’abandona pacíficament. D’altra banda, el seu urbanisme i l’arquitectura dels seus edificis tampoc son habituals. A nivell urbanístic, ens trobem amb una planificació prèvia basada en patrons metrològics forans, probablement púnics, articulada per diversos carrers que destaquen per les seves grans dimensions. A nivell arquitectònic, tots els edificis localitzats fins al moment responen a un tipus de casa complexa, compartimentada amb un mínim de quatre estances, i amb una superfície que sobrepassa, en tots els casos, els 100 m2. Aquesta dinàmica no es normal en els assentaments de cronologies similars, ja que la presència d’edificis tan grans es percentualment baixa, reduint-se a casos concrets dins dels poblats, associats a aspectes socials o polítics interns, com és el cas d’algun edifici de la Ciutadella ibèrica de Calafell o del Puig de Sant Andreu d’Ullastret, entre molts altres. I a tots aquests factors també se li pot sumar una presència molt important de materials ceràmics d’importació, que també supera el que és usual en poblats ibèrics.
- Quins resultats es poden extreure del conjunt ceràmic recuperat?
En primer lloc, cal remarcar que el poblat s’abandona pacíficament, amb la qual cosa el volum dels materials mobles recuperat és bastant residual. Bàsicament s’hi ha exhumat ceràmiques, essent altres tipus de restes arqueològiques pràcticament inexistents. Encara i així, a nivell ceràmic, s’ha pogut recuperar un conjunt de material, quasi sempre fragmentat, que ens aporta una informació important sobre els contactes comercials dels habitants de l’assentament amb altres pobles mediterranis, si bé a grans trets la ceràmica és majoritàriament ibèrica. Tot i això, s’evidencia un important volum d’importacions, al voltant del 30%, provinents de diverses zones del Mediterrani occidental, destacant sobre tot les d’origen púnico-ebusità. També hi ha algun fragment de vernís negre procedent de l’òrbita grega, de forma que en conjunt ens proporcionen unes dades que ens han permès delimitar molt bé la cronologia de funcionament del poblat.
- Quina interpretació doneu a aquest jaciment?
Tenint en compte tots els factors esmentats amb anterioritat, així com la pròpia situació de l’assentament, ubicat al capdamunt d’un turó que s’eleva vers el litoral i controla tota la badia de Tarragona, creiem que ens trobem davant un assentament amb una forta orientació comercial, molt probablement un port-of-trade que aglutinaria persones de procedències molt diverses, amb un important pes en l’economia d’aquesta regió. Pensem que un centre d’aquestes característiques pot respondre a la necessitat de disposar d’un lloc d’intercanvi neutral que permetés organitzar les relacions comercials en aquesta franja litoral en el marc d’una organització política més complexa. L’existència d’una comunitat ètnica mixta d’origen mediterrani, ibèrica, grega i cartaginesa no és un fet excepcional, doncs sabem que en altres llocs, com per exemple Sagunt, això és possible i fins i tot normal.
- Quines són les perspectives i els objectius de recerca en un futur?
En un futur proper, ens marquem o plantegem tres línies d’actuació diferents però complementàries. En primer lloc, si bé el poblat es troba excavat en la seva major part, poder acabar l’excavació arqueològica en aquelles zones que encara resten pendents, que serien les situades en els terrenys de l’Autoritat Portuària de Tarragona. En segon lloc, donar continuïtat als treballs de consolidació i adequació de gran part de les estructures, seguint els que s’han anat fent durant l’any 2017; aquesta continuïtat també passa per l’inici de les tasques de museïtzació que permetran incloure, properament, aquest jaciment a la Ruta dels Ibers. I, finalment, anar desenvolupant tota una sèrie de tasques vinculades amb la recreació virtual del poblat que permetin comparar i visualitzar tant les restes arqueològiques conservades com la lectura que pensem que podien tenir basant-nos en els resultats del treball científic; aquestes experiències immersives, juntament amb petites recreacions històriques i visites guiades més convencionals, ens ha de permetre convertir el jaciment de La Cella en un recurs patrimonial i turístic primordial del municipi de Salou.
