Els dies 23 i 24 de novembre de 2023 se celebrarà a Tarragona la 6 Reunió d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, amb el lema “Domus. L’àmbit domèstic urbà com factor de canvi cultural. Models i adaptacions del Mediterrani a l’Atlàntic”.
La 6 Reunió d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, organitzada per la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, sota la direcció del Prof. Dr. Ricardo Mar i el Prof. Dr. Joaquín Ruiz de Arbulo, està dedicada a la domus, la casa romana.
La domus, la casa romana, no sols va ser el reflex de la societat i de la família habitant, sinó que va estar dissenyada per a albergar una sèrie de rituals que regien la vida dels antics romans i la seva quotidianeitat. Les formes construïdes dirigeixen i donen forma a la sociabilitat dels seus habitants i les gents amb les quals guarden vincles i relacions. Aquests processos queden fossilitzats en el registre arqueològic, l’anàlisi del qual es vol realitzar en aquesta reunió.
Es parteix de la premissa que qualsevol família, independentment del lloc de l’Imperi en el qual visquessin, tenia uns costums similars i propis de la societat romana amb les quals s’identificava, i que es manifestaven a través d’una sèrie d’actes i activitats familiars (salutatio, convivium, cultes al genius, els lares i els penates) que es desenvolupaven en els seus habitatges i es traduïen en una arquitectura on es repeteixen l’organització dels espais i les decoracions. La casa, quan pertany a l’elit, és un escenari d’auto-representació, manifestació de les modes imperants, símbol de prestigi i posició econòmica, social i cultural. No obstant això, la infinitat de factors que condicionen el disseny d’una casa romana, donen com a resultat l’aparició d’una sèrie de reveladores particularitats que han de ser analitzades.
A diferència dels estandarditzats edificis públics, l’edilícia privada està subjecta a diversos factors com la voluntat dels habitants, que amb les seves accions i decisions configuren l’espai. Això pot proporcionar un fidel reflex de l’assimilació dels nous patrons portats per Roma, no sols constructius i/o decoratius, sinó de tot el contingut immaterial intrínsec que aquests comporten, símbol de la romanitas. Aquesta reunió es justifica en dos propòsits essencials: primer, indagar i precisar els precedents culturals mediterranis de la denominada casa romana d’atri i/o peristil, com a manera d’entendre el procés d’implantació i evolució del model en la península ibèrica i la diversitat de solucions adoptades en el temps i l’espai; i segon, caracteritzar el procés d’implantació, evolució i amortització del tipus de casa romana en les capitals provincials de la Hispània romana i en altres ciutats preses com a referència repartides per tota la Península Ibèrica.
Les sessions tindran lloc a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili.
La inscripció al congrés és gratuïta i es pot formalitzar fins al 18 de novembre des de la pàgina web de Tarraco Biennal.
Consulteu el programa en pdf
El Pleistocè, conegut popularment com l’Edat del Gel, es caracteritza a l’Hemisferi Nord per la intensificació de la ciclicitat glacial modulada en cicles de 41.000 anys, induïts principalment per l’obliqüitat de l’òrbita de la terra. Aquesta dinàmica de cicles glacials poc severs i tendència progressiva cap al refredament global comença a canviar a finals del Pleistocè inferior, on es comença a detectar un increment de l’aridesa, la humitat i l’asimetria dels cicles glacials. Aquest període de certa inestabilitat i asimetria orbital té una durada de prop de mig milió d’anys i finalitza quan els cicles de precessió amb una periodicitat de 100.000 anys s’estabilitzen. Aquesta època de transició és coneguda com a ‘Transició del Pleistocè inferior-mitjà’ i passa per ser una de les majors transicions climàtiques de la història recent de la Terra. Tot i que les primeres troballes paleontològiques al Torrent de Vallparadís es remunten a finals del segle XIX, no s’inicien les primeres excavacions sistemàtiques fins a finals de la dècada dels noranta al jaciment de Cal Guardiola i posteriorment a partir de 2005 a l’Estació de Vallparadís. Avui en dia, 25 anys després de l’inici de les intervencions al Torrent, la Secció de Vallparadís és reconeguda internacionalment per la seva riquesa i diversitat biològica i pel seu ampli registre geològic que inclou prop de mig milió d’anys en 20 nivells geològics del final del Pleistocè inferior. Ara bé, la seva importància cabdal rau en el fet que és l’única secció que registra de manera contínua la Transició del Pleistocè inferior-mitjà.
Un any més, Catalunya celebra les Jornades Europees de Patrimoni (JEP). Considerades l’esdeveniment cultural participatiu més important d’Europa, a Catalunya se celebren des del 1991 i les impulsa el Departament de Cultura amb la col·laboració de la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Institut Ramon Muntaner i l’Associació Capital de la Cultura Catalana.
Ja es troba disponible el 
Com cada any pel primer cap de setmana d’octubre es presenta una gran oportunitat per descobrir i experimentar com era la vida de les persones que varen habitar Catalunya fa més de dos mil anys.
El jaciment de la Ferradura – els Castellets és conegut des del 1972, quan va ser objecte d’una campanya d’excavació dirigida per J. Maluquer de Motes. Aquests treballs van posar al descobert un conjunt d’onze espais disposats en bateria i orientats en sentit est-oest que ocupen una extensió total d’uns 400 m2. El jaciment se situa a poca alçada sobre el seu entorn immediat i sembla mantenir una marcada relació amb les vies locals i regionals de comunicació, gràcies al bon control visual. El període cronocultural, amb un únic moment d’ocupació, cal situar-lo durant la primera edat del ferro (800-550 a.n.e.). L’any 2009 el GRAP (Universitat de Barcelona) va reprendre els treballs per tal d’exhaurir l’estratigrafia dels àmbits excavats per Maluquer de Motes i prosseguir amb les investigacions sobre el jaciment. Amb les darreres campanyes s’ha pogut completar l’excavació del sector nord, així com s’ha posat al descobert el mur de tancament de l’assentament pel costat oest. Respecte a la seva funcionalitat, les interpretacions es decanten per una funció estratègica i de control sobre les rutes i vies de la zona, dins l’anomenat Complex Sant Jaume. Pel que fa a la conservació, es van realitzar intervencions d’alçat i de consolidació dels murs els anys 2007 i 2012. A finals del 2022 i aquest 2023 s’han reprès també els treballs, els quals s’han centrat principalment en la reconstrucció i el reforç de les estructures arquitectòniques situades a la zona nord. La intenció principal d’aquests treballs ha sigut posar en valor el jaciment, facilitar la seva comprensió i la seva obertura al públic.
