Presentació de les actes del Congrés d’Història i Arqueologia: “200 anys de la fi de guerra del Francès a les Terres de l’Ebre” i xerrada Setge i bloqueig de Tortosa”

Portada de les actes del Congrés d’Història i Arqueologia: “200 anys de la fi de guerra del Francès a les Terres de l’Ebre i a la xerrada Setge i bloqueig de Tortosa”El proper dijous 17 de novembre a les 19,30 hores tindrà lloc, al Museu de Tortosa, la presentació de les actes del Congrés d’Història i Arqueologia: “200 anys de la fi de guerra del Francès a les Terres de l’Ebre”. Al mateix acte, els editors de la publicació, Roc Salvadó Poy i Joan Martínez Tomàs impartiran la xerrada: “Setge i bloqueig de Tortosa”

El Congrés va tenir lloc els dies 16, 17 i 18 de maig de 2014 a Tortosa, fruit de la col·laboració de diferents entitats públiques i privades, entre les quals, els Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre.

El Congrés 200 anys de la fi de la Guerra del Francès a les Terres de l’ Ebre, va presentar una exposició temàtica al Museu de l’Ebre, una sèrie de ponències i comunicacions al Palau Oliver de Boteller, una visita guiada per les fortificacions de Tortosa i una cloenda al Museu de Tortosa.

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Estratègies de recol·lecció de plantes, dieta i ús del foc durant l’edat de pedra mitjana a Pinnacle Point (costa sud de Sud-àfrica): les anàlisis de fitòlits”

Conferència ” Estratègia de recol·lecció de plantes, dieta i ús del foc durant l’edat de pedra mitjana a Pinnacle Point (costa sud de Sud-Àfrica): les anàlisis de fitòlits”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de novembre de 2016, 19:00h

Conferenciants: Irene Esteban i Rosa M. Albert
Moderador: Lluís Garcia Petit

Sud-àfrica constitueix un lloc de gran interès per a l’estudi dels orígens dels primers humans moderns per la presència de nombroses coves amb restes arqueològiques on s’observen les evidències més antigues d’un comportament humà modern, que daten aproximadament d’uns 200.000 anys, durant l’anomenada edat de pedra mitjana africana. La costa sud de Sud-àfrica es localitza dins la regió florística de Greater Cape, que conté la flora extratropical de major diversitat en termes de riquesa i endemisme on trobem una gran varietat de recursos vegetals accessibles per a aquests primers humans. Així, a través de l’estudi de fitòlits (microrestes minerals d’origen vegetal), aquesta investigació pretén detectar diferents patrons i estratègies d’explotació de recursos vegetals, per part d’aquestes poblacions d’humans moderns, així com la seva relació amb els canvis climàtics i ambientals esdevinguts al llarg del pleistocè mitjà i superior a la costa sud de Sud-àfrica i que de ben segur van influir en el desenvolupament d’aquestes activitats.

 

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada del proper dimecres.

  • Què son els fitólits i per a serveixen en arqueologia?

Els fitólits son micro-restes minerals d’origen vegetal que reprodueixen l’estructura cel·lular de les plantes, per la qual cosa les diferències morfològiques dels fitòlits son emprades per distingir plantes i parts de plantes. Es per això que s’integren dins la paleobotànica com una eina eficaç per a la reconstrucció històrica del paisatge, així com en el camp de l’arqueologia. En arqueologia, constitueixen una eina fonamental per a l’estudi de l’explotació dels recursos vegetals per poblacions del passat. En contextos de caçadors-recol·lectors algun dels àmbits d’estudi més importants són l’estudi de l’ús del foc i la dieta, així com la identificació de sòls d’ocupació (bedding), entre d’altres.

  • Per què Sudàfrica i Pinnacle Point?

El conjunt arqueològic de Pinnacle Point (PP) es localitza a la costa sud de Sud-Àfrica i presenta una llarga ocupació humana que abasta des de el pleistocè mitjà a la cova de PP13B (~170.000BP) i que acaba en període holocè al complex PP Shell Midden Complex (~9.000BP). Per altra banda, PP (PP13B) preserva les evidències més antigues de comportament humà modern com és l’explotació de recursos marins així com el treball de l’ocre fa uns 170.000BP.

La importància de PP rau, a més al ubicar-se dins de la Greater Cape Floristic Region (GCFR), regió fito-geogràfica que presenta una gran diversitat de tipus de vegetació amb unes característiques biòtiques distintes que hauria proporcionat una gran varietat de recursos animals i vegetals, amb gran quantitat de plantes comestibles (p. ex., geòfits). Hom pensa que els geòfits –òrgans comestibles subterranis– devien haver estat una part important de la dieta per aquestes poblacions, com ha estat fins ara (per a poblacions Khoi-San). Per últim, PP presenta un ecosistema marí molt ric que els antics caçadors-recol·lectors que habitaren la zona coneixien i explotaven.

  • Quins són els resultats més importants de la vostra recerca?

El nostre estudi ha ajudat a entendre quin va ser el combustible utilitzat per fer foc, el mode d’ocupació de PP i els canvis en les estratègies d’explotació dels recursos vegetals dutes a terme pels primers humans moderns que habitaren la costa del sud de Sud-àfrica durant 120,000 anys.

De gran importància és el fet que aquest estudi documenta la primera evidència de la recollida i introducció intencionada de plantes de la família Restionaceae a PP5-6 pels primers humans moderns que habitaren la costa sud de Sud-àfrica durant l’Edat de pedra mitjana. L’evidència de fitòlits en els dipòsits arqueològics de PP5-6 va mostrar que els canvis en l’explotació de plantes s’associa amb canvis en la intensitat de l’ocupació humana del lloc, així com amb canvis observats en la cultura material.

El nostre estudi també ha mostrat que, en termes de paleoclima i paleoambient, la zona de PP estava dominada per un mosaic d’hàbitats entre els quals destaquen la vegetació fynbos, la vegetació thicket (vegetació densa d’arbres i matolls) i de cert tipus de vegetació amb un alt contingut d’herba com podria haver estat la vegetació grassy fynbos o renosterveld.

  • Quines són les perspectives de futur?

Per tal de comparar els nostres resultats a altres regions sudafricanes, la feina futura ha d’incloure l’estudi d’altres jaciments arqueològics de la costa sud de Sud-Àfrica. Així com expandir els nostres estudis a altres tres regions geo-climàtiques sud-africanes (western Cape, eastern Cape i les zones de l’interior de southern Cape), on el registre arqueològic també mostra evidències d’un comportament humà modern en la cultural material durant el pleistocè mitjà i superior.

La feina duta a terme en plantes i sòls moderns ha estat el primer intent per entendre la producció de fitòlits en plantes eudicotiledònies (arbres i matolls) i de geòfits del GCFR. Malgrat els positius resultats del nostre treball, som conscients de la necessitat d’expandir la nostra col·lecció de referència de plantes i sòls per tal de millorar la identificació de les estratègies d’explotació del recursos vegetals per part de societats de caçador-recol·lectors del passat i per reconstruir vegetació i el clima del passat en la costa del sud de Sud-àfrica.

Activitats a l’entorn del sireni de Santa Maria de Miralles: Exposició i Jornada d’Història Natural, a Igualada

El proper dijous 17 de novembre a les 19,30 hores s’inaugurarà al Museu de la Pell d’Igualada l’exposició: “Un mamífer aquàtic de 45 milions d’anys: El sireni de Santa Maria de Miralles”, que romandrà oberta al públic fins el 8 de gener de 2017. El dissabte 19 de novembre se celebrarà, a Adoberia Bella d’Igualada, de 10,00 a 14,00 h, la Jornada d’història Natural: “El sireni de Santa Maria de Miralles i els altres prototeris de Catalunya”. Les activitats han estat organitzades per l’Ajuntament d’Igualada, el Museu de la Pell, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.

El Museu de la Pell ha incorporat a la seva col·lecció les restes d’un exemplar de sireni trobat en una excavació paleontològica realitzada al jaciment dels Compassos, a Santa Maria de Miralles (Anoia) pel Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada-CECI. Aquest gran mamífer herbívor va viure en les aigües tropicals que negaven l’actual Anoia fa 45 milions d’anys.

A la Jornada d’història Natural del dia 19, que es planteja a l’entorn de la qüestió: “Què és un sireni? Quants sirenis més hi ha a Catalunya?” es vol donar a conèixer aquest mamífer marí de l’Eocè, del qual s’han trobat restes en llocs com l’Anoia, Montserrat o Osona.

| Per descarregueu el targetó amb el programa de les activitats cliqueu aquí |

Activitats programades per l’ICP a la 21a Setmana de la Ciència. Viu la Ciència!

cartell_setmana_de_la_cienciaAmb motiu de la 21a Setmana de la Ciència. Viu la Ciència!, que tindrà lloc de l’11 al 20 de novembre, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha planificat tot un seguit d’activitats al seu Museu.

Entre les propostes, s’inclou la presentació de l’escultura de la Laia (Pliobates cataloniae) i una conferència sobre la seva biologia i el seu rol en l’arbre de l’evolució humana que serà el 16 de novembre a les 19,00h, i un taller d’il·lustració científica programat pel dissabte 19 de novembre a les 11,30h.

Totes les activitats són gratuïtes i l’aforament de les activitats és limitat.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Resultats de la campanya de 2016 a l’assentament ibèric del Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta)

De l’11 al 28 d’octubre s’ha dut a terme la tercera campanya d’excavacions a l’assentament ibèric del Coll del Moro de Gandesa dins el projecte de recerca de la Universitat de Barcelona: El primer mil·lenni AC als territoris del curs inferior de l’Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica 2014-2017.

Els treballs han suposat una continuïtat de la campanya realitzada el 2015, en què es va delimitar un edifici amb planta absidal, amb forma de bastió, al qual s’adossen diverses estances, una de les quals va permetre documentar un conjunt d’estructures interpretades com un trull. Datat del s. III aC, aquest seria el més antic documentat fins ara a Catalunya. A més, tant aquesta com una de les habitacions annexes va lliurar abundants llavors de raïm. S’hi han recollit mostres per a la realització d’anàlisis de química orgànica, amb l’objectiu d’ampliar la informació sobre la funció d’aquestes estructures.

L’excavació, enguany, d’una altra de les estances annexes al trull així com del bastió pròpiament dit ha confirmat i ampliat aquestes dades: d’una banda, es continuen documentat llavors de raïm (Vitis finifera) i, de l’altra, s’han recollit abundants pesos de teler i fusaioles, el que suggereix que aquesta zona estava dedicada a activitats artesanals, tant la producció de vi com de teixits. El bastió pròpiament dit contenia abundants tenalles i altres grans contenidors, el que suggereix que es tractaria d’un espai de magatzem alhora que un recinte defensiu.Llegeix més »

Setmana de la Ciència a Mons Observans

cartell Mons ObservansDintre de les activitats programades a la Setmana de la Ciència a Mons Observans, el proper 20 de novembre, diumenge,  a les 11,00h hi ha programada la conferència: “Arqueologia i arqueometria. Potencial i aportacions a l’estudi dels materials constructius de l’assentament Can Tacó/Turó d’en Roina”, que anirà a càrrec d’Anna Gutiérrez Moreno, Esther Rodrigo i Josep Guitart.

A continuació, a les 12,30h el centre ha programat altres activitats:

El taller “Ciència amb Toga”, que es desenvoluparà a l’ esplanada de la font. El taller, d’una manera lúdica, tracta de les innovacions tecnològiques del món grecollatí.

La visita teatralitzada romana “El pintor pompeià” en la qual un personatge imaginari, en Caius Maximus Minimus, explicarà com era la vida a Pompeia abans que l’erosió i el pas del temps n’ensorressin les parets i el fessin caure en l’oblit.

El Jaciment de Can Tacó ofereix també visites guiades pel recinte arqueològic els següents diumenges de novembre, dies 6, 13 i 27, a les 11,00 / 12,00  i 13,00 hores, per descobrir l’assentament de Mons Observans de la mà dels guies, que mostraran als assistents les diferents estances de l’edifici que, a l’època romana, estava decorat amb pintures murals de primer estil pompeià.

Les activitats són gratuïtes, però cal inscripció prèvia.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

Recull bibliogràfic, octubre 2016

recull_bibl_oct_2016Ja teniu disponible el núm. 42, corresponent al mes d’octubre de 2016, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Presentació de la troballa del temple del Fòrum romà de Llívia

Vista general de l'excavació de la campanya 2016
Vista general de l’excavació de la campanya 2016

El passat dilluns 28 de’octubre es van presentar els resultats de la campanya d’excavacions arqueològiques realitzades al llarg dels mesos de setembre i octubre al fòrum romà de Iulia Lívica, l’actual Llívia.

Els darrers treballs han confirmat definitivament l’existència d’un gran edifici situat a l’eix central del fòrum, sobre un pòdium elevat 2m damunt d’una plaça porticada, i els investigadors han conclòs que es tracta del temple que devia presidir el fòrum. A la mateixa campanya s’han trobat també les restes de la continuació del mur nord del fòrum i un altre mur en forma de L que, probablement, devia delimitar el podi del temple.

A l’interior del que s’ha identificat com la cel·la del temple s’ha trobat un paviment d’opus signinum que forma un rectangle davant d’un basament d’obra sobre el qual devia anar col·locada l’estàtua d’advocació del temple. A les parets es conserven restes de pintura mural. Hi ha aparegut també un altre basament d’estàtua de granit.

A continuació del podi s’ha trobat un mur d’època tardorromana adossat al temple que conté fragments de marbre reutilitzats com a materials de construcció. Alguns d’aquests fragments provenen d’estàtues monumentals, possiblement de marbre de Carrara. Destaquen un tros de rostre amb un ull i part del cabell, una mà de grans dimensions amb un anell, un bust mal conservat però amb els cabells en bon estat i la part inferior d’una toga o una túnica. Els arqueòlegs pensen que les escultures són representacions de déus o emperadors divinitzats que devien estat col·locats a la cel·la. Al llarg dels propers mesos es procedirà al seu anàlisi i documentació per determinar la procedència del marbre i identificar els personatges amb l’estudi iconogràfic.

El fòrum de Llívia és l’únic conegut en una vall del Pirineu. La ciutat de Iulia Libica va ser la capital dels ceretans, i segons les fonts antigues tenia el dret llatí, és per això que es va dotar d’un fòrum amb plaça porticada, un temple, una cúria, i potser també una basílica que encara resta per identificar. Aquestes estructures indiquen que el poble ceretà estava plenament integrat en les estructures polítiques, comercials i administratives de l’imperi romà.Llegeix més »

XII Fòrum Auriga

forum_aurigaEls dies 5 i 6 de novembre se celebrarà la 12a edició del Fòrum Auriga, la trobada anual interdisciplinar dels professionals i tots aquells interessats en el món antic. Enguany tindrà lloc a la ciutat de Vic, amb ocasió de la seva titularitat de Capital de la Cultura Catalana 2016.

La sessió del dissabte dia 5 es realitzarà al Casino de Vic (Carrer de Jacint Verdaguer, 5), amb diverses comunicacions i una taula rodona al final de la jornada. Pel diumenge dia 6 hi ha previst un recorregut per les restes romanes d’Auso.

El XII Fòrum Auriga està reconegut com a curs de formació del professorat de 15 hores pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

| Programa |
| Per a més informació cliqueu aquí |