Els dies 14 i 15 d’octubre de 2015 se celebraran les Terceres Jornades d’història de la cartografia de Barcelona, organitzades conjuntament per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. En la present edició, l’arc cronològic abasta des de l’Alta Edat Mitjana fins a l’actualitat.
Les Jornades, que van tenir el precedent en les anteriors edicions dutes a terme en 2010 i 2012, es marquen l’objectiu d’ampliar el ventall dels ingredients significatius del patrimoni cartogràfic barceloní; treure a la llum mapes poc coneguts o fins i tot inèdits i continuar fent inventari de les peces i col·leccions derivades d’aixecaments específics; avançar cap a visions històriques basades en la confrontació crítica de les diverses dinàmiques que conflueixen en la representació del territori de Barcelona i s’entrellacen, rivalitzen o s’ignoren; i assimilar i aprofitar positivament l’impacte necessari de les tecnologies digitals en el món de la cartografia.
Lloc: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, C/ Santa Llúcia, 1 de Barcelona
| Per a més informació i inscripcions cliqueu aquí |
| Descarregueu el programa en pdf |
Els dos espais patrimonials son clau per entendre els plans de defensa activa i passiva duts a terme a Barcelona durant la Guerra Civil. Una resposta ferma i decidida de la població, les institucions municipals i els caps militars de l’exèrcit republicà per fer front al terror aeri que, al llarg de pràcticament dos anys atemoria la ciutat amb gairebé 200 bombardeigs.
L’Itinerari començarà a les 10,30 al Turó de la Rovira, i finalitzarà a les 13,30. El preu és de 8,45€ (Amics: 6,33€)
Informació i reserves: tel: 93 256 21 22 / reservesmuhba@bcn.cat
Santuari de Sant Magí de la Brufaganya. Imatge: G.R. Jones
Demà dimarts 8 de setembre, l’investigador adscrit de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica Graham Roderick Jones impartirà el seminari titulat: “Roads, herds, and waters: a diachronic approach to Sant Magí de la Brufaganya”, aprofitant-hi la seva estada de recerca.
El seminari, que tindrà lloc a la sala de reunions de l’ICAC (Plaça d’en Rovellat, s/n, Tarragona) a les 15,30 hores, és obert a tothom i està prevista una durada de 40 minuts. Un cop finalitzada la intervenció s’obrirà un debat.
Demà dissabte, 5 de setembre a les 12,00 hores, dins els actes de la Festa Major de Solsona, s’inaugurarà al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona l’exposició: “Descobrint Solsona!”, que romandrà oberta fins al 29 de novembre.
Aquesta exposició té el seu origen en l’estudi realitzat a l’entorn del màster de Restauració de Monuments 2013-2015 de la Universitat Politècnica de Catalunya, que havia triat la vila de Solsona com a cas pràctic degut a les seves característiques urbanes i arquitectòniques i la importància del seu conjunt catedralici. Més concretament, el màster se centrava en l’estudi del conjunt arquitectònic que configuren la Catedral i els edificis que l’envolten.
Mitjançant plànols, maquetes, fotografies i plafons explicatius es pot recórrer una visió arquitectònica i diferent de Solsona. Una ciutat que, malgrat haver experimentat molts canvis, en el seu centre històric ha sabut mantenir l’essència de la seva configuració original.
L’horari d’obertura és: de dimecres a dissabte, d’11,00 a 18,30, i els diumenges i festius d’11,00 a 14,00. A més, el proper dimecres 9 de setembre està prevista una jornada de portes obertes al museu.
Dins de la seva oferta de cursos i activitats relacionades amb la cultura de l’Egipte faraònic, la Societat Catalana d’Egiptologia ha programat el Curs d’Egiptologia 2015-2016, sota la direcció del Dr. Josep Padró i coordinat per la Dra. Núria Castellano. El període de preinscripció, que va començar el dia 1 de setembre, finalitzarà el dia 15 de setembre.
L’objectiu d’aquest curs és oferir una formació completa en el camp de l’Egiptologia a totes aquelles persones que tinguin interès per la cultura de l’antic Egipte i als estudiants universitaris. La història, l’art, la religió, la llengua, la cultura material, etc, seran l’objecte d’estudi d’aquest curs que combinarà la formació teòrica de nivell amb formació pràctica, així com l’aprenentatge dels rudiments metodològics d’aquesta matèria.
Aquest Curs d’Especialització en Egiptologia va adreçat a totes aquelles persones que tinguin interès per la cultura de l’antic Egipte, hagin cursat o no abans estudis d’aquesta matèria. El Curs te dues modalitats: com a curs sencer te una durada de 2 anys i consta de 4 assignatures, que s’imparteixen anualment. Pels qui estiguin interessats en alguna assignatura en particular, podran matricular-se independentment.
Les assignatures programades per aquest curs són: Història I, Llengua I, Religió i Metodologia.
En la dotzena edició del Premi Memorial Josep Barberà i Farràs, instituït per la Societat Catalana d’Arqueologia-SCA, ha estat guanyadora l’obra: “Arqueologia del vi a l’època romana: del cultiu al consum. Marc teòric i epistemològic”, del nostre company Antoni Martín i Oliveras.
El premi consisteix, a més del guardó, en la publicació del treball guanyador, L’acte de lliurament del premi i la presentació del llibre és prevista per a finals del proper mes de novembre. L’obra guardonada és una adaptació de la Tesi de Màster que, amb el mateix títol fou llegida i defensada el passat mes d’octubre de 2014 a la Universitat de Barcelona.
Plataforma de gir de la Via del Capsacosta. Fotografia: M. Genera
El passat 25 d’agost ha estat declarat (ACORD GOV/141/2015) bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el tram de la Via del Capsacosta entre Sant Pau Vell (Sant Pau de Segúries, Ripollès) i el Pas dels Traginers (la Vall de Bianya, Garrotxa), amb una longitud de 7 km i 400 m, més 1 km i 250 m de trams auxiliars.
És el tram més significatiu i adequat de tot el recorregut d’un antic camí que comunica les terres de la plana de l’Empordà i les de la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir. L’amplada de la calçada oscil·la entre els 3 m en els llocs més angostos i els 5 m en els més amples. Conserva restes del ferm amb una certa continuïtat, aquest construït amb blocs de pedra col·locats en sec, de dimensions força regulars, delimitat per dues filades exteriors de carreus quadrats o rectangulars, ben tallats, de 30-40 cm d’amplada de mitjana. En alguns punts es poden apreciar encara les marques de roderes. En els sectors de més pendent, el traçat s’hi adapta, serpentejant, amb revolts tancats, trajectes curts rectilinis i pendents del 10-20%, amb pilons com a elements de protecció de les rodes en els trams més perillosos. Afegeix obres de fàbrica de gran interès, algunes de notable envergadura, amb plataformes i murs de contenció de fins a 4 m d’alçària, obres de desguàs i drenatge dels torrents i de les aigües pluvials, incloent clavegueres subterrànies, etc. tot el qual dóna idea de l’antiga calçada, feta amb la pedra de la zona que travessa, on es poden resseguir algunes pedreres.
Vinculats estretament amb la via hi ha tot un seguit d’elements auxiliars, inclosos en la declaració, com són els ponts, les fonts, els reservoris d’aigua, i aquelles edificacions, majoritàriament hostals, relacionades amb el trànsit d’aquest camí al llarg del temps.
La Via del Capsacosta és citada com a camí romà des del segle XVII, però fins ara l’arqueologia no ha trobat cap prova concloent d’aquesta atribució que, si fos certa, s’hauria de relacionar amb un brancal secundari de la Via Augusta que unia Cadis amb Roma. Malgrat no es pot provar de forma fefaent l’origen romà de l’obra d’engiyeria viària (com a camí pot seguir un traçat creat des de la Prehistòria), tampoc es pot descartar aquesta atribució ja que la construcció és compatible amb els models romans.
Hi ha documents del segle X on es parla del camí que va d’Empúries a Besalú, i en els segles medievals posteriors és força documentat com el Camí Reial que unia l’Empordà amb la vall de Camprodon. En època moderna es va convertir també en camí de posta i va ser una artèria important fins l’any 1927. Va representar també un paper transcendent en les diverses incursions militars, especialment franceses, dels segles XVII fins a principis del XIX.
No obviarem que aquesta via és un jaciment arqueològic que, pel seu ús fins al segle XX, ha estat sotmès a un manteniment i, en conseqüència, a una transformació constant per adequar-lo a les necessitats dels moments.
Els propers dies 4 i 5 de setembre tindran lloc a Pineda de Mar (Barcelona) les Jornades Internacionals d’Osteoarqueologia i Arqueologia Forense, organitzades pel Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) conjuntament amb l’Ajuntament de Pineda de Mar.
L’estudi de les parts esquelètiques ossificades dels humans i de la resta de cordats ha esdevingut cabdal per a una gran diversitat de disciplines, des de la biologia animal, la paleontologia, la veterinària, passant per la medicina forense i la paleoantropologia i acabant amb l’arqueologia. Tanmateix poques vegades s’ha tractat un tema tan transversal. Aquestes jornades pretenen abordar què en podem treure de l’estudi de les restes òssies, des de diferents perspectives, en els camps concrets de l‘antropologia física i forense i l’arqueozoologia. Es centraran en explicar, a través dels millors especialistes en la matèria, les bases d’aquestes disciplines i les novetats que en l’estudi dels ossos, s’estan desenvolupant aquests darrers anys.
L’objectiu d’aquestes jornades és afavorir la difusió i intercanvi de coneixements entre les persones interessades en la recerca en antropologia forense, paleoantropologia i arqueozoologia. Les jornades no tan sols estan dirigides a professors i investigadors d’antropologia o osteoarqueologia, sinó que també estan adreçades a estudiants universitaris i no universitaris, i a totes les persones interessades en el tema. Les Jornades suposaran per als participants una oportunitat per interactuar amb especialistes de diferents països involucrats en diversos temes candents en la recerca sobre restes òssies humanes i de fauna.
Com ja us haviem anunciat fa un temps, els propers dies 8, 9 i 10 de setembre del 2015 tindrà lloc a Barcelona el Simposi Internacional de Materials Tallables que organitzat pel SERP de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb el IMF del CSIC i el Museu de Gavà.
En aquesta trobada s’espera reunir a la capital catalana els principals especialistes mundials de l’estudi dels diversos aspectes relacionats amb les matèries primeres lítiques tallables: sílex, obsidiana, quars, quarsita, etc, amb la voluntat de cobrir tots els aspectes relacionats amb el seu origen i caracterització geològica, el seu comerç des de l’antiguitat, la tecnologia de producció i els processos d’utilització sense oblidar d’altres aspectes com l’arqueologia experimental que s’hi relaciona.
El Simposi pretén ser un fòrum d’acollida i debat mundial per a tots aquells interessats en la recerca sobre els diversos tipus d’estudis realitzats sobre els materials tallables.
Els dies 14 i 15 d’octubre de 2015 se celebraran les Terceres Jornades d’història de la cartografia de Barcelona, organitzades conjuntament per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. En la present edició, l’arc cronològic abasta des de l’Alta Edat Mitjana fins a l’actualitat.
