Conferència “Control i excavacions arqueològiques realitzades durant l’obra del gasoducte Martorell-Figueres: tram sud Martorell-Hostalric”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de juny de 2014, 19:00h
Conferenciants: Francesc X. Florensa, Damià Griñó, Esther Medina, Roser Pou i Jordi Ramos.
Moderadora: Gemma Hernández
El control arqueològic sobre els moviments de terres produïts per l’obra del Gasoducte Martorell-Figueres, en el seu tram sud de Martorell a Hostalric, ha pogut documentar un seguit de jaciments inèdits, com ara Vinya de la Salut (Viladecavalls), amb diverses estructures agrícoles datades en l’època tardoimperial; Camps de Ca n’Arnella (Terrassa), amb part d’una necròpolis del neolític mitjà, i els Camps de Can Viure (Les Franqueses del Vallès) on s’ha excavat part d’una necròpolis de l’antiguitat tardana. A més, l’obra afectava una part del conegut jaciment de Camps de Can Colomer (Terrassa), on s’han localitzat sitges amb una cronologia des d’època ibèrica fins l’antiguitat tardana.
| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________
A continuació us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns punts destacats de la seva propera intervenció.
- Quin és l’abast territorial del control arqueològic del Gasoducte Martorell-Figueres?
El control arqueològic del Gasoducte Martorell-Figueres només es va fer sobre el tram Sud: de Martorell a Hostalric. El tram nord encara no s’ha executat. Aquest control parteix d’un estudi d’impacte ambiental que condicionava tota l’obra a fer un seguit d’intervencions. En aquest cas un control arqueològic de tots els moviments de terres. A part d’una sèrie de sondejos previs al control, atès que ja es coneixien diverses zones d’expectativa arqueològica, recollides dins les diferents cartes arqueològiques de les comarques -Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i La Selva- que travessava el projecte. En total l’obra del gasoducte afectava 22 municipis.
- Quants jaciments arqueològics heu excavat?
Els més destacats han estat els jaciments de la Vinya de la Salut a Viladecavalls; Camps de Can Colomer i Camps de Ca n’Arnella a Terrassa, i Camps de Can Viure a Les Franqueses del Vallès. A part d’aquests es van realitzar intervencions arqueològiques, de diferent caire, sobre la Sèquia Monnar de Sabadell i la documentació de mines d’aigües en diversos municipis. També es feu una intervenció paleontològica de recuperació de restes a la zona de la Vinya de Salut.
- Quines han estat les troballes més destacades durant les excavacions?
En el jaciment de la Vinya de Salut es van detectar un seguit de sitges i retalls corresponents a l’antiguitat tardana. Entre les restes documentades cal destacar part d’una joguina que representa el cap d’un gladiador, un “secutor” i un plat sencer fet amb aram. En el conegut jaciment de Camps de Can Colomer s’han documentat tot un seguit de sitges, tombes, un lacus i un forn. La cronologia d’aquestes restes es correspon bàsicament a l’antiguitat tardana. Cal afegir la localització d’una sitja ibèrica que constata cronològicament l’establiment en aquest indret, ja que s’han documentat restes des d’època neolítica fins època alt medieval. Del jaciment de Camps de Ca n’Arnella només es tenien referències de troballes aïllades, però amb questa intervenció és el primer cop que es constata que hi ha un jaciment amb estructures funeràries neolítiques i algunes sitges que podrien tenir una cronologia molt més moderna, en aquest cas corresponents a l’antiguitat tardana. A la necròpolis localitzada als Camps de Can Viure, datada en l’antiguitat tardana, ha documentat 21 tombes amb una sèrie d’inhumacions molt interessants. Cal destacar entre elles l’enterrament múltiple de la UF8 i l’enterrament, UF19 d’un infant d’uns 10 anys amb un “clavi caligarii” al seu costat.
