Mes: maig de 2014

Festival Laietania 2014

xarxesDeixa un comentari

Image (1) LAIETANIA2014.jpg for post 16664Del 23 de maig al 15 de juny se celebrarà el Festival Laietania a les poblacions del Maresme de: Vilassar de Dalt, Cabrera de Mar, Mataró, Premià de Dalt, Premià de Mar, Alella, Canet de Mar, Argentona, Barcelona i Badalona. Aquest festival obre les portes de museus i jaciments arqueològics d’època ibèrica i romana amb un extens programa d’activitats que inclou visites guiades, tallers familiars, conferències, exposicions, grups de reconstrucció històrica i activitats gastronòmiques, entre d’altres.

La comarca del Maresme té com un dels seus principals atractius culturals i patrimonials l’herència iberoromana. L’objectiu d’aquest esdeveniment és rememorar i donar a conèixer de manera àmplia les empremtes dels ibers i romans, i vol esdevenir un referent cultural, turístic i social que posi en valor aquest llegat.

| Descarregueu el programa amb la informació de totes les activitats clicant aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “Resultats preliminars de la nova intervenció arqueològica a la vil·la romana del Pont del Treball a Barcelona”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “Resultats preliminars de la nova intervenció arqueològica a la vil·la romana del Pont del Treball a Barcelona”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de maig de 2014, 19:00h

Conferenciants: Daniel Alcubierre, Jordi Ardiaca, Pere Lluís Artigues i Sílvia Llobet
Moderadora: Carme Miró

La segona fase d’intervenció arqueològica a l’àrea de la futura estació de la Sagrera, que es du a terme des del març de 2012, ha permès localitzar i excavar noves estructures corresponents a la vil·la romana del Pont del Treball, excavada ja parcialment l’any 2011. S’ha treballat en una superfície de 9.000 m2, que cal afegir als  1.150 m2 ja excavats a la primera fase, on s’han localitzat estructures corresponents a les parts rústica, fructuària i urbana de la vil·la. El conjunt d’habitacions i espais de la zona domèstica és la prolongació directa dels àmbits ja coneguts, mentre que a la part productiva, de la qual no es tenien dades fins al moment, cal destacar un gran edifici destinat a la producció de vi, on hi van funcionar coetàniament fins a sis grans premses.

| Galeria d’imatges |
____________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quin és el context de la intervenció actual, respecte a la campanya que es va presentar a l’anterior Tribuna d’Arqueologia?

Els treballs que s’estan duent a terme en aquests moments és van iniciar a mitjans 2012. L’àrea intervinguda es situa directament a l’oest i al sud de la zona  on es va treballar l’any 2011. Així doncs s’ha pogut reprendre l’excavació des dels mateixos límits on es va aturar la intervenció anterior. Entre les actuacions de 2011 i l’actual s’ha excavat una superfície total aproximada de 9000 metres quadrats. Tot i l’abast d’aquesta extensió, la vil·la no és encara totalment delimitada.

  • Quines noves informacions ha aportat la intervenció que s’està efectuant en aquests moments respecte al que ja sabíem de la vil·la del Pont del Treball?

Durant la campanya de 2011 totes les estructures que es van documentar corresponien a edificacions de la pars urbana de la vil·la. La present campanya ha permès ampliar el que coneixíem d’aquesta pars urbana, descobrint-se entre d’altres elements un nou conjunt d’habitacions i un gran pati porticat. A més, s’ha pogut definir de manera més precisa l’evolució de tot el conjunt, entre finals del segle I aC i el segle V. A banda de la pars urbana, s’ha localitzat un importantíssim centre de producció vitivinícola associat a la vil·la, que sens dubte pot aportar dades molt interessants sobre l’explotació del territori de l’ager de Barcino.

  • Podeu fer una breu explicació del conjunt de la zona de producció vitivinícola que s’ha localitzat a la intervenció?

Tot i que algunes de les estructures localitzades apunten a que podria hi haver una producció vitivinícola anterior a l’establiment de la vil·la pròpiament dita, els orígens del gran establiment productor s’han de situar en l’últim terç del segle I aC. D’aquest primer edifici s’ha localitzat la zona de premsat, que comptaria amb dues premses, així com un lacus o dipòsit annex. Des d’aquest, una canalització apunta cap a la zona on es situaria la cella vinaria, si bé aquesta quedaria fora dels límits de la intervenció. Aquest edifici s’amplia a mitjans segle I dC, bastint-se un nou torcularia de grans dimensions, en el que s’ha localitzat un total de sis premses.

  • Quines noves dades s’han obtingut pel que respecta a la pars urbana de la vil·la?

La present intervenció ha permès completar notablement la visó del conjunt domèstic que teníem al final de la campanya anterior, tant pel que respecta a l’extensió de la vil·la com a la seva evolució. S’ha pogut confirmar com ja des dels seus orígens la pars urbana presenta característiques corresponents a un establiment benestant, com un gran pati porticat. Els processos de transformació que es donen a la vila acabaran configurant dues zones ben diferenciades, corresponents als àmbits privats i als espais de caràcter representatiu.

Conferència:“Aproximació a les novetats en la recerca arqueològica al conjunt ibèric d’Ullastret (Baix Empordà)”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) conferencia-Ullastret.jpg for post 16724Demà divendres 16 de maig a les 19,00 hores tindrà lloc la sisena conferència del II Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica a les Comarques Gironines, al Museu Darder de Banyoles.

El títol de la conferència és: “Aproximació a les novetats en la recerca arqueològica al conjunt ibèric d’Ullastret (Baix Empordà)”, i anirà a càrrec de Ferran Codina i Gabriel de Prado.

|Per a més informació, cliqueu aquí |

VIII Curs de Paleopatologia: “Traumatismes i lesions per violència”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) curs-paleopatol.jpg for post 16709Del 17 al 20 de juliol de 2014 se celebrarà a Santa María de Besora (Osona) el VIII Curs de Paleopatologia: “Traumatismes i lesions per violència”, organitzat pel GROB (Grup de Recerca en Osteobiografia), i que en aquesta ocasió estarà dedicat als traumatismes i lesions per violència. El curs estarà dirigit per A.Malgosa, A.Isidro i J.Liria (direcció de camp).

El GROB (Grup de Recerca en Osteobiografia) és un grup que s’inicia als anys 90. La seva recerca està dirigida principalment a la reconstrucció de poblacions antigues. La  seva tasca principal és l’estudi de restes humanes des del Neolític fins a temps recents. En els últims anys també han desenvolupat una línia més dirigida cap a la recerca en antropologia forense.

Alguns dels estudis duts a terme han estat relacionats amb recerques internacionals, en jaciments localitzats a Mongòlia o a Mèxic, per exemple. En el nostre país, el GROB ha participat en projectes com el de la Senyora de les Muntanyes (Lleida) i l’estudi del Príncep de Viana (Poblet). Recentment, han format part de l’estudi interdisciplinari de les tombes reials del Monestir de Santes Creus, realitzant les anàlisis antropològiques de personatges com Pere II el Gran, Blanca d’Anjou o Roger de Llúria.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Resultats de la nova campanya d’excavacions a Oxirrinc (el Bahnasa, Egipte)

xarxesDeixa un comentari
Vas canopi. Amset. Imatge: Missió Arqueològica d’Oxirrinc
Vas canopi. Amset. Imatge: Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Durant els passats mesos de març i abril de 2014 s’ha portat a terme una nova campanya d’excavacions arqueològiques a l’antiga ciutat d’Oxirrinc. La Missió Catalana d’Oxirrinc (el Bahnasa, Egipte) es compon d’un equip internacional i multidisciplinari sota la direcció del Dr. Josep Padró, de la Universitat de Barcelona.

La campanya d’enguany s’ha realitzat en diferents sectors de la Necròpolis Alta, on s’ha excavat una petita tomba doble de pedra calcària de l’època Saïta (dinastia XXVI). Una de las cambres te el sostre voltat i l’altra, adossada, està coberta amb lloses planes. Tot i que la tomba havia estat saquejada en l’antiguitat, al costat s’hi ha trobat la tapa d’un vas canopi. Pertany a Amset, representat amb cap humà, el protector del fetge del difunt. Es curiós ressaltar que, durant les excavacions de l’any 2000, ja s’havia trobat en aquesta mateixa àrea altra tapa que pertanyia al mateix conjunt, que corresponia a Duamutef, el xacal.

Molt a prop s’han excavat 13 tombes-pou d’època romano-bizantina, que contenien cadascuna d’elles una inhumació. Els cossos estaven col·locats en decúbit dorsal i orientats est-oest. És interessant remarcar que una de les tombes pertanyia a un jove d’uns 16 anys que tenia al costat del cap una bossa de cuir amb dos càlams i un recipient de bronze amb tapadora cònica. Quan es va obrir, es va poder constatar que contenia restes de tinta negra. Probablement es tracti d’un escriba a qui es devia enterrar amb les seves eines de treball : el tinter i les plomes

Més cap al sud, s’ha prosseguit l’excavació d’unes tombes ptolemaiques  reutilitzades en època romana. Contenien mòmies en molt bon estat de conservació que presenten l’embenat característic d’aquest moment realitzat amb decoracions geomètriques.

S’hi ha intervingut també en un gran edifici públic en ruïnes, entre dos pòrtics paral·lels integrats cadascú per dues filades de columnes. L’any 2013 es va localitzar una cripta de planta quadrada amb les parets decorades amb pintures i inscripcions en copte. La excavació ha estat complicada pel fet d’estar la cripta colmatada amb elements arquitectònics de grans dimensions: capitells i columnes. En un dels murs s’ha de destacar la representació d’una figura humana representativa de les primeres fases bizantines del jaciment.

| Galeria d’imatges |

Inauguració de l’exposició fotogràfica: “Machu Picchu: la ciutat sagrada dels inques” al MAC – Barcelona

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Machupicchu.jpg for post 16675Demà dimarts 13 de maig a les 19,30h s’inaugurarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona (Pg. de Santa Madrona, 39-41, Parc de Montjuïc), l’exposició fotogràfica: “Machu Picchu: la ciutat sagrada dels inques”, que romandrà oberta fins el 27 de juliol de 2014.

Machu Picchu és un referent per a l’arqueologia peruana i mundial, i un dels seus llocs epònims. El complex arqueològic celebra més d’un segle del seu descobriment, temps durant el qual s’hi ha dut a terme múltiples intervencions, tant d’excavació i restauració arqueològica com de conservació, amb la finalitat de conèixer l’indret i d’implantar mesures que permetin una adequada gestió del lloc arqueològic i del seu entorn natural.

L’exposició té com a objectiu fonamental difondre la riquesa cultural i natural del complex arqueològic de Machu Picchu, considerat meravella del món i Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO.

Es recomana confirmar assistència a: 934232149 | infomac@gencat.cat

| Per a ampliar l’informació sobre l’exposició cliqueu aquí |

Jornada tècnica de sistemes portàtils de mesura i imatge, de FARO, per a la digitalizació i documentació 3D

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Jornades-3D.jpg for post 16618El proper divendres 16 de maig a les 11,30 hores està prevista la “Jornada tècnica de sistemes portàtils de mesura i imatge, de FARO, per a la digitalizació i  documentació 3D”, que tindrà lloc al Departament de Prehistòria de la Facultat de Lletres de la UAB,  organitzada pel Laboratori d’Arqueologia Quantitativa (LAQU).

La Jornada constarà de dues sessions, la primera d’elles consistirà en la introducció a la digitalització 3D, i l’altra estarà dedicada ala mètodes i sistemes per a la captura, reconstrucció i processament d’objectes en 3D.

La jornada es oberta i gratuïta.

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “La missió Arqueològica Catalana a Althiburos (el Kef, Tunísia)”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “La missió Arqueològica Catalana a Althiburos (el Kef, Tunísia)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 14 de maig de 2014, 19:00h

Conferenciants: Maria Carme Belarte, Joan Sanmartí i Joan Ramon-Torres
Moderador: Josep Maria Gurt

El projecte iniciat l’any 2006 a la ciutat númido-romana d’Althiburos (governorat del Kef, Tunísia) i el seu entorn ha permès excavar per primera vegada de manera sistemàtica els nivells preromans d’una ciutat del Magrib oriental i ha mostrat una continuïtat d’ocupació fluida durant tot el primer mil·lenni aC., així com un important desenvolupament de les estructures urbanes des del segle VI aC, inclosa una important muralla, l’única documentada a la zona fins al moment. Els treballs de prospecció han permès documentar també les restes de diferents assentaments urbans preromans, i d’una gran necròpolis megalítica del primer mil·lenni aC, que és la primera estudiada sistemàticament en aquesta zona.

| Galeria d’imatges |
_________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera conferència.

  • En què consisteix la missió arqueològica catalana a Althiburos?

És un projecte de recerca sobre la societat númida, en el marc del qual es desenvolupen, des de 2006, treballs d’excavació i prospecció a la ciutat númido-romana d’Althiburos (situada al nord-oest de Tunísia, dins la província del Kef) i al seu territori. És el fruit d’una col·laboració internacional, on participen investigadors catalans i tunisians. Les institucions participants són l’Institut Nacional de Patrimoni de Tunísia, la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

  • Quins han estat els principals resultats de la recerca sobre la ciutat?

A Althiburos hem pogut documentar una seqüència d’ocupació des del s. X-IX aC fins al s. XII dC. Fins al moment, és la ciutat númida excavada amb uns orígens més antics i de més llarga durada. Les dades sobre l’arquitectura i urbanisme són fragmentàries, ja que l’excavació es realitza en forma de sondejos, però des de les fases més antigues es documenten murs de pedra, amb alçats de tova almenys des del s. VIII aC, i al s. IV aC es construeix una potent muralla. Pel que fa a l’economia, les dades arqueobiològiques confirmen la producció agrícola basada en el cultiu de cereals i lleguminoses combinat amb la cerealicultura des del s. VIII aC, i una activitat ramadera basada en el bou, l’ovella, la cabra i el porc; també des d’aquest moment es documenta la metal·lúrgia del ferro així com els intercanvis comercials amb el món cartaginès.

  • I, en relació al territori, quina seria la principal aportació del projecte?

Les prospeccions que hem realitzat han permès conèixer sobretot el món funerari, ja que hem documentat una enorme necròpolis de la qual fins ara hem registrat uns 800 monuments. Si bé l’existència de monuments funeraris en el territori era coneguda, no existia un treball de documentació sistemàtica d’aquests ni tampoc se’n coneixien les característiques o la datació, ja que no se n’havia excavat cap amb anterioritat. En el marc del nostre projecte s’han excavat tres monuments funeraris, i un quart està en curs d’estudi. Fins al moment, els resultats permeten confirmar que eren construccions d’època protohistòrica, però també que en ocasions la seva utilització perdura (o bé són reutilitzats) sota l’imperi romà i fins i tot en època tardoantiga.

Congrés d’Història i d’Arqueologia: “200 anys de la fi de la Guerra del Francès a les Terres de l’Ebre”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Cartell-guerra-del-frances.jpg for post 16644Els propers dies 16, 17 i 18 de maig de 2014 se celebrarà a Tortosa el Congrés d’Història i d’Arqueologia: “200 anys de la fi de la Guerra del Francès a les Terres de l’Ebre”, organitzat i patrocinat conjuntament pels Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre, el Centre Associat de la UNED de Tortosa, el Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, l’Associació Amics i Amigues de l’Ebre, l’Ajuntament de Tortosa i l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre.

La guerra del Francès va marcar l’inici de l’època contemporània a la península ibèrica i, fins a la guerra Civil no hi va haver cap altre conflicte tan transcendental i dramàtic, tant pels fets que hi van tenir lloc com per les conseqüències. Les Terres de l’Ebre van viure amb especial intensitat el conflicte bèl·lic, no només en termes de l’ocupació militar i la contesa, sinó en la seva repercussió política, social i econòmica.

Per a qualsevol qüestió cal adreçar-se al Centre de la UNED de Tortosa:
Telèfons: 977 433 104 i 977 443 108
FAX: 977 446 413
e-mail: info@tortosa.uned.es

| Per descarregar el programa en pdf amb tota la informació cliqueu aquí |

Conferència: “La Cova foradada de Calafell: ossos humans, hienes i panteres”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) cova-foradada.jpg for post 16626Demà 9 de maig, a les 19,30h, està prevista la conferència: “La Cova foradada de Calafell: ossos humans, hienes i panteres” a la Fonda Antiga, a la Plaça Catalunya de Calafell Poble. Aquest acte que organitza l’associació d’Amics del Patrimoni de Calafell, compta amb la participació dels investigadors del SERP Josep Maria Fullola i Artur Cebrià, conjuntament amb Juan Ignacio Morales de l’IPHES.

Després de la realització 11 campanyes a la Cova Foradada, al llarg dels darrers 3 anys aquest jaciment ha donat interessants troballes que el posicionen com a un dels jaciments més significatius de la prehistòria catalana. Un cop exhaurida la capa sepulcral del IIIè mil·leni, s’hi ha trobat a sota capes datables al plistocè superior que, juntament amb la Balma de la Griera, fan de Callafell un puntal de la recerca arqueològica.