Any: 2012

Actes per a la celebració del 50è aniversari del descobriment de les restes arqueològiques de la vil·la romana de Torre Llauder

xarxesDeixa un comentari
Detall de l’Atri de la Vil·la Romana de Torre Llauder

L’any 2011 diverses entitats mataronines i persones convocades pel Museu de Mataró es van constituir en la Comissió 50 anys Torre Llauder per commemorar l’aniversari de la descoberta de la vil·la romana i plantejar-ne el programa d’actes.

El 50è aniversari de la vil·la romana de Torre Llauder, se celebrarà reobrint el Clos Arqueològic, amb l’organització d’una festa romana, una exposició al Museu de Mataró sobre el jaciment, espectacles, conferències, visites guiades i altres activitats. Es mostraran les darreres actuacions de manteniment i protecció de les restes arqueològiques, els nous àmbits excavats, la consolidació de mosaics i altres paviments i l’agençament d’estances, unint recerca i difusió com objectius prioritaris d’un procés de recuperació, de coneixement i de foment d’un dels jaciments arqueològics més notables del país.

Destaquem les activitats següents:

–  Dijous 7 de juny a les 19:00h a la Biblioteca pública Pompeu Fabra (Plaça d’Occitània, s/n). Conferència: Els romans de Mataró a càrrec de  Joaquim Garcia i Roselló (arqueòleg municipal).

–  Dijous 21 de juny a les 19:00 h a Can Palauet (Carrer d’En Palau, 32). Conferència: La vil·la romana de Torre Llauder. Resultats de les darreres campanyes d’excavació (2006-2010) a càrrec de la doctora Carme Puerta (directora de les campanyes d’excavació).

–  Dissabte 30 de juny a les 18:00h. Punt de Trobada: edifici de l’Ajuntament de Mataró (La Riera, 48). Ruta Slave Iluro.

| Per a més informació cliqueu aquí|

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 “El castell templer de Miravet, els seus precedents i transformacions (Miravet, Ribera d’Ebre)”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) miravet_llarg.jpg for post 6889

Conferència “El castell templer de Miravet, els seus precedents i transformacions (Miravet, Ribera d’Ebre)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de juny de 2012, 19:00h

Conferenciants: Pere Lluís Artigues, Immaculada Mesas i Eduard Riu-Barrera
Moderador: Carles Brull

D’ençà fa quinze anys que es presentaren a la Tribuna d’Arqueologia (1995-1996) els resultats dels primers treballs arqueològics portats a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic al castell de Miravet, la recerca ha continuat ininterrompudament. Actualment, producte d’un sistemàtic programa d’excavació i restauració, no només es coneix a fons el castell templer, sinó també la precedent fortalesa andalusina dels s. XI-XII, alhora que s’han posat al descobert els vestigis d’un poblat ibèric completament inèdit.

| Galeria d’imatges |

Descarregueu presentació en PDF | Part 1 |  
______________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants, que conté qüestions interessants relacionades amb l’excavació i la restauració del Castell de Miravet.

  • Quines han estat les grans aportacions de les excavacions efectuades al Castell de Miravet?

Des de l’any 2001, el Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, va intensificar les intervencions arqueològiques sempre vinculades a obres de restauració donat el grau de degradació que patia el castell. Aquestes excavacions ens han permès ampliar el coneixement de l’ocupació en època ibèrica, confirmant l’existència d’un poblat al turó, documentant-se, per primera vegada, estructures amb suficient  entitat. Igualment hem recuperat noves dades pel que fa a la fortalesa d’època taifa-almoràvide que ens permeten traçar la fisonomia de la mateixa, i com aquesta va condicionar l’arquitectura templera, de la que hem pogut documentar dues fases constructives. Del període en que el castell passà  a mans de l’Ordre de Sant Joan, s’han documentat reformes amb suficient entitat que ens permeten afirmar una forta activitat edificativa.

La singularitat del castell i el fet que s’ubiqui en un lloc estratègic controlant el riu Ebre, ha fet que aquest hagi estat ocupat en diferents esdeveniments bèl·lics durant els quals s’efectuaren reformes adaptant-lo a les necessitats bèl·liques de cada moment, entre les que destaquen les reformes de la Guerra dels Segadors i de la Guerra de Successió.

  • També s’hi troben testimonis de la Guerra Civil de 1936-1939?

Efectivament, també n’hi ha, per bé que es tracta fonamentalment de munició o projectils. S’han recupera tant en els estrats superiors de les àrees on s’excava, així com dintre dels murs, on hi ha encastat projectils encara, per estrany que sembli, en els mateixos punts on van impactar. Fet que fa que s’hagin d’extremar les precaucions i mesures de seguretat a l’hora de retirar-los, perquè es tracta de material que no va explosionar.

  • Les futures excavacions al castell poden aportar noves dades al coneixement del castell Templer?

Creiem que les noves dades arqueològiques seran en aquest sentit força  limitades, ja que el castell templer es conserva en la seva arquitectura pràcticament íntegre. Del que estem ben segurs és de que hi han diverses àrees que estan per excavar, com és el que s’anomena el Pla de les Sitjes i la terrassa inferior, que aportaran nova i molt significativa informació pel que fa a l’ocupació en època ibèrica i en època andalusina, que són períodes menys coneguts i també molt significats en la història de Miravet.

Descobert un vaixell del segle XVII a la plaça dels Carros de Tarragona

xarxesDeixa un comentari
Fotografia: Maite Miró Alaix
Fotografia: Maite Miró Alaix

La descoberta del vaixell, ubicat a la zona que correspondria a l’antic port de Tarragona, s’ha produït en el transcurs de les excavacions que s’estan duent a la plaça dels Carros de Tarragona, amb motiu de les obres de construcció d’un pas soterrat sota les vies del tren per part d’ADIF.

L’embarcació, que es pot datar entre els segles XVII i XVIII i que s’ha localitzat trencada d’antic amb una part sobre l’altra, correspon a una gavarra destinada a fer treballs portuaris relacionats amb els dragatges periòdics o per fer reparacions, ja sigui al port o en altres vaixells. Fins al moment, s’ha constatat la presència de les traques del folre exterior, quadernes, sobrescues, part del paramitjal i la paramola.

Adif ha apuntat que les restes seran preservades íntegrament, ja que s’extrauran peça per peça i, després d’un tractament de neteja i restauració, es remuntaran per a ser exposats.

No són les primeres restes que apareixen a la zona. El passat 2008, durant els treballs arqueològics previs a la construcció del pas subterrani, es van localitzar les restes d’una claveguera romana, documentada des dels anys 50, que discorre pel mateix punt que el pas a nivell amb barrera de la RENFE.

| galeria d’imatges |

Apareix un rinoceront fòssil al jaciment paleontològic de la Valenciana a Gelida (Alt Penedès)

xarxesDeixa un comentari
Restes fòssils del rinoceront. Fotografia: Isaac Casanovas, ICP.
Restes fòssils del rinoceront. Fotografia: Isaac Casanovas, ICP.

Un equip de l’Institut Català de Paleontologia ha recuperat desenes de restes fòssils a Gelida, en un jaciment descobert fa tot just un any al barri de la Valenciana. En destaquen ossos de tortugues gegants i les restes d’un gran mamífer: un rinoceront. Els treballs continuaran fins a mitjans del mes de juny, però l’excavació es tancarà aquest divendres.

L’any 2011 la construcció d’una rotonda i l’ampliació del voral de la carretera que va des de Gelida a Sant Sadurní d’Anoia va deixar al descobert l’antic jaciment paleontològic de la Valenciana, que pren el nom d’aquest barri de Gelida. El jaciment correspon a un petit llac que va existir durant el Miocè inferior, fa uns 16,5 milions d’anys. L’excavació ha atret l’atenció de nombrosos visitants i veïns de Gelida, sobretot del barri de la Valenciana, que no podien imaginar que tenien un jaciment tan important a tocar de casa.

Fins al moment s’han recuperat desenes de restes que inclouen ossos de tortugues gegants i el costellam, un fèmur i algunes molars d’un rinoceront. Malgrat caldrà esperar als treballs de recerca que es faran des de l’ICP, el rinoceront fòssil segurament pertany al gènere Plesiaceratherium, del qual ja se n’havien trobat restes en altres excavacions a la zona. Aquests rinoceronts extints devien ser de mida petita, una mica més menuts que els actuals rinceronts de Sumatra, l’espècie actual més petita, que pot arribar a tenir una massa d’uns 800 quilos. El Plesiaceratherium, fins on sabem, hauria estat un rinoceron rabassut, sense banyes i segurament de costums semiaquàtiques.

| Galeria d’imatges |

Treballs de neteja de les pintures de la vil·la del Pont del Treball

xarxes1 comentari
Fotografia: Silvia Llobet
Fotografia: Silvia Llobet

Les tasques de neteja de fragments de pintura mural del segle I dC procedents de la vil·la romana del Pont del Treball han permés identificar l’existència de fragments amb decoració figurativa. Els treballs es porten a terme des del laboratori de conservació i restauració del Servei d’Arqueologia municipal- ICUB.

Durant les obres de seguiment dels moviments de terres que es realitzen en les obres de construcció dels accessos a la nova estació de la Sagrera, es van localitzar les restes de la vil·la romana del Pont del Treball que s’estenen més enllà dels límits d’afectació de l’obra. Va ser en aquest context on es van extreure les pintures murals objecte dels actuals treballs de neteja.

Tot i que encara no es pot parlar d’una data fundacional, se sap que la vil·la va estar en ús fins al segle V dC i que durant tot el període d’ocupació aquesta va ser objecte de diverses alteracions constructives, corresponents tant a reformes com a ampliacions i fins i tot a canvis d’ús dels espais. Un d’ells, el més destacat, és la zona termal localitzada a la vil·la i on recentment s’hi ha documentat l’hipocaust.

XXIVe Réunion de l’Association pour l’Antiquité Tardive a València

xarxesDeixa un comentari


De l’1 al 3 de juny tindrà lloc a la XXIVena Reunió de l’Association pour l’Antiquité Tardive, amb seu a París, que enguany se celebrarà a València. L’Association pour l’Antiquité Tardive va néixer d’una associació creada per organitzar l’administració de l’XI Congrés d’Arqueologia Cristiana a Lió, en col·laboració amb els equips arqueològics de Viena, Grenoble (França), Ginebra (Suïssa) i Aosta (Itàlia). Després de la clausura del Congrés en 1988-1989, es va decidir transformar-lo en societat científica, per ampliar la seva contractació i reforçar la seva internacionalització.

Des de 1989, l’Associació ha organitzat una reunió anual seguida d’una excursió, alternativament a França i a l’estranger. Els actes i documents oficials administratius (actes de reunions, informes anuals d’activitats i financers) s’han publicat en un butlletí informatiu imprès i distribuït el 1994. A partir de 1992, es van crear en els països en hi havia un grup important de membres, diverses seccions a l’estranger (Alemanya, Itàlia, Gran Bretanya, Espanya, Estats Units, Canadà i Croàcia).

Des de 1993 l’Associació edita una revista d’història, literatura i arqueologia, l’Antiguitat Tardana.

| Descarregueu programa en PDF |

Seminaris IMF-CSIC sobre Tècniques de teledetecció i observació terrestre aplicades a l’arqueologia i el medi ambient: “Usos de la geofísica en estudios arqueológicos: introducción y casos prácticos”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) geofísica-IMF-CSIC.jpg for post 7105L’IMF-CSIC ha posat en marxa un cicle de seminaris on es tracten les tècniques de teledetecció i observació terrestre aplicades a l’arqueologia i el medi ambient. La propera conferència és el dimecres 29 de maig de 2012 i es portarà a terme a Sala d’Actes de la Institució Milà i Fontanals-CSIC (c/ Egipcíaques, 15, Barcelona) a les 17:00h.

La conferència, sota el títol “Usos de la geofísica en estudios arqueológicos: introducción y casos prácticos”, serà conduïda per Robert Tamba (Sot Prospecció – Universitat de Barcelona) on parlarà dels sistemes més habituals en prospecció geofísica, quin ús i informació podem extreure de les dades registrades i quins resultats es poden obtenir a partir d’exemples de casos arqueològics.

És important conèixer l’avenç d’aquestes tecnologies aplicades a l’arqueologia atès que, actualment, els sistemes de prospecció geofísica són el màxim exponent de la recerca arqueològica no intrusiva. Sistemes com el georadar o el magnetòmetre permeten detectar estructures antròpiques al subsòl i poden oferir informació acurada i de qualitat per planificar tot tipus d’intervenció arqueològica. L’equip de “Sot Prospecció Arqueològica”, com a exemple evident, col·labora en diversos projectes de recerca que s’han vist potenciats per l’aplicació d’aquesta metodologia.

Els seminaris estan organitzats per la línia d’investigació “Estabilitat i canvi social en les societats humanes: passat, present i futur” – Grup CaSEs (IMF-CSIC).

Per a més informació, cliqueu aquí.

Inauguració de l’entorn del Molí de l’Esclop i la muralla medieval de Caldes de Montbui

xarxesDeixa un comentari

El proper divendres 1 de juny a partir de les 19:30h l’Ajuntament de Caldes de Montbui inaugura l’entorn recuperat del Molí de l’Esclop i la muralla medieval de Caldes de Montbui.

Per inaugurar l’obertura al públic d’aquests dos elements i la plaça que sorgeix de la millora de l’entorn de la plaça del Molí de l’Esclop, l’Ajuntament convida a la ciutadania a l’acte del divendres 1 de juny, a les 19.30 h. La inauguració comptarà amb l’actuació de la Coral Jove de l’Escola Municipal de Música Joan Valls i amb la presentació, en forma de vídeo, de la memòria oral de gent gran de la vila que ha compartit les seves experiències i records a l’entorn del vell molí recuperat.

Fa just un any, durant les obres de la segona fase de rehabilitació del passeig de la Riera, van quedar al descobert dos elements patrimonials de gran valor per a la vila: el Molí de l’Esclop i un tram de muralla medieval de 25 metres que s’afegia als 18 que ja eren visibles. Del maig de 2011 al maig de 2012 es van portar a terme les tasques de recuperació d’aquestes dues estructures que ara s’afegeixen al recorregut turístic, històric i patrimonial de la vila termal de Caldes de Montbui.

Cal destacar que Molí i muralla s’aixequen ara en un nou entorn fruit del projecte de millora del passeig de la Riera fet per l’Ajuntament en el marc del Pla de Barris que promou la Generalitat de Catalunya. Les obres han configurat un tram de recorregut per al vianant resseguint la llera de la Riera de Caldes que culmina en una plaça. Tot plegat configura un nou conjunt on es barregen elements naturals i patrimonials de gran bellesa i que esdevenen un nou atractiu en el marc del centre històric de Caldes de Montbui. Per arrodonir el projecte s’han afegit altres detalls, com plafons interpretatius dels elements històrics i mobiliari urbà.

| Descarregueu invitació en PDF |

| Galeria d’imatges |

Investigadors de la Universitat de Barcelona col·laboren amb centres de recerca francesos per estudiar l’origen dels paisatges muntanyencs del Cantal

xarxesDeixa un comentari
Vista aèria de les muntanyes del Cantal
Vista aèria de les muntanyes del Cantal

Un equip de la UB format per Santiago Riera i Yolanda Llergo, investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP), que dirigeix el professor Josep Maria Fullola, participen en un projecte de recerca en col·laboració amb el laboratori GEOLAB (CNRS-Universitat Blaise Pascal) i el Centre de Recerca d’Història Quantitativa (CNRS-Universitat de Caen) per determinar l’origen dels paisatges muntanyencs del Cantal (França) i com han estat remodelats des de la prehistòria per les pràctiques ramaderes.

A més de l’equip del SERP, que duu a terme els estudis pol·línics de registres sedimentaris i de nivells arqueològics que permetran caracteritzar el tipus de pràctica ramadera i determinar quin impacte han tingut sobre el paisatge muntanyenc durant els darrers 3.000 anys, també participen al projecte diversos historiadors, arqueòlegs, paleoambientalistes i botànics amb l’objectiu de traçar la història de la ramaderia, dels paisatges de pastures d’altura i de l’origen de la producció de formatges a la regió. Actualment, les muntanyes del Cantal, localitzades a la regió de l’Alvèrnia, al Massís Central, són conegudes mundialment precisament per les especialitats de formatge de renom.Llegeix més »

Seminari “Herders, the mobile option”

xarxesDeixa un comentari

El proper 31 de maig el grup de recerca CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics) de la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques organitza el seminari “Herders, the mobile option”, que pretén estimular el debat i aportar noves perspectives sobre les comunitats pastorals en la recerca arqueològica, etnogràfica i ambiental.

El seminari tindrà lloc a la seu del CSIC, al Carrer Egipciaques, 15 de Barcelona  i serà en anglès.

| Descarregueu programa |