Conferència “El castell templer de Miravet, els seus precedents i transformacions (Miravet, Ribera d’Ebre)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de juny de 2012, 19:00h
Conferenciants: Pere Lluís Artigues, Immaculada Mesas i Eduard Riu-Barrera
Moderador: Carles Brull
D’ençà fa quinze anys que es presentaren a la Tribuna d’Arqueologia (1995-1996) els resultats dels primers treballs arqueològics portats a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic al castell de Miravet, la recerca ha continuat ininterrompudament. Actualment, producte d’un sistemàtic programa d’excavació i restauració, no només es coneix a fons el castell templer, sinó també la precedent fortalesa andalusina dels s. XI-XII, alhora que s’han posat al descobert els vestigis d’un poblat ibèric completament inèdit.
Descarregueu presentació en PDF | Part 1 |
______________________________________________________________________________________________________
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants, que conté qüestions interessants relacionades amb l’excavació i la restauració del Castell de Miravet.
- Quines han estat les grans aportacions de les excavacions efectuades al Castell de Miravet?
Des de l’any 2001, el Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, va intensificar les intervencions arqueològiques sempre vinculades a obres de restauració donat el grau de degradació que patia el castell. Aquestes excavacions ens han permès ampliar el coneixement de l’ocupació en època ibèrica, confirmant l’existència d’un poblat al turó, documentant-se, per primera vegada, estructures amb suficient entitat. Igualment hem recuperat noves dades pel que fa a la fortalesa d’època taifa-almoràvide que ens permeten traçar la fisonomia de la mateixa, i com aquesta va condicionar l’arquitectura templera, de la que hem pogut documentar dues fases constructives. Del període en que el castell passà a mans de l’Ordre de Sant Joan, s’han documentat reformes amb suficient entitat que ens permeten afirmar una forta activitat edificativa.
La singularitat del castell i el fet que s’ubiqui en un lloc estratègic controlant el riu Ebre, ha fet que aquest hagi estat ocupat en diferents esdeveniments bèl·lics durant els quals s’efectuaren reformes adaptant-lo a les necessitats bèl·liques de cada moment, entre les que destaquen les reformes de la Guerra dels Segadors i de la Guerra de Successió.
- També s’hi troben testimonis de la Guerra Civil de 1936-1939?
Efectivament, també n’hi ha, per bé que es tracta fonamentalment de munició o projectils. S’han recupera tant en els estrats superiors de les àrees on s’excava, així com dintre dels murs, on hi ha encastat projectils encara, per estrany que sembli, en els mateixos punts on van impactar. Fet que fa que s’hagin d’extremar les precaucions i mesures de seguretat a l’hora de retirar-los, perquè es tracta de material que no va explosionar.
- Les futures excavacions al castell poden aportar noves dades al coneixement del castell Templer?
Creiem que les noves dades arqueològiques seran en aquest sentit força limitades, ja que el castell templer es conserva en la seva arquitectura pràcticament íntegre. Del que estem ben segurs és de que hi han diverses àrees que estan per excavar, com és el que s’anomena el Pla de les Sitjes i la terrassa inferior, que aportaran nova i molt significativa informació pel que fa a l’ocupació en època ibèrica i en època andalusina, que són períodes menys coneguts i també molt significats en la història de Miravet.