Curs d’Extensió Universitària “L’art egipci a través de la seva iconografia”

Màscara funerària d'època greco-romana de la necròpoli alta d'Oxirrinc (Foto: Maite Mascort. Missíó d'Oxirrinc)
Màscara funerària d’època greco-romana de la necròpoli alta d’Oxirrinc (Foto: Maite Mascort. Missíó d’Oxirrinc)

Les dates del curs són del 15 de febrer a l’1 de juny 2012, dimecres i divendres de 18:30h – 20:00h. El període de matriculació és del 30 de gener al 3 de febrer de 2012 a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (C/ Montalegre, 6-8, Barcelona). El curs d’extensió universitària està adreçat a totes aquelles persones que tinguin interès per la cultura de l’Antic Egipte, especialment l’art i la iconografia faraònica, independentment que tinguin títol universitari.

Les competències que s’assoliran amb la realització del curs comptaran amb saber definir, a través d’imatges, les principals característiques de l’art egipci, assolir un vocabulari adient respecte a l’Egiptologia, comparar les diferents teories en els estudis egiptològics i utilitzar els mètodes de recerca propis de qualsevol ciència.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Conferència “Fa 125 milions d’anys. Quan els Ports eren un litoral poblat per dinosaures”

Image (1) iguanos1.jpg for post 4522La Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) ha programat unes sessions científiques pel curs 2011-2012 que s’inicien el 27 de gener de 2012 amb la conferència “Fa 125 milions d’anys. Quan els Ports eren un litoral poblat per dinosaures”.

L’acte tindrà lloc a la sala d’Actes del Museu de les Terres de l’Ebre (Amposta, Montsià), a les 19:00h i estarà a càrrec del Dr. Àngel Galobart, cap del Grup de Recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

El Dr. Galobart parlarà sobre com era el territori de les Terres de l’Ebre, i especialment dels Ports, fa uns 125 milions d’anys. Aquest paisatge era totalment diferent a l’actual ja que estava format per maresmes i zones humides on hi habitaven diverses espècies de dinosaures, dels quals s’han documentat les restes fossilitzades en diferents jaciments paleontològics situats al nord de la província de Castelló.

Aquesta conferència serà la primera d’unes sessions científiques que s’impartiran a diversos centres de Catalunya.

| Per a més informació cliqueu aquí |

El derelicte de Deltebre I: un vaixell de la Guerra del Francès

Image (1) Deltebre-I.jpg for post 4426Al municipi de Deltebre (Baix Ebre), des de l’any 2008, s’està excavant un derelicte del primer quart del segle XIX, amb importants troballes, úniques al nostre patrimoni arqueològic subaquàtic.

Els treballs d’excavació fins ara duts a terme han permès documentar les restes d’un vaixell enfonsat de principis del segle XIX i trobat, fortuitament, l’estiu de 2008, al Delta de l’Ebre. El derelicte en qüestió estava situat a una fondària de 6 metres, a prop de l’actual desembocadura de l’Ebre, a l’est de la localitat de Deltebre (Baix Ebre).

Aquest vaixell, batejat amb el nom de Deltebre I, hauria format part de la flota que pertanyia a la coalició anglo-hispano-siciliota, que en el marc de la guerra del Francès va atacar la ciutat de Tarragona, en mans dels francesos, el 19 de juny de 1813. Durant el seu retorn al port d’Alacant s’enfonsà a les boques del Delta de l’Ebre degut, segurament, a un temporal de Llevant.

Les restes del vaixell es troben en molt bon estat de conservació. Els treballs arqueològics han permès recuperar nombroses botes de fusta intactes i tancades (contenint munició de plom), objectes de la tripulació, morters, compassos, un pot de mostassa anglesa, peces de marbre, tinters, una regla de càlcul, un compàs de Galileu, escandalls, lents de sextant, 65 monedes de Catalina II de Rússia, una moneda de George III d’Anglaterra de 1807, i una moneda de Ferran VII com a príncep de Catalunya. També cal destacar la troballa d’un canó de bronze amb un escut de George III d’Anglaterra datat de 1798. Totes aquestes evidències, i observant la gran quantitat de munició, apunten que es tractaria d’un vaixell de transport de material militar de pavelló hispano-britànic. Pel que fa a l’arquitectura naval del vaixell s’ha constatat un sistema de construcció anglès, caracteritzat per la utilització massiva de clavilles per unir la quilla, les quadernes i les traques.

El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) va dur a terme els primers treballs arqueològics, amb caràcter d’urgència, durant l’estiu de 2008. La campanya arqueològica va comportar la creació d’un mur al voltant de la superfície del vaixell per tal de delimitar l’espai, protegir les restes i evitar l’erosió. El primer element que va ser extret de l’aigua va ser el canó de bronze.

L’estiu de 2011 es va proposar la realització d’intervencions arqueològiques sistemàtiques. El Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya va autoritzar les excavacions del 29 d’agost al 30 de setembre de 2011, sota la direcció dels arqueòlegs del CASC Gustau Vivar Lombarde i Rut Geli Mauri.

Si voleu, podeu deixar aquí els vostres comentaris, però també podeu participar al fòrum de Facebook de Patrimoni.Gencat.

| Galeria d’imatges |

La Vil·la Romana del Romeral (Albesa) celebra el 50è aniversari del seu descobriment

Image (1) arqueologiaelromeral.jpg for post 4489El Museu de Lleida i l’ajuntament d’Albesa organitzen diverses activitats en motiu de la celebració dels 50 anys del descobriment de la Vil·la romana del Romeral d’Albesa.

Una d’aquestes activitats és la xerrada “De què ens parlen les restes arqueològiques. Diàleg amb el mosaic B del Romeral” amb Lluís Marí i Víctor Revilla, arqueòlegs. L’acte tindrà lloc el dia 22 de gener de 2012 a les 12:30 h al Museu de Lleida.

Intervenció arqueològica preventiva per a la recuperació d’un fragment de vaixell a la platja del Serrallo (Sant Jaume d’Enveja, Montsià)

Image (1) IMG_8593.jpg for post 4471Entre els dies 9 i 16 de gener de 2012 s’ha dut a terme la intervenció arqueològica per a la recuperació d’un fragment de vaixell aparegut a la platja del Serrallo de Sant Jaume d’Enveja (Montsià).

La recuperació del fragment, concretament de la proa, s’ha realitzat gràcies a un projecte organitzat pel Museu de les Terres de l’Ebre, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja i els Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre.

Les característiques constructives que mostra indiquen, que es tracta d’un vaixell anglès, just en el moment on s’alternava la construcció en obra viva i en obra morta. El fragment recuperat presenta unes dimensions màximes de 5,2m de longitud i 3,5m d’alçada màxima i és possible que sigui un dels 5 vaixells anglesos (el Magnum, el Barum 122, el Southamptom 323, l’Harlequín 73, l’Hablioner 80 o l’Alfred 396) que van embarrancar al delta de l’Ebre el juny de 1813 després d’un atac a la ciutat de Tarragona durant la Guerra del Francès, i la qual estava en mans dels francesos. Aquestes restes no es correspondrien al mateix vaixell del Deltebre I, i que el CASC excava des de l’any 2008 a davant de l’Illa de Buda (Deltebre, Baix Ebre).

Feia dos anys que el fragment s’anava tapant i destapant per la sorra de la platja però finalment s’ha pogut recuperar i dipositar de manera provisional en un magatzem del municipi. Amb posterioritat es duran a terme els treballs de consolidació i restauració.

| Galeria d’imatges |

Ötzi. La Mòmia del gel

Image (1) otzi.jpg for post 4404A partir del 3 de febrer de 2012, el Museu d’Arqueologia de Catalunya dedicarà una exposició a l’Ötzi, la mòmia de gel descoberta als Alps el 1991 per uns excursionistes alemanys.

Aquest és el retrat robot de l’Ötzi, l’home de gel que va viure fa 5.300 al Alps. Gràcies al gel els seu cos es va momificar de forma natural i es va conservar fins la seva descoberta el 1991. Poc després la comunitat científica va confirmar que es tractava d’una troballa sensacional, una de les mòmies naturals més antigues del món.

Avui sabem que l’Ötzi tenia uns 45, els cabells llargs i foscos, els ulls marrons, feia 1,60 m d’alçada i uns 50 kg de pes. El seu descobriment va suposar una valuosa font d’informació. El seu vestit i tot l’equip trobat al seu voltant van permetre fer-se una idea de la vida i els recursos que es feien servir fa més de 5.000 anys. Els investigadors han desvelat els últims aliments que va menjar i les malalties que va patir en vida. Moltes altres qüestions romanen encara pendents. Una d’elles, la de la seva mort: l’assassinat d’Ötzi porta sense resoldre’s mes de 5.00 anys.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Canvi de dates de la propera Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 “Darreres aportacions al coneixement del neolític i l’edat del bronze al Camp de Tarragona (Reus, Baix Camp)”

Us informem que la sessió de la Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 “Darreres aportacions al coneixement del neolític i l’edat del bronze al Camp de Tarragona: intervencions als terrenys de l’Aeroport de Reus i a la partida del Coll Blanc (parcel·la 18.1 de CIM El Camp) (Reus, Baix Camp)” prevista per al dia 8 de febrer de 2012, queda posposada al pròxim dia 15 de febrer de 2012.

Trobat un joc d’estratègia de fa 1.000 anys al Conjunt Monumental d’Olèrdola

Image (1) arqueologiaolèrdola.jpg for post 4399

El passat mes de novembre de 2011 es va trobar un bloc de pedra amb relleus identificat com el joc d’estratègia alquerc de 9 o molí, datat entre els segles X i XI,  moments en que l’Església es trobava activa.

Existeixen moltes variants d’aquest joc. Les representacions més antigues les trobem en temples d’Egipte, a la costa occidental de Turquia o a la ciutat d’Atenes, totes d’època romana. Pel que fa a la Península Ibèrica, l’alquerc de 9 ha estat documentat en ciutats i jaciments romans com la “rajola de Mulva”, trobada a la ciutat romana de Munigua, o el trobat a Barcino, a les excavacions del subsòl del Museu d’Història de Barcelona.

La troballa  de l’alquerc 9 d’Olèrdola va tenir lloc als voltants de l’Església de Santa Maria del Pla dels Albats durant la campanya d’excavacions del MAC Olèrdola, durant la quan també es van localitzat nombroses fitxes de joc fetes de pedra i de ceràmica, totes elles d’època romana i medieval. Les traces sobre la pedra marquen les línies del joc: tres quadrats concèntrics amb els centres dels costats units per una línia.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Els arqueòlegs excaven una casa ibèrica al jaciment del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre)

Image (1) castelletarqueologia.jpg for post 4393Durant el més de desembre de 2011 s’ha realitzat una nova campanya d’excavacions a la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa) que ha permès realitzar diverses destacades.

La zona excavada es troba dins dels dos barris de cases, descoberts ens els darrers anys, amb edificis de 3000 m2 i grans patis interiors, motiu pel qual s’ha interpretat coma residències de l’aristocràcia de la ciutat.

Concretament, la casa descoberta en aquesta darrera campanya, és de dimensions més petites, però destaca pel seu rebedor porxat. Entre els materials recuperats a la casa, d’una antiguitat de més de 2.000 anys, s’ha trobat un penjoll d’or i part d’un plat de vidre.

A més a més, s’ha pogut constatar que la cas va ser destruïda per un incendi, segurament provocat pel conflicte entre els ibers del Castellet de Banyoles i els romans en motiu de la seva arribada per lluitar contra els cartaginesos d’Anníbal durant la segona Guerra Púnica (finals del segle III aC.).

| Per a més informació us podeu adreçar aquí |

Sortida cultural a Xipre

El MAC-Barcelona organitza un viatge cultural a l’illa del període orientalitzant (Xipre) del 31 de març al 5 d’abril de 2012.

Xipre conserva increïbles jaciments de l’època anomenada orientalitzant, entre els segles X i VII aC, moment en el qual es van crear els alfabets fenicis i grecs i les diferents costes del Mediterrani varen entrar a la història. Les seves ciutats principals són les de les illes circumdants: Salamis, Enkomi, Paphos, Koirion, Amathus o Kirios, que conserven magnífiques restes de totes les èpoques de l’antiguitat. El descobriment de la necròpolis real de Salamis va proporcionar riquíssimes sepultures amb carros, animals i servents enterrats al costat dels seus amos.

L’actual divisió de Xipre en dues zones, la grega i la turca, no impedeix gaudir d’una illa amb àmplies i modernes instal·lacions que fan de Xipre una de les destinacions turístiques preferides del Mediterrani oriental. L’illa té  quatre indrets que són Patrimoni de la Humanitat: les esglésies bizantines de les muntanyes de Troodos, la serralada i les ciutats de Paphos i Khirokhitia.

| Per a més informació, cliqueu aquí |