Al municipi de Deltebre (Baix Ebre), des de l’any 2008, s’està excavant un derelicte del primer quart del segle XIX, amb importants troballes, úniques al nostre patrimoni arqueològic subaquàtic.
Els treballs d’excavació fins ara duts a terme han permès documentar les restes d’un vaixell enfonsat de principis del segle XIX i trobat, fortuitament, l’estiu de 2008, al Delta de l’Ebre. El derelicte en qüestió estava situat a una fondària de 6 metres, a prop de l’actual desembocadura de l’Ebre, a l’est de la localitat de Deltebre (Baix Ebre).
Aquest vaixell, batejat amb el nom de Deltebre I, hauria format part de la flota que pertanyia a la coalició anglo-hispano-siciliota, que en el marc de la guerra del Francès va atacar la ciutat de Tarragona, en mans dels francesos, el 19 de juny de 1813. Durant el seu retorn al port d’Alacant s’enfonsà a les boques del Delta de l’Ebre degut, segurament, a un temporal de Llevant.
Les restes del vaixell es troben en molt bon estat de conservació. Els treballs arqueològics han permès recuperar nombroses botes de fusta intactes i tancades (contenint munició de plom), objectes de la tripulació, morters, compassos, un pot de mostassa anglesa, peces de marbre, tinters, una regla de càlcul, un compàs de Galileu, escandalls, lents de sextant, 65 monedes de Catalina II de Rússia, una moneda de George III d’Anglaterra de 1807, i una moneda de Ferran VII com a príncep de Catalunya. També cal destacar la troballa d’un canó de bronze amb un escut de George III d’Anglaterra datat de 1798. Totes aquestes evidències, i observant la gran quantitat de munició, apunten que es tractaria d’un vaixell de transport de material militar de pavelló hispano-britànic. Pel que fa a l’arquitectura naval del vaixell s’ha constatat un sistema de construcció anglès, caracteritzat per la utilització massiva de clavilles per unir la quilla, les quadernes i les traques.
El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) va dur a terme els primers treballs arqueològics, amb caràcter d’urgència, durant l’estiu de 2008. La campanya arqueològica va comportar la creació d’un mur al voltant de la superfície del vaixell per tal de delimitar l’espai, protegir les restes i evitar l’erosió. El primer element que va ser extret de l’aigua va ser el canó de bronze.
L’estiu de 2011 es va proposar la realització d’intervencions arqueològiques sistemàtiques. El Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya va autoritzar les excavacions del 29 d’agost al 30 de setembre de 2011, sota la direcció dels arqueòlegs del CASC Gustau Vivar Lombarde i Rut Geli Mauri.
Si voleu, podeu deixar aquí els vostres comentaris, però també podeu participar al fòrum de Facebook de Patrimoni.Gencat.
| Galeria d’imatges |
