S’ha publicat al BOE l’Extracte de la Resolució de 8 d’abril de 2024 de la Secretaria d’Estat de Cultura per la qual es convoquen ajuts per a projectes de conservació, protecció i difusió de béns declarats Patrimoni Mundial, corresponents a l’any 2024.
A partir d’avui, la informació del procediment ja es troba disponible a la web del Ministerio de Cultura: cultura.gob.es/servicios-al-ciudadano/catalogo/becas-ayudas-y-subvenciones/ayudas-y-subvenciones/patrimonio.html
La seu electrònica romandrà oberta per a la presentació de sol·licituds des d’avui, 18 d’abril, fins al 20 de maig de 2024 a les 14:00:00 hores.
Descarregueu-vos l’Extracte de la Resolució de la convocatòria en pdf
Aquesta IX jornada sobre les basíliques històriques de Barcelona està dedicada al Monestir de Sant Pau del Camp, un monestir benedictí situat al raval de Barcelona. Una joia del romànic català bastant ben conservada, tot i que el seu ús als segles XIX i XX, com a caserna, hospital o escola, va incidir negativament al conjunt monumental, temàtica que s’abordarà durant la jornada.
L’àrea de Camposines (Móra d’Ebre) va començar a ser estudiada a mitjan segle XIX a causa de la seva riquesa en fauna invertebrada. Des dels anys setanta del segle XX s’han anat succeint alguns treballs sobre estratigrafia i sedimentologia dels jaciments triàsics d’aquesta zona del sud de Catalunya. Pocs anys després es descriu la geologia i la paleontologia dels jaciments situats prop de la carretera de Móra d’Ebre a l’ermita de Sant Jeroni amb les primeres referències a restes vertebrades de peixos actinopterigis, que van aparèixer en una explotació a cel obert. Per tot plegat, el 2009 l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va realitzar una primera prospecció preliminar al sector Camposines-Sant Jeroni, que va permetre valorar el potencial paleontològic d’aquest sector. Des de llavors s’han dut a terme 3 campanyes d’excavacions sistemàtiques (2011, 2017 i 2019) que han lliurat més de 650 espècimens. D’aquests, al voltant del 75% corresponen a vertebrats. Més del 60% dels vertebrats corresponen al peix actinopterigi Moradebricthys vilasecae, i la resta, en menor mesura, a un mínim de tres taxons de peixos: Colobodus giganteus, Saurichthys sp. i un taxó indeterminat. La fauna invertebrada restant correspon majoritàriament a ammonits i tilacocèfals, i en menor mesura a braquiòpodes, equinoderms i bivalves.
L’àrea de Camposines (Móra d’Ebre) va començar a ser estudiada a mitjan segle XIX a causa de la seva riquesa en fauna invertebrada. Des dels anys setanta del segle XX s’han anat succeint alguns treballs sobre estratigrafia i sedimentologia dels jaciments triàsics d’aquesta zona del sud de Catalunya. Pocs anys després es descriu la geologia i la paleontologia dels jaciments situats prop de la carretera de Móra d’Ebre a l’ermita de Sant Jeroni amb les primeres referències a restes vertebrades de peixos actinopterigis, que van aparèixer en una explotació a cel obert. Per tot plegat, el 2009 l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va realitzar una primera prospecció preliminar al sector Camposines-Sant Jeroni, que va permetre valorar el potencial paleontològic d’aquest sector. Des de llavors s’han dut a terme 3 campanyes d’excavacions sistemàtiques (2011, 2017 i 2019) que han lliurat més de 650 espècimens. D’aquests, al voltant del 75% corresponen a vertebrats. Més del 60% dels vertebrats corresponen al peix actinopterigi Moradebricthys vilasecae, i la resta, en menor mesura, a un mínim de tres taxons de peixos: Colobodus giganteus, Saurichthys sp. i un taxó indeterminat. La fauna invertebrada restant correspon majoritàriament a ammonits i tilacocèfals, i en menor mesura a braquiòpodes, equinoderms i bivalves.
Tribuna d’Arqueologia és un cicle de conferències anual que organitza el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l’exterior que puguin ser d’interès en relació amb l’arqueologia catalana i les novetats en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català. Un cop finalitzat el cicle de conferències, la revista digital Tribuna d’Arqueologia compila els articles de les conferències de cada temporada.
El congrés pretén afrontar la construcció i manteniment dels contactes i xarxes d’interacció entre les comunitats humanes establertes als actuals continents de l’Oest asiàtic, Nord d’Àfrica i Sud d’Europa, considerant la conca mediterrània com a vector d’aquestes connexions. L’interès es dirigirà principalment vers les interaccions socials, enteses com a processos dinàmics que possibilitaren la creació d’identitats i promogueren la col·laboració, reciprocitat o conflicte entre aquestes comunitats. A partir de l’intercanvi i la circulació d’idees, matèries primeres, productes acabats, plantes, animals i persones, analitzats a escala local i supraregional, aquest congrés pretén analitzar la disseminació de les poblacions i cultures a través del temps i l’espai. Se sol·licita, per tant, la presentació de treballs que examinin els mecanismes pels quals les xarxes socials es van desenvolupar i modificar a causa de dinàmiques socials internes i externes, paral·lelament a la influència de factors ambientals.
La convocatòria es dirigeix a investigadors i investigadores de l’economia rural d’època romana, en sentit ampli del terme i sense limitacions geogràfiques, a partir de l’exemple de les vil·les. Les comunicacions, de 15 minuts de durada, es podran presentar en qualsevol idioma.
El conflicte, la violència i la inseguretat són elements amb els quals conviu la societat en època tardoantiga i medieval, fins al punt que molts autors consideren que constitueix un element definidor de la societat feudal. Des d’època tardoantiga i fins a finals de l’època medieval (segles V-XV) l’estructuració del territori està molt condicionada per aquests aspectes.
Ja es troba disponible el