Publicat un concurs per a Treballs de documentació arqueològica dels abrics amb manifestacions d’art rupestre, a realitzar durant el 2025

S’ha publicat a la Plataforma electrònica de Serveis de Contractació de la Generalitat de Catalunya el concurs per a Treballs de documentació arqueològica dels abrics amb manifestacions d’art rupestre localitzat al terme municipal de l’Esquirol, al jaciment arqueològic amb número d’Inventari 20178 amb el nom de Balmes de Collfornic, a realitzar el 2025.

La data límit per presentar les ofertes és el 15 de setembre de 2025 a les 12:00:00 hores.

Vegeu l’anunci accedint a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2024 “El Mas Solà. Arqueologia de l’evolució arquitectònica d’un mas fortificat de la serra del Montmell”

Us recordem que demà dimecres 22 de maig a les 18 hores tindrà lloc la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2024.

El Mas Solà. Arqueologia de l’evolució arquitectònica d’un mas fortificat de la serra del Montmell

Conferenciants: Isidre Pastor i Batalla (Arqueòleg), Joel Colomer Casamitjana (Documentalista) i Oliver Segura Monreal (Arquitecte)

Moderadora: Imma Teixell (SSTT Tarragona-Departament de Cultura)

Sovint, els projectes de rehabilitació de masies esdevenen una de les primeres oportunitats de portar a terme un estudi històric arqueològic d’aquests béns del patrimoni arquitectònic rural. Així mateix, són els resultats d’aquestes intervencions arqueològiques les que permeten disposar de dades sobre el coneixement de la seva evolució històrica constructiva i, tal vegada, disposar d’informació que en permeti la recuperació, rehabilitació i posada en valor de l’obra de fàbrica d’aquestes edificacions. És en aquest sentit, que la intervenció arqueològica realitzada al Mas Solà, n’és un clar exponent de com les actuacions arqueològiques de registre i documentació arquitectònica, permeten aprofundir en el seu coneixement tipològic i formal. Ha estat la concepció d’un programa de recerca exhaustiu, definit en el marc del preceptiu estudi històric arqueològic de l’obra arquitectònica, el que ha possibilitat el processament de tota la documentació arqueològica, arquitectònica i arxivística, recollida. Els resultats de les dades obtingudes han estat cabdals per poder copsar l’abast i entitat constructiva de l’obra original, datable al segle XIII. S’ha pogut establir una seqüència cronològica del programa arquitectònic emanat de les primeres referències documentals del mas i dels grups familiars que s’hi han anat vinculant al llarg dels segles i s’han identificat unes pràctiques constructives pròpies de les pautes del desenvolupament arquitectònic d’aquells primers masos fortificats baix medievals de la serra del Montmell fins a l’actualitat. 

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2024 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2024 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2024 “El Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya), un establiment ceretà al Pirineu Oriental (s. IV-I aC)”

Us presentem el vídeo de la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2024 que es va oferir ahir dimecres 8 de maig.

El Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya), un establiment ceretà al Pirineu Oriental (s. IV-I aC)

Conferenciants: Joan Oller Guzman (UAB) , Jordi Morera (UAB) i Oriol Olesti Vila (UAB)

Moderadora: Sara Aliaga (Consell Comarcal de la Cerdanya)

Des de l’any 2011 s’han desenvolupat 12 campanyes d’excavació al jaciment del Tossal de Baltarga, cosa que ha permès completar la seva excavació en extensió i preparar-ne actualment la seva posada en valor. Es tracta d’un assentament en alçada, no emmurallat, que presenta dues fases ben diferenciades, una ibèrica-ceretana (s. IV-III aC) i una iberoromana (s. II-I aC), cadascuna de les quals sembla haver acabat de forma traumàtica, en especial la de finals del s. III aC. Precisament aquest episodi, que podríem vincular amb els esdeveniments de la segona guerra púnica i el pas d’Hanníbal pel Pirineu, ha permès recuperar un conjunt de restes bioarqueològiques de gran valor històric, permetent un coneixement exhaustiu de les formes socials i productives -en especial ramaderes- d’aquestes comunitats ceretanes. Pel que fa al període republicà, els nombrosos materials de filiació militar localitzats permeten identificar la presència d’una petita guarnició romana convivint amb les poblacions locals a l’indret, mostrant unes pautes d’ocupació i control del territori ceretà que s’han documentat també en altres jaciments de la comarca, en un procés de domini romà força coherent.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2024 “El Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya), un establiment ceretà al Pirineu Oriental (s. IV-I aC)”

Us recordem que aquest proper dimecres 8 de maig a les 18 hores tindrà lloc la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2024.

El Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya), un establiment ceretà al Pirineu Oriental (s. IV-I aC)

Conferenciants: Joan Oller Guzman (UAB) i Oriol Olesti Vila (UAB)

Moderadora: Sara Aliaga (Consell Comarcal de la Cerdanya)

Des de l’any 2011 s’han desenvolupat 12 campanyes d’excavació al jaciment del Tossal de Baltarga, cosa que ha permès completar la seva excavació en extensió i preparar-ne actualment la seva posada en valor. Es tracta d’un assentament en alçada, no emmurallat, que presenta dues fases ben diferenciades, una ibèrica-ceretana (s. IV-III aC) i una iberoromana (s. II-I aC), cadascuna de les quals sembla haver acabat de forma traumàtica, en especial la de finals del s. III aC. Precisament aquest episodi, que podríem vincular amb els esdeveniments de la segona guerra púnica i el pas d’Hanníbal pel Pirineu, ha permès recuperar un conjunt de restes bioarqueològiques de gran valor històric, permetent un coneixement exhaustiu de les formes socials i productives -en especial ramaderes- d’aquestes comunitats ceretanes. Pel que fa al període republicà, els nombrosos materials de filiació militar localitzats permeten identificar la presència d’una petita guarnició romana convivint amb les poblacions locals a l’indret, mostrant unes pautes d’ocupació i control del territori ceretà que s’han documentat també en altres jaciments de la comarca, en un procés de domini romà força coherent.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2024 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2024 en pdf

Declarat BCIN, en la categoria de Zona arqueològica, el jaciment ibèric de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i a Montcada i Reixac (Vallès Occidental)

El 30 d’abril de 2024, a proposta del Departament de Cultura, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, el jaciment ibèric de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i a Montcada i Reixac (Vallès Occidental).

Amb data 3 de maig de 2024, l’Acord de Govern de la declaració ha estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

El poblat ibèric de Puig Castellar o “Turo del pollo” és un jaciment arqueològic que correspon a un vilatge fortificat d’època ibèrica datat entre els segles VI aC i els segles II aC.  

Es localitza al límit entre els termes municipals de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental) al cim d’un turó elevat d’uns 303,10 metres d’altitud sobre el nivell del mar, ubicat en la cadena muntanyosa de la Serralada de la Marina, al costat oriental de la desembocadura del riu Besòs.  

El jaciment representa un exemplar del model d’urbanisme ibèric, que abasta la gènesi i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització, amb una seqüència arqueològica de 300 anys de duració ininterrompuda, des del segle VI fins al II aC.

És un dels jaciments amb una tradició més antiga en l’arqueologia ibèrica de Catalunya, ja que les primeres excavacions es duen a terme al primer terç del segle XX i perduren, amb algunes aturades, fins a l’actualitat.

L’estructura urbanística visible actualment està perfectament adaptada a la topografia de la part alta del turó, i exemplifica el model d’urbanisme més característic de la cultura ibèrica: es configura una fortificació amb un recinte de planta el·líptica rodejat per un mur de contenció, al qual s’adossen les cases en bateria, aixecades sobre unes terrasses que salven el desnivell.

Aquesta trama urbana s’origina entre mitjan segle V aC i inicis del segle IV aC, però se n’han documentat restes anteriors —fragments de murs, agrupacions de forats de pal i estructures de combustió— que, malgrat no tenir materials directament associats que permetin precisar-ne la datació, se situen estratigràficament entre el segle VI i la segona meitat del segle V aC, i evidencien una ocupació anterior del Puig Castellar de la primera edat del ferro o del període ibèric antic, potser formada per un hàbitat de cabanes.

La construcció del mur de tanca perimetral, al tombant del segle V aC, engloba una superfície ‘intramurs’ d’aproximadament 4.500 m2, i té una amplada d’entre 0,80 m i 1 m, amb una porta d’accés situada al sud, associada a un corredor flanquejat per dos murs.

Pel que fa a la tipologia de les cases, es poden agrupar en dos models: les simples, amb una estança de planta regular que presenta sistemàticament una llar de foc, i les complexes, formades per més d’un àmbit.

L’arquitectura domèstica és dominant a tot el poblat, i només s’han identificat dues possibles àrees especialitzades, atesa la presència de llars de grans dimensions que ocupen la major part de la superfície hàbil dels respectius paviments i que, per tant, n’invalidarien l’ús com a espai residencial. La hipòtesi més versemblant és que es tractaria d’àrees, potser d’ús comunitari, vinculades a tasques relacionades amb les estructures de combustió, possiblement de processat o cocció d’aliments (torrat de cereals, elaboració de pa, etc.).

Pel que fa a les activitats artesanals desenvolupades, s’han trobat objectes que fan palesos els usos i les funcions dels espais i les activitats que s’hi realitzaven, com són l’emmagatzematge, el tissatge, la molta de gra o la metal·lúrgia.

En relació amb la cultura material, el jaciment de Puig Castellar ha proporcionat diverses troballes d’un valor històric excepcional, entre les quals destaca un capfoguer de ferro intacte, únic al món ibèric, un ponderal de pedra amb una inscripció en llengua ibèrica, un notable lot de peces d’armament, un tresoret de dracmes emporitanes de plata, etc.

Pel que fa a les pràctiques rituals, el jaciment també ha proporcionat una evidència notable d’algunes de les pautes culturals més emblemàtiques dels pobles ibèrics septentrionals, com són els rituals d’inhumació infantil i les restes de cranis humans enclavats.

Els recintes que es defineixen al segle IV aC romanen al llarg del segle III aC sense grans canvis estructurals, i la darrera fase del poblat es data pels volts de l’any 200 aC, amb la documentació d’uns nivells d’enderroc de gran potència a tots els recintes i els carrers interiors, i també als abocaments fora muralles, que mostren un abandonament sobtat de les estructures que s’ha de situar en el marc de les convulsions derivades de la Segona Guerra Púnica o de les posteriors campanyes repressives de Cató.

Així, Puig Castellar és un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català, i forma part d’una xarxa d’assentaments ideada pels grups polítics dirigents per a l’organització i el control de l’Estat.

En definitiva, el jaciment de Puig Castellar és un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, però també presenta un seguit de valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals que faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context de la protohistòria del Mediterrani occidental. La qualitat, la significació i la diacronia de les dades permeten entendre la vida quotidiana dels habitants del poblat, la seva organització social, les activitats econòmiques i les pràctiques religioses que s’hi desenvolupaven, i els canvis  esdevinguts al llarg dels 300 anys que perdura la seva ocupació. Per la qualitat, la representativitat i la bona conservació del jaciment, i per l’equilibri aconseguit entre la recerca i la difusió, tot articulant l’oferta educativa i de lleure i implicant la ciutadania sense aturar l’activitat arqueològica, és mereixedor de ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, com a màxim reconeixement d’aquest referent històric, que cal preservar per a les generacions futures.

La recuperació patrimonial del jaciment i la seva gestió divulgadora sobretot a través de l’Ajuntament de Santa Coloma i el Museu Torre Balldovina, el qual acull la major part dels materials exhumats de les diferents intervencions del jaciment en un dipòsit modern i ben dotat d’infraestructures, capaç d’assegurar la salvaguarda de la quantitat, qualitat i diversitat de les col∙leccions aconseguides i de donar suport a les activitats de recerca i difusió, el converteixen en element fonamental en la transmissió del coneixement assolit a partir de la recerca científica per conèixer aquest període de la nostra història.  

Descripció de la delimitació

La delimitació de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, del jaciment de Puig Castellar està justificada per criteris científics, patrimonials i orogràfics.

La delimitació abasta la corona superior del turó del Pollo, actualment delimitada per camins de terra i en la qual és probable que existeixin estructures no excavades encara, i també la plataforma en la qual es troba el poblat ibèric fortificat, aproximadament per sobre la cota 290 m snm fins al punt més alt, a 302 m snm. Es protegeix una superfície total de 58.348 m2.

Amb aquesta declaració, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura continua treballant en la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic català.

Descarregueu la Resolució del DOGC en pdf

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, març-abril 2024

imatge recull biblJa es troba disponible el número 108 (març-abril 2024) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

 

Dia Internacional dels Museus 2024: Museus per l’educació i la investigació

Els propers 18 i 19 de maig, com cada any, els museus de Catalunya tornen a organitzar activitats i jornades de portes obertes per celebrar el Dia Internacional dels Museus (DIM).

Aquest 2024, la celebració del Dia Internacional dels Museus coincideix amb la popular Nit dels Museus. Ambdós seran el dissabte 18 de maig.

El Dia Internacional dels Museus és el gran esdeveniment que el Consell Internacional dels Museus (ICOM) organitza, des de 1977, cada 18 de maig. Es tracta d’una celebració molt especial per a la comunitat museística internacional en què els museus planifiquen esdeveniments i activitats creatives al voltant d’una temàtica específica per connectar amb els seus públics i remarcar la importància del rol dels museus com a institucions al servei de la societat i del seu desenvolupament.

En aquesta nova edició, l’ICOM proposa celebrar el Dia Internacional dels Museus amb el lema Museus per l’educació i la investigació, que subratlla el paper fonamental de les institucions culturals a l’hora de proporcionar una experiència educativa holística. Aquest dia aposta per un món més conscient, sostenible i integrador.

Els museus són centres educatius dinàmics que fomenten la curiositat, la creativitat i el pensament crític. El 2024, es reconeix la seva contribució a la investigació, proporcionant una plataforma per a l’exploració i la difusió de noves idees. Des de l’art i la història fins a la ciència i la tecnologia, els museus són espais vitals on l’educació i la investigació convergeixen per donar forma a la comprensió del món.

Des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya es proposa al conjunt de museus catalans sumar-se a la celebració del Dia Internacional dels Museus 2024, tot organitzant jornades de portes obertes i activitats que segueixin el lema de l’ICOM. Com cada any, el Departament ha creat una imatge gràfica conjunta perquè els diferents equipaments la puguin adaptar i utilitzar per fer difusió de les seves activitats amb motiu de l’esdeveniment i ha habilitat un espai web on es recull tota l’activitat organitzada pels museus catalans.

Consulteu tota la programació a l’espai web del DIM

Per a més informació consulteu també la web de Museus

Nou visor del Geoportal del Patrimoni Cultural de Catalunya

Ha entrat en funcionament el nou visor del Geoportal del Patrimoni Cultural de Catalunya, el portal amb informació geogràfica dels elements del patrimoni cultural català.

Ja són més de 44.000 els elements inclosos al Geoportal.

La funció del Geoportal és la publicació i difusió de dades de caràcter geogràfic del patrimoni cultural. L’usuari hi pot navegar a través de la taula de continguts per trobar la informació del seu interès, organitzada per temàtiques.

Per ampliar la informació dels béns culturals georeferenciats, des del mateix Geoportal es pot accedir als inventaris del patrimoni cultural immoble català: arquitectònic, arqueològic, paleontològic i etnològic.

El nou visor del Geoportal afegeix diferents millores pel que fa a la usabilitat i mobilitat dels serveis que ja ofereix, així com nous recursos per a l’edició i consulta dels seus continguts, com ara la nova eina de càrrega i descàrrega de mapes.

Aquestes millores responen a l’objectiu continu de la Direcció General del Patrimoni Cultural d’apropar la consulta i estudi del patrimoni cultural català tant a professionals com a usuaris puntuals, amb eines digitals cada cop més completes i accessibles. També s’han incorporat al Geoportal un total de 1419 nous elements arquitectònics inventariats, corresponents als municipis de Barcelona, Vic, Cardona, Cervera, Palafrugell, Seva, Tremp i Valls. Amb aquestes noves inclusions, el Geoportal compta ja amb un total de 44.365 elements (30.040 d’arquitectònics i 14.325 d’arqueològics).

Accediu al Geoportal del Patrimoni Cultural de Catalunya

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2024 “Iulia Libica (Llívia): un fòrum romà al cor dels Pirineus”

Us presentem el vídeo de la segona conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2024 que es va oferir ahir dimecres 24 d’abril.

Iulia Libica (Llívia): un fòrum romà al cor dels Pirineus

Conferenciants: Cèsar Carreras (UAB) i Josep Guitart (UAB, ICAC)

Moderador: Pere Castanyer Masoliver (Arqueòleg conservador MAC-Empúries)

L’any 1997 amb motiu de la construcció d’uns xalets d’alt nivell a les Colomines, la part alta de la vila de Llívia, es van documentar un conjunt de restes romanes d’àmbit privat i un edifici porticat singular. A partir d’aquell moment fins al 2003, es van fer una sèrie de campanyes preventives per completar la seva excavació sota la direcció de l’arqueòleg Jordi Guàrdia. No serà fins a l’any 2013 que es reprèn una recerca sistemàtica del jaciment liderada per la UAB i l’ICAC per tal de reconèixer la forma i funció d’aquest edifici porticat, que s’ha confirmat com el fòrum de la ciutat romana de Iulia Libica – esmentada per Ptolomeu. Aquesta comunicació vol mostrar totes les novetats d’aquests més de 10 anys d’excavacions en què s’han combinat les prospeccions geofísiques i l’excavació per tal de completar les dimensions del fòrum, i identificar alguns dels seus edificis més emblemàtics com el temple. El fòrum es data en època d’August i la seva construcció es va concloure en les primeres dècades del segle I dC. Al llarg dels anys va tenir diverses modificacions fins al segle VII dC, en què la població del municipi es trasllada a dalt del Puig del Castell. Cal destacar del jaciment la seva decoració marmòria amb una gran varietat de crustae procedents de pedreres de tot l’Imperi romà i un conjunt escultòric de marbre de Carrara, que segurament fan referència al responsable de la seva construcció.

II Col·loqui internacional: La falsificació de moneda, un fenomen transfronterer

El dimecres 29 de maig de 2024 tindrà lloc el II Col·loqui internacional que organitza el Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya amb el títol: La falsificació de moneda, un fenomen transfronterer.

La falsificació és un fenomen que forma part de la cultura monetària i que cal tenir present a l’hora d’estudiar la circulació de moneda. La seva universalitat conviu amb les fronteres polítiques i les trampeja, i no han estat pas rars els casos de falsificació de moneda d’un país en un altre aprofitant raons i oportunitats diverses. D’aquesta manera, perseguit, tolerat o fomentat —segons les circumstàncies del moment—, sempre hi ha numerari fals.

La falsificació de moneda constitueix una de les línies de recerca que s’ha explorat des de fa anys al Gabinet Numismàtic de Catalunya i que, lluny d’esgotar-se, sempre ofereix nous camins de treball. L’organització d’un segon col·loqui internacional d’estudi sobre la falsificació monetària, gairebé una dècada després del primer, així ho demostra. En el primer, es va incidir en la dualitat entre la fabricació legal i la falsificació. En aquest segon, es remarca la dimensió transnacional i transfronterera del fenomen en els darrers tres segles. La participació d’investigadors molt rellevants en aquest camp de recerca en àmbits territorials molt distants asseguren el rigor de les aportacions.

La celebració d’aquest segon col·loqui internacional també ha de permetre la confluència de tres línies de recerca independents sobre el fenomen, confrontar experiències d’investigacions molt diverses i explorar col·laboracions de futur. Tot plegat, amb la voluntat de retre comptes de la feina feta i a la recerca d’una transferència de coneixement, en un format obert, a tot el públic interessat en un tema sempre apassionant que té en el Museu Nacional una tribuna de difusió.

El col·loqui es farà el dimecres 29 de maig, de 9 a 14:30 hores, a la Sala Innova del Museu Nacional d’Art de Catalunya. L’activitat és gratuïta. Les places són limitades i la inscripció és obligatòria. Les conferències s’impartiran en la llengua en la qual estan anunciades al programa.

Aquest col·loqui està coordinat pel Dr. Albert Estrada-Rius, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya, amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra i el suport del projecte “Conflictos singulares para juzgar, arbitrar o concordar (siglos XII-XX)”.

Per a més informació, programa i inscripcions consulteu la web del MNAC i el díptic en pdf