S’ha publicat a la Plataforma electrònica de Serveis de Contractació de la Generalitat de Catalunya el concurs per a Treballs de documentació arqueològica dels abrics amb manifestacions d’art rupestre localitzat al terme municipal de l’Esquirol, al jaciment arqueològic amb número d’Inventari 20178 amb el nom de Balmes de Collfornic, a realitzar el 2025.
La data límit per presentar les ofertes és el 15 de setembre de 2025 a les 12:00:00 hores.
Vegeu l’anunci accedint a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública
Sovint, els projectes de rehabilitació de masies esdevenen una de les primeres oportunitats de portar a terme un estudi històric arqueològic d’aquests béns del patrimoni arquitectònic rural. Així mateix, són els resultats d’aquestes intervencions arqueològiques les que permeten disposar de dades sobre el coneixement de la seva evolució històrica constructiva i, tal vegada, disposar d’informació que en permeti la recuperació, rehabilitació i posada en valor de l’obra de fàbrica d’aquestes edificacions. És en aquest sentit, que la intervenció arqueològica realitzada al Mas Solà, n’és un clar exponent de com les actuacions arqueològiques de registre i documentació arquitectònica, permeten aprofundir en el seu coneixement tipològic i formal. Ha estat la concepció d’un programa de recerca exhaustiu, definit en el marc del preceptiu estudi històric arqueològic de l’obra arquitectònica, el que ha possibilitat el processament de tota la documentació arqueològica, arquitectònica i arxivística, recollida. Els resultats de les dades obtingudes han estat cabdals per poder copsar l’abast i entitat constructiva de l’obra original, datable al segle XIII. S’ha pogut establir una seqüència cronològica del programa arquitectònic emanat de les primeres referències documentals del mas i dels grups familiars que s’hi han anat vinculant al llarg dels segles i s’han identificat unes pràctiques constructives pròpies de les pautes del desenvolupament arquitectònic d’aquells primers masos fortificats baix medievals de la serra del Montmell fins a l’actualitat. 
Des de l’any 2011 s’han desenvolupat 12 campanyes d’excavació al jaciment del Tossal de Baltarga, cosa que ha permès completar la seva excavació en extensió i preparar-ne actualment la seva posada en valor. Es tracta d’un assentament en alçada, no emmurallat, que presenta dues fases ben diferenciades, una ibèrica-ceretana (s. IV-III aC) i una iberoromana (s. II-I aC), cadascuna de les quals sembla haver acabat de forma traumàtica, en especial la de finals del s. III aC. Precisament aquest episodi, que podríem vincular amb els esdeveniments de la segona guerra púnica i el pas d’Hanníbal pel Pirineu, ha permès recuperar un conjunt de restes bioarqueològiques de gran valor històric, permetent un coneixement exhaustiu de les formes socials i productives -en especial ramaderes- d’aquestes comunitats ceretanes. Pel que fa al període republicà, els nombrosos materials de filiació militar localitzats permeten identificar la presència d’una petita guarnició romana convivint amb les poblacions locals a l’indret, mostrant unes pautes d’ocupació i control del territori ceretà que s’han documentat també en altres jaciments de la comarca, en un procés de domini romà força coherent.
Ja es troba disponible el 
El Dia Internacional dels Museus és el gran esdeveniment que el Consell Internacional dels Museus (ICOM) organitza, des de 1977, cada 18 de maig. Es tracta d’una celebració molt especial per a la comunitat museística internacional en què els museus planifiquen esdeveniments i activitats creatives al voltant d’una temàtica específica per connectar amb els seus públics i remarcar la importància del rol dels museus com a institucions al servei de la societat i del seu desenvolupament.
L’any 1997 amb motiu de la construcció d’uns xalets d’alt nivell a les Colomines, la part alta de la vila de Llívia, es van documentar un conjunt de restes romanes d’àmbit privat i un edifici porticat singular. A partir d’aquell moment fins al 2003, es van fer una sèrie de campanyes preventives per completar la seva excavació sota la direcció de l’arqueòleg Jordi Guàrdia. No serà fins a l’any 2013 que es reprèn una recerca sistemàtica del jaciment liderada per la UAB i l’ICAC per tal de reconèixer la forma i funció d’aquest edifici porticat, que s’ha confirmat com el fòrum de la ciutat romana de Iulia Libica – esmentada per Ptolomeu. Aquesta comunicació vol mostrar totes les novetats d’aquests més de 10 anys d’excavacions en què s’han combinat les prospeccions geofísiques i l’excavació per tal de completar les dimensions del fòrum, i identificar alguns dels seus edificis més emblemàtics com el temple. El fòrum es data en època d’August i la seva construcció es va concloure en les primeres dècades del segle I dC. Al llarg dels anys va tenir diverses modificacions fins al segle VII dC, en què la població del municipi es trasllada a dalt del Puig del Castell. Cal destacar del jaciment la seva decoració marmòria amb una gran varietat de crustae procedents de pedreres de tot l’Imperi romà i un conjunt escultòric de marbre de Carrara, que segurament fan referència al responsable de la seva construcció.
