El dia 6 d’abril de 2024 se celebrarà al Museu de les Terres de l’Ebre, a Amposta, el III Congrés de l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, titulat Arqueologia i paleopaisatge protohistòric a l’antiga desembocadura de l’Ebre.
Farà ja més de vint anys que es realitzà el I Congrés de l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, dedicat a la castellania d’Amposta. Malgrat això, no fou fins al 2018, que tingué lloc el II Congrés de l’IEC Montsià, aquest cop destinat a l’estudi protohistòric de la comarca del Montsià. Aquest any 2024, i seguint la tònica de l’anterior edició, es presenta el III Congrés de l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, titulat Arqueologia i paleopaisatge protohistòric a l’antiga desembocadura de l’Ebre.
Respectant la dinàmica dels anteriors congressos, l’objectiu principal és donar a conèixer a la gent del territori el seu passat, més concretament aquest horitzó protohistòric. El congrés es centra de nou en aquesta època, ja que possiblement és un dels moments menys coneguts per la població, en part, a causa de la manca de recerca consolidada en aquest horitzó fins fa relativament poc temps, tot i ser una etapa d’importants canvis, pel fet que s’encetà al conjunt del NE peninsular un procés cap a la complexitat política i social.
Altrament, en aquests darrers anys hi ha hagut importants avenços en el coneixement protohistòric del Montsià i el seu entorn més immediat, gràcies als treballs fets per diferents equips, com el SAPPO-GRAMPO de la UAB, el GRAP de la UB i el GRESEPIA-URV, entre d’altres, la qual cosa ha permès generar noves hipòtesis i noves perspectives entorn la protohistòria a l’antiga desembocadura de l’Ebre.
Una altra de les novetats presents en aquest III Congrés de l’IEC Montsià ha estat la incorporació del paleopaisatge i l’estudi de l’antiga línia de costa, qüestió que ha esdevingut fonamental per entendre l’estructura de poblament de l’actual comarca del Montsià. Així, en aquesta edició es presentaran els diversos projectes actius dedicats al paleopaisatge, el que obre un interessant debat, fruit de les noves tecnologies i les darreres troballes, entorn aquesta qüestió.
Participaran en el congrés els principals equips de recerca que treballen al territori, els quals exposaran les últimes novetats arqueològiques des del final de la prehistòria fins gairebé el canvi d’era, complementat per dues ponències destinades a la configuració antiga de la costa i el desenvolupament d’un delta incipient en època protohistòrica, i de com aquest condicionà les dinàmiques visibles al territori.
En resum, la principal motivació per organitzar novament un acte d’aquestes característiques ha estat poder oferir una visió completa i actualitzada del poblament protohistòric en una zona de gran importància en el passat, com fou la desembocadura del riu Ebre, el principal eix de vertebració del territori, en un moment en què gràcies a les noves tecnologies i els esforços dels diferents equips de recerca consolidats s’han generat noves hipòtesis que han obligat a replantejar les tesis historiogràfiques tradicionals.
Consulteu del programa en pdf. En el mateix programa es troba l’enllaç per fer la inscripció al congrés.
El Museu de la Pauma de Mas de Barberans ha organitzat diverses visites guiades a les pintures rupestres del Cocó de la Gralla, que tindran lloc entre els mesos de març i setembre de 2024.
El conjunt pictòric del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià), situat dins del Parc Natural dels Ports, és una mostra de l’art rupestre llevantí. La seva antiguitat és d’uns 8.000 anys i es va pintar dins del període epipaleolític. Les pintures representen dues fileres d’arquers a la carrera cap a l’esquerra, de dues mides diferents, diversos animals i petjades, que formen una possible escena de cacera o ritual. En total, 69 figures formen aquest conjunt excepcional.
Les pintures rupestres del Cocó de la Gralla es poden visitar lliurement seguint un itinerari senyalitzat, tot i que amb aquesta opció no es pot entrar al jaciment i les pintures s’han de veure des del camí.
Per poder entrar al jaciment i veure les pintures de més a prop, el Museu de la Pauma organitza dues opcions de visita guiada: una és mitjançant les diferents visites programades anuals i l’altra és mitjançant una visita a la carta segons disponibilitat dels professionals.
Les visites guiades programades per a l’any 2024 tindran lloc en les dates següents:
Dijous 28 de març, a les 11h Dilluns 1 d’abril, a les 11h Diumenge 28 d’abril, a les 11h Dissabte 22 de juny, a les 22h Dissabte 13 de juliol, a les 17.30h Diumenge 29 de setembre, a les 11h
Consulteu el model 3D de les pintures rupestres del Cocó de la Gralla realitzat pel Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural i fet públic a través del programa Giravolt, clicant damunt la següent imatge:
Avui, dia 4 de març de 2024, s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/600/2024, de 22 de febrer, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, a municipis i comarques per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública, per al període 2024-2025 (ref. BDNS 745935).
El període per presentar les sol·licituds és del 5 al 20 de març de 2024. El dia 20 de març es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.
Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf
Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf
Descarregueu-vos la resolució amb la modificació de les bases específiques en pdf
Amb data 27 de febrer de 2024 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres anomenat Abrics de l’Apotecari (Tarragona, Tarragonès). Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya avui 29 de febrer de 2024, protegeix l’entorn ambiental proper a aquest conjunt amb pintures rupestres, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Vista panoràmica dels Abrics de l’Apotecari. Fotografia: Laura Fernández
Abrics de l’Apotecari
El conjunt amb pintures rupestres Abrics de l’Apotecari se situa a uns 7 km al NE de la ciutat de Tarragona i a uns 3,5 km al W del nucli d’Altafulla, en la zona interior de Tamarit – Punta de la Móra. Concretament, les pintures es localitzen a la partida del Mas Vell, darrere el turó de Sant Simplici i a l’est del Club de Golf Costa Daurada-Tarragona.
El conjunt pictòric es troba en una petita cinglera semicircular d’uns 250 m de longitud situada al vessant dret del barranc del Mas Vell i on es localitzen 3 abrics. Els Abrics I i II es localitzen a la part oest de la cinglera, i se situen un al costat de l’altre, separats per 5 m, mentre que l’Abric III, format per dues cavitats, es localitza a uns 80-100 m dels abrics anteriors. L’any 2010 es va localitzar un abric amb pintures falses a uns 100-120 m a l’est de l’Abric III.
El conjunt de l’Abric I de l’Apotecari se situa a uns 80 metres sobre el nivell del mar i presenta una orientació E-SE. Conserva una única figura pintada i tres inscultures.
El conjunt de l’Abric III de l’Apotecari està situat a 95 metres sobre el nivell del mar, orientat al SW i amb dues cavitats. A la primera cavitat es localitzen 4 figures corresponents a 2 cérvols i 2 quadrúpedes indeterminats, de color castany fosc i gris, així com una inscultura en forma de canal. A la segona concavitat, s’hi van documentar 3 figures, dues restes informes i un quadrúpede, de color negre.
Vista en detall dels Abrics I i II de l’Apotecari. Fotografia: Laura FernándezVista de les dues cavitats de l’Abric III de l’Apotecari. Fotografia: Laura Fernández
Cérvol de l’Abric III de l’Apotecari. Fotografia: Laura Fernández
Detall de la cornamenta del cérvol de l’Abric III de l’Apotecari. Fotografia: Laura Fernández
Figura de l’Abric I de l’Apotecari. Fotografia: Laura Fernández
Vista de l’entorn des de l’Abric I de l’Apotecari. Fotografia: Laura Fernández
Justificació de l’entorn de protecció
L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.
Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.
Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible la conservació d’aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als Estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals es trobava l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.
Per a delimitar l’entorn de protecció dels conjunts s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es troben els jaciments. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de cada abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural –l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona– i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la declaració d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé; d’aquesta manera s’intenten mantenir els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.
Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.
En el cas dels jaciments dels Abrics de l’Apotecari, el model d’entorn es correspon amb abrics situats en barrancs petits o mitjans, que presenten una visibilitat limitada.
L’entorn de protecció inclou els dos vessants del barranc, des de la seva capçalera fins a arribar a la vall principal, que es configura com a límit de l’entorn. Una bona part de l’àmbit de visibilitat de les pintures queda dins de l’entorn.
Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a BCIN, comprèn una àrea d’unes 25,48 ha aproximadament, que inclou ambdós vessants del petit barranc del Mas Vell, des de la seva capçalera, situada a l’est, on es localitza l’antic maset del Mas Vell, fins a arribar a la vall situada a l’oest, una vall subsidiària del barranc de la Móra. L’entorn inclou els camps abandonats situats al fondo del barranc, ambdós vessants del barranc i tot el turó encinglerat on es localitzen els abrics amb pintures. Una bona part de la conca visual dels abrics queda inclosa dins l’entorn, excepte la zona SW, on la vista arriba fins a la mar. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada.
Amb aquesta declaració d’entorn de protecció, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.
Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf
El divendres 8 de març el Museu d’Arqueologia de Catalunya organitza la Jornada Despertant la Dama de les muntanyes. Un ressorgiment antropològic ple de descobriments, una jornada de treball a l’entorn de les restes trobades a la Cova de Montanissell (Coll de Nargó, Alt Urgell).
El 2004, un grup d’aficionats a l’espeleologia d’Isona (Pallars Jussà) va fer una espectacular troballa a la Cova de Montanissell (Coll de Nargó, Alt Urgell): restes esquelètiques de vuit individus, un home, una dona i sis infants i joves amb els seus aixovars, conservats en molt bon estat.
Entre aquestes restes, de fa 5500 anys, en destaca l’anomenada Dama de les muntanyes, una dona d’entre 35 i 45 anys guarnida amb un aixovar extraordinari, dos braçalets en espiral i, la peça més singular de la cova: una diadema de bronze. Es tracta d’un aixovar únic a Catalunya. A més, la Cova de Montanissell i les restes òssies es troben en un lloc de molt difícil accés, cosa que atorga un caràcter encara més simbòlic als enterraments que contrasta clarament amb les pràctiques funeràries de l’època.
A la jornada es presentaran els nous resultats fruit de la investigació científica de les restes del conjunt en general i de la Dama de les muntanyes en concret, i comptarà amb les intervencions de la Dra. Núria Armentano (UAB), Josep Gallart (Exarqueòleg territorial del Departament de Cultura a Lleida), la Dra. Klervia Jaouen (GET), Víctor Morcillo (GET), la Dra. Cristina Santos (UAB) i el Dr. Oriol López-Bultó (MAC), així com amb la presència del director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Jusèp Boya.
La jornada, que se celebrarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, és gratuïta i cal fer inscripció prèvia.
Per a més informació, consulta del programa i inscripcions consulteu la web del MAC
El Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic fa pública la Guia d’elaboració dels Estudis d’afectació al patrimoni cultural en el marc de projectes d’avaluació d’impacte ambiental, que serà d’aplicació en les autoritzacions dels permisos d’intervencions arqueològiques i paleontològiques que es sol·licitin a partir del dia 1 de març de 2024.
Una de les eines imprescindibles per a la protecció preventiva del patrimoni cultural en la tramitació i execució de projectes constructius ha estat la Llei d’avaluació d’impacte ambiental. Des de la seva entrada en vigor l’any 2013 defineix el patrimoni cultural com un dels vectors sobre els quals és necessari desenvolupar una acció preventiva i cautelar, per evitar qualsevol impacte negatiu sobre els béns que en formen part en totes les seves accepcions: patrimoni històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, industrial.
Una altra normativa més recent que també requereix de l’emissió d’informes en relació a la possible afecció sobre el patrimoni cultural és el Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, modificada posteriorment pel Decret llei 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades.
El Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura és l’òrgan competent per emetre els informes preceptius i vinculants atès que s’encarrega de l’estudi dels projectes, plans o programes i defineix les mesures i les actuacions necessàries per preveure, corregir i compensar qualsevol possible efecte negatiu sobre el patrimoni cultural.
El treball realitzat des de les primeres fases i al llarg dels diferents tràmits regulats per aquestes legislacions -mitjançant estudis, emissió d’informes, reunions dels agents implicats, visites sobre el terreny…- ha permès assolir una metodologia òptima al llarg dels anys, que garanteix l’aplicació dels mecanismes de protecció del patrimoni cultural adequats en cada cas i els fa compatibles amb el desenvolupament urbà, econòmic i infraestructural del país.
Tanmateix, la publicació del Decret l’any 2019 de les energies renovables va provocar un augment exponencial de peticions d’informes a tots els Departament implicats.
Aquesta projecció a territori d’aquestes infraestructures i els condicionants dels informes de patrimoni cultural han provocat un impacte en l’activitat arqueològica preventiva. La urgència en la tramitació i l’augment d’autoritzacions d’intervencions arqueològiques en el marc d’aquests projectes, juntament amb les exigències que marca el Decret, han generat la necessitat de crear una Guia per a l’elaboració dels Estudis d’afectació al patrimoni cultural en el marc de projectes, per tal d’unificar criteris, agilitzar els processos i sobretot per tal que el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic pugui avaluar l’impacte que tenen aquestes infraestructures sobre els béns de patrimoni cultural i dictaminar el seu tractament adequat. Aquesta guia ha de servir per tots aquells projectes i actuacions que estiguin dins de la regulació de l’avaluació ambiental.
Per aquests motius, a partir de l’1 de març de 2024 les resolucions d’autorització d’intervencions arqueològiques i/o paleontològiques preventives tramitades en el marc de procediments ambientals, informaran la necessitat de donar compliment als criteris definits en la Guia d’elaboració dels Estudis d’afectació al patrimoni cultural en el marc de projectes, en la memòria respectiva.
La guia s’ha publicat en català i en castellà al repositori digital del Departament de Cultura DRAC.
Amb data 20 de febrer de 2024 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació dels entorns de protecció dels conjunts amb pintures rupestres anomenats Abric de Gallicant (Cornudella de Montsant, Priorat), Abric de la Serra de la Mussara (Vilaplana, Baix Camp) i Abric d’Alfés (Alfés i Aspa, Segrià). Aquests acords de delimitació, publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) avui dia 22 de febrer de 2024, protegeixen l’entorn ambiental proper a aquests abrics amb pintures rupestres, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Vista general del cingle on es troba l’Abric de Gallicant. Fotografia: Josep Castells
Abric de Gallicant
El conjunt pictòric de l’Abric de Gallicant es localitza en una cavitat d’uns 10 m d’amplada, 8 m de fondària i 5 m d’altura, orientada a l’oest. El seu interior presenta una plataforma natural d’1 m d’alçada i una petita coveta de secció semicircular que prolonga l’abric, en aquest punt, en 3,5 metres més, amb una altura mitjana d’un metre. L’abric es troba tancat per un mur de pedra seca que el tancava a la part baixa i les restes de dos pilars construïts amb pedra i fang, visibles en els extrems dels diferents nivells que formen el sòl: zona inferior externa, zona interior intermèdia i sobre la plataforma interior. Aquest tipus de mur són restes del passat recent en què la zona es trobava conreada en feixes.
A l’abric es poden distingir dos grups de pintures separats, sumant un total de 18 figures pintades d’un color vermell-castany molt viu. Les pintures, dos petits grups de restes en vies de desaparició, es situen a la meitat dreta de la paret del fons i per sobre del nivell de la boca de la coveta. El primer grup, el més important amb 15 figures, és a la zona esquerra de la coveta, entre 1,1 i 1,75 m del sòl, i ocupa una àrea d’uns 80 x 80 cm. El nucli més nombrós de representacions es troba sobre una placa calcària mig despresa de la paret i trencada per la part superior esquerra. Es distingirien restes d’una figura humana, un antropomorf i un grup de digitacions. El segon grup de pintures es situa a la part dreta de la coveta (paret sud), a uns 3,10 m a la dreta del grup anterior, entre 1 i 1,2 m d’alçada sobre la base de la plataforma. Es tracta de 3 restes de pintura de morfologia indeterminada.
Vista de la part alta del cingle on es localitza l’Abric de Gallicant. Fotografia: Josep CastellsDetall de les figures 1-8 de l’Abric de Gallicant. Fotografia: Laura Fernández
Abric de la Serra de la Mussara
El jaciment de l’Abric de la Serra de la Mussara es localitza al vessant sud de la Serra de la Mussara. Aquesta serra se situa a la part meridional de la Serralada de Prades, i amb una elevació màxima de 1.054 m (cim de la Mussara o Puig de la Torre), voreja el Camp de Tarragona, zona anomenada el Pla que arriba fins al nivell del mar. Constitueix doncs, un altiplà de roca calcària del Muschelkalk amb el relleu típic d’aquesta classe de roca: el relleu càrstic, on hi ha una gran filtració d’aigua i la creació d’obertures interiors com coves o avencs a la roca. El terreny es presenta molt fracturat, sobretot a l’antic terme de la Mussara, que va des dels 400 m d’altitud fins als 1.071 m del Puig Pelat, els cingles d’Arbolí, aiguavessants del Priorat, amb el Puig o Punta del Sec (981 m), i els 1.054 m de la mola de la Mussara. La cavitat amb pintures s’obre uns 200 m per sota del nivell del despoblat de la Mussara, a la banda esquerra del camí de les Campanilles, que transcorre del poble de la Mussara a la plana.
El conjunt pictòric es localitza en un abric que mesura uns 12 m de longitud, 2,40 m d’alçada màxima i una fondària mitjana d’1 m, orientat al S. El pis de l’abric constitueix una llarga i estreta plataforma penjada uns 4 m per sobre de la base de l’espadat. El camí de les Campanilles travessa la cavitat i forma la plataforma del sòl. La paret de l’abric està formada per primes capes calcàries per on es distribueixen les pintures, molt degradades i perdudes, que s’estenen al llarg de 8,45 m i a una alçada d’entre 1,30 i 1,85 m del sòl.
Es tracta d’un conjunt format per un total de 24 figures d’estil esquemàtico-abstracte. Moltes de les figures són de difícil interpretació, ja que representen motius abstractes, com són les figures estel·liformes, digitacions, barres, etc. Un altre grup de pintures serien les d’estil esquemàtic, com els quadrúpedes o les figures humanes. La figura més destacable del conjunt és el grup de 9 figures humanes unides per les espatlles, les quals podrien estar representant algun tipus de cerimònia.
Abric de la Serra de la Mussara. Fotografia: Laura FernándezDetall de la figura 3 de l’Abric de la Serra de la Mussara. Fotografia: SAP
Abric d’Alfés
Les Pintures rupestres d’Alfés es localitzen en una balma de petites dimensions, formada per roca sorrenca, a la meitat del pendent existent en el vessant dret del riu de Set, en el punt on conflueixen la vall del riu Set amb la vall de Coma Madrona, i per on passa també el límit municipal entre els termes d’Alfés i d’Aspa. Les pintures se situen a uns 30 m de la fita que separa els dos termes municipals, a uns 2,5 km al SE del nucli d’Alfés i a uns 3 km al NW del nucli d’Aspa.
La balma fa 4,4 m d’amplada i 2,2 m de profunditat. Les pintures ocupen la zona central dreta de l’espai, a una alçada aproximada d’1,5 m del sòl de l’abric i a uns 0,35 m del sostre, el qual està tot fumat. Les pintures presenten una orientació SW. El conjunt està integrat per 3 figures; dues figures zoomorfes incompletes d’estil llevantí o naturalista, i una figura formada per restes indeterminades, encara que es pot pensar en la possibilitat que hi haguessin altres motius avui en dia desapareguts.
Vista general frontal de la zona anomenada peixera d’Alfés. Fotografia: Josep CastellsVista de l’Abric d’Alfés. Fotografia: Laura Fernández
Justificació dels entorns de protecció
L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.
Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.
Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible la conservació d’aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als Estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals es trobava l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.
Per a delimitar l’entorn de protecció dels conjunts s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es troben els jaciments. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de cada abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural –l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona– i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la declaració d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé; d’aquesta manera s’intenten mantenir els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.
Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.
Entorn de protecció de l’Abric de Gallicant
L’entorn de protecció que engloba el conjunt amb pintures rupestres Abric de Gallicant es localitza al terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat.
En aquest cas el model d’entorn es correspon amb abrics situats en llocs que es configuren com a punts de referència o control territorial, amb una visibilitat molt gran, normalment abrics situats en mitjanes o altes cingleres, obertes a àmplies valls que presenten una gran conca visual. L’entorn de protecció es configura llavors com un entorn ampli, que abasta un tram de la cinglera on se situa l’abric. Malgrat tot, bona part de la conca visual de l’abric queda fora de l’entorn de protecció.
El polígon configura una àrea irregular configurat per 31 vèrtexs. Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a BCIN, comprèn una àrea d’unes 12,17 hectàrees, que abasta el barranc d’en Grau, des del camí de les Solcides i del Puig de Gallicant, situat a la seva capçalera, fins a arribar a la meitat aproximada del vessant est del barranc del riu de Siurana, situat entre les cotes 575 i 650. L’abric amb pintures se situa en una raconada espadada que presenta forma semicircular, orientada al SW, des de la qual es domina una gran conca visual, que inclou el barranc del riu de Siurana fins a arribar al pantà, així com una bona panoràmica de la cinglera del vessant oest i de l’antic nucli de Siurana. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada.
Entorn de protecció de l’Abric de la Serra de la Mussara
L’entorn de protecció que engloba el conjunt amb pintures rupestres Abric de la Serra de la Mussara es localitza al terme municipal de Vilaplana, a la comarca del Baix Camp.
En aquest cas el model d’entorn es correspon amb el d’abrics que no se situen ni dins d’un barranc ni d’una vall, sinó en punts de destacada referència territorial, amb una visibilitat molt àmplia, com poden ser els abrics localitzats en altes cingleres obertes a grans valls o àrees planeres, amb un gran control visual. Es configura llavors un entorn ampli, que envolta l’abric amb pintures.
Per a la delimitació de l’entorn de protecció s’ha establert un polígon irregular configurat per 32 vèrtexs. Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a BCIN, comprèn una àrea d’unes 16,06 ha, que inclou tot el cingle de les Campanilles, que presenta una forma semicircular, d’uns 500 m de longitud, situada entre els cingles del Rafel, a l’oest, i dels Rosers, a l’est. L’entorn delimitat se situa entre les cotes 625 i 850, sota la carena de la serra de la Mussara. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada.
Entorn de protecció de l’Abric d’Alfés
L’entorn de protecció que engloba el conjunt amb pintures rupestres Abric d’Alfés es localitza als termes municipals d’Alfés i Aspa, a la comarca del Segrià.
En aquest cas el model d’entorn es correspon amb abrics situats en barrancs petits i de visibilitat limitada. L’abric no es configura com un element visualment destacat a nivell territorial, sinó com a abric ‘ocult’. La perceptibilitat de l’abric des del seu entorn és escassa i la visibilitat des de l’abric queda limitada al mateix barranc. S’ha configurat un entorn de protecció que inclou ambdós vessants del barranc, que presenta una secció en forma de ‘U’ (tipus 1b). En aquests casos, bona part de la conca visual de l’abric amb pintures es pot integrar dins de l’entorn.
Per a la delimitació de l’entorn de protecció s’ha establert un polígon irregular definit per les coordenades UTM de 80 vèrtexs. Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a BCIN, comprèn una àrea de 280.155 m², que inclou els dos vessants del barranc, el vessant NE i el vessant SW, des del riu Set fins al seu punt màxim d’elevació –a partir del qual s’inicia el relleu pla que configura la depressió central-, moment en el qual ja es perd la visibilitat.
Així doncs, l’entorn es configura com una zona de protecció de les dues ribes de la vall del riu Set, en el tram on es localitzen les pintures, anomenat com a Peixera d’Alfés. Aquesta àrea comprèn les terrasses inferiors a banda i banda del riu i tot el vessant fins a arribar a la part superior, on s’inicia la zona conreada de relleu pla. L’entorn de protecció se situa també en el punt de confluència del riu de Set amb el torrent de la vall de Coma Madrona, i afecta dos termes municipals, el d’Alfés i el d’Aspa, ambdós a la comarca del Segrià.
Amb aquestes tres declaracions d’entorns de protecció, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.
Abric de Gallicant. Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf
Abric de la Serra de la Mussara. Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf
Abric d’Alfés. Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf
El proper dissabte 2 de març comença el 30è Cicle de conferències del Museu Arqueològic de l’Esquerda. Enguany, la temàtica del cicle de conferències girarà al voltant de l’agricultura i l’arqueologia i porta per títol “Venim de l’hort. Agricultura i Arqueologia”.
Com a novetat d’aquest any, el primer dia tindrà lloc una prèvia a la primera conferència, que consistirà en una demostració experimental de fabricació d’eines agrícoles neolítiques.
En aquest cicle també s’ha organitzat un club de lectura, una activitat coorganitzada amb la Biblioteca Bac de Roda que es farà el dia 15 de març.
L’últim dia també es farà una visita comentada al jaciment arqueològic de la Font de la Canya i Centre d’Interpretació DO Vinífera d’Avinyonet del Penedès, a càrrec d’ArqueoVitis.
Les conferències i el club de lectura es faran a la sala d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda, a Roda de Ter.
El dia 18 de febrer de 2024 ens ha deixat na Maria Eugènia Aubet Semmler, catedràtica emèrita de Prehistòria a la Universitat Pompeu Fabra, gran investigadora i gran mestra d’arqueòlegs i arqueòlogues.
Na Maria Eugènia Aubet Semmler, ha estat una arqueòloga cabdal en l’àmbit de la protohistòria mediterrània i, sobretot, pel que fa al món fenici. Es va llicenciar a la Universitat de Barcelona l’any 1969 i es va doctorar a la mateixa universitat l’any 1970. Des d’un inici, va dirigir la seva investigació cap al mon fenici-púnic i van destacar els seus treballs al sud de la Península Ibèrica que van donar lloc a un gran nombre de publicacions. Jaciments com la Mesa de Setefilla, a Sevilla, o el Cerro del Villar, a Màlaga, estan íntimament lligats a la seva activitat com a investigadora i li deuen haver-se convertit en referents.
A un nivell general, cal considerar-la una de les majors especialistes en colonització i comerç fenici i púnic, havent-nos deixat diverses obres de caire general que són cabdals per als estudis d’aquesta temàtica. La seva concepció de l’arqueologia va superar des del començament la idea de l’arqueologia com una ciència que estudiés només materials i jaciments per tal d’anar més enllà, cap a un autèntic coneixement de les societats del passat, podent-se considerar, en certa manera, una revolucionària en aquest sentit en els anys 80 del segle XX.
També va dur a terme treballs fora de la península, destacant la direcció del projecte de recerca que la va portar a excavar la necròpolis de Tir Al-Bass, al Líban, entre 2002 i 2006 i, de nou, a partir de 2014.
L’any 2019 se li va concedir la medalla d’or al mèrit en Belles Arts per part del Ministerio de Cultura.
Pel que fa a la seva activitat docent, cal remarcar que va ser catedràtica de Prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona els anys 80 del segle XX i, posteriorment, igualment catedràtica de Prehistòria a la Universitat Pompeu Fabra. Tots aquells i aquelles que vam tenir la sort de tenir-la com a professora, la recordem tant per la gran qualitat de les seves classes i la passió que hi posava, com per les facilitats que donava per poder estudiar i investigar, amb plena disposició que anava més enllà del que era habitual, i pel seu tracte que ens feia considerar-la com una amiga. Sens dubte, va ser culpable que moltes vocacions d’arqueòlegs i arqueòlogues no es quedessin pel camí, gràcies a la seva sempre excel·lent predisposició, a la seva ajuda i a la seva actitud sempre positiva davant de les dificultats que ens podíem trobar.
Des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic volem expressar el nostre condol a la família i amistats.
Et trobarem a faltar. Descansa en pau, Maria Eugènia.
Avui, dia 12 de febrer de 2024, s’han publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya les següents resolucions de convocatòria de subvencions:
RESOLUCIÓ CLT/325/2024, d’1 de febrer, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria, per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, a municipis i a comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic per a l’any 2024 (ref. BDNS 742923).
El període per presentar les sol·licituds és del 13 al 28 de febrer de 2024. El dia 28 de febrer es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.
Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf
RESOLUCIÓ CLT/326/2024, d’1 de febrer, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a projectes que articulin els sectors professionals en l’àmbit del patrimoni cultural per a l’any 2024 (ref. BDNS 742925).
El període per presentar les sol·licituds és del 13 al 28 de febrer de 2024. El dia 28 de febrer es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.
Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf
Farà ja més de vint anys que es realitzà el I Congrés de l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, dedicat a la castellania d’Amposta. Malgrat això, no fou fins al 2018, que tingué lloc el II Congrés de l’IEC Montsià, aquest cop destinat a l’estudi protohistòric de la comarca del Montsià. Aquest any 2024, i seguint la tònica de l’anterior edició, es presenta el III Congrés de l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, titulat Arqueologia i paleopaisatge protohistòric a l’antiga desembocadura de l’Ebre.
El 2004, un grup d’aficionats a l’espeleologia d’Isona (Pallars Jussà) va fer una espectacular troballa a la Cova de Montanissell (Coll de Nargó, Alt Urgell): restes esquelètiques de vuit individus, un home, una dona i sis infants i joves amb els seus aixovars, conservats en molt bon estat.
El proper dissabte 2 de març comença el 30è Cicle de conferències del Museu Arqueològic de l’Esquerda. Enguany, la temàtica del cicle de conferències girarà al voltant de l’agricultura i l’arqueologia i porta per títol “Venim de l’hort. Agricultura i Arqueologia”.