Conferència “Western Mediterranean obsidians: diachronical trends of exploitation and exchange” dins del Cicle de conferències al Raval “Tal com som, tal com érem”

Image (1) csic_logo.png for post 10148El dia 31 de gener tindrà lloc la conferència: Western Mediterranean obsidians: diachronical  trends of exploitation and exchange”, a càrrec de Carlo Lugliè, dins del cicle de conferències VIII Cicle de Converses al Raval. Tal com som, tal com érem.

La conferència està organitzada pel Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals-CSIC i es realitzarà a la Residència d’Investigadors CSIC (Carrer Hospital, 64, Barcelona) a les 18 h.

| Per a més informació podeu trucar a 934 423 489 o clicar aquí |

Màster en Arqueologia i Patrimoni Virtual: documentació, preservació i difusió del patrimoni en l’era digital, curs 2013-1014

Image (1) seav1.jpg for post 10105Neix un programa docent que per primera vegada recull de manera global com a una nova disciplina el Patrimoni Virtual, i que vol integrar totes les àrees d’actuació, especialitats i metodologies especifiques.

Per al curs 2013-1014 s’ha iniciat una important i pionera iniciativa per tal que el nostre patrimoni històric i arqueològic afronti els desafiaments que aquest segle XXI ens presenta d’una manera sostenible i intel·ligent. Entenent que el col·lectiu de professionals vinculats al patrimoni, cada vegada més multidisciplinari, requereix programes de formació d’avantguarda que des del seu àmbit disciplinar, li proporcionin una qualificació específica adaptada la realitat actual. En aquesta línia, s’ha desenvolupat des del si de la Societat Espanyola d’Arqueologia virtual (SEAV) i en col·laboració amb divuit Grups de Recerca de 15 Universitats espanyoles un Programa de Formació Nacional en Patrimoni i Arqueologia Virtual ja en curs i titulat SEAV TRAINING que aviat tindrà igualment la seva implantació a nivell internacional així com un programa específic per a països d’Iberoamèrica. El Pla de Formació SEAV TRAINING ofereix dues titulacions pròpies, Màster i Curs d’Expert SEAV, la segona convocatòria del qual comença al febrer, i el Màster en Arqueologia i Patrimoni Virtual: documentació, preservació i difusió del patrimoni en l’era digital, que arrancarà el curs 2013-2014.

| Descarregueu programa del màster en PDF |

Exposició “Laboratori MUHBA. Col·leccionem la Ciutat”

Exemple d'un dels objectes de la col·lecció: Tub de plom posat a l'interior de la primera pedra del mercat de Santa Caterina. Contenia monedes de l'època. 1844. MUHBA
Exemple d’un dels objectes de la col·lecció: Tub de plom posat a l’interior de la primera pedra del mercat de Santa Caterina. Contenia monedes de l’època. 1844. MUHBA

Fins l’1 d’abril es pot visitar l’exposició “Laboratori MUHBA. Col·leccionem la Ciutat” al Conjunt Monumental de la Plaça del Rei (Barcelona).

L’exposició Laboratori MUHBA. Col·leccionem la ciutat és una exposició virtual d’objectes de la ciutat cedides, donades o senzillament documentades gràcies a l’aportació dels propis ciutadans de Barcelona i es pot visitar des d’aquest mes de gener a la web del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

Jornada de Tecnología y Patrimonio Cultural a la UAB

Image (1) seav.jpg for post 10101El proper dia 28 de Gener de 2013 se celebrarà a l’Auditori de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, a les 9:30h com a hora d’inici, la primera “Jornada de Tecnología y Patrimonio Cultural”.

Durant mitja jornada dedicada al patrimoni i la tecnologia informàtica es realitzarà la presentació d’aquests estudis a alumnes d’arqueologia, història, humanitats, art i altres ciències socials de totes les universitats catalanes i a professionals interessats en el tema.

La Jornada està organitzada per la Sociedad Española de Arqueología Virtual (SEAV) i compta amb la participació d’INNOVA Center, des d’on es parlarà de patrimoni cultural en l’era digital, de noves tecnologies, d’arqueologia i patrimoni cultural virtual, d’aplicacions i formació.

| Descarregueu programa en PDF|

Actes del I Congrés Internacional de “Bones pràctiques en Patrimoni Mundial: Arqueologia”, celebrat a Menorca del 9 al 13 d‘abril de 2012

En aquest post trobareu l’enllaç a la publicació digital de les Actes del I Congrés Internacional de “Bones pràctiques en Patrimoni Mundial: Arqueologia”, organitzat per la Universidad Complutense de Madrid, celebrat a Menorca del 9 al 13 d‘abril de 2012 y finançat a través del Consell Insular de Menorca.

Aquest Congrés naixia de l’interès del Consell en iniciar un procés per aconseguir que part del seu ric Patrimoni illenc sigui declarat Patrimoni Mundial. Ha estat molt important, per tant, fomentar l’elaboració i posada en coneixement dels citats treballs a través d’aquest Congrés. Un resum dels seus resultats i de tot el que va hi succeir pot llegir-se ara a la introducció.

Les actes que publiquem online, amb més de mil pàgines, reflecteixen perfectament aquesta situació y molts dels textos aquí recollits intenten mostrar experiències satisfactòries en relació a les bones práctiques en gestió arqueològica. L’última sessió del Congrés, no exempta de polèmica, sva estar dedicada a treballar sobre un document de “Buenas Prácticas en Patrimonio Mundial: Arqueología”. Aquest text ha estat reconegut pel Comité Científic Internacional de Gestión de Patrimonio Arqueológico de ICOMOS (ICAHM), com la base a partir de la qual s’havien de proporcionar unes directrius sobre gestió arqueològica perquè siguin observades en els llocs declarats Patrimoni Mundial.

| Enllaç per descarregar les actes |

Presentació de les actes: “Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tiber (s. IX-VI aC)” al MAC Barcelona

El proper dia 25 de gener a les 7 de la tarda al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39. Parc de Montjuïc) tindrà lloc la presentació de la publicació “Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tiber (s. IX-VI aC): Metodologia, pràctiques funeràries i societat”.

L’exemplar conté les actes de la taula rodona Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC): Metodologia, pràctiques funeràries i societat, que es va celebrar al Museu d’arqueologia de Catalunya a Barcelona durant els dies 21 i 22 de novembre  de 2008, i que va originar els 36 articles recopilats ara en aquesta nova publicació, que s’edita dintre de la  col·lecció de les monografies del MAC a Barcelona amb el número 14.

A l’acte de presentació de la publicació assistiran Xavier Llovera, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, junt amb els organitzadors de la taula Rodona i directors científics de la publicació: M. Carme Rovira Hortalà (MAC),  F. Javier López Cachero (UB – SERP) i Florent Mazière (INRAP).

| Per a més informació, cliqueu aqui |

| Descarregueu la invitació en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “El jaciment tardorepublicà de Puig Ciutat (Oristà, Osona), nous mètodes aplicats a l’arqueologia de recerca”

Conferència “El jaciment tardorepublicà de Puig Ciutat (Oristà, Osona), nous mètodes aplicats a l’arqueologia de recerca”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 de gener de 2012, 19:00h

Conferenciants:  Carles Padrós, Àngels Pujol i Roger Sala
Moderador: Francesc Xavier Hernàndez

El jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona) es coneix d’antic. Les prospeccions geofísiques realitzades l’any 2005 van identificar una complexa trama urbana. En 2010 es va iniciar un projecte arqueològic-geofísic interdisciplinari per estudiar el jaciment i el seu entorn. Els treballs realitzats des d’aquell moment han identificat alguns elements del seu urbanisme, així com la presència d’una muralla en el seu extrem est. La troballa d’àmplies superfícies cremades, una quantitat significativa d’armament i altres indicis, apunten que l’assentament hauria patit un final violent. El material ceràmic, d’adscripció romana, permet aproximar una cronologia compresa entre el 80 i el 35/25 aC. Aquesta cronologia emmarca el jaciment en el període d’enfrontaments entre romans del segle I aC.

Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre aspectes interessants de la xerrada del proper dimecres.

  • Què destacaríeu d’un projecte com el de Puig Ciutat?

Primer de tot, és important realçar que el projecte en que s’emmarquen les excavacions dutes a terme a Puig Ciutat es va començar a gestar l’any 2009 i que la primera campanya es va desenvolupar la primavera-estiu de l’any següent. Així doncs es tracta d’un projecte jove, com també ho és el seu equip: dos dels directors tenim menys de 30 anys i bona part dels participants a les excavacions són estudiants de grau o màster.

Per altra banda, des del principi s’ha treballat amb el territori, amb el suport de l’Ajuntament d’Oristà, el Consorci del Lluçanès i el Consell Comarcal d’Osona, a més de la Direcció General de Patrimoni. Hem de recordar la bona acollida que va tenir el nostre projecte des del començament, i la bona disposició de totes les institucions a les que s’ha demanat suport. Des dels moments inicials es va pretendre crear un projecte interdisciplinari, apostant fort per les noves tecnologies, especialment amb els treballs de geofísica i l’ús de sistemes GIS com a base d’anàlisi territorial i contextualització de les dades acumulades. També s’ha volgut implicar, en diversos camps, partners estatals i internacionals.

  • Quin paper juguen les noves tecnologies en el vostre projecte?

Com hem indicat anteriorment, des del principi preteníem estructurar un grup interdisciplinari, començant per les prospeccions geofísiques prèvies a la intervenció arqueològica, feina desenvolupada per part de l’equip de Puig Ciutat que formen l’empresa SOT. Puig Ciutat s’ha convertit en un camp de proves on s’apliquen nous aparells i tècniques en cada nova campanya. Això, juntament amb la participació d’investigadors d’altres universitats, ens ha permès conèixer força bé el subsòl d’un jaciment de més de 5 hectàrees. També, entre altres coses, s’estan desenvolupant diverses aplicacions GIS que ens serviran per poder entendre millor l’assentament de Puig Ciutat en el seu entorn, així com cada estança respecte les altres, realitzant anàlisis tant a nivell macro com micro.

  • Quines són les perspectives de futur?

El 2013 tindrà lloc la quarta campanya arqueològica a Puig Ciutat, les tres anteriors ens han servit per conèixer l’extensió de l’assentament, la seva cronologia, i especialment l’última fase tardorepublicana, emmarcada entre les Guerres Sertorianes i la Guerra Civil entre Pompeu i Cèsar, i hem començat a conèixer la seva cultura material. Per tant, esperem que aquest any i els successius, serveixin per conèixer millor la cultura material, especialment l’armament, el seu sistema defensiu i l’entorn immediat i així, en definitiva, conèixer millor el final bèl·lic d’un assentament de grans dimensions en un indret interior de Catalunya.

Presentació del Projecte Cens del patrimoni industrial existent a Ciutat Vella

El proper 24 de gener a les 19:00 h a la Sala Martí l’Humà (Plaça del Rei, Barcelona) tindrà lloc la presentació del Projecte Cens del patrimoni industrial existent a Ciutat Vella.

El Projecte Cens del patrimoni industrial existent a Ciutat Vella s’insereix dins del programa del Centre de Recerca i Debat del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i la presentació anirà a carrer de Mercè Tatjer, Francesc Caballé i Jaume Artigues. Es recomana reserva prèvia.

| Per a més informació i reserves, cliqueu aquí |

El Museu Egipci-Fundació Arqueològica Clos presenta un Cicle de conferències vinculades a l’exposició “Tutankhamon. Història d’un descobriment”

Image (1) 1130599695_0.jpg for post 10004El Museu Egipci-Fundació Arqueològica Clos presenta, fins el 31 de maig, un cicle de conferències vinculades a l’exposició Tutankhamon. Història d’un descobriment.

El Cicle s’inicia el 24 de gener amb la conferència Maleïda maledicció! a càrrec de Jordi Clos i Marta Villanueva.

| Per a més informació cliqueu aquí|

Noves descobertes arqueològiques a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona

Piscina Baptismal del s. VI. Fotografia: Irene Gibrat - Servei d'Arqueologia
Piscina Baptismal del s. VI. Fotografia: Irene Gibrat – Servei d’Arqueologia

La intervenció arqueològica duta a terme al subsòl de l’església al llarg dels mesos d’octubre a desembre de 2012 ha donat uns resultats excepcionals que revelen el passat d’aquesta basílica, i també la importància de la Barchinona visigoda. La intervenció s’emmarca dins del Pla Barcino per la recuperació i posada en valor de la Barcelona romana, fruit d’un conveni de col·laboració entre l’Institut de Cultura de Barcelona i la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, i forma part d’un projecte de recerca arqueològica més ampli per l’estudi de la Barcelona cristiana i visigoda, dirigit per Julia Beltrán de Heredia.

La Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, una de les més antigues de Barcelona, està situada dins l’antic recinte emmurallat de Barcino, en la part central de la ciutat, en un indret que ha estat ocupat ininterrompudament des de l’època fundacional de la ciutat. Encara que l’actual temple d’estil gòtic es va aixecar a mitjan segle XIV, té uns precedents anteriors que han començat a aflorar en les intervencions que s’hi han dut a terme recentment.

La descoberta d’estructures de significativa importància a la nau de l’actual església de Sant Just i Pastor arran d’una intervenció arqueològica de l’any 2011, va donar les primeres dades arqueològiques que permetien situar l’antiguitat de l’església al segle VI. Posteriorment, la intervenció arqueològica de l’any 2012, centrada a l’actual sagristia de l’església gòtica, ha posat al descobert part d’una piscina baptismal, possiblement de planta de creu, un element de gran interès pel seu simbolisme.

La presència d’una piscina baptismal es vincula a la presència d’un bisbe , ja que a l’antiguitat tardana la pràctica del sagrament del baptisme estava reservada exclusivament als bisbes. D’altra banda, se sap que el grup episcopal de la ciutat es localitza sota la actual catedral, i també que en època visigòtica havia hagut una dualitat de culte (culte arrià i culte catòlic), per tant, ens trobem davant l’evidència de la coexistència de dos nuclis episcopals diferenciats en què la Basílica de Just i Pastor hauria estat la catedral catòlica de Barcelona Aquesta troballa reforça la hipòtesi llargament sostinguda que Sant Just i Pastor havia estat catedral, i la resitua al lloc que li pertoca històricament, desenterrant de l’oblit la rellevància històrica del temple.

| Decarregueu aquí la nota de premsa |