Noves descobertes arqueològiques a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona

Piscina Baptismal del s. VI. Fotografia: Irene Gibrat - Servei d'Arqueologia
Piscina Baptismal del s. VI. Fotografia: Irene Gibrat – Servei d’Arqueologia

La intervenció arqueològica duta a terme al subsòl de l’església al llarg dels mesos d’octubre a desembre de 2012 ha donat uns resultats excepcionals que revelen el passat d’aquesta basílica, i també la importància de la Barchinona visigoda. La intervenció s’emmarca dins del Pla Barcino per la recuperació i posada en valor de la Barcelona romana, fruit d’un conveni de col·laboració entre l’Institut de Cultura de Barcelona i la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, i forma part d’un projecte de recerca arqueològica més ampli per l’estudi de la Barcelona cristiana i visigoda, dirigit per Julia Beltrán de Heredia.

La Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, una de les més antigues de Barcelona, està situada dins l’antic recinte emmurallat de Barcino, en la part central de la ciutat, en un indret que ha estat ocupat ininterrompudament des de l’època fundacional de la ciutat. Encara que l’actual temple d’estil gòtic es va aixecar a mitjan segle XIV, té uns precedents anteriors que han començat a aflorar en les intervencions que s’hi han dut a terme recentment.

La descoberta d’estructures de significativa importància a la nau de l’actual església de Sant Just i Pastor arran d’una intervenció arqueològica de l’any 2011, va donar les primeres dades arqueològiques que permetien situar l’antiguitat de l’església al segle VI. Posteriorment, la intervenció arqueològica de l’any 2012, centrada a l’actual sagristia de l’església gòtica, ha posat al descobert part d’una piscina baptismal, possiblement de planta de creu, un element de gran interès pel seu simbolisme.

La presència d’una piscina baptismal es vincula a la presència d’un bisbe , ja que a l’antiguitat tardana la pràctica del sagrament del baptisme estava reservada exclusivament als bisbes. D’altra banda, se sap que el grup episcopal de la ciutat es localitza sota la actual catedral, i també que en època visigòtica havia hagut una dualitat de culte (culte arrià i culte catòlic), per tant, ens trobem davant l’evidència de la coexistència de dos nuclis episcopals diferenciats en què la Basílica de Just i Pastor hauria estat la catedral catòlica de Barcelona Aquesta troballa reforça la hipòtesi llargament sostinguda que Sant Just i Pastor havia estat catedral, i la resitua al lloc que li pertoca històricament, desenterrant de l’oblit la rellevància històrica del temple.

| Decarregueu aquí la nota de premsa |

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s