Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “10 anys d’excavacions paleontològiques als jaciments de dinosaures de Coll de Nargó (Alt Urgell)” (en directe per internet)

xarxesDeixa un comentari

Conferència “10 anys d’excavacions paleontològiques als jaciments de dinosaures de Coll de Nargó (Alt Urgell)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 d’abril de 2014, 19:00h

Conferenciants: Àngel Galobart i Josep Peralba
Moderador: Joan Escuer

Els jaciments amb ous de dinosaure a la Vall del Riu Sallent, al municipi de Coll de Nargó, són coneguts des de finals dels anys 70 gràcies a les activitats de recerca i recol·lecció que portaren a terme investigadors d’Universitats europees. Arran d’una d’aquestes actuacions, que va tenir lloc a finals dels anys 90, es pren consciència de la importància patrimonial i científica d’aquests jaciments. És llavors quan comencen un seguit de campanyes de prospecció i excavacions que, al cap de 10 anys del seu inici, ens configuren aquesta zona com el principal jaciment d’ous de dinosaures d’Europa i un dels més importants del món pel període Cretaci.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada.

  • Quina penseu que és la veritable importància dels jaciments paleontològics de Coll de Nargó?

Els jaciments paleontològics de Coll de Nargó formen part d’un conjunt de jaciments que es troben dispersos en les franges pre-pirinenques a banda i banda del Pirineu i que recullen les restes fòssils corresponents als darrers milions d’anys de vida dels dinosaures. Hem de recordar que fa 70 milions d’anys (la franja d’edats d’aquests jaciments es mou entre els 70 i els 60 milions d’anys) el Pirineu no existia, doncs tot just començaven a donar-se les condicions de xoc entre les plaques europea i ibèrica que permetrien la seva formació, i que els jaciments francesos, catalans i aragonesos formaven part d’una mateixa conca i es trobaven més pròxims entre si que a l’actualitat.

La veritable importància d’aquests jaciments es veure’ls com part d’un conjunt global que ens explica com era la fauna, la flora i les condicions climàtiques en els darrers cinc milions d’anys previs a l’extinció dels dinosaures.

  • Quines són les conclusions científiques que es desprenen dels estudis d’aquests jaciments i, més concretament, els de Coll de Nargó?

La formació del Pirineu ha tingut una gran influència en la distribució i conservació d’aquests jaciments, de forma que hi ha hagut una gran influència tectònica que fa que els afloraments amb fòssils estiguin molt “rebregats”, és a dir no trobem les grans extensions fossilíferes que es donen en llocs com Nordamèrica, Mongòlia, Xina o l’Argentina. Per contra, tenim molt ben estudiats els estrats sedimentaris que corresponen a la franja de 70 a 66 milions d’anys, i en bona part d’aquest estrats hi trobem ossos, petjades, ous de dinosaures i fòssils de plantes i invertebrats, de manera que podem seguir l’evolució de faunes i flores durant tot aquest període.

En concret, els jaciments de Coll de Nargó, són els més rics d’Europa en ous de dinosaure. Aquesta riquesa es refereix tant al quantitat com a la qualitat de les troballes que s’hi han fet. Per una banda podem trobar restes de dinosaures en tota la “columna estratigràfica”, és a dir en molts dels estrats que afloren a la vall del riu Sallent i que corresponen a aquests quasi quatre milions d’anys esmentats i, per l’altra s’hi han trobat les postes i nius d’ous de dinosaure més grans i completes d’Europa.

  • Aquesta importància científica i patrimonial es correspon amb la divulgació cap al públic general?

Malauradament, aquesta importància científica no s’ha sabut transmetre al públic, però els esforços que s’han fet i s’estan fent des de diferents administracions i institucions (Ajuntament de Coll de Nargó, Institut Català de Paleontologia o Departament de Cultura de la Generalitat) van en el sentit de coordinar un sistema de divulgació entre els diferents llocs de territori amb restes de dinosaures com son: Isona, Fumanya o Coll de Nargó.

L’any passat, per exemple, a Coll de Nargó es va inaugurar un nou edifici on es mostra la posta d’ous de dinosaure més gran d’Europa i on és previst desenvolupar una museografia dedicada a la reproducció dels grans sauròpodes. A més a més, s’ha habilitat un jaciment visitable, el Mirador del Cretaci, que es troba molt proper al lloc on s’ha fet les grans troballes i on es poden observar com es troben aquests ous al terreny.

Seminari sobre jaciments fortificats a la façana mediterrània de la Hispània tardorepublicana

xarxesDeixa un comentari

 Image (1) Seminari-jaciments-fortificats.jpg for post 16286El dimarts 13 de maig de 2014 tindrà lloc a la Sala d’actes de l’ICAC (Plaça Rovellat, s/n, Tarragona) el Seminari Internacional d’Arqueologia Clàssica: “Castella et praesidia a la façana mediterrània de la Hispània tardorepublicana”. La coordinació científica del seminari és a càrrec d’Horacio González Cesteros (ICAC), Carles Padrós (ICAC), Jordi Principal (Museu d’Arqueologia de Catalunya) i Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC).

Les troballes recents a les rutes prepirinenques i cap als passos transpirinencs configuren un nou tipus de jaciments arqueològics. Es tracta de jaciments de caràcter militar de petites dimensions en què l’abundant presència d’armament i militaria d’època tardorepublicana que es podria identificar amb castella, punts de control de rutes i territoris o fins i tot com espais logístics. Això permet traslladar a la península ibèrica el funcionament i operativitat dels praesidia o petits destacaments situats seguint les diverses fronteres, així com en les rutes de comerç entre els ports del Mar Roig i la Vall del Nil. L’enfrontament amb cimbris i teutons, la guerra sertoriana i les diverses etapes de la guerra civil entre Cèsar i els partidaris de Pompeu es revel·len com els tres moments històrics principals en què situar aquest apogeu de fortificacions militars al nord-est de la Citerior. El seminari vol contextualitzar i comparar aquest fenomen amb els estudis duts a terme en altres regions.

La inscripció és gratuïta i està oberta a tots els públics, però cal confirmar l’assistència enviant un correu electrònic a: agallego@icac.cat

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

Seminari d’Arqueologia Prehistòrica de la UAB: “El Patrimoni Cultural i la Política Contemporània. Els exemples de les antigues bases de míssils soviètics de Cuba i els jaciments patrimonials de Suècia”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Seminari-UAB.jpg for post 16315Aquesta tarda del 9 d’abril a les 15,30 hores comença el Seminari d’Arqueologia Prehistòrica, organitzat pel Departament de Prehistòria de la UAB: “El Patrimoni Cultural i la Política Contemporània. Els exemples de les antigues bases de míssils soviètics de Cuba i els  jaciments patrimonials de Suècia”, a càrrec d’Anna-Carin Andersson i Hakan Karlson, del Departament d’Estudis Històrics de la Universitat de Gotemburg.

Programa:

15,30 a 16,30h – “De la crisi mundial al desenvolupament local. Un exemple d’arqueologia contemporània a Cuba”, per Hakan Karlson.

16,30 a 17,30h – “Entre l’espasa i la paret: l’autenticitat, l’escenificació i la comunicació en vuit jaciments amb pintures rupestres classificats com patrimoni mundial”, per Hakan Karlson.

17,30 a 18,30h – “Some thoughts on the ambiguous acts of archaeological interpretation”, per Anna-Carin Andersson.

18,30 a 19,30h – “The national rightto the past –or the right to interpret the past as a social phenomenon : a case study”, per Anna-Carin Andersson.

Lloc:  Aula B7 / 1056 – Sala d’Actes de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona

Seminari: “La recuperació de les pintures murals romanes de la domus del carrer Avinyó”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) domus-avinyo.jpg for post 16301El proper dijous 10 d’abril, de 16,00 a 20,00 hores, se celebrarà el Seminari: “La recuperació de les pintures murals romanes de la domus del carrer Avinyó” al Museu d’Història de Barcelona.

Les pintures murals procedents de les excavacions arqueològiques dutes a terme l’any 2004 al domus del carrer Avinyó, núm. 15, configuren un conjunt excepcional per la gran riquesa decorativa i la seva magnífica factura. Es tracta d’un material molt fragmentat que es va trobar als nivells d’enderroc de l’edifici, que actualment es troba en procés d’estudi i restauració.

Aquest seminari, que organitza el MUHBA, donarà a conèixer els resultats d’aquest treball: s’exposarà el context històric de la domus i la seva interpretació arquitectònica-funcional, la iconografía i la significació de les pintures de diverses estances, així com els detalls del procés de recuperació i restauració. També s’analitzaran les característiques dels paraments de la domus que revela l’anàlisi dels fragments efectuada fins ara.

Lloc:  Sala de Martí l’Humà del MUHBA (Plaça del Rei, s/n, de Barcelona)
Preu: 7€ [estudiants, aturats i jubilats: 4€]
Informació i reserves:  Tel.: 932562122 /  reservesmuhba@bcn.cat

| Per a més informació cliqueu aquí |

Recull bibliogràfic, març 2014

xarxesDeixa un comentari


Image (1) recull-bibliografic.jpg for post 17774Ja teniu disponible el núm. 14, corresponent al mes de març de 2014, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

Exposició: “Víkings. Més enllà de la llegenda” al Museu Marítim de Barcelona

xarxesDeixa un comentari

Image (1) vikings.jpg for post 16253El proper dilluns 7 d’abril a les 19,00 hores està prevista la inauguració al Museu Marítim de Barcelona de l’exposició: “Víkings. Més enllà de la llegenda”, que romandrà oberta fins el 28 de setembre de 2014.

La mostra, que està produïda conjuntament per l’Statens Historiska Museet d’Estocolm i Museumspartner, relata com aquest poble d’Homes del Nord es relacionava amb altres comunitats i cultures europees, el simbolisme dels seus vaixells i també la seva magnífica artesania.

El contingut científic de l’exposició s’articula al voltant dels 400 objectes originals procedents del Statens Historiska Museet que han estat exposats en ocasions excepcionals fora del territori escandinau. L’exposició està estructurada en vuit àmbits que ofereixen una acurada i profunda visió sobre els diversos aspectes de la seva cultura: la vida quotidiana, els rituals i les creences, la mitologia, l’artesania i el seu significat, les seves embarcacions, etc. La mostra també compta amb nombrosos elements interactius i produccions multimèdia, i ha tingut una gran acollida a nivell internacional.

Conferència: “August: canviar-ho tot, fent veure que res no canvia”, al MNAT

xarxesDeixa un comentari

Image (1) august.jpg for post 16238Demà dimecres 2 d’abril a les 19:00 h a la Sala d’Actes del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (Plaça del Rei, 5), està programada la conferència: “August: canviar-ho tot, fent veure que res no canvia”, a càrrec de Marc Mayer, catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona.

Aquesta xerrada s’inclou dintre del cicle “Llegim el Patrimoni. Literatura i història” organitzat pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona amb la col·laboració de la Biblioteca Pública de Tarragona i l‘ONCE, que enguany i amb motiu de la commemoració del Bimil·lenari de la mort d’August, s’articula a l’entorn del que va ser el primer emperador de Roma. La sessió és oberta al públic en general.

Presentació del Portal de Jocs de la Ruta de l’Art Rupestre

xarxesDeixa un comentari

Image (1) jocs-art-rupestre.jpg for post 16220El proper dimecres 2 d’abril a les 11,00h al CEIP “Ramon y Cajal” d’Ulldecona tindrà lloc la presentació oficial del “Portal de Jocs de la Ruta de l’Art Rupestre”. Un projecte pioner de divulgació del patrimoni mundial que ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament d’Ulldecona, l’Ajuntament de Montblanc, l’Ajuntament de Tírig i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. Ha estat finançat, pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte i desenvolupat pel centre tecnològic Barcelona Media, membre de la xarxa TECNIO.

L’objectiu del projecte ha estat crear una eina lúdica didàctica digital, orientada al millor coneixement i la divulgació dels valors d’un patrimoni excepcional, inscrit a la llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO. Els jocs s’han dissenyat des d’un punt de vista didàctic i orientat cap a un públic escolar, sense deixar de banda altres públics vinculats al turisme cultural i al patrimoni. Amb això es crea una oferta turística i didàctica més potent, accessible i de qualitat que contribuirà a desenvolupar territorialment àrees no centrals de Catalunya i la Comunitat Valenciana.

El Portal de Jocs de la Ruta de l’Art Rupestre és accessible en els següents links:

http://www.turismeulldecona.com/
http://www.mac.cat/Rutes/Ruta-de-l-Art-Rupestre
http://www.montblancmedieval.cat/es/quefer/llocsinteres/museus/ciar
http://www.amicsvalltorta.org/jocs-art-rupestre

Per a més informació podeu escriure a: avericat@ulldecona.cat

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “L’arqueologia aplicada a la restauració i consolidació del temple i els entorns de Santa Maria d’Arties (Naut Aran, Val d’Aran)”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “L’arqueologia aplicada a la restauració i consolidació del temple i els entorns de Santa Maria d’Arties (Naut Aran, Val d’Aran)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 2 d’abril de 2014, 19:00h

Conferenciant: Pèir Còts
Moderador: Josep Maria Vila

Els resultats de les excavacions van donar tota la seqüència estratigràfica de l’indret a través del temps, i es va poder veure com al segle X ja hi havia una necròpolis sota la qual s’havien construït les primeres estructures castrals de la zona. Posteriorment s’hi construí la primera església preromànica, que sembla que devia quedar englobada en aquelles primitives traces de fortificació que malauradament no s’han pogut datar amb precisió, més enllà de situar-les en l’etapa altmedieval. A més, ja en l’últim quart del segle XII es construí l’actual temple romànic, també envoltat per una estructura castral que aprofitava parts del primer castell, que quedava inclòs en el seu interior, del qual abans de l’actuació encara se’n veien diversos vestigis, com la torre situada davant de la porta nord de l’església i diversos trams de muralles.

| Galeria d’imatges |
_______________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Pèir Còts sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència:

  • Quin siguec eth motieu tà catar en Santa Maria?

Era actuacion arqueologica ena glèisa de Santa Maria siguec motivada ena sua prumèra fasa coma ua ajuda ara ora de recuperar era traça e era fundamentacion dera absis romanica que se pretenie restaurar.

  • Quini an estat es resultats?

Era suspresa siguec grana quan apart d’aguestes entressenhes se recupereren era fundamentacion dera antica glèisa pre-romanica, es estructures der antic castèth plaçat ena zòna e a mès a mès ua necropòlis prévia a totes aguestes etapes. Açò propiciec ua segona fasa en interior der edifici qu’acabec de proporcionar era confirmacion des entressenhes desnishades en exterior deth temple. Dauant d’aguesti resultats, se continuec damb un seguiment arqueològic ara ora de desmuntar es elements deth sègle XVIII que desvirtuauen era entèsta dera glèisa e atau poder recuperar components originaus der edifici (pèires picades, lumedans, cornises, arcs,… ) e a mès a mès hèr un trabalh d’arqueologia en auçat tà estudiar es diferentes fases e èster capaçi de restaurar era edificacion damb es sues dimensions adequades, tant de corbatura ena base com a nivèu volumétric e de nautades.

Ena tresaua fasa se trebalhec ena façana nòrd deth temple pr’amor de recuperar era traça des muralhes medievaus deth vielh castèth e restaurar-les, tornant a dar as entorns dera glèisa un aspecte digne e ath madeish temps didàctic.

Conferència sobre el jaciment neandertal de Roca Foradada

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Roca-Foradada.jpg for post 16204Avui divendres 28 de març a les 20,00 hores del vespre tindrà lloc a l‘Espai Jove del Pavelló de Melianta (Fontcoberta) una conferència sobre el jaciment neandertal de Roca Foradada (Fontcoberta) a càrrec dels prehistoriadors Alfons Díaz  i Albert Aulines. l’Acte està organitzat per l’Associació Arqueològica de Girona.

A la conferència es parlarà dels resultats de la primera intervenció arqueològica al jaciment de Roca Foradada, que ha finalitzat recentment. Roca Forada és una estació prehistòrica de fa, almenys, 40.000 anys, situada a l’aire lliure, dins del terme municipal de Fontcoberta (Pla de l’Estany).