Curs de formació adreçat al professorat sobre arqueologia de la infantesa

“Arqueologia de la infantesa. Vida i mort” és el curs de formació gratuïta del professorat que, per vuitena edició, organitza l’ICAC amb el Camp d’Aprenentatge de Tarragona (CdA). Aquest curs, que consta de 30 hores lectives i pràctiques, tindrà lloc a la sala d’actes de l’ICAC del dilluns 2 al dissabte 7 de febrer del 2015. L’últim dia, a les instal·lacions del Complex Educatiu de Tarragona.

Està adreçat al professorat dels centres d’educació primària i secundària interessats tant en arqueologia com didàctica. També és un curs obert als estudiants de Ciències de l’Educació i al públic en general.

| Per descarregar el programa complet i accedir a les inscripcions, cliqueu aquí |

Conferència: “3D city models”, a l’ICGC

El proper dijous 22 de gener tindrà lloc a la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Parc de Montjuïc, Barcelona) la conferència: “3D city models”, a càrrec del Professor Dr. Thomas H. Kolbe de l’Institut fúr Geodäsie, Geoinformatik und Landmanagement, Universitat Tècnica de Munic. La conferència serà en anglès. L’acte començarà a les 11,15hores, i la conferència està prevista a les 12,00h

Els models 3D de ciutats són ja una realitat que permet representar, explorar, gestionar i analitzar múltiples aspectes urbans. Els models 3D de ciutats permeten integrar visualment, en un únic entorn, geoinformació heterogènia creant i gestionant espais d’informació complexa de les nostres ciutats.

El Professor Dr. Thomas H. Kolbe és internacionalment reconegut en la seva recerca en l’àmbit del desenvolupament de mètodes per a la monitorització espacial, temporal i semàntica de l’entorn. Les àrees on més ha destacat el Prof. Dr. Kolbe són: ciutats 3D virtuals i models de paisatge, modelat de sistemes de ciutat, smart cities, bases de dades 3D, sistemes de geoinformació 3D, simulacions i navegació en interiors.

Atès l’aforament limitat de la sala, és indispensable inscriure’s prèviament.

| Podeu inscrivir-vos clicant aquí |

Obituari: Prim Bertran i Roigé, professor titular de la Universitat de Barcelona

Prim Bertran i Roigé, professor titular d’Història Medieval a la Universitat de Barcelona, va morir a Barcelona el passat 29 de desembre del 2014, als 66 anys acabats de fer.

Nascut el 1948 a Bellcaire d’Urgell, Prim Bertran i Roigé va realitzar els seus estudis a la Universitat de Barcelona, i els va ampliar a Itàlia, on es va doctorar l’any 1976 a la Universitat de Bolonya, especialitat d’Història Medieval.. El mateix any es va incorporar com a professor encarregat de curs a l’Estudi General de Lleida, aleshores delegació de la Universitat de Barcelona, i des del l’any 1985 va exercir la docència com a professor titular a la Universitat de Barcelona, fins a l’actualitat.

La seva aportació a la història medieval és amplia, abastant temes com ara l’estudi dels Ordes Militars, la fiscalitat medieval eclesiàstica, o la història dels jueus a la Corona d’Aragó. Tanmateix, una part important de la seva recerca estava centrada en la història del Bisbat i del Comtat d’Urgell, d’on era fill.

Com a deixeble i col·laborador directe del Dr. Manel Riu, fins els anys 90 va participar activament en algunes de les excavacions arqueològiques programades des del Departament d’Història Medieval de la UB. També va participar en diversos projectes internacionals sobre ceràmiques medievals (Université d’Aix-en-Provence) i etnoarqueologia experimental (URA-3 de Lyon).

Encara que a l’actualitat no es dediqués directament a l’arqueologia medieval, el llegat del seu mestre va ser prou fort com per a que tingués sempre en compte les fonts arqueològiques al costat de les fonts escrites per a la interpretació històrica.

Els seus estudis en relació amb l’església medieval el portaven a fer freqüents estades a Roma, per tal de consultar la documentació catalana conservada a l’Archivio Vaticano. Des de fa temps, aquest coneixement directe de l’iItalià el va portar a organitzar un viatge anual amb estudiants universitaris de la UB, amb qui compartia el seu gust per l’art, l’arquitectura, els documents i les restes medievals.

D’entre els seus nombrosos articles i llibres, en destaquem les darreres publicacions: “El Comtat d’Urgell i el Compromís de Casp. Dynastic ruptures and legitimacy in the Middle Ages”, Universitat de Lleida, Lleida 2014.- “El Cisma d’Occident en la política del rei Martí. Sisè Centenari de la mort del rei Martí l’Humà”, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 2014.- “Estudis sobre Vilagrassa i el Romànic tardà a les terres de Lleida”, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 2012.- “L’Església catalana en el marc del Concili de Perpinyà (1408-1409)”, Revue d’Études Roussillonaises, 2010.- Ermengol d’Urgell (1010-1035). “L’obra d’un bisbe del segle XI”, La Seu d’Urgell-Andorra 2010.- “El bisbat de Lleida i les seves relacions amb el Papat”, Pagès Editors, Lleida 2008.

Recull bibliogràfic, desembre 2014


Image (1) recull-bibliogràfic.jpg for post 17350Ja teniu disponible el núm. 22, corresponent al mes de desembre de 2014, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

Segon Simposi. Taller Internacional en Conservació de Col·leccions d’Història Natural

_______________________________________________________________________________________ El Centre de Restauració i Interpretació Paleontológica – CRIP dels Hostalets de Pierola, Barcelona acollirà el segon Simposi Internacional de Conservació-Taller de Col·leccions d’Historia Natural, que se celebrarà del 6 al 9 de maig d’enguany a Barcelona.

En l’organització d’aquesta segona edició, el CRIP tornarà a col·laborar junt amb el Museu Nacional Smithsonian d’Història Natural de Washington, el Museu Nacional de Escòcia de Edimburg i el Museu Nacional d’Història de Londres.

El propòsit principal d’aquesta trobada és aprofundir en tots ela aspectes relacionats amb la protecció y conservació de las col·leccions d’història natural.

Seminari a l’Entorn dels Valors del Patrimoni i la Interacció amb el Públic en l’Arqueologia

Image (1) SEMINARI-A-LENTORN-DELS-VALORS-DEL-PATRIMONI.jpg for post 19178El proper 18 de febrer se celebrarà el “Seminari a l’Entorn dels Valors del Patrimoni i la Interacció amb el Públic en l’Arqueologia”, organitzat pel  GAPP – Grup d’Arqueologia Pública i Patrimoni.

El seminari tindrà lloc, entre les 09,00 fins a les 19,00 hores, a l’aula 401 de la Facultat de Geografia i Historia de la Universitat de Barcelona (C/ Montalegre, 6).

Inscripció gratuïta, amb aforament limitat. Inscriviu-vos a: formacio.gapp@gmail.com

| Descarregueu el díptic informatiu amb el programa complet en PDF |

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 “L’IEC i la creació del SIA. Cent anys dels orígens de la recerca arqueològica pública a Catalunya” (en directe per internet)

Conferència “L’IEC i la creació del SIA. Cent anys dels orígens de la recerca arqueològica pública a Catalunya”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 14 de gener de 2015, 19:00h

Conferenciant: Francisco Gracia
Moderador: Josep M. Fullola

Aquesta primera sessió del 2015, que commemora el centenari de la creació del Servei d’Investigacions Arqueològiques, ha estat presentada pel Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia,  Ramon Ten.

El 15 de setembre de 1914, Pere Bosch i Gimpera rebia de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC el seu primer encàrrec: dur a terme una campanya de prospeccions al Baix Aragó. Els resultats d’aquesta recerca; la necessitat de respondre políticament a la Llei d’excavacions del 1911, que amenaçava d’ofegar amb el seu centralisme la recerca arqueològica a Catalunya que fomentava l’IEC, i les propostes de planificació que presentaran Lluís Marià Vidal i Manuel Cazurro desembocaran en la creació de la primera estructura de recerca arqueològica de caràcter públic de l’Estat: el Servei d’Investigacions Arqueològiques, conegut com a Oficina d’Excavacions. Aquest organisme controlarà la recerca entre els anys 1915 i 1936 i servirà de model per a l’organització de la recerca al llarg dels períodes de la Restauració, la Segona República i, fins i tot, el franquisme. En aquesta conferència es tracta el procés que va dur a la seva formació.

Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Francisco Gracia sobre aspectes destacats de la seva conferència.

  • Quins són els orígens de la recerca arqueològica a Catalunya?

La recerca arqueològica de caràcter científic a Catalunya ve determinada per la necessitat de reconstruir –o establir segons els casos- uns perfils identitaris que serveixin al desenvolupament cultural i polític català al llarg del període de les primeres reivindicacions de caire autonomista entre finals del segle XIX i principi del segle XX. En aquest context, la cohesió social  era imprescindible per sustentar el discurs polític, i s’establí una clara connivència entre diferents sectors polítics amb elements representatius dels moviments culturals i alguns dels intel·lectuals més destacats per crear una nova visió o relat de la història de Catalunya que servís als seus fins, obviant en molts casos la realitat dels fets en benefici de les necessitats del moment. L’arqueologia no va ser aliena al procés esmentat, sinó que serà emprada amb profunditat per donar-li suport, com ja ho havia estat, sota uns altres tipus de paràmetres, a diferents països europeus i als Estats Units al llarg del segle XIX.

  • Com sorgeix l’idea d’organització del Servei d’Investigacions Arqueològiques del IEC?

Prat de la Riba necessitava disposar d’una contrastació empírica per les seves idees de la formació de la pàtria catalana expressades en el seu llibre La nacionalitat catalana (1905), i impulsà des de la Diputació i l’IEC la realització de treballs de camp. En aquest punt es produí un clar enfrontament entre les visions de Puig i Cadafalch que donà suport a Prat per treballar el món clàssic, i Pijoan que intentà concentrar els esforços en la Catalunya medieval. Un cop iniciades les primeres intervencions dirigides per la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, es veié la necessitat d’organitzar un servei permanent, una “oficina d’excavacions”. En aquest punt tenim visions divergents respecte del paper jugat pel propi Puig i Cadafalch, Francesc Martorell i Trabal, Pere Bosch Gimpera, Lluís Marià Vidal i Manuel Cazurro. En tot cas, es poden veure clares influències del sistema organitzatiu alemany i de les acadèmies francesa i italiana.

  • Quin va ser el desenvolupament del Servei al llarg del seu període d’activitat abans de la Guerra civil?

Actualment es defensa la idea que el Servei d’Investigacions Arqueològiques significà un impuls decisiu en el camp de la recerca arqueològica, englobant-lo en les celebracions i commemoracions de la tasca de la Mancomunitat des d’una perspectiva hagiogràfica. La realitat, però, és ben diferent. Els enfrontaments interns i les diferències de criteri pel que fa a la direcció de la recerca arqueològica provocaran que no es pogués treure d’aquesta iniciativa tot el profit que hauria pogut tenir. Considerem molt interessants les directrius de la recerca entre els anys 1915 i 1923, però fonamentalment el rumb que prengué el SIA i també la SHA de l’IEC sota el control absolut d’en Puig i Cadafalch entre els primers anys de la dictadura de Primo de Ribera i l’any 1936. En la conferència analitzarem els canvis d’objectius i com aquest van influir decisivament en el desenvolupament de la recerca arqueològica.

  • Quina valoració de conjunt es pot fer de la seva activitat?

No es pot negar que el SIA constituí un model de gestió avançat en el temps que va ser copiat per altres organismes a València i Madrid, per exemple, i que va desenvolupar una tasca molt valuosa especialment en els seus primers anys de funcionament. Però també és cert que problemes estructurals, dissensions internes i conflictes de caire polític van incidir per reduir la seva influència i impacte en el camp de la recerca. Creiem que un cop superades les mirades hagiogràfiques que han dominat  -i encara dominen- bona part del treball historiogràfic, cal mesurar en base a documentació administrativa la seva veritable actuació.

Obituari: Mercè Roca Roumens, catedràtica d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona

Image (1) Maria-Merce-Roca.jpg for post 19150El passat 30 de desembre de 2014 va morir a Castellar del Vallès als seixanta-set anys Mercè Roca Roumens, arqueòloga dedicada al món romà, i especialment a la ceràmica terra sigil·lada.

Mercè Roca era doctora per la Universitat de Barcelona. Des de 1989 era catedràtica d’Arqueologia del Departament d’Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga de la Universitat de Barcelona. Anteriorment havia estat professora a la Universitat de Granada (1979-88).

La seva àrea de recerca va ser l’arqueologia romana. Va destacar especialment en l’estudi de la ceràmica terra sigil·lada, tant pel que fa a la producció com a la distribució, tot i que també va treballar en altres camps com l’arquitectura i l’urbanisme.

Va realitzar excavacions als forns romans d’Andújar (Jaén, 1979-95), al teatre romà de Tarragona (1981-1984), a la ciutat iberoromana de Granada (1985-1989), a la ciutat romana de Pollentia (Mallorca,1992-1995) i des de l’any 2005 a la ciutat romana de Cosa (Ansedònia, Orbetello, Toscana). També va participar en el programa d’investigació sobre l’Eivissa púnica dirigit per Miquel Tarradell durant el període 1971-1973 i ha estat investigadora principal de diversos projectes.

Ha estat autora de nombrosos treballs sobre els seus temes d’investigació tant en solitari com en col·laboració amb altres investigadors. Destaquen els llibres: La sigilata hispánica producida en Andújar (Jaén) (1976), El Albaicín y los orígenes de la ciudad de Granada (1988); la coordinació de les publicacions: Cerámica comuna d’època alto-imperial. Estat de la qüestió (1995), Contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X) (1998), Introducción al estudio de la cerámica de mesa romana. Una breve guía de referencia (2005), Imitatio Vasaria: Les importacions de vaixella fina importada a la Hispania Citerior (segles I aC–I dC) (2007), Contextos ceràmics i cultura material d’època augustal a l’occident romà (2011).

Curs: “Arqueologia de l’alimentació”, a Sitges

Image (1) curs-alimentació.jpg for post 19110Al llarg dels dimarts dels propers mesos de febrer i març  s’impartirà el curs que ha organitzat el Grup d’Estudis Sitgetans: “Arqueologia de l’alimentació” a càrrec del Dr. Joan Garcia Targa, de la Universitat de Barcelona.

Durant les set classes del curs es durà a terme un repàs a la tradició culinària a les cultures de l’antiguitat: Mesopotàmia, Egipte, Grècia, Roma, Cultures Americanes i cultura Xinesa. Productes, formes i tradicions d’elaboració, aspectes de subsistència, nutricionals i religiosos-simbòlics més rellevants.

  • Dates: 3, 10, 24 de febrer i 3, 10, 17 , 24 de març.
  • Horari: 19,00-20,30 hores
  • Lloc: Espai Cultural Pere Stämpfli (C/ d’en Bosch, 9, Sitges)
  • Preus inscripció: Socis del Grup d’Estudis: 45 €. No socis: 55 €. Aturats i estudiants (amb justificació): 25 €

Per a la matriculació contacteu a: 687 91 7009 – juangarciatarga@gmail.com (Grup d’Estudis Sitgetans)  / 93 894 2501 – emargay@gmail.com

| Descarregueu el flyer en pdf clicant aquí |

“Els dilluns de la Societat”, de la SCE

Image (1) dilluns-de-la-SCE.jpg for post 19077Al gener tornen “Els dilluns de la Societat”, les xerrades gratuïtes sobre les diferents temàtiques de l’àmbit de l’egiptologia que organitza la Societat Catalana d’Egiptologia.

La primera xerrada programada del 2015, que tindrà lloc el dia 26 de gener, serà: “La tumba de Kha. El gran arquitecto de la XVIII dinastía”, a càrrec de la Dra. Esther Pons.

Les xerrades estan adreçades a totes les persones interessades en l’antic Egipte, i l’entrada és lliure. Totes les sessions, si no s’indica el contrari (consulteu la  web de la SCE), es portaran a terme de 19,30h a 20,30h al Saló de Plens de la seu del districte de l’Eixample, C/ d’Aragó, 311 (cantonada c/ Bruc), de Barcelona.

Per als interessats, el dia 19 de gener està prevista la reunió: “Viatge Egipte 2015”, per parlar del viatge a Egipte de la Societat, que se celebrarà a la seu de la SCE (carrer d’Aragó, 305, entresol), a les 20,00 hores.

|Accediu al programa clicant aquí |