El passat 30 de desembre de 2014 va morir a Castellar del Vallès als seixanta-set anys Mercè Roca Roumens, arqueòloga dedicada al món romà, i especialment a la ceràmica terra sigil·lada.

Mercè Roca era doctora per la Universitat de Barcelona. Des de 1989 era catedràtica d’Arqueologia del Departament d’Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga de la Universitat de Barcelona. Anteriorment havia estat professora a la Universitat de Granada (1979-88).

La seva àrea de recerca va ser l’arqueologia romana. Va destacar especialment en l’estudi de la ceràmica terra sigil·lada, tant pel que fa a la producció com a la distribució, tot i que també va treballar en altres camps com l’arquitectura i l’urbanisme.

Va realitzar excavacions als forns romans d’Andújar (Jaén, 1979-95), al teatre romà de Tarragona (1981-1984), a la ciutat iberoromana de Granada (1985-1989), a la ciutat romana de Pollentia (Mallorca,1992-1995) i des de l’any 2005 a la ciutat romana de Cosa (Ansedònia, Orbetello, Toscana). També va participar en el programa d’investigació sobre l’Eivissa púnica dirigit per Miquel Tarradell durant el període 1971-1973 i ha estat investigadora principal de diversos projectes.

Ha estat autora de nombrosos treballs sobre els seus temes d’investigació tant en solitari com en col·laboració amb altres investigadors. Destaquen els llibres: La sigilata hispánica producida en Andújar (Jaén) (1976), El Albaicín y los orígenes de la ciudad de Granada (1988); la coordinació de les publicacions: Cerámica comuna d’època alto-imperial. Estat de la qüestió (1995), Contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X) (1998), Introducción al estudio de la cerámica de mesa romana. Una breve guía de referencia (2005), Imitatio Vasaria: Les importacions de vaixella fina importada a la Hispania Citerior (segles I aC–I dC) (2007), Contextos ceràmics i cultura material d’època augustal a l’occident romà (2011).