Convocatòria de la vuitena edició de la Beca d’Història Local Miquel Carreras

xarxesDeixa un comentari

La Fundació Bosch i Cardellach, l’Ajuntament de Sabadell i la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 convoquen conjuntament i cada dos anys la Beca d’Història Local Miquel Carreras.

Aquesta beca, que enguany celebra la vuitena edició, té per objectiu el promoure la investigació de la història de Sabadell en els àmbits i períodes més desconeguts, per millorar el coneixement sobre la ciutat, incentivar-ne la seva divulgació i ampliar la historiografia local.

| Accediu a les bases de la Beca d’Història Local Miquel Carreras clicant aquí |

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el proper dijous 12 de febrer.

Publicades les actes del XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà – Congrés Nacional d’Arqueologia de Catalunya

xarxesDeixa un comentari

Han estat recentment publicades les actes del XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà – Congrés Nacional d’Arqueologia de Catalunya, que es va celebrar a Puigcerdà els dies 17, 18 i 19 de novembre de 2011.

Aquest congrés va ser organitzat per l’Institut d’Estudis Ceretans, juntament amb el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, en col·laboració amb el Museu Cerdà. La present publicació s’ha editat amb el suport del Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona.

Els Col·loquis Internacionals d’Arqueologia de Puigcerdà es van iniciar l’any 1974 i s’han anat realitzant bianualment des de llavors. En aquesta quinzena edició, dedicada a la “Transició edat del bronze final – la edat del ferro en els Pirineus i territoris veïns”, el Col·loqui va esdevenir també Congrés Nacional d’Arqueologia de Catalunya.

Aquesta publicació es pot adquirir al preu de 35 € l’exemplar a travès de l’Institut d’Estudis Ceretans, mitjançant l’email: ieceretans@gmail.com

Publicació: “Homenatge a Ricardo Olmos. Per speculum in aenigmate. Miradas sobre la Antigüedad”

xarxesDeixa un comentari

El 27 de juny de 2014 es va celebrar un acte d’homenatge al Museo Arqueológico Nacional de Madrid amb motiu de la jubilació del Prof. Dr. Ricardo Olmos. A aquest homenatge se suma ara la la publicació d’un llibre en reconeixement a la seva trajectòria personal i científica: “Homenaje a Ricardo Olmos. Per speculum in aenigmate. Miradas sobre la Antigüedad”, Erytheia. Estudios y Textos nº 7, Asociación Cultural Hispano-Helénica, Madrid 2014.

El llibre recull 107 contribucions realitzades per diferents col·legues, alumnes i amics del Professor Olmos, agrupades en set apartats: Grècia, Roma, Cultures de la Península Ibèrica, Altres cultures del Mediterrani, Història, Historiografia i Miscel·lània. A més a més, inclou unes notes biogràfiques, la relació de la seva extensa bibliografia científica així com els discursos efectuats a l’acte d’homenatge al Museo Arqueológico Nacional.

El llibre ha estat editat per l’Asociación Cultural Hispano-Helena, la qual volem agrair el fet que pugui presentar-se i descarregar-se de forma lliure al web d’Iberia Graeca.

| Per descarregar la publicació cliqueu aquí |

Conferència: “Transdisciplinary Studies of Pastoralism in Ancient Greece”, a la seu de l’ICAC

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Pastor_Grecia.jpg for post 19369El proper dilluns dia 9 de febrer està prevista la conferència sobre pastoralisme a l’antiga Grècia: “Transdisciplinary Studies of Pastoralism in Ancient Greece”, a càrrec de Paul Halstead, professor of Archaeology, University of Sheffield (UK). La xerrada tindrà lloc a les 12,00 hores a la Sala d’actes de l’ICAC i és oberta a tothom.

La conferència forma part del seminari de recerca Estudis transdisciplinaris sobre ramaderia i pastoralisme, fruit de la col·laboració científica entre l’ICAC, l’ICRPC i l’IPHES, en el marc del projecte SUMA. En són directors científics són Josep Maria Vergès (IPHES) i Josep Maria Palet (ICAC).

El professor Halstead es referirà a la pregunta: “¿què entenem per pastoralisme?”descrivint tres formes recents superposades de ramaderia a Grècia: el pastoralisme especialitzat, les activitats agropastorals mixtes a gran escala, i l’activitat agrària mixta de petita escala. Farà servir aquests tres models per interpretar l’evidència disponible per al “pastoralisme” al Neolític, el Bronze Final i la Grècia clàssica. Grècia (antiga i moderna) serveix com a estudi de cas, però tant els models proposats com l’intent de la seva aplicació haurien de poder ser rellevants en altres llocs de l’Europa mediterrània.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Publicat l’article: “Tut-ankh-amon, una escena del crimen de más de 3.000 años”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) article-de-Tutankamos-el-perfilador.jpg for post 19356L’arqueòleg Joan Carles Rodríguez Alay, investigador del Seminari de Recerques Prehistòriques (SERP), ha publicat al número 9 de la revista “El Perfilador”, que edita la Sociedad Española de Investigación y perfiles Criminológicos, el treball: “Tut-ankh-amon, una escena del crimen de más de 3.000 años”.

L’article se suma a molts d’altres ja existents sobre el tema, i pretén aportar més coneixement sobre Tutankhamon, però des d’un aspecte que sovint s’ha tractat de manera superficial: els robatoris que es van produir a la tomba poc després de l’enterrament del faraó. Degut als límits que imposa el format d’article, l’autor ha triat els indicis més significatius d’aquesta recerca, i l’estructura narrativa del treball s’ajusta més aviat al que en l’actualitat es considera una anàlisi de perfilació criminològica.

Vegeu la publicació clicant aquí |

El Museu de Viladecans obre les seves portes

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Ca-nAmat.jpg for post 19337El passat dissabte 24 de gener a la tarda es va obrir al públic Ca n’Amat, que amb l’ermita de Sales i les sales d’exposició de la Torre-roja i la Torre del Baró forma el Museu de Viladecans. Es tracta d’un immoble construït l’any 1848 sobre un edifici anterior del segle XVIII que és un magnífic exemple de casa rural benestant. La planta baixa, que acollia la cuina i els elements relacionats amb les activitats agrícoles de la finca com sitges i cups, és la inaugurada recentment.

Resta per a una fase posterior l’adequació museística de la primera planta, que a partir del mobiliari original permetrà conèixer la vida quotidiana d’un gran propietari local a mitjan segle XIX. La inauguració d’aquest equipament municipal ha estat possible gràcies a la generositat de la senyora Eulàlia Amat Targa, qui va cedir l’any 1995 la casa a l’ajuntament de Viladecans amb la condició que es destinés a usos culturals.

A la planta baixa de Ca n’Amat els visitants poden contemplar un gran nombre d’objectes testimoni de les diferents fases de l’ocupació humana de Viladecans, des dels primers pobladors fins a la realitat actual, mostrant les activitats relacionades amb l’explotació agrícola del territori i la implantació d’indústries que van caracteritzar la història recent del Baix Llobregat.

La Sala del Celler és el punt d’informació i introducció del Museu, amb un espai per a tallers didàctics i xerrades. Al pati d’accés es mostren elements de l’època preindustrial, lligats al món agrícola i diverses fites. La Sala Joan Amat, en honor al propietari que va reformar l’edifici a mitjan segle XIX, acull una mostra permanent d’elements singulars, amb audiovisuals i interactius sobre la història de la ciutat i del propi edifici. La Sala dels Cups s’anomena així perquè se n’hi van trobar quatre durant les obres que ara són a la disposició de ciutadania i visitants d’arreu en aquesta sala. Pel que fa a l’espai dedicat al segle XIX, se singularitza amb la Cuina, adaptada de forma museogràfica al seu aspecte en aquella època i que introdueix en un passeig històric per l’alimentació en aquesta zona deltaica de la comarca. A més, l’hort de la casa hi estarà vinculat per fer tallers sobre aquest àmbit.

Entre els materials arqueològics que es poden contemplar exposats a Ca n’Amat hi ha un molar i una defensa de mamut procedents de la riera de Sant Llorenç, un cep d’àncora i un lingot de plom romans de la zona d’ancoratge de les Sorres, fragments d’àmfores romanes fabricades a Viladecans amb la marca de terrisser Primus, un fragment de gran gerra romana amb grafits amb la seva capacitat d’emmagatzematge i la figura de terracota d’una orant procedents de l’ermita de Sales, i objectes i terrissa medieval i moderna de la Torre del Baró.

Programa d’activitats educatives de l’’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont

xarxesDeixa un comentari

Image (1) banner_activitats_1t_2015.jpg for post 19329L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont – ICP ha programat un seguit d’activitats educatives adreçades a tots els públics que s’estendran al llarg dels mesos de gener a juliol de 2015.

La propera activitat proposada, que està programada pel 14 de febrer, dissabte, és: “Carnaval al Museu. Vine disfressat i entra de franc al Museu”.

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 “Exploracions recents de jaciments permotriàsics de Catalunya i presentació de la carta paleontològica dels períodes permià i triàsic”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “Exploracions recents de jaciments permotriàsics de Catalunya i presentació de la carta paleontològica dels períodes permià i triàsic”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 28 de gener de 2015, 19:00h

Conferenciants: Josep Fortuny i Albert Vidal
Moderador: Àngel Galobart

Els jaciments continentals del permià i el triàsic, d’una antiguitat d’entre 250 i 230 milions d’anys, són de restes fòssils de rèptils, molt importants perquè són les primeres referències d’animals vertebrats terrestres. Els jaciments marins del triàsic mitjà comprenen 4 jaciments, tres dels quals poden ser considerats fossil-lagerstätten pel gran nivell de preservació de les seves restes: Alcover – Mont-ral, Móra d’Ebre i Collbató.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Fortuny sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Què és això del Permià i el Triàsic?  Com era la Terra en aquells temps?

El Permià i el Triàsic són dos períodes geològics amb una cronologia de 300-250 milions d’anys en el cas del Permià i de 250-200 milions d’anys en el cas del Triàsic. Durant el Permià els continents es trobaven units en el supercontinent Pangea i és durant el Triàsic que s’inicia el trencament dels continents. A finals del Permià es va produir la major de les extincions que han succeït al planeta provocant la desaparició de més del 90% de les espècies. Serveixi com a comparació que a finals del Cretaci, amb la desaparició dels dinosaures, aproximadament un 50 % de les especies de vida varen desaparèixer. En altres paraules, a finals del Permià per ben poc la vida desapareix del planeta. Afortunadament, els supervivents varen poder repoblar el planeta durant el Triàsic i a finals d’aquest període un grup d’animals, els dinosaures, varen començar el seu regnat.

  • –   Una extinció en massa, qui habitava el planeta abans i després d’aquesta extinció?

Durant el Permià els ecosistemes eren especialment rics i diversos: amfibis, alguns amb formes que recordarien els actuals cocodrils, rèptils, tals com els pareiasàurids (animals de mida gran i cuirassats) o els capthorinids, un grup de petits rèptils semblants a llangardaixos però amb diverses fileres de dents. Tanmateix, també eren molt abundants els sinàpsids, el grup predecessor dels actuals mamífers. Però la majoria d’aquests animals varen desaparèixer a finals del Permià per causes actualment en debat, tals com la caiguda d’un meteorit, una intensa activitat volcànica o ambdós factors. Posteriorment a aquesta extinció en massa, els grups supervivents, uns pocs grups d’amfibis, rèptils i sinàpsids ocupen els nínxols ecològics buits i es diversifiquen. El Triàsic és un moment clau on apareixen grups que perduren  avui dia, amb l’aparició de  les primeres granotes,  les tortugues o els primers grups de llangardaixos, però sens dubte, el grup que millor aprofita aquests nínxols buits són els parents dels actuals cocodrils: els arcosaures, aconseguint una gran diversificació i en especial el grup més famós d’arcosaures: els dinosaures.

  • Quin registre fòssil  en tenim a Catalunya? Que aporten els jaciments catalans?

A Catalunya hi ha abundants afloraments del Permià i el Triàsic. Tots els afloraments del Permià es coneixen als Pirineus, alguns d’ells corresponents al Permià més primerenc i d’altres a un Permià tardà. Aquest Permià tardà segurament correspon als darrers moments abans de la gran extinció en massa succeïda a finals d’aquest període i són de gran valor per entendre com eren els ecosistemes abans de la gran extinció. En canvi, el Triàsic aflora tant als Pirineus com a altres punts, tals com els Catalànids (Serralada Costanera Catalana) i és especialment ric el sector del Montseny. En total estan catalogats fins a 31 jaciments corresponents a aquests períodes, sent alguns coneguts des de fa dècades, però un bon grapat han estat descoberts en els darrers 5-10 anys. Desgraciadament, el nombre de jaciments, especialment del Permià però també del Triàsic, a la resta de la Península Ibèrica i al Sud d’Europa és escàs, i de fet el nombre de jaciments a Catalunya es considera alt. S’ha de destacar que durant aquells períodes la Península Ibèrica ocupava una posició latitudinal pròxima a l’equador. Es coneix força be el registre fossilífer a les latituds més altes i baixes del planeta (tals com Rússia o Sud-Àfrica), però es desconeix en les zones del centre de Pangea. Per aquest motiu, les  troballes que es realitzen a Catalunya són de gran valor per entendre com va succeir aquesta gran extinció en massa a la zona central de Pangea i alhora entendre com es varen recuperar els ecosistemes i quins mecanismes poden explicar la seva recuperació faunística i del ecosistema.

  • Qui està realitzant les noves intervencions? Què s’ha trobat en els darrers anys de campanya?

S’estan realitzant noves campanyes d’exploració d’ençà l’any 2008 i fins l’actualitat. Aquestes intervencions estan liderades per membres del Institut Català de Paleontologia M. Crusafont i del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquestes campanyes han permès localitzar nous jaciments, la seva prospecció i excavació així com també continuar excavant i estudiant jaciments coneguts històricament, com el de Mora d’Ebre, el Tagamanent o el de Ribera d’Urgellet. Aquestes noves intervencions han permès recuperar restes directes (tals com dents o restes òssies en el cas de jaciments continentals) o espècimens en molt bon estat de preservació (en el cas de peixos en jaciments marins) així com també un important nombre de jaciments d’icnites, es a dir, de petjades fòssils que ens permeten conèixer la presència dels diferents grups i el seu mode de vida.

El projecte de la pel·licula “Lemnos”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Lemnos.jpg for post 19280El Director de cinema, Alejandro Lorenzo Lledó, està preparant per aquest any 2015 la realització de la pel·lícula “Lemnos”, un projecte basat en l’adaptació al cinema de la tragèdia grega “Filoctetes” de Sòfocles. Té la seva argumentació a la mitologia grega i explica la missió que va decidir la guerra de Troia, mai abans portada al cinema. Suposarà la primera tragèdia grega del cinema espanyol i també la primera pel·lícula que se situa dins del context de la guerra de Troia.

En paraules del mateix director de la pel·licula: “Nos disponemos a hacer una obra rigurosa y de calidad y a la vez hacer uso de las enormes posibilidades del cine. Hemos reunido a unos actores y a un equipo técnico de primer nivel. El objetivo que nos guía es hacer una obra rigurosa con los textos clásicos y la mitología, alejándonos de la mayoría de las propuestas cinematográficas que en los últimos años se han hecho sobre temática griega. Además queremos cubrir el enorme vacío del cine español en cuanto a adaptaciones de clásicos griegos, más aún con “Filoctetes” que no se ha llevado antes al cine en ningún otro país. Y no sólo seremos respetuosos con la tragedia y la tradición mitológica, sino también con la historia. Nos hemos documentado ampliamente sobre la civilización micénica y basándonos en hallazgos arqueológicos mostraremos por primera vez en cine como era realmente un guerrero de la Edad de Bronce, con su vestimenta, armadura, peinados, etc.”

| Per a més informació sobre l’evolució de la producció de “Lemnos” cliqueu aquí |

Presentació del llibre: “Aeso, d’oppidum ibèric a municipium romà”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) llibre-Aeso.jpg for post 19286El proper dissabte 24 de gener a les 18,30 hores està previst que se celebri al cafè Modern d’Isona la presentació del llibre: “Aeso, d’oppidum ibèric a municipium romà”, Premi memorial Josep Barberà i Farràs, 11a edició. L’acte anirà a càrrec de Maria Àngels Petit, Presidenta de la Societat Catalana d’Arqueologia.

A continuació, tindrà lloc la xerrada: “Què sabem d’Aeso i el seu territori?”, que impartiran els autors guardonats Ignasi Garcés i Teresa Reyes.