IV Seminari d’arqueologia experimental. La talla lítica experimental

Els propers dies 16, 18, 19 i 20 de maig el Museu d’Arqueologia de Catalunya organitza el IV Seminari d’arqueologia experimental, amb el títol La talla lítica experimental.

La talla experimental de roques dures és una pràctica fonamental dels estudis que es realitzen sobre la indústria lítica tallada. L’ús de l’experimentació en la talla lítica permet abordar temàtiques molt diverses, generalment de caràcter tecno-funcional però també d’índole social. Una altra qüestió i que no és gens banal, és la transcendència pedagògica en l’entorn universitari i de formació informal que té aquesta pràctica, ja que és una eina de gran utilitat per a la comprensió dels processos tecnològics del passat.

Aquest seminari té com a objectiu entendre els processos bàsics de les produccions lítiques en el marc d’una llarga diacronia que abasta des de les primeres eines a les més notables produccions del final de la prehistòria. Els docents compten amb una amplíssima expertesa en projectes d’experimentació sobre indústria lítica tallada i en la docència a tota classe de públics.

El seminari es farà en línia el dia 16 de maig i de manera presencial des del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Empúries els dies 18, 19 i 20 de maig. La jornada en línia és gratuïta i les jornades presencials són de pagament.

Per a més informació i inscripcions consulteu la web del Museu

3r Seminari d’arqueologia experimental

Del 6 al 8 d’abril de 2022 tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona el 3r Seminari d’Arqueologia Experimental amb el títol L’ús de les fibres vegetals a la prehistòria i a la protohistòria.

Aquest seminari va destinat a professionals de l’arqueologia, de museus i estudiants d’arqueologia i de gestió patrimonial, i es farà en línia i també en format presencial.

El coneixement de l’ús de les fibres vegetals per a la confecció de diferents tipus d’estris a la prehistòria com a cistells i cordes té un recorregut desigual que està condicionat en bona part per la conservació d’aquests tipus de materials. En el cas de la península Ibèrica, en el que podem anomenar l’Europa seca, la conservació de testimonis arqueològics són escassos, fet que ha limitat tradicionalment l’avenç de l’estudi d’aquesta materialitat. Malgrat això, la millora de les tècniques d’anàlisi paleobotànic i tecnològic, juntament amb l’aproximació experimental, han permès un avenç considerable en la caracterització de les capacitats tècniques dels grups humans de la prehistòria i de la protohistòria.

El seminari vol respondre i sobretot plantejar-se preguntes sobre l’adveniment d’aquestes produccions, l’evolució i les tècniques per a la confecció de cordes i cistells, i les metodologies analítiques possibles.

D’altra banda, el seminari té un vessant presencial essencialment pràctic on els participants treballaran amb els millors especialistes en cistelleria i corderia, esdevenint una oportunitat formativa especialitzada única.

El seminari es farà en línia i també en format presencial i cal inscripció prèvia. El dia 6 d’abril es farà una sessió en línia gratuïta a través de la plataforma Zoom i els dies 7 i 8 d’abril es farà de manera presencial per a un grup de 20 persones. L’assistència a les dues jornades experimentals té un cost de 15€.

Per a més informació i inscripcions consulteu la web del Museu

Descarregueu-vos el programa del seminari en pdf

2n Seminari d’arqueologia experimental

El proper dimarts 24 de novembre, de 10 a 19 hores, tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona el 2n Seminari d’arqueologia experimental amb el títol Arqueologia experimental, recerca fonamental i aplicabilitat. Museus, universitats, parcs arqueològics i centres educatius.

Aquest seminari, destinat a professionals de l’arqueologia, de museus i estudiants d’arqueologia i de gestió patrimonial, vol respondre i sobretot plantejar-se preguntes sobre l’abast de l’arqueologia experimental, la seva usabilitat i el marc deontològic on s’emmarca aquesta pràctica, entre d’altres.

En aquest sentit es vol analitzar com es creen els projectes de recerca experimental, i com s’apliquen els seus resultats en el món de la pedagogia, museologia i comunicació.

El seminari es realitzarà mitjançant la plataforma Zoom, de manera gratuïta, i cal fer reserva prèvia.

Per a més informació, reserves i consulta del programa cliqueu aquí

Conferència online: La cervesa neolítica de la cova de Can Sadurní i el seu paper en la implementació de l’agricultura

IPAT Serveis Culturals, entitat gestora de Seró Espai Transmissor, ha publicat recentment el vídeo de la col·laboració del CIPAG (Col·lectiu per la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal) amb SERÓ Espai Transmissor, de la conferència en línia “La cervesa neolítica de la cova de Can Sadurní i el seu paper en la implementació de l’agricultura”, prevista inicialment pel passat 14 de març, i que va ser suspesa, com la resta d’activitats culturals a causa del COVID-19.

Aquesta conferència virtual sobre l’origen de la cervesa, la seva difusió al món i el seu paper en la gestació de la revolució neolítica, va ser  impartida per Manel Edo i Pablo Martínez. A la xerrada s’explica també com es va crear la Cervesa Encantada, la cervesa neolítica de Begues, amb motiu de la recreació d’una nova cervesa a terres de Ponent.

Podeu visualitzar la conferència a Youtube,a través de l’enllaç https://youtu.be/jOZq9ELZZqw

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “Gestió de recursos a l’est de Creta: noves aproximacions a l’arqueologia minoica”

Conferència: Gestió de recursos a l’est de Creta: noves aproximacions a l’arqueologia minoica
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de febrer de 2020, 19,00 hores

Conferenciant: Alexandra Livarda
Moderador: Josep Maria Solias

La producció agrícola excedentària i l’economia de subsistència han estat al centre dels debats sobre el desenvolupament de la complexitat social en la societat minoica. Un nou programa d’investigació, centrat en la ciutat minoica de Palaikastro, ha proporcionat noves dades i idees sobre aquest debat. El projecte va combinar un mostreig sistemàtic in situ amb anàlisis paleoambientals i geoarqueològiques al voltant de la ciutat, i una prospecció arqueològica dissenyada específicament per investigar la gestió de recursos vegetals i animals. Aquest enfocament holístic ha proporcionat informació única sobre l’organització socioeconòmica minoica. Els resultats mostren un sistema integrat d’agricultura, arboricultura, ramaderia, pesca i producció urbana, gestionat amb estratègies complexes arrelades en la història del paisatge cultural de la zona. Aquest sistema va facilitar el posicionament de la ciutat en xarxes econòmiques de llarga distància i va condicionar la desaparició de la pròpia ciutat. Els resultats rebaten teories anteriors sobre el desenvolupament de les societats palatines.

Per a més informació sobre el tema:
https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0277379117308624
https://www.ajaonline.org/field-report/3677




A continuació, us oferim una petita entrevista amb la conferenciant sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada.

  • La ciudad Minoica de Palaikastro había sido excavada varias veces en el pasado, ¿porque decidisteis volver a excavar esta ciudad una vez más?

A pesar de que la ciudad Minoica en Palaikastro se lleva excavando desde principios del siglo XX, seguimos sin comprender completamente el proceso de urbanización del este de Creta durante la Edad del Bronce. Además, todos los proyectos anteriores se han centrado más en el estudio de la ciudad, su arquitectura y desarrollo urbanístico y no tanto en el paleoambiente y los recursos vegetales y faunísticos. La ciudad Minoica en Palaikastro es bastante singular, ya que es la única ciudad de gran tamaño excavada extensivamente en la que, hasta el momento, no se ha detectado un edificio palaciego central. Durante nuestro nuevo proyecto (PALAP, financiado por la Escuela Británica de Atenas, el Instituto de Prehistoria del Egeo, el Consejo de Investigación de Ciencias Sociales y Humanidades de Canadá y donaciones privadas) queríamos explorar el territorio, excavar nuevas zonas de la ciudad (buscando también la existencia de un posible palacio), y conseguir nuevos datos, con nuevas ‘estrategias’ y metodologías, sobre la economía y sociedad del Bronce en el este de Creta.

  • ¿Cuáles son las nuevas estrategias y metodologías que habéis utilizado en vuestro proyecto?

Empleamos lo que llamamos un enfoque ‘inside out/outside in’. En otras palabras, para entender la ciudad, necesitábamos comprender el uso que esta hacía de su territorio y viceversa. Este fue el primer muestreo sistemático en Creta con recuperación de muestras bioarqueológicas en cada unidad excavada lo cual nos permitió documentar tanto la presencia como la ausencia de restos orgánicos, como semillas, huesos de animales, ictiofauna, conchas, etc. Además, nuestro estudio de paisaje fue combinado con un estudio palaeoambiental con dos registros sedimentarios multiproxy de alta resolución. El estudio de paisaje no pretendía localizar nuevos asentamientos sino identificar las estructuras paisajísticas dentro del territorio de la ciudad de la Edad de Bronce relacionadas con la gestión del paisaje, que pueden informar sobre estrategias de producción, actividades agrícolas en el área y su papel en la economía general.

  • ¿Cuáles son los resultados más destacados de este nuevo proyecto? Ha conseguido cambiar / avanzar nuestro conocimiento de la Edad del Bronce en Creta?

La investigación multidisciplinar en PALAP que, por primera vez en Creta, combinó estudios bioarqueológicos, análisis del paisaje productivo y datos palaeoambientales multiproxy demuestra la importancia de integrar distintas líneas de evidencia para comprender de un modo más holístico el pasado. Hemos conseguido identificar la base económica de la ciudad minoica en Palaikastro, los recursos que utilizaba la población para su alimentación y comercio, y quizás mas importante, la escala de las diferentes actividades. Asimismo, hemos conseguido documentar que estas actividades tenían su génesis en la época Neolítica, sobre la cual hasta ahora sabíamos poco en esta zona, demostrando la continuación de prácticas locales tradicionales. Finalmente, hemos propuesto un nuevo rol y importancia de los ‘ingredientes’ de la triada Mediterránea ‘olivo-vid-cereales’, que se consideraba la base de la economía de la Edad de Bronce, lo que demuestra que el sistema económico era muy complejo, y consecuentemente, hemos contribuido nuevas interpretaciones sobre la organización estatal / palacial de la época.

Seminari: “El rol del arte de Chinamwali en la memorización del conocimiento cultural en África sur-central” a la UB

Demà dimarts 14 de gener a les 14,00h tindrà lloc la conferència “El rol del arte de Chinamwali en la memorización del conocimiento cultural en África sur-central” que impartirà la Dra. Leslie Zubieta (UB) a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (c/ Montalegre, 6). 

La xerrada s’emmarca en les activitats organitzades dins del projecte de la ERC ARTSOUNDSCAPES: “El so dels llocs especials: explorant el sagrat en els paisatges sonors de l’art rupestre”, finançat per l’European Research Council (Consell Europeu de Recerca). 

VIII Seminari de Tecnologia Prehistòrica “La producció de l’utillatge en obsidiana, la seva difusió i ús en el neolític del Mediterrani occidental”, a la IMF-CSIC

Del 27 al 29 de novembre de 2019 se celebrarà a Barcelona la 7a edició dels Seminaris de Tecnologia Prehistòrica organitzat pel grup d’Arqueologia de les Dinàmiques Socials del Consell Superior d’Investigacions Científiques – Institució Milà i Fontanals, que enguany se centrarà en la temàtica de la producció de l’utillatge en obsidiana, la seva difusió i ús en el neolític del Mediterrani occidental.

L’explotació de l’obsidiana en el Mediterrani occidental va ser un fenomen recurrent en la prehistòria de les vessants ligur i tirrena de la Península itàlica, i també de les grans illes Còrsega i Sardenya. Les fonts d’aquesta matèria primera es localitzen en quatre illes italianes: Sardenya, Lipari, Palmarola i Pantelleria, i les seves produccions lítiques van ser objecte d’una gran difusió geogràfica durant el neolític, abastant el Midi francès, i també el nord-est de la Península ibèrica.

A més de la qüestió de la seva caracterització geoquímica i la determinació del seu origen, el Seminari se centrarà en las tècniques aplicades en la producció de l’utillatge laminar en el neolítico del Ponent mediterrani. Incidint especialment la percussió indirecta i pressió segons diferents modalitats, a més de      reproduir-les experimentalment. S’abordaran també els usos prehistòrics de l’obsidiana a partir de l’anàlisi funcional mitjançant l’estudi de les seves empremtes d’ús.

Aquest seminari ofereix una aproximació holística a aquestes produccions que van tenir un paper rellevant en el primer moment de la neolitització, i també el neolític mig, moment en què es van instituir xarxes de distribució que van propiciar-ne la disseminació en un extens marc geogràfic dins de la conca occidental del Mediterrani.

|Per descarregar el programa i altres informacions cliqueu aquí |

V Reunió Oikos de Bioarqueologia

Els dies 24 i 25 de maig de 2019 tindrà lloc la V Reunió Oikos de Bioarqueologia, a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’Associació Catalana de Bioarqueologia i la Universitat Autònoma de Barcelona, en col·laboració amb el Servei d’Arqueologia i Paleontologia, són els organitzadors de la V Reunió Oikos de Bioarqueologia, concebuda com un espai de trobada per afavorir la circulació i l’intercanvi de coneixement entre totes les persones que s’interessen per la recerca bioarqueològica i les diverses disciplines que la integren.

Les reunions Oikos de Bioarqueologia comprenen dues conferències i diverses comunicacions relacionades amb la bioarqueologia.

En aquesta V Reunió les conferències seran: “Madera del patrimonio histórico-arqueológico: potencial como archivo histórico, cultural y  medioambiental”, que impartirà Marta Dominguez (Universitat d’Amsterdam), i “Arqueozoologia de l’edat del ferro”, a càrrec de Pilar Iborra (investigadora independent).

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “La producció i el consum de vi a través de les anàlisis dels residus químics en materials arqueològics”

Conferència: “La producció i el consum de vi a través de les anàlisis dels residus químics en materials arqueològics”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de maig de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Alessandra Pecci
Moderador: Francesc Burjachs

El vi és un producte molt important a la Mediterrània antiga. Fins fa poc era possible reconèixer les instal·lacions productives a partir de la seva organització i, en casos afortunats, de la presència de restes botàniques conservades; tanmateix moltes vegades allò que queda de les instal·lacions productives no és suficient per a determinar-ne la funció.

El desenvolupament de metodologies d’anàlisi específiques, ha permès identificar residus de vi o de derivats seus en diversos tipus de materials arqueològics: ceràmica, argamassa/morter, pedra). Això ha obert la possibilitat d’identificar estructures productives per a vi de diverses cronologies i, a més, d’identificar vi en ceràmiques emprades per a conservar-lo i transportar-lo (àmfores i dolia), així como per a preparar-lo i consumir-ne com a beguda o com a condiment (saboritzant) de menjars. Aquí es presenten alguns dels darrers d’estudis realitzats en jaciments arqueològics de diversos períodes, tant de Catalunya com d’altres zones geogràfiques.



Us oferim, a continuació, una petita entrevista a Alessandra Pecci que ens anticiparà els aspectes mes destacats de la seva conferència.

  • ¿Qué potencialidades tiene el análisis de residuos para el estudio del vino en arqueología?

La aplicación de análisis de residuos permite identificar si un material ha estado en contacto con una sustancia líquida o semilíquida, lo que ayuda a identificar, con cierta aproximación, los contenidos de las cerámicas y si éstas tienen un recubrimiento orgánico. El mismo tipo de análisis se puede aplicar a pavimentos para estudiar el uso y la función de los ambientes y a los depósitos/cubetas de estructuras productivas para entender su función.

El vino se encuentra (con cierta limitación) entre las sustancias que se pueden identificar gracias a la aplicación de análisis químicos específicos. Por lo tanto, analizando diferentes materiales arqueológicos es posible saber si han estado en contacto con el vino.

Lo anterior proporciona un método “directo” para confirmar hipótesis sobre la producción y el consumo de vino en los yacimientos arqueológicos. Algunas veces se pueden encontrar residuos de vino incluso en materiales donde no se esperaba, lo que abre nuevas líneas de investigación. Sin embargo, hay que subrayar que es importante trabajar en proyectos interdisciplinarios en los que se integren datos de las diferentes disciplinas y en particular se tomen en cuenta los datos arqueobotánicos.

  • ¿Qué materiales arqueológicos son susceptibles de análisis?

Se pueden analizar cerámicas, morteros y en algunos casos incluso materiales líticos.

Una de las primeras aplicaciones del análisis de residuos, que se remonta a los años setenta, ha sido identificar los contenidos de las ánforas romanas. Sin embargo, este tema se dejó de lado durante mucho tiempo debido a la imposibilidad de identificar marcadores de vino (uno de los contenido preferentes de las ánforas) en materiales arqueológicos. Y no ha sido hasta principios del siglo XXI cuando ha sido posible enfrentar nuevamente este tema gracias al desarrollo de técnicas específicas de análisis. Aunque el número de materiales analizados hasta ahora es relativamente escaso, cada vez estamos más cerca de conocer mejor el contenido de las ánforas y también de abordar la cuestión de su uso y reutilización. Además, ya no se estudian sólo ánforas romanas, sino también ánforas de otras épocas.

Al igual que las ánforas, también pueden ser analizados otros tipos de recipientes de cerámicas, como son dolia, pithoi o recipientes usados para servir o consumir la bebida, como las copas.

Un tema muy importante que se puede abordar realizando análisis de residuos es el de la producción del vino. En muchos casos no se encuentran suficientes datos arqueológicos que permitan indicar cuál era la función de las instalaciones productivas. En estos casos, los análisis de residuos de los depósitos/cubetas de las instalaciones, permiten resolver el problema. Esto se puede hacer porque la argamasa, al igual que la cerámica, absorbe los residuos de las sustancias con las que entra en contacto.

  • ¿El vino era sólo una bebida?

No, como hoy en día, el vino se utilizaba también para sazonar otros alimentos. Además hay recetas que indican el uso de vino para hacer salsas. Probablemente, por esta razón, se encuentran residuos de vino también en cerámicas de cocina. En algunos casos éstos están mezclados con residuos de otras sustancias como las grasas animales.

  • ¿Qué es lo más importante que expondrás en la conferencia?

Mostrar las potencialidades de la aplicación del estudio de residuos de vino, pero también sus limitaciones. Por esta razón, en la conferencia se mostrarán ejemplos de yacimientos de diferentes cronologías y culturas que he venido estudiando desde hace unos años en Italia y, sucesivamente, en la Universidad de Barcelona, en el ERAAUB, primero como Marie Curie Fellow y ahora como Investigadora Ramón y Cajal.

En algunos casos, los resultados de los análisis han confirmado las hipótesis arqueológicas, y en otros nos han brindado elementos para reflexionar.

También voy a subrayar lo importante que es trabajar siempre dentro de un equipo interdisciplinario para poder acercarse al estudio de la historia del vino, y la importancia de la bioarqueología para entender mejor el consumo de los alimentos en el pasado.

Seminari “Oir la arquitectura medieval. Una experiencia desde la liturgia”, a la UB

Pòster del seminari “Oir la arquitectura medieval. Una experiencia desde la litúrgia”El proper dimarts 19 de març a les 14,00h tindrà lloc el seminari “Oir la arquitectura medieval. Una experiencia desde la liturgia”, a càrrec d’Eduardo Carrero Santamaría, de la Universitat Autònoma de Barcelona-Institut d’Estudis Medievals. La sessió, que es realitzarà al Seminari de Prehistòria i Arqueologia de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (c/ Montalegre 6), forma part de les activitats del projecte de la l’European Research Council ARTSOUNDSCAPES.

Una de les formes més complexes d’aproximació a l’arquitectura religiosa medieval és des de l’experiència acústica. Les dificultats per al seu estudi pivoten entorn a tres dificultats. D’una banda, els edificis que avui conservem i sobre els que podem treballar estan profundament alterats pel gust estètic, la modificació de les seves funcions i les intervencions de restauració. Per altra banda, l’arquitectura medieval era un espai en constant canvi, degut a l’ús litúrgic i a la seva particular necessitat de transformar l’escenari de celebració entre les successives festivitats. Finalment, treballar l’arquitectura des d’una perspectiva litúrgica exigeix un profund coneixement del ritus i la seva història, en consonància amb el treball sobre una documentació que, de vegades, resulta tan enganyosa com poc precisa. Centrat en un edifici concret, l’investigador es veu obligat a preguntar-se pel so en una celebració determinada, el seu marc escenogràfic i la seva evolució durant un lapse concret. En aquest seminari es tractarà la complexitat de l’estudi del so en un espai arquitectònic històric marcat pel seu constant canvi.