V Reunió Oikos de Bioarqueologia

Els dies 24 i 25 de maig de 2019 tindrà lloc la V Reunió Oikos de Bioarqueologia, a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’Associació Catalana de Bioarqueologia i la Universitat Autònoma de Barcelona, en col·laboració amb el Servei d’Arqueologia i Paleontologia, són els organitzadors de la V Reunió Oikos de Bioarqueologia, concebuda com un espai de trobada per afavorir la circulació i l’intercanvi de coneixement entre totes les persones que s’interessen per la recerca bioarqueològica i les diverses disciplines que la integren.

Les reunions Oikos de Bioarqueologia comprenen dues conferències i diverses comunicacions relacionades amb la bioarqueologia.

En aquesta V Reunió les conferències seran: “Madera del patrimonio histórico-arqueológico: potencial como archivo histórico, cultural y  medioambiental”, que impartirà Marta Dominguez (Universitat d’Amsterdam), i “Arqueozoologia de l’edat del ferro”, a càrrec de Pilar Iborra (investigadora independent).

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “La producció i el consum de vi a través de les anàlisis dels residus químics en materials arqueològics”

Conferència: “La producció i el consum de vi a través de les anàlisis dels residus químics en materials arqueològics”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de maig de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Alessandra Pecci
Moderador: Francesc Burjachs

El vi és un producte molt important a la Mediterrània antiga. Fins fa poc era possible reconèixer les instal·lacions productives a partir de la seva organització i, en casos afortunats, de la presència de restes botàniques conservades; tanmateix moltes vegades allò que queda de les instal·lacions productives no és suficient per a determinar-ne la funció.

El desenvolupament de metodologies d’anàlisi específiques, ha permès identificar residus de vi o de derivats seus en diversos tipus de materials arqueològics: ceràmica, argamassa/morter, pedra). Això ha obert la possibilitat d’identificar estructures productives per a vi de diverses cronologies i, a més, d’identificar vi en ceràmiques emprades per a conservar-lo i transportar-lo (àmfores i dolia), així como per a preparar-lo i consumir-ne com a beguda o com a condiment (saboritzant) de menjars. Aquí es presenten alguns dels darrers d’estudis realitzats en jaciments arqueològics de diversos períodes, tant de Catalunya com d’altres zones geogràfiques.



Us oferim, a continuació, una petita entrevista a Alessandra Pecci que ens anticiparà els aspectes mes destacats de la seva conferència.

  • ¿Qué potencialidades tiene el análisis de residuos para el estudio del vino en arqueología?

La aplicación de análisis de residuos permite identificar si un material ha estado en contacto con una sustancia líquida o semilíquida, lo que ayuda a identificar, con cierta aproximación, los contenidos de las cerámicas y si éstas tienen un recubrimiento orgánico. El mismo tipo de análisis se puede aplicar a pavimentos para estudiar el uso y la función de los ambientes y a los depósitos/cubetas de estructuras productivas para entender su función.

El vino se encuentra (con cierta limitación) entre las sustancias que se pueden identificar gracias a la aplicación de análisis químicos específicos. Por lo tanto, analizando diferentes materiales arqueológicos es posible saber si han estado en contacto con el vino.

Lo anterior proporciona un método “directo” para confirmar hipótesis sobre la producción y el consumo de vino en los yacimientos arqueológicos. Algunas veces se pueden encontrar residuos de vino incluso en materiales donde no se esperaba, lo que abre nuevas líneas de investigación. Sin embargo, hay que subrayar que es importante trabajar en proyectos interdisciplinarios en los que se integren datos de las diferentes disciplinas y en particular se tomen en cuenta los datos arqueobotánicos.

  • ¿Qué materiales arqueológicos son susceptibles de análisis?

Se pueden analizar cerámicas, morteros y en algunos casos incluso materiales líticos.

Una de las primeras aplicaciones del análisis de residuos, que se remonta a los años setenta, ha sido identificar los contenidos de las ánforas romanas. Sin embargo, este tema se dejó de lado durante mucho tiempo debido a la imposibilidad de identificar marcadores de vino (uno de los contenido preferentes de las ánforas) en materiales arqueológicos. Y no ha sido hasta principios del siglo XXI cuando ha sido posible enfrentar nuevamente este tema gracias al desarrollo de técnicas específicas de análisis. Aunque el número de materiales analizados hasta ahora es relativamente escaso, cada vez estamos más cerca de conocer mejor el contenido de las ánforas y también de abordar la cuestión de su uso y reutilización. Además, ya no se estudian sólo ánforas romanas, sino también ánforas de otras épocas.

Al igual que las ánforas, también pueden ser analizados otros tipos de recipientes de cerámicas, como son dolia, pithoi o recipientes usados para servir o consumir la bebida, como las copas.

Un tema muy importante que se puede abordar realizando análisis de residuos es el de la producción del vino. En muchos casos no se encuentran suficientes datos arqueológicos que permitan indicar cuál era la función de las instalaciones productivas. En estos casos, los análisis de residuos de los depósitos/cubetas de las instalaciones, permiten resolver el problema. Esto se puede hacer porque la argamasa, al igual que la cerámica, absorbe los residuos de las sustancias con las que entra en contacto.

  • ¿El vino era sólo una bebida?

No, como hoy en día, el vino se utilizaba también para sazonar otros alimentos. Además hay recetas que indican el uso de vino para hacer salsas. Probablemente, por esta razón, se encuentran residuos de vino también en cerámicas de cocina. En algunos casos éstos están mezclados con residuos de otras sustancias como las grasas animales.

  • ¿Qué es lo más importante que expondrás en la conferencia?

Mostrar las potencialidades de la aplicación del estudio de residuos de vino, pero también sus limitaciones. Por esta razón, en la conferencia se mostrarán ejemplos de yacimientos de diferentes cronologías y culturas que he venido estudiando desde hace unos años en Italia y, sucesivamente, en la Universidad de Barcelona, en el ERAAUB, primero como Marie Curie Fellow y ahora como Investigadora Ramón y Cajal.

En algunos casos, los resultados de los análisis han confirmado las hipótesis arqueológicas, y en otros nos han brindado elementos para reflexionar.

También voy a subrayar lo importante que es trabajar siempre dentro de un equipo interdisciplinario para poder acercarse al estudio de la historia del vino, y la importancia de la bioarqueología para entender mejor el consumo de los alimentos en el pasado.

Seminari “Oir la arquitectura medieval. Una experiencia desde la liturgia”, a la UB

Pòster del seminari “Oir la arquitectura medieval. Una experiencia desde la litúrgia”El proper dimarts 19 de març a les 14,00h tindrà lloc el seminari “Oir la arquitectura medieval. Una experiencia desde la liturgia”, a càrrec d’Eduardo Carrero Santamaría, de la Universitat Autònoma de Barcelona-Institut d’Estudis Medievals. La sessió, que es realitzarà al Seminari de Prehistòria i Arqueologia de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (c/ Montalegre 6), forma part de les activitats del projecte de la l’European Research Council ARTSOUNDSCAPES.

Una de les formes més complexes d’aproximació a l’arquitectura religiosa medieval és des de l’experiència acústica. Les dificultats per al seu estudi pivoten entorn a tres dificultats. D’una banda, els edificis que avui conservem i sobre els que podem treballar estan profundament alterats pel gust estètic, la modificació de les seves funcions i les intervencions de restauració. Per altra banda, l’arquitectura medieval era un espai en constant canvi, degut a l’ús litúrgic i a la seva particular necessitat de transformar l’escenari de celebració entre les successives festivitats. Finalment, treballar l’arquitectura des d’una perspectiva litúrgica exigeix un profund coneixement del ritus i la seva història, en consonància amb el treball sobre una documentació que, de vegades, resulta tan enganyosa com poc precisa. Centrat en un edifici concret, l’investigador es veu obligat a preguntar-se pel so en una celebració determinada, el seu marc escenogràfic i la seva evolució durant un lapse concret. En aquest seminari es tractarà la complexitat de l’estudi del so en un espai arquitectònic històric marcat pel seu constant canvi.

Seminari “Sound, space and meaning: empirical evidence for sound production in the rock art of prehistoric Africa”, a la UB

pòster del “Sound, space and meaning: empirical evidence for sound production in the rock art of prehistoric Africa"El proper dimarts 15 de gener de 2019 a les 14,00h, el Dr. Tilmon Lenssen-Erz, de l’Arxiu Africa d’Arqueologia de Colonia/ lnstitut  de  Pre i  Protohistoria, Universitat de Colonia, oferirà seminari “Sound, space and meaning: empirical evidence for sound production in the rock art of prehistoric Africa”, que tindrà lloc al Seminari de Prehistoria i Arqueologia de la facultat de Geografia i Historia de la Universitat de Barcelona (c/ Montalegre 6), en el marc de les activitats del projecte de la ERC ARTSOUNDSCAPES “El so dels llocs especials: explorant el sagrat en els paisatges sonors de l’art rupestre”, finançat per l’European Research Council (Consell Europeu de Recerca).

No hi ha gairebé cap paisatge a nivell mundial que hagi sofert canvis tan petits des de la prehistòria com la muntanya Dâureb / Brandberg a Namíbia. Aquí, el canvi antropogènic més notable, encara avui, és l’omnipresent art rupestre: aproximadament 50.000 representacions en uns 1.000 llocs, en una àrea circular de 25 km de diàmetre. Aquesta tradició artística dels caçadors-recol·lectors, que va florir entre fa 4.000 i 2.000 anys, se centra en els humans que apareixen representats en moltes variades activitats. Una petita part d’aquestes representacions proporciona proves clares de producció sonora o, més concretament, de l’arc musical. Aquestes representacions no formen un corpus d’art homogeni, sinó que més aviat codifiquen diferents modes i contextos de produir so. Així, es poden plantejar diferents configuracions socials en les que l’art i el so –presumiblement junts– han tingut un paper destacat.

Una altra línia d’evidència de producció sonora prehistòrica es pot trobar a la falda del Dâureb / Brandberg, on en una vall particular no només s’hi van realitzar pintures i gravats –en part sobre la mateixa superfície de la roca– sinó que també s’hi poden identificar litòfons entremesclats que poden ser ambiguament identificats per marques en aquells llocs on es pot produir el so més clar.

El Dâureb / Brandberg i el seu corpus d’art són particularment atractius per a la investigació degut a la densitat extraordinària de jaciments i al fet que tot s’ha publicat íntegrament, tant imprès com digitalment.

Conferència “Le fonctionnement de l’espace domestique néolithique L’exemple du Rubané en Europe nord-occidentale”, al CSIC-IMF

Cartell de la conferencia “Le fonctionnement de l’espace domestique néolithique L’exemple du Rubané en Europe nord-occidentale” a càrrec de la Dra. Caroline HamonDemà dimarts 11 de desembre de 2018 a les 12,00 hores tindrà lloc, a la Institució Milà i Fontanals – CSIC,  la conferencia “Le fonctionnement de l’espace domestique néolithique. L’exemple du Rubané en Europe nord-occidentale” a càrrec de la Dra. Caroline Hamon (CNRS, Paris), organitzada pel grup de recerca “Arqueologia de les dinàmiques socials”.

La cultura rubanée es caracteritza per la seva longevitat (5500-5000 aC) i l’expansió geogràfica dels seus primers fronts de colonització (d’Ucraïna a l’Atlàntic). En absència de sòls preservats, es caracteritza per una aparent reproductibilitat de l’arquitectura de les seves llars configurades en tres parts i una preconcepció de l’organització dels seus hàbitats.

L’anàlisi espacial detallada de les restes arqueològiques recuperades a les fosses associades a aquests hàbitats proporciona una millor comprensió del seu funcionament com a espai domèstic. A partir d’una aproximació multidisciplinària, els aspectes demogràfics, les restes bioarqueològiques, les tradicions tècniques i les activitats practicades dins les cases i entre diferents estructures d’hàbitat, permeten proposar un model de funcionament socioeconòmic amb una alta resolució cronològica i espacial pels poblats Rubanés a l’Europa nord-occidental.

Lloc: Institució Milà i Fontanals – CSIC (Aula 2, 1er pis) c/ Egipcíaques, 15. Barcelona

Seminari: “Finding drum inside the rock: Siberian shamanism, rock art and archetypal creativity” a la Facultat de Geografia i Història de la UB

Imatges de la xerrada “Finding drum inside the rock: Siberian shamanism, rock art and archetypal creativity”

El proper dimarts 27 de novembre a les 14,00h tindrà lloc el seminari: “Finding drum inside the rock: Siberian shamanism, rock art and archetypal creativity”,que serà impartit pel professor Andrzej Rozwadowski de la Adam Mickiewicz University in Poznan, investigador honorari del Rock Art Research Institute, University of the Witwatersrand.

En aquest seminari es presentaran les antigues formes d’art de Minusinsk Basin, al sud de Sibèria, al territori dels Khakas. Entre elles existeix un conjunt únic de petroglifs que inclou una representació d’un xaman amagat en una gran esquerda de la roca. En base a la etnografia relativa al xamanisme dels Khakas, es discutirà si els petroglifs podrien estar reflectint idees associades a les cerimònies d’iniciació xamàniques. El context geogràfic únic d’aquest art rupestre ens conduirà a discutir qüestions més generals relacionades amb la creativitat primària de l’experiència xamànica.

La sessió, que està organitzada per Artsoundscapes Project – ERC, tindrà lloc al Seminari de Prehistòria i Arqueologia, de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (Montalegre, 6, Barcelona).

Seminari “Neuroscience meets archaeology: Brain activity patterns associated to mental states”, a la UB

Cartell del seminari “Neuroscience meets archaeology: Brain activity patterns associated to mental states”, a càrrec del Dr. Carles Escera El proper dimarts 13 de novembre a les 14,00 hores tindrà lloc a la Facultat de Geografia i Història (C/ Montalegre, 6, de Barcelona) el seminari “Neuroscience meets archaeology: Brain activity patterns associated to mental states”, a càrrec del Dr. Carles Escera, membre del Brainlab-Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva, de l’Institut de Neurociències Universitat de Barcelona (UB) i de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD).

El seminari es desenvolupa en el marc de les activitats del projecte de la ERC ARTSOUNDSCAPES: “El so dels llocs especials: explorant el sagrat en els paisatges sonors de l’art rupestre”, finançat per l’European Research Council (Consell Europeu de Recerca).

Els humans, com a espècie social, depenem en gran mesura de les nostres capacitats comunicatives per organitzar nostra activitat vital i assegurar la nostra supervivència. La comunicació humana es fonamenta en l’habilitat del cervell per manegar el so a través de la complexa i poderosa maquinària del sistema auditiu, que extreu patrons dels sons de la parla i els ritmes intrínsecs, i la melodia en el flux musical. Aquests patrons es codifiquen en una xarxa cerebral distribuïda parcialment, solapada però segregada, que s’estén per tot el còrtex cerebral (inclús estructures subcorticals). En aquesta xerrada, es presenta una perspectiva general sobre l’organització estructural i les dinàmiques en el sistema auditiu, per destacar alguns dels seus principis funcionals bàsics, defensant que analitzant patrons d’activitat neuroelèctrica cerebral extrets de l’electroencefalograma (EEG) es poden identificar estats mentals induïts per entorns sonors particulars, com els que es donen en jaciments arqueològics amb art rupestre.

3er Seminari d’Estudi de la Ceràmica a la Prehistòria “L’estudi de la ceràmica prehistòrica des de l’experimentació: fonaments i pràctica de processos experimentals de fabricació de ceràmica a mà”

Cartell del IIIer Seminari d’Estudi de la Ceràmica a la Prehistòria (IIIer SeCeP). “L’estudi de la ceràmica prehistòrica des de l’experimentació: fonaments i pràctica de processos experimentals de fabricació de ceràmica a mà”.Els propers 25 i 26 d’abril de 2018 tindrà lloc el IIIer Seminari d’Estudi de la Ceràmica a la Prehistòria (IIIer SeCeP) “L’estudi de la ceràmica prehistòrica des de l’experimentació: fonaments i pràctica de processos experimentals de fabricació de ceràmica a mà”.

Aquest Seminari, organitzat per ARCHAEOM (Universitat Autònoma de Barcelona) i dirigit pel Dr. Xavier Clop García, té com objectiu acostar als participants a les possibilitats de la recerca experimental aplicada al coneixement de la ceràmica feta a mà. Per a aprofundir en aquests aspectes, el Seminari tindrà dues vessants:

  1. Sessions teòriques (obertes a tothom): que tenen com objectiu exposar diferents qüestions sobre com plantejar i estructurar un programa experimental aplicat a l’estudi i anàlisi dels processos productius de ceràmica a la Prehistòria i a il·lustrar-ho amb exemples concrets de l’àmbit peninsular;
  2. Sessions pràctiques: on els participants inscrits (fins a un màxim de 15) podran elaborar, a partir de la realització de diverses tècniques de modelat a mà, diferents vasos i veure de quina manera els processos productius queden reflectits en els artefactes. Els vasos modelats durant el Seminari, finalment, es couran en una estructura oberta de tipus fossa recoberta de llenya.

Les sessions teòriques i pràctiques seran realitzades per diferents investigadors e investigadores especialitzats en la recerca sobre conjunts ceràmics i contextos de producció de ceràmica durant la Prehistòria.

|Descarregueu el flyer amb el programa del Seminari en pdf |
Inscripcions: archaeom@gmail.com.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Mobilitat i economia a Europa occidental en el primer mil·lenni aC i l’època romana: implicacions per a la ramaderia i primers resultat a Catalunya a partir de dades bioarqueològiques”

Conferència: “Mobilitat i economia a Europa occidental en el primer mil·lenni aC i l’època romana: implicacions per a la ramaderia i primers resultat a Catalunya a partir de dades bioarqueològiques”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 13 de desembre de 2017, a les 19:oo hores.

Conferenciants: Sílvia Valenzuela i Ariadna Nieto
Moderador: Jordi Nadal

La ramaderia és una activitat econòmica clau a Europa des de la introducció dels animals domèstics durant el neolític. Les pràctiques ramaderes estan estretament lligades amb les estratègies de producció i, com a tals, reflecteixen canvis socials i econòmics. L’anàlisi de les restes de fauna dels jaciments arqueològics permet conèixer la gestió ramadera en el passat i a partir de l’anàlisi d’isòtops estables de l’esmalt dentari podem inferir patrons de mobilitat i estacionament.
En aquest treball es presenten els canvis en la ramaderia de diferents indrets d’Europa i el nord d’Àfrica (Anglaterra, Catalunya, nord-centre d’Itàlia i Tunísia, entre d’altres) entre el primer mil·lenni aC i l’època romana, fruit de les darreres investigacions d’aquest any. Més enllà de les dades arqueozoològiques, veurem que la ramaderia està molt vinculada als sistemes econòmics i socials -a voltes per sobre de les condicions ecològiques de cada zona- i la manera en què els canvis en els patrons de mobilitat i intercanvi determinen les pràctiques ramaderes.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els temes destacats de la propera xerrada.

  • Per què la mobilitat de la cabana ramadera té un paper tan rellevant al projecte?

Els camins per on transcorren els ramats són també vies de comunicació i d’intercanvi, i han vertebrat els territoris des de fa milers d’anys. L’èxit de la supervivència humana i la viabilitat de les societats depèn en gran part de la capacitat de moure’s pel territori i la capacitat d’adaptació. Per superar l’escassedat estacional de pastures és essencial que els ramats es puguin moure pel territori. Però la decisió de permetre o denegar drets de pas a les persones i al bestiar depèn de decisions polítiques directament relacionades amb l’organització i el control territorial, així com del sistema econòmic existent en cada període. En conseqüència, la mobilitat és un element crucial en la recerca històrica i arqueològica, perquè d’una banda reflecteix el sistema socioeconòmic i, de l’altra, condiciona la producció agropecuària i la circulació de persones, idees i mercaderies.

  • Quin és el principal objectiu del projecte i com l’assolireu?

El principal objectiu és caracteritzar i entendre el sistema socioeconòmic a cada període, i determinar fins a quin punt les decisions sobre la gestió del territori i la mobilitat condicionen la producció agropecuària. La combinació de diferents línies de recerca és el que ens permet establir, d’una banda, quina era la composició i característiques de la cabana ramadera (proporció entre espècies, morfologia dels animals, incidència de patologies, etc.) i, de l’altra, els patrons de mobilitat del bestiar a partir dels resultats proporcionats per les anàlisis d’isòtops estables i d’ADN antic en diferents cultures i períodes. En concret, hem escollit tres zones –suroest peninsular, nordest peninsular i l’antiga Etrúria– i una forquilla cronològica prou àmplia (del bronze final fins al final de l’antiguitat tardana) per veure diferents nivells de complexitat social i d’integració econòmica en una zona ecològica similar.

  • Quines són les principals novetats respecte als estudis fets anteriorment?

Normalment els/les arqueòlegs/es treballem sobre períodes concrets, o sobre territoris específics, un fet que ens limita i dóna una imatge parcial dels processos històrics de més ampli abast. Gràcies a una trajectòria professional que ha permès dur a terme estudis en diferents zones geogràfiques i cronologies ens vam adonar que, en zones ecològicament i culturalment molt diferents –p. ex. Dinamarca, Anglaterra o Tunísia–, els processos de canvi en la ramaderia eren molt similars. Això ens va permetre superar la barrera inicial de zona geogràfica i cronologia. A aquest primer aspecte clau i innovador del projecte s’afegeix la combinació, per primera vegada, de les diferents disciplines que integren aquesta recerca (arqueozoologia, etnografia, isòtops estables d’oxigen i estronci, ADN antic, i anàlisi espaciotemporal amb l’ajuda d’un sistema d’informació geogràfica on les restes de fauna són el centre de la recerca). La contrastació de les dades arqueològiques d’isòtops d’estronci amb dades procedents de ramats i vegetació actual també suposa un aspecte mai tractat fins al moment. El nostre treball permetrà disposar dels senyals isotòpics d’estronci de les diferents formacions geològiques presents al llarg de les rutes i territoris estudiats. Això constitueix un marc químic de referència fonamental per interpretar correctament els resultats obtinguts a les mostres arqueològiques. Així mateix, és una informació útil per altres estudis de traçabilitat de procedència geogràfica (p. ex, productes amb Denominació d’Origen). A més, el treball amb els i les pastores permetrà disposar d’informació directa sobre aspectes com la gestió, la mobilitat, el saber fer i els costums tradicionals relacionats amb l’activitat pastoral. Un últim aspecte innovador destacable és considerar la mobilitat com a agent fonamental que afecta les pràctiques ramaderes.

  •  Quina creieu que serà l’aportació més important del projecte a la recerca europea i a la societat?

 El projecte contribuirà a l’excel·lència de la recerca europea en diferents aspectes: en primer lloc, l’enfocament metodològic interdisciplinari i innovador, que és una aportació en si mateixa per la comprensió de les societats del passat. En segon lloc, l’enorme corpus de dades que el projecte sistematitzarà per oferir una primera visió de síntesi de com els processos socioeconòmics modifiquen i determinen la producció ramadera a escala europea. Des d’un punt de vista més social, l’equip de recerca està compromès a transmetre els resultats a diferents col·lectius de la societat, incloent-hi els més desatesos.
D’altra banda, i veient com el paper professional dels pastors i ramaders va perdent pes en el conjunt de l’activitat agropecuària esperem contribuir a la posada en valor, preservació i reivindicació del gran patrimoni material i immaterial que suposa l’activitat ramadera a Europa com a element vertebrador i dinamitzador dels nostres territoris. Per això volem que el projecte pugui tenir un impacte directe en la societat a través de la sensibilització i la col·laboració amb diversos grups de recerca, associacions i fundacions (Obrador Xisqueta, mOntanyanes, Rurbans-Escola de Pastors de Catalunya (EPC), Fundació del Món Rural (FMR), Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’alt Pirineu i Aran (IDAPA), la Petjada, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, etc.). Aquestes entitats estan vetllant per la recuperació, revalorització i difusió de la ramaderia tradicional. És un treball constant de tècnics/es, pastors/es i artesans/es que estan teixint una xarxa de continguts, coneixements i recursos que guiaran i sustentaran una bona part del treball de recerca d’aquest projecte.

IV Reunió Oikos de Bioarqueologia 2017

IV Reunió Oikos de Bioarqueologia

Demà comença la IV Reunió Oikos de Bioarqueologia, coorganitzada per l’Associació Catalana de Bioarqueologia i la Universitat Pompeu, que serà un espai de trobada per afavorir la circulació i l’intercanvi de coneixement entre totes les persones que s’interessen per la recerca bioarqueològica i les diverses disciplines que la integren.

La reunió tindrà lloc els dies divendres 26 i dissabte 27 de maig de 2017 a la sala Mercè Rodoreda (Edifici Mercè Rodoreda) de la Universitat Pompeu Fabra (C/ Ramon Trias Fargas, 25-27, de Barcelona).

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu el programa en pdf |