2a circular del V Congrés Internacional d’Arqueologia Experimental

V Congrés Internacional d’Arqueologia ExperimentalEls dies 25, 26 i 27 d’octubre de 2017 se celebrarà a Tarragona el V Congrés Internacional d’Arqueologia Experimental, que organitzen l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l’ICAC, l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) i la Asociación Experimenta.

El V Congrés Internacional d’Arqueologia Experimental vol reunir els investigadors en arqueologia que utilizen l’experimentació i l’actualisme per resoldre problemàtiques relacionats amb l’estudi de societats pretèrites des de diferents disciplines, abastant un ampli arc cronològic. El congrés pretén també aglutinar els darrers avenços en la didàctica i divulgació del patrimoni.

Al congrés es dedicaran dos días (25 i 26 de octubre) a presentacions teòriques, tant comunicacions orals com pòsters, i un dia pràctic (el 27 d’octubre), dedicat a la presentació d’experimentacions, demostracions i tallers. Las sessions tindran lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili.

| Vegeu la segona circular clicant aquí |
| Descarregeu la fitxa d’inscripció|

Workshop Internacional: “Empty spaces or creative interfaces? A multi-scalar perspective on current dryland archaeology”, a la UPF

Imatge de dunes al desert que il·lustra el Congrés Internacional: "Empty spaces or creative interfaces? A multi-scalar perspective on current dryland archaeology"Durant els dies 15 al 17 de febrer tindrà lloc al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (auditori Mercè Rodoreda) el congrés internacional:”Empty spaces or creative interfaces? A multi-scalar perspective on current dryland archaeology”.

La trobada recull una trentena de presentacions sobre arqueologia en zones àrides, i vol ser un fòrum de discussió sobre temàtiques com ara la resiliència i adaptació de societats humanes en aquests ambients, i l’aplicació de mètodes i tècniques com ara la geoarqueologia o l’observació terrestre. Entre els ponents convidats, el congrés comptarà amb la participació de John Kinahan (Namib Desert Archaeological Survey), Cameron Petrie (University of Cambridge), Remy Crassard (Laboratoire Archéorient, Saverio Kratli (International Commission on Nomadic Peoples), Andrea Zerboni (University of Milan), Alfredo Gonzales Ruibal and Jorge DeTorres (INCIPIT-CSIC), Michael Frachetti (Washington University in St. Louis) i Gian Luca Bonora (Eurasian National University).

| Descarregueu el programa en pdf |
| Per a més informació consulteu la web clicant aquí |

Conferència: “Circulación de materias líticas en la prehistoria norteamericana. Aportes de los métodos geoarqueológicos y arqueométricos”, a la IMF-CSIC

Pòster de la conferència: “Circulación de materias líticas en la prehistoria norteamericana. Aportes de los métodos geoarqueológicos y arqueométricos”El proper dimarts 24 de gener a les 12,00 hores està prevista, a la Institució Milá i Fontanals del CSIC, la conferència: “Circulación de materias líticas en la prehistoria norteamericana. Aportes de los métodos geoarqueológicos y arqueométricos”, que impartirà Adrian L. Burke, del Département d’Anthropologie, Université de Montréal, Canada.

La Prehistòria d’Amèrica del Nord abasta un període de 14.000 anys. Es tracta, en gran part d’una història de petits grups de caçadors-recol·lectors que explotaven vastos territoris en cicles anuals. Aquests grups feien servir una gran varietat de recursos lítics per fabricar utensilis, com ara denes i altres objectes ornamentals. En la majoria dels casos, les restes lítiques son els únics artefactes que ens permeten aproximar-nos als territoris explotats per aquests grups. Les anàlisis dels recursos lítics ens ajuden a reconstituir aquests territoris i la mobilitat dels grups humans. També són indicatius dels intercanvis de matèries y productes entre grups (matèria primera, utensilis, denes…).

A la xerrada es presentaran varis exemples d’investigacions recents en Amèrica de Nord a partir d’un mètode basat en la geoarqueologia i l’anàlisis geològic regional per estudiar la disponibilitat de recursos lítics en el passat. També es mostraran algunes anàlisis arqueomètriques d’aquestes matèries primeres lítiques per explicar com des de l’arqueologia es poden construir models de mobilitat, territoris e intercanvis en base a dades científiques de naturalesa geològica y química.

Lloc: Institució Milá i Fontanals – CSIC (Aula 2, 1er pis) C / Egipcíaques, 15. Barcelona

Oportunitat predoctoral a la Universitat Pompeu Fabra per realitzar recerca arqueobotànica al jaciment de Çatalhöyük, Turquia

cases_upfLa Universitat Pompeu Fabra ofereix una oportunitat de recerca predoctoral, sota la supervisió del Dr. Marco Madella i la Dra Carla Lancelotti, per a l’anàlisi de mostres arqueobotàniques del jaciment de Çatalhöyük, (Turquia).

Els candidats han de tenir titulació en Història, Arqueologia o Humanitats amb una nota final de 8,5 com a mímin i hauran de sol·licitar un FI a través de la UPF.

És imprescindible un nivell alt d’anglès, ja que és el idioma de treball del Projecte i Investigació Çatalhöyük. L’estudiant haurà de passar un temps a Çatalhöyük (Turquia) per fer el treball de camp.

| Per a més informació descarregueu el pdf |

Publicació: “Local, intensive and diverse? Early farmers amb plant economy in the North-East of the Iberian Peninsula”

publicacio Ferran AntolinRecentment ha estat publicada l’obra: “Local, intensive and diverse? Early farmers amb plant economy in the North-East of the Iberian Peninsula”, per l’editorial holandesa Barkhuis, en el marc d’una nova sèrie de llibres sobre innovacions en arqueobotànica (Advances in Archaeobotany). Es tracta del treball de tesi doctoral del Dr. Ferran Antolín, llegida al Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2013.

L’estudi defensa que la vida dels agricultors primerencs podria haver estat molt més multifacètica del que s’havia pensat fins al moment, i proposa una reinterpretació de les visions tradicionals sobre l’agricultura, la recol.lecció de plantes silvestres i les relacions socials durant el Neolític al nord-est de la Península Ibèrica.

A l’obra es presenten els resultats de l’estudi arqueobotànic (llavors i fruits) de 17 jaciments arqueològics. Per a cada jaciment, mètodes pioners per a l’anàlisi de l’origen i la representativitat de les dades han estat aplicats. Seguint aquestes avaluacions, s’han abordat aspectes paleoeconòmics a diverses escales, des del nivell del context o fet arqueològic fins a l’escala regional. Les detallades investigacions dutes a terme per al jaciment de La Draga destaquen particularment, ja que aquest és l’únic jaciment Neolític amb condicions de preservació anaeròbiques (les quals permeten la conservació de restes vegetals no carbonitzades), a diferència de la resta de jaciments coneguts a la Península Ibèrica.

Es revelen dades innovadores al respecte de la història d’alguns cultius com el blat nu tetraploide, l’ordi de dues carreres o el cascall, així com sobre el rol dels fruits silvestres en l’economia, completant així una peça més del trencaclosques d’investigacions realitzades per al Neolític Europeu.

| Descarregueu la portada i l’índex de la publicació en pdf |

Conferència: “El Origen de las Sabanas Neotropicales: pistas del pasado de la Gran Sabana” a la UPF

CaSEs seminars SabanaEl proper divendres 3 de juny a les 17,00h està programat el seminari: “El Origen de las Sabanas Neotropicales: pistas del pasado de la Gran Sabana”, a càrrec de Encarni Montoya i Valentí Rull, de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC). La sessió s’emmarca dintre dels Seminaris organitzats per CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics), el grup de recerca del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

En l’actualitat, el 44% del volum de COemès a l’atmosfera ve de focs originats en sabanes, havent-hi una relació directa entre clima-vegetació-home. Entendre l’origen i les dinàmiques ecològiques de les sabanes tropicals i els factors de canvi naturals o antropogènics que influeixen pot ser crucial per a l’estudi de diferents disciplines, com ara la conservació. Aquesta xerrada presenta l’estudi pilot sobre la Gran Sabana (SE Venezuela), una vasta extensió de Sabana entre els boscos plujosos de l’Orinoco i l’Amazonas. A dia d’avui és habitada pels indígenes Pemón, la cultura dels quals està estretament lligada a l’ús del foc. Aquesta regió és ideal, ja que registra un canvi de vegetació irreversible de manera simultània a la presència de diversos factors de canvi. D’aquesta manera, l’establiment de la sabana es va produir junt a un increment en el règim de focs durant la transició entre el Tardiglaciar i l’Holocè. S’ha proposat l’origen dels focs com a resultat del canvi climàtic, de l’arribada dels primers pobladors a Sudamèrica o de la interacció entre, al menys, aquests dos factors. Els actuals habitants, tanmateix, no devien haver arribat a la regió fins a l’Holocè tardà, quan la sabana ja hi era present, contribuint així al seu manteniment.

Lloc: Aula 24.023 de l’edifici Mercè Rodoreda, UPF (Campus de la Ciutadella)

II Seminari d’Estudi de Ceràmica a la Prehistòria (SeCeP). Vasos, sutge i ossos. El consum d’aliments i d’altres productes a la Prehistòria Recent a partir d’estudis funcionals i isotòpics, a la UAB

II Seminari SecepEl proper dimecres 27 d’abril tindrà lloc el “II Seminari d’Estudi de Ceràmica a la Prehistòria (SeCeP). Vasos, sutge i ossos. El consum d’aliments i d’altres productes a la Prehistòria Recent a partir d’estudis funcionals i isotòpics”. Aquesta segona edició del Seminari se centrarà en la determinació dels usos efectius dels vasos ceràmics, el que aporta dades de gran importància per conèixer les pautes reals de consum d’un ample ventall de productes, les maneres de processar-los, etc.

A partir de l’exposició de diferents treballs de recerca realitzats per joves investigadors del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, es donarà l’oportunitat de conèixer i discutir les possibilitats de les anàlisis de residus, des de les metodologies analítiques a les possibilitats, limitacions i aportacions que aquests estudis fan en la recerca sobre diferents problemàtiques històriques a la Península Ibèrica i a la conca de la Mediterrània. El seminari es completa amb una exposició d’un extens estudi d’isòtops estables en ossos humans que permetrà abordar la discussió de la determinació de les paleodietes des de perspectives multi i interdisciplinaris a partir de la contraposició i diàleg entre les diferents tècniques i perspectives exposades durant el Seminari.

Lloc i hora:  Sala d’Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, de 9,00 a 13,30h.

L’assistència es oberta i gratuïta. Es facilitarà certificat d’assistència a tothom que formalitzi la inscripció a l’adreça archaeom.uab@gmail.com o la faci el mateix dia, abans de l’inici del Seminari.

| Per descarregar el cartell on trobareu tots els detalls del Seminari cliqueu  aquí |

Seminari: “Iniciación al Análisis Funcional del Utillaje Lítico Prehistórico”

SEMINARI_TEC_PRE_FUNCIONALEls dies 7, 8, i 9 de novembre de 2016 tindrà lloc a la Institució Milá i Fontanals, (IMF-CSIC) (c / Egipcíaques, 15, Barcelona) el Seminari: “Iniciación al Análisis Funcional del utillaje lítico prehistórico”. La xerrada inaugural: “La construcción teórico-metodológica del análisis funcional: de los orígenes a la actualidad” serà a les 9,30h, i anirà a càrrec d’Assumpció Vila-Mitjà.

El Seminari es desenvoluparà al llarg de sessions teorico-pràctiques d’iniciació en la metodologia i la praxis de l’anàlisi funcional de l’utillatge lític prehistòric. Si bé aquest seminari no qualifica una investigadora o investigador per realitzar estudis funcionals, si que permetrà l’alumnat aprendre els principis de la disciplina, i aportarà els mecanismes i habilitats necessàries per continuar pel seu compte un aprenentatge de la matèria.

El públic a qui s’adreça el seminari són totes les persones que desitgin iniciar-se en l’anàlisi funcional del utillatge prehistòric, amb especial interès dels qui s’interessen pels estris lítics. També a les persones que estiguin en les primeres fases de la seva formació en l’anàlisi funcional del utillatge prehistòric. També a aquells interessats en adquirir una visió detallada de la metodologia d’anàlisis funcional per complementar els seus estudis o treballs.

El període de matrícula s’obrirà en setembre de 2016 i s’anunciarà a la pàgina web de la IMF-CSIC, i a travès dels seus canals habituals de comunicació. També podeu contactar directament a l’adreça de correu electrònic: tecnologiaprehistorica@imf.csic.es

| Descarregueu la informació amb programa i horaris en pdf |

Conferència: “Wider than taller: an archaeological exploration of Tswana stone walled structures as megastructures in Southern Africa” a la UPF

Image (1) xerrada-UPF.jpg for post 22945Demà dijous 21 de gener està previst el seminari, organitzat pel CaSEs Research Group de la Universitat Pompeu Fabra, “Wider than taller: an archaeological exploration of Tswana stone walled structures as megastructures in Southern Africa”, a càrrec de la Dra. Stefania Merlo de la University of the Witwatersrand (Johannesburg).

L’ocupació Tswana dels paisatges del sud d’Àfrica s’associa amb la presència de restes d’extensos murs de pedra que daten de finals del segon mil·lenni de la nostra era. Mentre que les primeres investigacions d’aquest tipus d’estructures es van concentrar en temes d’orígens i la identitat ètnica dels constructors, recentment s’han proposat enfocaments alternatius per a l’estudi d’aquestes estructures que tinguin en compte el paradigma de l’ecologia històrica.

La xerrada tindrà lloc a les 17,00 h a l’aula 24.023 de l’Edifici Mercè Rodoreda 24, al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.

| Descarregueu el programa en pdf |

Presentació del llibre núm. 200 de la col·lecció de l’Institut d’Estudis Penedesencs: “La Font de la Canya. Guia arqueològica”

Image (1) Guia-arqueologica-FONT-DE-LA-CANYA.jpg for post 21796Demà dissabte 19 de setembre a les 19,30 tindrà lloc a Avinyonet del Penedès la presentació del llibre núm. 200 de la col·lecció de l’Institut d’Estudis Penedesencs: “La Font de la Canya. Guia arqueològica”.

La presentació anirà a càrrec dels autors i de Xavier Esteve, arqueòleg i membre de la secció d’arqueologia de l’IEP, d’Albert Tubau, president de l’IEP, i d’Oriol de la Cruz Marcé, alcalde d’Avinyonet del Penedès. L’acte compta amb la col·laboració del Centre d’Estudis Cossetans, amb el suport de la Fundació Privada Mútua Catalana i l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.

El jaciment del Turó de la Font de la Canya és un centre de mercaderies de l’època dels ibers (segles VII-II aC) situat al cor del Penedès. Les excavacions arqueològiques han identificat nombroses dades relacionades amb els inicis de la vinya i el vi al territori que es remunten al segle VII aC i s’associen amb els intercanvis comercials amb els fenicis.

Lloc: Casa de colònies de l’església de Sant Pere d’Avinyó, Avinyonet del Penedès.