Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 «Arqueobotànica i arqueologia experimental. 20 anys de recerca agrícola a l’Esquerda (Roda de Ter, Osona)»

Conferència «Arqueobotànica i arqueologia experimental. 20 anys de recerca agrícola a l’Esquerda (Roda de Ter, Osona)»
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 d’abril de 2012, 19:00h

Conferenciants: Imma Ollich, Carme Cubero, Montserrat de Rocafiguera i Maria Ocaña
Moderador: Lluís Garcia Petit

La paleocarpologia ha estat una eina bàsica per al desenvolupament del projecte LEAF, dedicat a l’experimentació arqueològica, que d’ençà el 1991 es duu a terme en uns terrenys situats al costat del jaciment de l’Esquerda  Destaca sobretot el del conreu d’espècies antigues de cereals i lleguminoses, identificades al jaciment gràcies a l’estudi paleocarpològic. S’hi reprodueix el sistema de rotació triennal de tardor i de primavera, la rotació biennal i la producció en terreny femat i sense femar, amb l’estudi de la vegetació segetal i ruderal. Després de 20 anys de collites, els resultats comencen a ser significatius i aporten una important informació sobre el rendiment de les collites, el procés d’esgotament de la terra, i la vinculació total de l’agricultura amb la climatologia en èpoques antigues.

| Galeria d’imatges |

| Documentació relacionada al repostori CALAIX |
______________________________________________________________________________________________________

A continuació, una petita entrevista a l’arqueòloga Imma Ollich sobre el jaciment de l’Esquerda.

  • Quin és l’estat actual de la recerca arqueològica a l’Esquerda i quines són les darreres aportacions en arqueobotànica?

L’Esquerda és un jaciment ibèric i medieval situat en un meandre del Ter, on treballem des de fa trenta-cinc anys, amb un equip coordinat i dirigit des de la Universitat de Barcelona. Durant aquest temps la recerca arqueològica s’ha centrat en el coneixement de l’assentament ibèric i del poblat medieval. Recentment, pel que fa al poblat medieval, hem intensificat els treballs a la necròpolis i a l’església romànica de Sant Pere, i pel que fa a l’assentament ibèric ens estem endinsant en el coneixement de la muralla. També treballem en el camp de sitges visigòtic. Per ara, les fases definides abasten una cronologia des del bronze final fins al segle XIV dC. Un dels aspectes a destacar és que durant aquests anys s’han investigat sistemàticament les restes paleocarpològiques, de manera que podem oferir una seqüència interpretativa del paisatge i de l’economia de l’època ibèrica, visigòtica i medieval.

  • Què és l’àrea d’arqueologia experimental de l’Esquerda?

Gràcies al descobriment arqueològic d’un graner del segle XIII, i l’anàlisi de la totalitat del sediment cremat contingut al seu interior, es va poder obtenir una mostra molt clara de les llavors i del possible funcionament de l’agricultura medieval.  A partir d’aquestes dades, i conjuntament amb el Dr. Peter J. Reynolds de la Butser Ancient Farm, a Anglaterra,  el 1990 va començar el projecte LEAF d’Arqueologia Experimental a l’Esquerda, finançat a base de projectes  triennals DGICYT del Ministerio de Educación y Cultura. L’àrea d’arqueologia experimental es troba situada en uns terrenys al costat del jaciment, cedits per l’Ajuntament de Roda de Ter.  Aquí  s’hi  desenvolupa el projecte agrícola que comprèn quatre camps de conreu experimental -on es cultiven les mateixes espècies identificades al jaciment-,  el graner i les sitges. També s’hi realitzen altres experiments d’erosió i sedimentació, i de metal·lúrgia.

  • Què aporta l’experimentació en l’estudi de l’agricultura medieval?

A grans trets l’objectiu és contrastar les dades arqueològiques i paleocarpològiques obtingudes al jaciment amb les de la producció agrícola. S’estudia tot el procés, des de la sembra fins a l’emmagatzematge, per tal d’obtenir informació que ajudi a la interpretació arqueològica.  Un dels aspectes més rellevants és la informació proporcionada per 20 anys de conreus, que permet conèixer aspectes importants sobre la producció i la productivitat, que es poden comparar amb les dades obtingudes a partir de les fonts documentals, i que obren una línia de recerca de gran interès.

Indiketa, Ultibeles i Bintar, una visita singular a Ullastret

El MAC amb seu a Ullastret, entre altres, ens proposa una visita teatralitzada al jaciment ibèric d’Ullastret que ens farà recordar com vivien els antics habitants del Puig de Sant Andreu.

A través de  l’Indiketa, una antiga habitant íbera d’Ullastret, acompanyada dels seus veïns Ultibeles i Bintar,  els visitants podran passejar pel jaciment i rememorar plegats un moment clau de la nostra història: l’arribada dels romans.

Les properes visites seran els diumenges 1 d’abril i 6 de maig de 2012 a les 12h. L’activitat es fa en català, el preu de l’activitat és gratuït i són aptes per a tota la família.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Al jaciment del Turó de la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès s’han trobat les restes més antigues de conreu de la vinya a Catalunya

Image (1) restes_raim.jpg for post 5818Fa uns dies, en el transcurs d’una conferència celebrada al Consell Comarcal de l’Alt Penedès, l’arqueòleg Dani López explicava que les darreres campanyes d’investigació al jaciment del Turó de la Font de la Canya, Avinyonet del Penedès, refermen la hipòtesi de treball plantejada fa uns anys que la primera vinya de Catalunya va cultivar-se al Penedès.

Durant la conferència es van mostrar algunes dels centenars de llavors i de pinyols carbonitzats i mineralitzats recuperats en aquests tres assentaments, que representen el conjunt més important i més antic documentat a Catalunya. Juntament amb aquestes restes s’han trobat també estris i utensilis relacionats amb el consum de vi. Com afirma Daniel López, els resultat de les anàlisis arqueobotàniques confirmen el rol dels assentaments del Turó de la Font de la Canya com a bressol de la vitivinicultura al Penedès i a Catalunya des de finals del segle VII aC. Molt possiblement, també a les terres de l’Ebre també es devia cultivar vinya a la mateixa època, però encara no se n’han trobat restes.

Les restes arqueològiques i arqueobotàniques localitzades en aquesta campanya es troben encara en fase d’estudi a la Universitat de Barcelona i és probable que en el futur siguin exposades al Vinseum, Museu de les cultures del Vi de Catalunya, de Vilafranca del Penedès.

La intervenció arqueològica es va desenvolupar en el marc d’un Pla Ocupacional patrocinat pel Servei d’Ocupació de Catalunya, i ha estat cofinançada pel Fons Social Europeu del Departament de Treball de la Generalitat, pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, i per l’Ajuntament d’Avinyonet.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Reunió sobre “Els dipòsits i el paper de la fauna en les pràctiques rituals” a Empúries

Image (1) dipòsitsrituals.jpg for post 5669Els dies 12 i 14 de març tindrà lloc la Reunió “Els dipòsits i el paper de la fauna en les pràctiques rituals” a Empúries, on hi participaran diversos experts en el tema, tant de l’àmbit nacional com internacional.

La Reunió, promoguda pel projecte PRISME (Pratiques Rituelles et Symbologiques en Méditerranée nord-occidentale, VIIIe- Ier siècles avant notre ère), el MAC-Empúries, l’UMR 5140 Archéologie des sociétés méditerranées-CNRS i l’Agence nationale de la recherche, analitzarà les practiques rituals relacionades amb la fauna a través dels diversos exemples estudiats en jaciments de l’àmbit català i europeu.

Les sessions són obertes al públic en general, però cal notificar l’assistència a través d’un correu electrònic a l’adreça cbelarte@icac.net (Carme Belarte, investigadora de l’ICAC), ja que les places són limitades.

| Vegeu programa |

Cicle de Conferències dins del programa Altaveu de les Cultures 2011-2012

Els Amics de la UNESCO organitzen, dins el programa “Altaveu de les cultures 2011-2012”, el cicle de conferències “Els dimarts de pa, oli i vi: símbols de la Mediterrània” amb diverses conferències durant tot el més de març.

–  Dimarts 6 de març. El pan de la condición humana, los efluvios del vino y la virtud del aceite en la Grecia antigua, a càrrec de Natalia Palomar.

–  Dimarts 13 de març. Vinyes verdes vora el mar. Els fenicis i el viatge del vi d’Orient a Occident, a càrrec d’Ignasi Garcés.

Dimarts 20 de març. Pa, llard de porc i vi. La tríada alimentària medieval, a càrrec de María Soler.

Dimarts 27 de març. Quan menjar i beure és una qüestió de llei. L’alimentació en el judaisme, a càrrec de Dolors Bramón.

Totes les conferències es realitzaran a la seu de l’IEMed, Carrer Girona, 20, Barcelona, a les 17:15h. Per a més informació podeu trucar al telèfon 93 453 95 07 o adreçar-vos al web http://www.caub.org

Els arqueòlegs excaven una casa ibèrica al jaciment del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre)

Image (1) castelletarqueologia.jpg for post 4393Durant el més de desembre de 2011 s’ha realitzat una nova campanya d’excavacions a la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa) que ha permès realitzar diverses destacades.

La zona excavada es troba dins dels dos barris de cases, descoberts ens els darrers anys, amb edificis de 3000 m2 i grans patis interiors, motiu pel qual s’ha interpretat coma residències de l’aristocràcia de la ciutat.

Concretament, la casa descoberta en aquesta darrera campanya, és de dimensions més petites, però destaca pel seu rebedor porxat. Entre els materials recuperats a la casa, d’una antiguitat de més de 2.000 anys, s’ha trobat un penjoll d’or i part d’un plat de vidre.

A més a més, s’ha pogut constatar que la cas va ser destruïda per un incendi, segurament provocat pel conflicte entre els ibers del Castellet de Banyoles i els romans en motiu de la seva arribada per lluitar contra els cartaginesos d’Anníbal durant la segona Guerra Púnica (finals del segle III aC.).

| Per a més informació us podeu adreçar aquí |

Sortida cultural a Xipre

El MAC-Barcelona organitza un viatge cultural a l’illa del període orientalitzant (Xipre) del 31 de març al 5 d’abril de 2012.

Xipre conserva increïbles jaciments de l’època anomenada orientalitzant, entre els segles X i VII aC, moment en el qual es van crear els alfabets fenicis i grecs i les diferents costes del Mediterrani varen entrar a la història. Les seves ciutats principals són les de les illes circumdants: Salamis, Enkomi, Paphos, Koirion, Amathus o Kirios, que conserven magnífiques restes de totes les èpoques de l’antiguitat. El descobriment de la necròpolis real de Salamis va proporcionar riquíssimes sepultures amb carros, animals i servents enterrats al costat dels seus amos.

L’actual divisió de Xipre en dues zones, la grega i la turca, no impedeix gaudir d’una illa amb àmplies i modernes instal·lacions que fan de Xipre una de les destinacions turístiques preferides del Mediterrani oriental. L’illa té  quatre indrets que són Patrimoni de la Humanitat: les esglésies bizantines de les muntanyes de Troodos, la serralada i les ciutats de Paphos i Khirokhitia.

| Per a més informació, cliqueu aquí |


Vuitena edició dels Seminaris Internacionals d’Arqueologia Clàssica

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica organitza la vuitena edició dels Seminaris Internacionals d’Arqueologia Clàssica que enguany tractaran la transformació del paisatge rural en època antiga i l’arqueologia funerària.

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica organitza un nova edició dels Seminaris Internacionals relatius a un tema específic i que compten amb la participació de diversos professors i especialistes. El primer dels dos seminaris que integren l’edició de 2012 titulat «Hàbitat rural i transformació del paisatge a l’Antiguitat»  tindrà lloc els dies 31 de gener de 2012 i 1 de febrer de 2012, mentre que el segon, “L’arqueologia de la mort: una perspectiva multidisciplinar”, es realitzarà entre el 20 i el 21 de març de 2012.

Per assistir als seminaris es necessari matricular-se i tenen un cost de 30€. Ambdós seminaris tindran lloc a la Sala d’Actes de la seu de l’ICAC ( Plaça d’en Rovellat s/n, Tarragona). Per a més informació podeu adreçar-vos al web www.icac.net o a l’adreça info@icac.net o bé al telèfon 977 24 91 33.

| Descarregueu díptic i butlleta d’inscripció |

Curs d’Introducció a la Prehistòria de Catalunya

Image (1) prehistòriacatalunya.jpg for post 4171La Societat Catalana d’Arqueologia, amb el suport de la Facultat de Geografia i Lletres de la Universitat de Barcelona, organitza un Curs d’Introducció a la Prehistòria de Catalunya reconegut amb tres crèdits de lliure elecció per la Universitat de Barcelona.

El curs tindrà lloc els dies 31 de gener i 2, 3, 6, 7, 8 i 9 de febrer de 2012, de 18 a 20h a l’aula 220 de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, c/ Montalegre, 6-8, Barcelona. A més a més, el curs es completarà amb dues sortides els dissabtes dies 4 i 11 de febrer. La primera consistirà en una visita a l’Abric Romaní de Capellades (matí) i la segona al poblat d’Els Vilars d’Arbeca i al Museu de Lleida.

El preu del curs amb les sortides incloses és de 50 € per als socis de la Societat Catalana d’Arqueologia i de 90 € per als no socis. Les places són limitades. Per a inscriure’s al curs cal adreçar-se a la Secretaria de la Societat Catalana d’Arqueologia (c/València 225, àtic, 3ª Barcelona) de dilluns a divendres de 17 a 20h,  o en el mateix horari a travès del telèfon 934 673 004  o per E-mail a l’adreça: sca@scarqueologia.com.

El programa del curs és el següent:

Dia 31 de gener: D’on venim. Història dels estudis prehistòrics a Catalunya.

Prof. J.M. Fullola Pericot

• Dia 2 de febrer: Els primers humans del territori.

Prof. X. Mangado Llach

• Dia 3 de febrer: Els caçadors recol·lectors superiors.

Prof. X. Mangado Llach

• Dia 6 de febrer: Els darrers caçadors i el procés de neolitització.

Prof. M.A. Petit Mendizàbal

• Dia 7 de febrer: El neolític català: una edat d’or.

Prof. M.A. Petit Mendizàbal

• Dia 8 de febrer: L’expansió del megalitisme i la complexitat del IIIer. mil·lenni.

Prof. F.J. López Cachero

• Dia 9 de febrer: L’edat del bronze i la primera edat del ferro.

Prof. F.J. López Cachero

XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà I Congrés Nacional de Catalunya

Image (1) Inauguració-Foto-P.-Campmajo.jpg for post 3980El passat mes de novembre va tenir lloc el XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà I Congrés Nacional de Catalunya dedicat al període de la Transició bronze final-primera edat del ferro en el Pirineu oriental.

El Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, ara també Congrés Nacional de Catalunya, ha dedicat la quinzena edició al període de la Transició bronze final-1a edat del ferro en el Pirineu oriental, atenent la quantitat de nous jaciments descoberts d’aquesta forquilla cronològica en les dues vessants de la franja transpirinenca en els últims anys. Els organitzadors han estat l’Institut d’Estudis Ceretans i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració del Museu Cerdà i el Groupe de Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne, mentre que el patrocini ha anat a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Patronat Eiximenis (Diputació de Girona) i l’ajuntament de Puigcerdà.Llegeix més »