Us presentem el vídeo de la primera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir el dimecres 23 de febrer. La sessió va començar amb la presentació de la nova temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2022 a càrrec de la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar Torras, i a continuació va tenir lloc la conferència sobre el port d’Emporion.
El port d’Emporion. Noves dades a partir de l’excavació arqueològica del sector nord de la ciutat grega
Conferenciants: Pere Castanyer Masoliver, Marta Santos Retolaza, Joaquim Tremoleda Trilla, Elisa Hernández Pastor i Marc Bouzas Sabater
Moderador: Xavier Nieto Prieto
Les recents excavacions arqueològiques realitzades a la part nord de la ciutat grega d’Emporion han permès, d’una banda, conèixer l’evolució de l’urbanisme d’aquest sector i, de l’altra, també recuperar la paleotopografia del promontori i entendre la connexió de la ciutat amb la fondalada natural que conformava l’antic port grec. Aquests treballs formen part del conjunt d’actuacions que recull l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2018-2021) impulsat per la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que té per objectiu l’estudi de les àrees portuàries de l’antiga Empúries. Les intervencions programades a l’entorn del port grec s’han centrat sobretot en l’excavació en extensió de les tres illes d’edificacions que conformaven el barri portuari i en l’estudi de la seva evolució històrica, d’ençà del tercer quart del segle VI aC i fins el segle II-I aC. Aquest sector d’hàbitat comunicava amb el port a través d’un camí perimetral, a redós del qual es va anar desenvolupant un espai de santuari, del qual en coneixem ja nombroses evidències.
El Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha organitzat el «III Curs d’iniciació a la moneda antiga», que tindrà lloc en format virtual els dilluns 7, 14 i 21 de març de 2022, de 18 a 20 hores, i serà impartit per la Dra. Maria Clua i Mercadal, Adjunta de Conservació del Gabinet Numismàtic de Catalunya.
Aquest Curs d’iniciació a la moneda antiga s’organitza amb l’objectiu d’iniciar el públic no especialitzat en el coneixement de la moneda en circulació a la península Ibèrica a l’antiguitat.
El curs, adaptat en aquesta tercera edició al format virtual i impartit per la numismàtica Maria Clua, s’estructura en tres sessions. A la primera, s’explicaran les característiques fonamentals de la moneda i la metodologia de treball numismàtica. A les dues restants, es presentaran, de manera pràctica, les principals sèries monetàries en circulació a la Península -grega, semita, ibera i romana- i com cal procedir a la seva identificació i documentació.
El curs es realitzarà en línia a través de la plataforma Zoom els dies 7, 14 i 21 de març de 2022.
Les inscripcions i el pagament del curs es poden fer al web del Museu fins al dia 4 de març. Les places són limitades.
Un nou treball sobre el jaciment de la Cova del Gegant revela l’alta mobilitat a la costa central catalana dels grups de neandertals i una gran capacitat per adaptar-se a diferents situacions.
Cova del Gegant vista des del mar. Fotografia: J. Daura i M. Sanz
Els grups humans neandertals tenien unes pautes de comportament altament variables que els permetia adaptar-se davant de qualsevol nova situació i davant qualsevol tipus d’habitat. Aquesta és la principal conclusió del nou treball sobre la Cova del Gegant de Sitges, el jaciment amb mes restes humanes neandertals de Catalunya i un lloc clau sobre la recerca d’aquests grups humans que van viure fa més de 50.000 anys a la costa central catalana. L’estudi encapçalat per Joan Daura i Montserrat Sanz, ha estat publicat a la revista Quaternary i suggereix que la presència dels neandertals es va realitzar en forma de visites puntuals de grups humans amb una alta mobilitat al territori.
La investigació s’ha centrat en estudiar les restes procedents de la Galeria Lateral 1, la més propera al mar, d’on procedeixen restes de fauna, indústria lítica i restes humanes neandertals, i ha posat en evidència la varietat d’ecosistemes davant de la cova, dominats per espècies adaptades a espais oberts i de bosc que van afavorir les visites repetides dels neandertals. Els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura suggereixen que la galeria va ser utilitzada per carnívors com les hienes i també els neandertals que segurament varen utilitzar l’espai com a refugi esporàdic. Les restes lítiques trobades assenyalen que els neandertals, grups caçadors-recol·lectors de tipus nòmada, transportaven amb ells eines lítiques força ergonòmiques i polivalents que abandonarien quan ja no eren útils.
L’estudi de la cova del Gegant, situada a Sitges (Garraf), conjuntament amb altres jaciments de la zona, com la cova del Rinoceront (Castelldefels) o la cova del coll Verdaguer (Cervelló) reforcen la idea d’una gran variabilitat en les pautes de mobilitat i explotació dels recursos per part d’aquestes poblacions.
La Cova del Gegant, el jaciment amb més restes neandertals de Catalunya
La Cova del Gegant de Sitges és el jaciment on més restes de neandertals s’han trobat fins al moment a Catalunya. En aquest espai s’hi han documentat fins ara cinc restes de quatre individus diferents. Les primeres i més antigues són les que procedeixen precisament de la Galeria Lateral 1 que ara ha estat objecte d’estudi. Mossèn Santiago Casanova va trobar l’any 1953 una de les restes més importants: una mandíbula humana d’un individu d’uns 15 anys d’edat, però fins l’any 2005, aquesta peça no es va estudiar. Des del moment que aquesta troballa va veure la llum, el jaciment de la Cova del Gegant ha estat objecte d’excavacions arqueològiques ininterrompudes per part de Joan Daura i Montserrat Sanz del Grup de Recerca del Quaternari (SERP) de la Universitat de Barcelona, fet que ha permès situar-lo en un dels llocs més importants per al coneixement de la prehistòria.
Mandíbula i dent neandertal procedent de la Galeria Lateral 1. Fotografia: J. Daura i M. Sanz
Punta de sílex del paleolític mitjà. Fotografia: J. Daura i M. Sanz
L’arqueòleg Joan Daura assegura que “fins ara coneixem molt bé les restes humanes de la cova del Gegant a partir de l’estudi de la mandíbula el 2005 i de les altres restes al 2015. Al 2021 vam poder establir amb molta precisió la cronologia del jaciment, en teníem nocions però no tanta precisió. Ara amb aquest treball 2022 hem avançat en el coneixement de les pautes de mobilitat dels grups neandertals i l’ús que en feien de la cova del Gegant”. En aquesta mateixa línia, l’arqueòloga Montserrat Sanz afegeix que “ara sabem que eren grups, segurament petits que es movien molt per tota aquesta zona de la costa central catalana, entre Barcelona i Tarragona, i que quan es movien transportaven algunes peces lítiques molt ergonòmiques que les abandonaven segurament en l’estat final de la seva vida útil. Sembla que aquesta mobilitat es va succeir durant un període de temps llarg i que segurament va ser repetida, va succeir diverses vegades, segurament alguna de les quals va coincidir amb la mort d’algun dels individus que es va dipositar a la cova”.
La Cova del Gegant va funcionar com un lloc de pas a través del corredor mediterrani que va emergir quan el nivell del mar va descendir. Els neandertals varen habitar la cova entre els 95.000 i 50.000 anys. El treball ha reforçat la idea que davant de la cavitat hi havia una plana amb un bosc mediterrani obert davant.
Els treballs a la Cova del Gegant, que ara es publiquen, tenen lloc en el marc d’un projecte de recerca quadriennal aprovat i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i han participat també investigadors de l’IPHES (M. Vaquero, J.M. López-García i H. A. Blain) i de l’ICP (A. Sánchez Marco).
Daura J, Sanz M, Vaquero M, López-García JM, Blain H-A, Sánchez Marco A. Neanderthal Fossils, Mobile Toolkit and a Hyena Den: The Archaeological Assemblage of Lateral Gallery 1 in Cova Del Gegant (NE Iberian Peninsula). Quaternary. 2022; 5(1):12.
Us recordem que aquest proper dimecres 23 de febrer a les 18 hores s’inaugurarà el nou cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022. La inauguració començarà amb la presentació de la nova temporada a càrrec de la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, i a continuació tindrà lloc la primera conferència programada.
El port d’Emporion. Noves dades a partir de l’excavació arqueològica del sector nord de la ciutat grega
Conferenciants: Pere Castanyer Masoliver, Marta Santos Retolaza, Joaquim Tremoleda Trilla, Elisa Hernández Pastor i Marc Bouzas Sabater
Moderador: Xavier Nieto Prieto
Les recents excavacions arqueològiques realitzades a la part nord de la ciutat grega d’Emporion han permès, d’una banda, conèixer l’evolució de l’urbanisme d’aquest sector i, de l’altra, també recuperar la paleotopografia del promontori i entendre la connexió de la ciutat amb la fondalada natural que conformava l’antic port grec. Aquests treballs formen part del conjunt d’actuacions que recull l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2018-2021) impulsat per la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que té per objectiu l’estudi de les àrees portuàries de l’antiga Empúries. Les intervencions programades a l’entorn del port grec s’han centrat sobretot en l’excavació en extensió de les tres illes d’edificacions que conformaven el barri portuari i en l’estudi de la seva evolució històrica, d’ençà del tercer quart del segle VI aC i fins el segle II-I aC. Aquest sector d’hàbitat comunicava amb el port a través d’un camí perimetral, a redós del qual es va anar desenvolupant un espai de santuari, del qual en coneixem ja nombroses evidències.
La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.
El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf
El proper dimecres 23 de febrer a les 18 hores s’inaugurarà el nou cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.
Amb aquest nou cicle de la Tribuna d’Arqueologia s’inicia una nova etapa en la que cada cicle de conferències se celebrarà anualment, de febrer a novembre.En el cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2022 s’han programat 16 conferències repartides al llarg de tota la temporada.
Les sessions es faran de manera presencial a la Sala d’Actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona i es podran seguir també en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Com a excepció, la conferència corresponent al dia 9 de març sobre el projecte «AgriChange», no es podrà fer de manera presencial. Aquesta conferència es farà en línia i es podrà seguir en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Tribuna d’Arqueologia és un cicle de conferències anual que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l’exterior que puguin ser d’interès en relació a l’arqueologia catalana. Un cop finalitzat el cicle de coferències, la revista digital Tribuna d’Arqueologia compila els articles de les conferències de cada temporada.
La inauguració del nou cicle de la Tribuna d’Arqueologia començarà amb la presentació de la temporada 2022 a càrrec de la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar. A continuació, tindrà lloc la primera conferència programada amb el títol “El port d’Emporion. Noves dades a partir de l’excavació arqueològica del sector nord de la ciutat grega», a càrrec de Pere Castanyer Masoliver, Marta Santos Retolaza, Joaquim Tremoleda Trilla, Elisa Hernández Pastor i Marc Bouzas Sabater.
Tots els vídeos de les conferències de la Tribuna d’Arqueologia quedaran a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa de les conferències en pdf
Per a tots aquells que encara no coneixeu el cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia us presentem un vídeo promocional sobre la Tribuna i us animem a seguir les 16 conferències que tenim programades aquest any 2022.
S’ha obert el període per la presentació de propostes de comunicacions per participar a la Jornada sobre «Els Monestirs en Època Medieval i Moderna. Novetats des de l’Arqueologia» que se celebrarà el 7 d’octubre de 2022 a Roses.
Organitzada per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Roses, la Jornada té per objectiu oferir una plataforma en la qual poder presentar i debatre sobre els estudis que s’estan desenvolupant en el marc dels conjunts monàstics, ja sigui analitzant la seva estructuració i evolució com estudis més concrets d’algun dels aspectes de la vida monàstica sempre des d’una perspectiva arqueològica.
La Jornada s’organitza a partir d’una ponència marc i la presentació de comunicacions per part d’investigadors i grups de recerca, prèviament inscrites i acceptades per l’organització.
Al llarg del mes de juliol es notificaran les comunicacions acceptades i el programa de la Jornada.
Les comunicacions es publicaran en un dossier específic al número 6 de la revista RODIS. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology (sempre seguint les normes editorials de la revista).
Per a més informació consulteu l’anunci de la convocatòria en pdf.
El Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha publicat la revista digital Tribuna d’Arqueologia 2018-2019.
Aquest nou volum de la revista compila els articles corresponents a les conferències del cicle Tribuna d’Arqueologia 2018-2019, que en aquesta edició va constar de 17 conferències que mostren un ampli ventall d’intervencions fetes arreu de Catalunya, una missió arqueològica catalana a l’exterior, un treball de documentació de grafits, una conferència sobre bioarqueologia i una altra sobre la metodologia per a la preparació d’un expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
ISSN: 1130-7781
Tribuna d’Arqueologia és un cicle de conferències anual que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l’exterior que puguin ser d’interès en relació a l’arqueologia catalana i les novetats en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català.
Un cop finalitzats els cicles de la Tribuna d’Arqueologia, els vídeos de les conferències es pengen i es poden visualitzar des del mateix blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Quant a la revista Tribuna d’Arqueologia, aquesta compila els articles de les conferències de cada temporada. Tots els exemplars publicats de la revista es troben al dipòsit digital del Departament de Cultura CALAIX i es poden consultar i descarregar des d’aquest dipòsit digital o des del mateix blog de la Tribuna d’Arqueologia.
A continuació adjuntem els enllaços a CALAIX que donen accés al nou volum publicat de la revista:
Entre els dies 27 i 30 d’abril de 2022 se celebrarà a Girona el XVI Congrés nacional i internacional de Paleopatologia.
Aquestes trobades se celebren bianualment des de l’any 1991, organitzades per part dels membres de l’Asociación Española de Paleopatología amb la col·laboració d’entitats universitàries, hospitalàries o museístiques de l’àmbit estatal. Cada vegada es fa en una ciutat diferent vinculada als membres de l’organització i així s’involucren les institucions comunitàries i locals i se’n fa una major difusió.
Les temàtiques específiques del congrés tractaran la Paleopatologia a l’antic Egipte: les restes òssies i les restes momificades, les Paleopatologies de la maternitat i la primera infància i Animals, paleopatologies i zoonosi: ¿qui fa emmalaltir a qui?
Combinada amb la feina de comunicació i debat hi haurà diverses exposicions sobre el tema de la malaltia en l’antiguitat i es faran visites guiades a la ciutat de Girona i a la ciutat ibèrica d’Ullastret.
La XVI trobada es farà a Girona i compta amb la col·laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com moltes altres institucions, tant culturals com científiques, i entitats empresarials que hi donen suport.
Text: Maite Mascort Roca
Informació, consulta del programa i inscripcions a la web del congrés
Amb data 1 de febrer de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/119/2022, de 27 de gener, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, a favor del conjunt arqueològic de Boades, i en la categoria de Monument Històric i Zona Arqueològica, i de delimitació del seu entorn de protecció, a favor de la Torre del Breny, al terme municipal de Castellgalí (Bages), i s’obre un període d’informació pública.
El conjunt arqueològic de Boades i Torre del Breny formen un assentament típic d’època romana pel que fa al control i explotació del territori, amb una cronologia fundacional d’època tardorepublicana i una pervivència baix imperial, fonamentalment marcat per la ubicació geoestratègica en la que s’ubica.
Està format per una explotació agropecuària amb una imponent vil·la romana i una zona industrial de forns ceràmics, així com la proximitat d’una necròpolis on destaca un mausoleu i un sepulcre. Val a dir, que tot i que arqueològicament encara no ha estat identificada, aquesta ubicació estaria també condicionada per un eix viari, aprofitat tant pel desplaçament de tropes, més en època tardorepublicana, com en un eix comercial ja en època altimperial (moment de funcionament dels forns ceràmics).
Per tant, no es tracta de béns immobles aïllats, sinó de tot un complex coherent i singular del que existeixen pocs casos a Catalunya.
Torre del Breny
El conjunt arqueològic de Boades, està format per una vil·la romana. A partir dels sondejos realitzats durant les darreres intervencions es proposa un polígon aproximat, que englobaria la pars rústica i la pars urbana, de c. 1,6 hectàrees. A més, dins el context de la vil·la es van excavar dos forns ceràmics i un seguit de sitges, aquestes últimes d’una fase precedent, entre el període iber i romà. Arquitectònicament, la vil·la, conserva encara una exedra, en el que seria la pars urbana. Aquest tipus d’estança de les vil·les, en forma d’absis, eren genèricament sales de reunions amb seients. Aquest element arquitectònic posaria de relleu la importància i la riquesa d’aquesta vil·la entre els segles III i IV, atès que es tracta d’un element excepcional en les vil·les de l’interior de Catalunya. També en el conjunt de la vil·la s’ha conservat un sepulcre de cel·la, a uns 150 metres de distància en direcció sud. Aquesta construcció, restaurada durant els anys 30 del segle XX, es conserva en bones condicions i ens estaria marcant una de les vies d’accés a la vil·la, ja que aquest tipus de monuments es trobaven en les vies d’accés de les ciutats o dels habitats, en general, i també ens indicaria la possible localització d’una necròpolis, avui dia encara no identificada.
Per finalitzar la descripció del conjunt, aproximadament a un quilòmetre en direcció sud-oest, en les proximitats del riu Llobregat, es troba el mausoleu turriforme del Breny. Aquesta importantíssima construcció que es tenen referències escrites des del segle XVII i XVIII, va ser fortament alterada el 1872, quan un industrial va emprar els carreus de la part de la cel·la per construir una resclosa al riu. Tot i trobar-se parcialment desmuntat és un gran exponent en el context de les construccions funeràries romanes de la península ibèrica i en moltes ocasions s’ha comparat amb la Torre dels Escipions, millor conservada.
El conjunt arqueològic, en la seva última fase, així com el sepulcre del Breny, s’han de situar cronològicament a l’entorn del segle III dC. En el cas de la vil·la, segurament, s’hauria d’allargar el seu ús fins al segle IV. Val a dir, que en l’àrea de Boades les evidències d’habitat, i la seva importància estratègica, es remunten fins al segles VI-V aC, amb restes d’època preibèrica i ibèrica, mal conegudes, i les sitges dels segles II-I aC. Les evidències d’aquest últim moment s’haurien de relacionar amb una organització militar romana, anterior a l’explotació intensiva del territori.
El conjunt de Boades i el Breny és de gran importància pels propis monuments arquitectònics que encara perduren (sepulcres i exedra) i per les evidències arqueològiques parcialment conegudes a partir dels treballs dels anys 30 i 80 de segle XX. Ara bé, el conjunt és especialment rellevant per tot allò que explica una vil·la com a centre productor (agricultura, forns ceràmics, sitges, …), residència i habitat (pars rustica i urbana) i necròpolis (sepulcres conservats en les seves proximitats). Un principi i un final que permeten entendre millor que en cap altre lloc de Catalunya la vida quotidiana en una propietat latifundista, com eren les vil·les romanes de l’època. Aquesta realitat fa que el conjunt tingui una coherència funcional i de discurs que fa indestriable una part sense l’altra.
Les recents excavacions arqueològiques realitzades a la part nord de la ciutat grega d’Emporion han permès, d’una banda, conèixer l’evolució de l’urbanisme d’aquest sector i, de l’altra, també recuperar la paleotopografia del promontori i entendre la connexió de la ciutat amb la fondalada natural que conformava l’antic port grec. Aquests treballs formen part del conjunt d’actuacions que recull l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2018-2021) impulsat per la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que té per objectiu l’estudi de les àrees portuàries de l’antiga Empúries. Les intervencions programades a l’entorn del port grec s’han centrat sobretot en l’excavació en extensió de les tres illes d’edificacions que conformaven el barri portuari i en l’estudi de la seva evolució històrica, d’ençà del tercer quart del segle VI aC i fins el segle II-I aC. Aquest sector d’hàbitat comunicava amb el port a través d’un camí perimetral, a redós del qual es va anar desenvolupant un espai de santuari, del qual en coneixem ja nombroses evidències.
Aquest Curs d’iniciació a la moneda antiga s’organitza amb l’objectiu d’iniciar el públic no especialitzat en el coneixement de la moneda en circulació a la península Ibèrica a l’antiguitat.
Organitzada per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Roses, la Jornada té per objectiu oferir una plataforma en la qual poder presentar i debatre sobre els estudis que s’estan desenvolupant en el marc dels conjunts monàstics, ja sigui analitzant la seva estructuració i evolució com estudis més concrets d’algun dels aspectes de la vida monàstica sempre des d’una perspectiva arqueològica.
