Amb data 1 de febrer de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/119/2022, de 27 de gener, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, a favor del conjunt arqueològic de Boades, i en la categoria de Monument Històric i Zona Arqueològica, i de delimitació del seu entorn de protecció, a favor de la Torre del Breny, al terme municipal de Castellgalí (Bages), i s’obre un període d’informació pública.
El conjunt arqueològic de Boades i Torre del Breny formen un assentament típic d’època romana pel que fa al control i explotació del territori, amb una cronologia fundacional d’època tardorepublicana i una pervivència baix imperial, fonamentalment marcat per la ubicació geoestratègica en la que s’ubica.
Està format per una explotació agropecuària amb una imponent vil·la romana i una zona industrial de forns ceràmics, així com la proximitat d’una necròpolis on destaca un mausoleu i un sepulcre. Val a dir, que tot i que arqueològicament encara no ha estat identificada, aquesta ubicació estaria també condicionada per un eix viari, aprofitat tant pel desplaçament de tropes, més en època tardorepublicana, com en un eix comercial ja en època altimperial (moment de funcionament dels forns ceràmics).
Per tant, no es tracta de béns immobles aïllats, sinó de tot un complex coherent i singular del que existeixen pocs casos a Catalunya.
El conjunt arqueològic de Boades, està format per una vil·la romana. A partir dels sondejos realitzats durant les darreres intervencions es proposa un polígon aproximat, que englobaria la pars rústica i la pars urbana, de c. 1,6 hectàrees. A més, dins el context de la vil·la es van excavar dos forns ceràmics i un seguit de sitges, aquestes últimes d’una fase precedent, entre el període iber i romà. Arquitectònicament, la vil·la, conserva encara una exedra, en el que seria la pars urbana. Aquest tipus d’estança de les vil·les, en forma d’absis, eren genèricament sales de reunions amb seients. Aquest element arquitectònic posaria de relleu la importància i la riquesa d’aquesta vil·la entre els segles III i IV, atès que es tracta d’un element excepcional en les vil·les de l’interior de Catalunya. També en el conjunt de la vil·la s’ha conservat un sepulcre de cel·la, a uns 150 metres de distància en direcció sud. Aquesta construcció, restaurada durant els anys 30 del segle XX, es conserva en bones condicions i ens estaria marcant una de les vies d’accés a la vil·la, ja que aquest tipus de monuments es trobaven en les vies d’accés de les ciutats o dels habitats, en general, i també ens indicaria la possible localització d’una necròpolis, avui dia encara no identificada.
Per finalitzar la descripció del conjunt, aproximadament a un quilòmetre en direcció sud-oest, en les proximitats del riu Llobregat, es troba el mausoleu turriforme del Breny. Aquesta importantíssima construcció que es tenen referències escrites des del segle XVII i XVIII, va ser fortament alterada el 1872, quan un industrial va emprar els carreus de la part de la cel·la per construir una resclosa al riu. Tot i trobar-se parcialment desmuntat és un gran exponent en el context de les construccions funeràries romanes de la península ibèrica i en moltes ocasions s’ha comparat amb la Torre dels Escipions, millor conservada.
El conjunt arqueològic, en la seva última fase, així com el sepulcre del Breny, s’han de situar cronològicament a l’entorn del segle III dC. En el cas de la vil·la, segurament, s’hauria d’allargar el seu ús fins al segle IV. Val a dir, que en l’àrea de Boades les evidències d’habitat, i la seva importància estratègica, es remunten fins al segles VI-V aC, amb restes d’època preibèrica i ibèrica, mal conegudes, i les sitges dels segles II-I aC. Les evidències d’aquest últim moment s’haurien de relacionar amb una organització militar romana, anterior a l’explotació intensiva del territori.
El conjunt de Boades i el Breny és de gran importància pels propis monuments arquitectònics que encara perduren (sepulcres i exedra) i per les evidències arqueològiques parcialment conegudes a partir dels treballs dels anys 30 i 80 de segle XX. Ara bé, el conjunt és especialment rellevant per tot allò que explica una vil·la com a centre productor (agricultura, forns ceràmics, sitges, …), residència i habitat (pars rustica i urbana) i necròpolis (sepulcres conservats en les seves proximitats). Un principi i un final que permeten entendre millor que en cap altre lloc de Catalunya la vida quotidiana en una propietat latifundista, com eren les vil·les romanes de l’època. Aquesta realitat fa que el conjunt tingui una coherència funcional i de discurs que fa indestriable una part sense l’altra.
Descarregueu la resolució del DOGC en pdf