Els excel·lents resultats de la intervenció arqueològica duta a terme al jaciment de Vilanera (l’Escala, Alt Empordà), han posat al descobert l’existència d’una complexa estructura funerària del neolític mig (al voltant del 4500 aC,), de diverses tombes de cremació del bronze final, i també de la primera edat del ferro. Aquestes cronologies han permès determinar els inicis del poblament del territori.

Les excavacions finalitzades recentment al sector 3 de Vilanera (l’Escala), estableixen l’origen d’aquesta necròpolis en el neolític mig, sobre el 4.500 aC. La represa dels treballs arqueològics, iniciats la tardor del 2016 per part del Departament de Cultura i l’Ajuntament de l’Escala, ha permès excavar en profunditat el gran túmul que es va localitzar en intervencions precedents, i continuar les tasques d’excavació i delimitació de la necròpolis de cremació.

Els resultats de l’excavació han estat excepcionals. A la necròpolis de cremació s’han pogut excavar diverses estructures funeràries que pertanyen a la necròpolis de la primera edat del Ferro, excavades en el subsòl, on s’han trobat una urna que conté les restes humanes cremades i uns vasos situats al voltant. Igualment s’ha trobat una estructura funerària que es podria situar cronològicament al bronze final, on s’ha aparegut una petita urna ceràmica encastada en una diaclasa del subsòl.

4. Una de les inhumacions excavades dins del túmul neolític de Vilanera. Fotografia: Equip Vilanera

3. Detall de l’estructura megalítica central del túmul neolític recentment excavat a Vilanera. Fotografia: Equip Vilanera

2. Vista general del túmul neolític recentment excavat a Vilanera. Foto: Equip Vilanera

1. Fossa amb el conjunt funerari, de la necrópolis de la primera edat del Ferro de Vilanera. Fotografia: Equip Vilanera

Respecte al túmul, aquesta troballa és rellevant, tant a nivell cronològic com a nivell estructural. Les seves singulars característiques juntament amb les troballes recuperades, entre les quals una peça de ceràmica tipus Montboló, permeten situar la seva construcció dins del neolític mig. Aquesta atribució cronològica representa una important novetat que permet ampliar considerablement la utilització del sector de Vilanera com a espai funerari i que aporta un testimoni arqueològic d’excepcional interès per reconstruir els primers estadis del poblament d’aquest territori.

Pel que fa a l’arquitectura, estem davant d’una estructura complexa formada per un anell de pedres superior que envolta un segon túmul inferior, també format amb pedres. Per sota d’ambdós nivells ha aparegut una estructura megalítica amb una gran llosa de coberta. A l’espai excavat del túmul han aparegut 4 inhumacions primàries, totes elles en posició fetal i cobertes amb pedres.

L’any 2016 el Departament de Cultura de la Generalitat va declarar el turó de Vilanera i l’àrea adjacent Espai de Protecció Arqueològica, atesa la importància de les restes arqueològiques conegudes en aquesta zona, situada dins del terme municipal de l’Escala. Els treballs arqueològics han comptat amb l’assistència dels arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries i la col·laboració de Xavier Farré, propietari actual dels terrenys, i s’han portat a terme per part d’un equip d’arqueòlegs de l’empresa Baula dirigit per Dolors Codina i amb la participació de Maribel Fuertes, Francesca Pullia, Gerard Prados i Rosa M. Amigo, amb la col·laboració també d’estudiants d’arqueologia procedents de diverses universitats.