Conferència “Producción y difusión de la industria lítica durante el Neolitico Medio en el Sudeste de Francia”, a l’IMF-CSIC


Pòster de la xerrada: “Producción y difusión de la industria lítica durante el Neolitico Medio en el Sudeste de Francia”, a càrrec d’Adrien Reggio, de l’Aix-Marseille UniversitéEl proper dimarts 6 de juny de 2017 a les 12:30 hores està programada, a la Institució Milà i Fontanals – CSIC, la conferència “Producción y difusión de la industria lítica durante el Neolitico Medio en el Sudeste de Francia”, a càrrec d’Adrien Reggio, de l’Aix-Marseille Université [MMSH/LAMPEA – UMR 7269] (Francia), dintre dels seminaris del Grup d’investigació «Arqueologia de les dinàmiques socials» (CSIC-IMF).

El neolític mitjà es troba en aquests moments en un període en constant renovació degut a les nombroses revisions i projectes d’investigació que hi ha actualment en curs. Els nous treballs estan portant a qüestionar la mateixa definició d’aquest període, avui dia en l’epicentre de la discussió. Si bé la cronologia s’estableix principalment a través de la ceràmica, la indústria lítica te també un paper determinant en el marc de l’estudi del neolític mitjà. De fet, les produccions en sílex bédoulien procedent de les mines del Sud-Est de França es van difondre a grans distàncies. L’interès de l’estudi de la regió és la presència de les mines a prop de les zones d’hàbitat, ja que d’aquesta manera ha estat possible estudiar la industria lítica des de la seva extracció fins a l’abandonament.

Adreça: Institució Milà i Fontanals – CSIC: C / Egipcíaques, 15, (Aula 2, 1r pis), Barcelona

Resultats de les excavacions arqueològiques a la necròpolis de Vilanera (l’Escala)

Els excel·lents resultats de la intervenció arqueològica duta a terme al jaciment de Vilanera (l’Escala, Alt Empordà), han posat al descobert l’existència d’una complexa estructura funerària del neolític mig (al voltant del 4500 aC,), de diverses tombes de cremació del bronze final, i també de la primera edat del ferro. Aquestes cronologies han permès determinar els inicis del poblament del territori.

Les excavacions finalitzades recentment al sector 3 de Vilanera (l’Escala), estableixen l’origen d’aquesta necròpolis en el neolític mig, sobre el 4.500 aC. La represa dels treballs arqueològics, iniciats la tardor del 2016 per part del Departament de Cultura i l’Ajuntament de l’Escala, ha permès excavar en profunditat el gran túmul que es va localitzar en intervencions precedents, i continuar les tasques d’excavació i delimitació de la necròpolis de cremació.

Els resultats de l’excavació han estat excepcionals. A la necròpolis de cremació s’han pogut excavar diverses estructures funeràries que pertanyen a la necròpolis de la primera edat del Ferro, excavades en el subsòl, on s’han trobat una urna que conté les restes humanes cremades i uns vasos situats al voltant. Igualment s’ha trobat una estructura funerària que es podria situar cronològicament al bronze final, on s’ha aparegut una petita urna ceràmica encastada en una diaclasa del subsòl.

Respecte al túmul, aquesta troballa és rellevant, tant a nivell cronològic com a nivell estructural. Les seves singulars característiques juntament amb les troballes recuperades, entre les quals una peça de ceràmica tipus Montboló, permeten situar la seva construcció dins del neolític mig. Aquesta atribució cronològica representa una important novetat que permet ampliar considerablement la utilització del sector de Vilanera com a espai funerari i que aporta un testimoni arqueològic d’excepcional interès per reconstruir els primers estadis del poblament d’aquest territori.

Pel que fa a l’arquitectura, estem davant d’una estructura complexa formada per un anell de pedres superior que envolta un segon túmul inferior, també format amb pedres. Per sota d’ambdós nivells ha aparegut una estructura megalítica amb una gran llosa de coberta. A l’espai excavat del túmul han aparegut 4 inhumacions primàries, totes elles en posició fetal i cobertes amb pedres.

L’any 2016 el Departament de Cultura de la Generalitat va declarar el turó de Vilanera i l’àrea adjacent Espai de Protecció Arqueològica, atesa la importància de les restes arqueològiques conegudes en aquesta zona, situada dins del terme municipal de l’Escala. Els treballs arqueològics han comptat amb l’assistència dels arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries i la col·laboració de Xavier Farré, propietari actual dels terrenys, i s’han portat a terme per part d’un equip d’arqueòlegs de l’empresa Baula dirigit per Dolors Codina i amb la participació de Maribel Fuertes, Francesca Pullia, Gerard Prados i Rosa M. Amigo, amb la col·laboració també d’estudiants d’arqueologia procedents de diverses universitats.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre”

Conferència “El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 31 de maig de 2017, 19:00h

Conferenciants: Josep Castells i Eudald Guillamet
Moderador: Ramon Ten

Amb la descoberta de deu conjunts de pintures rupestres inèdits l’any 2007 i de nou conjunts més l’any 2014, Capçanes (Priorat) s’ha convertit en el municipi amb la concentració de pintures rupestres més nombrosa i espectacular de Catalunya. Conscient de la importància i transcendència d’aquest patrimoni, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia va iniciar el projecte Capçanes, que comporta el tractament integral de les pintures: documentació, protecció, conservació i difusió. De les diferents actuacions, destaca per la seva espectacularitat la recuperació de les pintures de la Vall II, conegudes popularment com La matança, gairebé invisibles fins al moment de la intervenció.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Castells sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència del dia 31.

  • Quina és la importància de la descoberta d’aquestes pintures rupestres?

La principal importància rau en la gran concentració de pintures rupestres en un espai territorial molt reduït, en les seves característiques tipològiques i estilístiques i en la seva connexió en altres territoris de l’Arc Mediterràni .

  • Afegeixen les pintures trobades a Capçanes alguna novetat respecte a la resta de pintures rupestres de l’art rupestre llevantí?

Algunes de les escenes documentades, especialment la del abric de la Vall I són úniques en tot el discurs pictòric de l’art rupestre llevantí.

  • Quines han estat  les actuacions del Departament de Cultura en la recuperació de les pintures?

En el marc del programa Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya  el Departament ha portat a terme la documentació exhaustiva de tos els conjunts identificats, ha realitzat un estudi complert dels fenòmens que afecten la seva conservació, ha realitzat una topografia de detall dels barrancs on es localitzen els abrics, s’ha redactat i executat tres projectes de tancaments de protecció, s’han senyalitzat amb plafons informatius els conjunts visitables i s’ha porta a terme múltiples campanyes de consolidació, conservació i recuperació del color i de la lectura dels conjunts documentats.

  • Quins són el projectes de futur respecte a les pintures de la Vall II?

Respecte a la potent intervenció de recuperació del color de les pintures del conjunt de la Vall II es farà un seguiment de l’actuació realitzada per tal de controlar l’estabilitat de les pintures. També es portarà a terme una nova documentació que incorporarà les noves figures descobertes durant l’actuació.

Trobat el cap d’una escultura d’època romana en la intervenció arqueològica a les termes romanes de Caldes de Montbui (Vallès Oriental)

Aquest matí s’ha fet la presentació de la recent troballa durant una visita al jaciment de l’alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Solé; la cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Maite Miró; l’arqueòleg director de l’excavació, Pere Artigues; el regidor de Patrimoni, Isidre Pineda, i el regidor d’Espais Públics, Jaume Mauri.

En les excavacions arqueològiques que es duen a terme actualment a les termes romanes de Caldes de Montbui, aquesta darrera setmana s’havia produït una singular troballa: un cap de marbre blanc de mida natural en molt bon estat de conservació, que segurament formava part d’una escultura de cos sencer. La intervenció arqueològica, realitzada degut a la reurbanització de la plaça de la Font del Lleó, està finançada per l’Ajuntament de Caldes, sota la supervisió del Departament de Cultura.

El cap, que probablement representa una divinitat vinculada a les aigües termals, s’ha trobat justament en el rebliment de la piscina termal que hi ha al davant del conjunt visitable de les termes de Caldes, i és el primer cap d’escultura romana que surt a Caldes de Montbui associat a una estratigrafia. De moment s’ha procedir a una primera neteja de la peça, que aviat es començarà a estudiar per identificar el seu origen, la cronologia i la identificació del personatge.

Recentment, s’han trobat els límits laterals de la piscina romana del centre de la plaça, evidenciant la clara la situació del vèrtex nord-est, on es conserven diferents nivells de la graderia. Tant a la part sud com a la sud-oest s’hi han començat a veure petits trams de graons que ajuden a definir els límits d’aquesta piscina.

A partir de les properes setmanes començarà la darrera part de la intervenció arqueològica. Un cop s’hagin extret les llambordes que hi ha davant de les Termes Romanes i delimitat la superfície de les altres piscines d’època romana, es realitzaran uns treballs de fotometria que permetin conèixer l’aspecte que devien tenir les termes fa 2.000 anys. Es preveu que la intervenció finalitzi a meitat de juny, moment en què les restes arqueològiques es cobriran amb una capa geotèxtil i terra, per permetre que el mes de juliol es puguin desenvolupar les activitats culturals programades, com la de l’Escaldàrium (la festa del foc i de l’aigua).

Les excavacions arqueològiques al Puig del Cocodril de Subirats (Alt Penedès) confirmen l’existència d’una fortificació ibèrica de la Cossetània oriental.

La recerca arqueològica, efectuada entre els dies 2 i 14 de maig, en aquest jaciment iber, situat al costat del Castell de Subirats, treuen a la llum una gran fortificació cossetana de més d’ 1 Ha d’extensió.

S’han efectuat diversos sondejos o cales que confirmen l’excel·lent potencial arqueològic del jaciment. S’ha identificat un gran fossat defensiu, una muralla i un barri de cases en un estat de conservació excepcional.

Entre les restes descobertes destaquen les relacionades amb l’arqueologia de la vinya i el vi, com tres àmfores ibèriques senceres, diverses gerres per a servir el vi i ceràmiques importades de Grècia, Itàlia i Eivissa.

El Puig del Cocodril podria complir les funcions de centre de poder i de control del territori de la Cossetània Oriental, amb diversos jaciments, com la Font de la Canya d’Avinyonet, sota la seva òrbita.

L’Ajuntament de Subirats i la cooperativa ArqueoVitis impulsen aquest nou projecte per aportar dades arqueològiques sobre els orígens de la vinya i el vi al Penedès, en el que podria ser el jaciment iber més influent de la contrada.

| Per saber-ne més, descarregueu la nota de premsa en pdf |

IV Reunió Oikos de Bioarqueologia 2017

IV Reunió Oikos de Bioarqueologia

Demà comença la IV Reunió Oikos de Bioarqueologia, coorganitzada per l’Associació Catalana de Bioarqueologia i la Universitat Pompeu, que serà un espai de trobada per afavorir la circulació i l’intercanvi de coneixement entre totes les persones que s’interessen per la recerca bioarqueològica i les diverses disciplines que la integren.

La reunió tindrà lloc els dies divendres 26 i dissabte 27 de maig de 2017 a la sala Mercè Rodoreda (Edifici Mercè Rodoreda) de la Universitat Pompeu Fabra (C/ Ramon Trias Fargas, 25-27, de Barcelona).

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu el programa en pdf |

X Cicle de Documentals Arqueològics a l’ICAC

Imatge del documental: "Els deus policroms", una producció alemanya que es projectarà el dijous 25
Imatge del documental: “Els deus policroms”, una producció alemanya que es projectarà el dijous 25.

Avui 23 de maig a les 17,00 hores començarà el X Cicle de Documentals Arqueològics, organitzat per l’ICAC en col·laboració amb el Festival de Cinema Arqueològic del Bidasoa i el Museo Romano de Oiasso d’Irún (Guipúscoa). El cicle forma part dels actes de celebració del festival Tàrraco Viva 2017.

Les projeccions dels documentals arqueològics relacionats amb l’antiguitat, tindran lloc a la sala d’actes de l’ICAC  les tardes dels dies 24, 25 i 26 de maig. L’accés és lliure, però l’aforament és limitat.

Els documentals que es presentaran aquesta tarda són:

  • “Deméter, el mite, la llegenda, la tradició” 25’ (2007). Direcció: Ebe Giovannini, Maurizio Pellegrini.
  • “Història de l’antic teatre de Philippolis” 31’ (2007). Direcció: Jordan Detev.
  • “Gyptis: un vaixell grec de Massàlia del segle VI aC” 63’ (2014). Direcció: Antonie Chènè.

| Per descarregar el programa X Cicle de Documentals Arqueològics cliqueu aquí |

Presentació de l’Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2015

Invitació a la presentació del nou Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2015 El dia 31 de maig a les 19,00 hores tindrà lloc la presentació del nou Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2015 a la sala d’actes de l’Arxiu Històric de la Ciutat, (carrer Santa Llúcia, 1, de Barcelona).

Aquesta és una publicació del Servei d’Arqueologia de Barcelona que documenta l’activitat arqueològica més recent duta a terme a la ciutat de Barcelona. En el transcurs de la presentació l’arqueòleg Mikel Soberón pronunciarà la conferència “Comptar vaixells per explicar el port medieval de Barcelona. El dret d’ancoratge a mitjan segle XV”.

Recreació sobre la vida en un poblat ibèric a Darró (Vilanova i la Geltrú, Garraf)

Vista aèrea del poblat de DarróEl proper dissabte 20 de maig de 17,30 a 20,30 hores, en el marc dels actes de commemoració del Dia internacional dels Museus, es podrà assistir al poblat de Darró, a una recreació de la vida quotidiana en un poblat ibèric, realitzada pel grup de recreació història Ibercalafell. És una bona ocasió per visitar les restes arqueològiques del poblat de Darró i gaudir amb la representació d’un dels grups de recreació històrica amb una trajectòria més llarga del nostre país.

La part actualment visitable del poblat ibèric de Darró va ser excavada i adequada fa uns anys pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, mitjançant conveni amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Les restes visibles pertanyen a l’expansió urbanística que va experimentar el poblat durant els segles II-I a C, amb posterioritat a la conquesta romana del territori. El nucli d’aquest assentament ibèric, que pertanyia a la tribu dels cossetans, es trobava al cim de la petita elevació veïna del puig de sant Gervasi, situada a l’extrem de ponent de l’actual passeig marítim de Vilanova i la Geltrú, entre la línia fèrria i el mar.

Les cases existents dins el recinte visitable es troben distribuïdes a un costat i altre d’un ample carrer porxat. Les seves estances, en les que han estat documentades diverses activitats artesanals, van ser construïdes sobre antics terrenys d’aiguamolls a tocar de la platja, els quals havien estat ja ocupats en època ibèrica plena, tal i com ho demostra la presència de murs, cisternes i forns ceràmics dels segles IV-III aC en els nivells arqueològics inferiors.

Es declara Espai de Protecció Arqueològica (EPA) la Vil·la romana del Mas de Maurisio:

El passat 3 de maig, mitjançant resolució del Conseller de Cultura, s’ha declarat Espai de Protecció Arqueològica la Vil.la romana del Mas de Maurisio, al terme municipal de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre).

Les restes descobertes durant els treballs de prospecció de l’any 2005 i durant les intervencions de l’any 2007 i 2008, en el marc de l’estudi d’impacte ambiental del projecte de la Central de Cicle Combinat, han definit Mas de Maurisio com una instal·lació agropecuària dedicada a la transformació de l’oli que, probablement,  formaria part d’un sistema comercial afavorit per la proximitat del riu Ebre.

Durant els treballs arqueològics es van posar al descobert 3 zones diferenciades: la zona 1 que pertany a la sala de premsat, la zona 2 que s’ha identificat com la sala d’accionament i l’última zona, la zona 3, que segurament correspon a la part urbana. Tant la zona 1 com la zona 2 devien formar la part fructuària del jaciment. L’estat de conservació de les estructures constructives és excel·lent.

Cronològicament, es proposen  dues possibilitats: que la vil.la dati del segle I al V dC , i per tant, tingui una ocupació continuada o bé, que tingui dos moments, del segle I-III dC o del IV-V dC.

Les restes del jaciment actualment romanen tapades, per a garantir la seva conservació.

Notícia: Tània Álvarez