Mes: juny de 2016

Actes de les XIII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

XIII Comarques GironinesJa teniu disponible la publicació de les Actes de les XIII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, celebrades al Museu Darder de Banyoles durant els passats dies 10 i 11 de juny de 2016.

Les Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, un lloc de trobada dels professionals de l’arqueologia on s’exposen i debaten els resultats dels darrers treballs realitzats a les comarques gironines, se celebren bianualment. Estan organitzades conjuntament pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Universitat de Girona. En aquesta edició han comptat també amb la col·laboració de l’Ajuntament de Banyoles.

| Podeu consultar i descarregar la publicació en pdf clicant aquí |

Un jaciment romà i una  reserva de papallones conviuen a l’entorn del complex d’oficines de Sant Joan Nord, a Sant Cugat del Vallès

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El passat dimarts 7 de juny va tenir lloc la inauguració d’un interessant projecte d’interès cultural i mediambiental. D’una banda, es presentaven els treballs de recuperació i condicionament d’un jaciment romà del segle I localitzat al complex d’oficines de Sant Joan Nord, a Sant Cugat del Vallès, i també, al mateix indret es va inaugurar una reserva de papallones. Des del seu inici, aquest projecte ha comptat amb i l’assessorament del Departament de Cultura i del Museu de Sant Cugat (Ajuntament de Sant Cugat del Vallès).

A l’indret on s’ubica el complex d’oficines de Sant Joan Nord, a Sant Cugat del Vallès, s’han dut a terme els treballs de recuperació i restauració d’un jaciment aqueològic: un dipòsit romà (lacus) i una canalització dels segles I-II dC, que es va trobar l’any 1999 amb motiu del projecte de construcció de l’edifici d’oficines. Els anys 1999-2000 Inmobiliària Colonial SA va promoure unes excavacions arqueològiques al jaciment de Sant Joan Nord, a la plaça Xavier Cugat, núm. 2 de Sant Cugat del Vallès, dirigides per Gemma Caballé Crivillés (Arqueociència SCP), quan es van localitzar les restes d’un assentament agrícola romà, de les quals cal remarcar un dipòsit (lacus) de 12 metres de longitud i una llarga canalització. Aquestes va ser conservades reblertes,  fins que Inmobiliària Colonial ha promogut durant l’any 2015 intervencions per posar en valor aquestes restes arqueològiques, sota la direcció d’Òscar Trullàs Ledesma  i Tatiana Piza Ruiz (Arqueòlegs.Cat), i amb els treballs de restauració efectuats pel restaurador Ramon Vancells.

Inauguració del complex de Sant Joan Nord, Sant Cugat del Vallès. Fotografia: Araceli Martín
Plafó explicatiu de la reserva de papallones de Sant Joan Nord, Sant Cugat del Vallès. Fotografia: Araceli Martín
Vista de la canalització d’època romana i de la reserva de papallones. Fotografia: Araceli Martín
Vista de la canalització d’època romana i reserva de papallones de Sant Joan Nord, a Sant Cugat del Vallès. Fotografia: Araceli Martín

 

La museïtzació de les restes romanes ha estat encarregada a l’empresa STOA, que ha dissenyat una plataforma per a la visualització de les restes, i els plafons explicatius redactats per Gemma Caballé, amb dibuixos de Francesc Riart.

Les restes arqueològiques estan ara integrades a l’entorn d’un nou jardí-reserva de papallones de gran interès mediambiental, dissenyat per World Nature. Ha estat, per tant, una actuació sobre el patrimoni natural i cultural assolida amb resultats molt positius.

La creació d’una reserva de papallones ha estat possible gràcies a la col·laboració entre la Immobiliària Colonial i fundació World Nature. És una iniciativa sense precedents a l’Estat espanyol, on una empresa privada s’ha implicat en un projecte de creació d’una reserva per a la conservació de la papallona. La reserva s’emmarca en el projecte Refugis WN de fauna i flora de la fundació World Nature, un projecte per a la conservació de la natura en zones urbanes de grans i petites ciutats que implica tant als ciutadans com a les administracions públiques, institucions i empreses privades. Amb la creació d’aquesta xarxa de refugis de fauna i flora es potencia la conservació d’espècies autòctones en zones urbanes i periurbanes.

I Jornada de Dibuix i Arqueologia al MAC – Barcelona

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

ARQgraphos_cursEl dijous 30 de juny de 2016 tindrà lloc la Primera Jornada de Dibuix i Arqueologia a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona 39 – 41), organitzada per l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, en col·laboració amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

El curs és gratuït i obert a tots els públics, però el nombre de places està supeditat a l’aforament de la sala, per tant, és necessària la inscripció prèvia al curs.

| Descarregueu el programa en pdf |

Patrimonium 2016, “Ulldecona, un passeig per la història”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Display90x180cmEl proper divendres 10 de juny a les 19,00 hores s’inaugurarà: Patrimonium 2016, “Ulldecona, un passeig per la història”, un cicle de conferències orientades a donar difusió als diferents projectes de difusió, innovació, conservació i investigació que s’estan duent a terme actualment per a la posada en valor dels diferents actius patrimonials de la vila d’Ulldecona.

Aquestes jornades, que neixen amb la intenció de dur-se a terme anualment, tenen l’objectiu d’apropar a la societat el ric patrimoni d’Ulldecona que, mitjançant la seva gestió, esdevidrà en una eina de dinamització cultural, econòmica i cientí­fica.

Aquesta primera edició se centra en diferents projectes d’investigació en curs o recentment executats, com ara: les excavacions al poblat pre-ibèric de La Ferradura/Els Castellets, dutes a terme pel GRAP (Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica); les excavacions a la necròpoli ibèrica d’Esquarterades, realitzades per la Universitat de Barcelona i l’ICAC: els diferents projectes de noves tecnologies orientats, tant a la difusió i l’educació, com a la conservació preventiva del Conjunt Rupestre de la Serra de Godall, Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El dissabte 11 de juny es presentarà ofi­cialment el projecte 4D-VULL i el 4D-VULL 2G. Monitorització d’Art Rupestre a Valltorta-Gassulla i Ulldecona i es parlarà del Portal de Jocs de la Ruta de l’Art Rupestre, el projecte e-Art, realitat augmentada i Art Rupestre, i el projecte Art Rupestre Llevantí per a invidents, actualment en execució.

Lloc: pis superior de l’O­cina de Turisme d’Ulldecona.
Preu: Totes les activitats són gratuïtes.
Inscripcions: turisme@ulldecona.cat

| Descarregueu el programa clicant aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “El projecte internacional Tabula Imperii Romani – Forma Orbis Romani (TIR-FOR)”

Tribuna d'Arqueologia2 comentaris

Conferència “El projecte Tabula Imperii Romani – Forma Orbis Romani (TIR-FOR)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de juny de 2016, 19:00h

Conferenciants: Josep Guitart, Marta Prevosti i Pau de Soto
Moderador: Joandomènec Ros

Aquesta ha estat la darrera conferència de la Tribuna d’Arqueologia de la temporada 2015-2016.

La progressiva utilització de la tecnologia digital i les potencialitats dels sistemes d’informació geogràfica han portat a la Comissió Internacional TIR-FOR a plantejar un nou desenvolupament de gran abast d’aquest projecte històric promogut per la Union Académique Internationale (UAI), consistent en la digitalització de la informació fonamental sobre els jaciments i la documentació cartogràfica de tot el món romà, en una gran base de dades realitzada sota criteris unificats i amb visibilitat en un portal digital únic, d’accés lliure. El sistema permetrà la visualització de les dades en mapes amb diferents bases (Google Maps, AWMC, DARE). La finalitat és crear un mapa interactiu, amb informació i enllaços addicionals, en accés obert. Es treballarà la connexió dels jaciments amb altres recursos informàtics (com Pelagios, GAP, ORBIS o Europeana) i la dotació d’informació addicional, com fotografies, vídeos, enllaços amb webs de museus, informació de jaciments visitables, etc. Això representarà la creació d’una eina de treball, on els investigadors podran trobar el mapa de l’Imperi Romà (mapes temàtics, tipològics i cronològics) amb tots els jaciments i els recursos corresponents.

| Galeria d’imatges |

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • Quines són les realitzacions del projecte TIR-FOR, fins ara?

Aquest projecte ha tingut un ampli recorregut durant el segle XX, i les seves publicacions en paper cobreixen la quasi totalitat d’Europa i algunes parts del Nord d’Àfrica i del Pròxim Orient. A Catalunya, J. de C. Serra Rafols va publicar ja el 1928 un primer volum de la Forma Conventus Tarraconensis, i el 1997 l’IEC en col·laboració amb el CSIC va publicar el volum TIR K/J-31 (Tarraco-Baliares). Aquests darrers anys, partir de la base de dades que es va crear per a l’elaboració dels projectes de la Cossetània Oriental i més tard de l’Ager Tarraconensis, s’ha creat una base de dades en línia, que s’ha anat perfeccionant d’acord amb la Comissió Internacional TIR-FOR per tal que sigui vàlida per a tots els països de l’Imperi Romà. Actualment està preparada per produir la TIR. Per a Catalunya ja s’hi ha entrat totes les dades de la TIR publicada el 1997.

  • Quins països participen en el projecte i com es gestiona?

La gestió del projecte corre a càrrec de la Comissió Internacional per a la TIR-FOR, creada per la UAI. Tots els països interessats a formar part de la Comissió, hi són admesos a través dels seus representats en aquesta institució internacional. En la darrera reunió de la Comissió, celebrada a Barcelona el maig de 2016, van assistir representats de Bèlgica, França, Itàlia, Romania, Hongria, Bulgària, Grècia, Àustria i Turquia.

  • Quina utilitat ha de tenir aquest projecte?

La digitalització de la TIR representa un mapa dels jaciments més significatius del món romà, en línia, d’accés obert, connectats a una fitxa amb les dades bàsiques sobre cada un d’ells. Això significa la unificació metodològica de tota la informació i permet fer cerques cronotipològiques complexes. A més, cada jaciment podrà estar connectat a enllaços que portin a informacions addicionals tant de tipus científic com divulgatiu. Es tracta doncs, d’una eina informàtica d’alt valor per a la investigació i amb un alt potencial de cara a la divulgació.

  • Quines perspectives te la TIR-FOR per al futur immediat?

El projecte està cristal·litzant en una prova pilot des de Catalunya en col·laboració amb els equips dels altres països participants en el projecte. Al mateix temps que s’afina la metodologia comuna, es proposa dotar els jaciments i monuments arqueològics de Catalunya d’un valor afegit que els cohesioni, que en permeti una entesa més profunda i que els faci més visibles i atractius, tot englobant-los dins d’una “Xarxa de ciutats romanes intel·ligents”, en base al mapa interactiu de la TIR.

Inauguració de l’Exposició: “La Cartoixa de Montalegre: 600 anys d’història” a Tiana

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

la_cartoixa_de_montalegre_El proper dijous 9 de Juny a les 19,00 hores tindrà lloc a la biblioteca Can Baratau de Tiana (Cr. Lola Anglada, 10), la inauguració de l’Exposició: “La Cartoixa de Montalegre: 600 anys d’història”, que es podrà visitar fins el dia 18 de juny de 16,00 a 20,00 en dies feiners, i d’11,00 a 13,00 hores els dissabtes.

Un cop finalitzats els parlaments, l’Associació d’Amics de Sentromà, com a cloenda de les seves activitats, farà el lliurament simbòlic del seu arxiu a l’Ajuntament de Tiana.

Acte seguit, a la mateixa biblioteca, està programada la taula rodona: “El patrimoni històric de Tiana”, amb Xavier Galceran president de l’Associació d’Amics de Sentromà , Josep Ma Tóffoli  cronista de Tiana, i Josep Ma Padrós, acadèmic corresponent de Belles Arts de Sant Jordi.

A continuació s’iniciarà el torn de paraula amb Ferran Almeida, promotor del primer catàleg de Monuments Històrics de Tiana, com a moderador.

Recull bibliogràfic, maig 2016

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 38, corresponent al mes de maig de 2016, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Singular troballa d’una cista megalítica a una intervenció d’urgència a Lladurs (Solsonès)

Tribuna d'Arqueologia1 comentari

En el decurs d’una intervenció d’urgència del Servei d’Arqueologia i Paleontologia duta a terme per l’empresa Àtics SL en el terreny anomenat Camp de la Bruna – La Salada Vella, terme municipal de Lladurs (el Solsonès), s’ha produït una singular troballa: una cista megalítica del Neolític Mitjà (4000-3700 cal ANE), situada a uns 1100 m s.n.m., amb planta trapezoïdal i orientació E-W, l’estructura de la qual no havia estat saquejada i ha arribat intacta fins al present.

Les dimensions màximes de l’interior són de 2,18 m de llarg, 1,40 m en l’extrem est, 0,84 m en l’extrem oest i 0,90 m d’altura. L’estructura funerària estava formada per quatre lloses de pedra en els quatre costats de la cambra, amb tres més que serveixen de tancament superior. Els buits formats en els punts d’unió entre les diferents lloses es tanquen amb falques de pedra encaixades entre elles i fang com segellat definitiu. No es va trobar cap túmul cobrint la cista. En el seu interior es van trobar dues inhumacions en el costat est de la tomba, una d’un individu masculí i un altre femení, tots dos en decúbit supí amb el cap en l’extrem est, i els peus, flexionats, a l’oest. Concentrats en el terç superior dels cossos, es van trobar diversos objectes d’aixovar: 7 punxons d’os, 1 espàtula d’os, 1 plaqueta plana d’os, 1 làmina de sílex gris, i 12 denes de collaret de variscita, que es trobaven majoritàriament al voltant del coll de l’individu masculí.

1. Entorn on s’ubica la Cista del Camp de la Bruna (Lladurs), senyalada amb la fletxa blanca. Fotografia: J. M. Espejo Blanco
2. Delimitació de l’estructura al començament de la intervenció. Fotografia: J. M. Espejo Blanco
3. Neteja de la llosa de tancament, trencada pel pas del tractor per sobre. Fotografia: J. M. Espejo Blanco
4. La cista complerta al concloure l’excavació. Fotografia: J. M. Espejo Blanco
5. Excavació de les restes esquelètiques. Fotografia: J. M. Espejo Blanco
6. Les dues inhumacions disposades a l’interior de la cista, desprès de la seva neteja i delimitació. Fotografia: J. M. Espejo Blanco
7. Detall de les denes de variscita al costat del cap de l’individu masculí. Fotografia: J. M. Espejo Blanco
8. Interior de la cambra funerària, vista des de l’est, desprès de l’aixecament dels ossos. Fotografia: J. M. Espejo Blanco

Durant l’excavació també es van recuperar 25 petits fragments de ceràmica (3 vores i 22 informes sense decoració) i un fragment de petxina del gènere glycimeris, dins del retall de la fossa de la part posterior (oest) de la cista.Llegeix més »