Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 “La vil·la romana dels Castellets (la Canonja, Tarragonès). Un assentament romà de l’Ager Tarraconensis. Resultats de la intervenció arqueològica”

29 maig 201518 octubre 2017 xarxes2 comentaris

Conferència “La vil·la romana dels Castellets (la Canonja, Tarragonès). Un assentament romà de l’Ager Tarraconensis. Resultats de la intervenció arqueològica”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 3 de juny de 2015, 19:00h

Conferenciants: Josep Francesc Roig, Paola Garcia i Marc Gimeno
Moderador: Jaume Massó

Presentació de les restes localitzades amb motiu de la intervenció arqueològica al jaciment dels Castellets (la Canonja). Descripció, valoració i estudi d’un magnífic assentament rural tipus vil·la amb diferents àmbits funcionals i una cronologia que va d’inicis del segle i dC als segles V-VI dC.

| Galeria d’imatges |
_______________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Francesc Roig sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

En que destaca la vil·la dels Castellets de la resta de uillae documentades a l’ager tarraconensis?

En què a més de conservar tots aquells elements que la defineixen a com tal, hem pogut documentar restes estructurals datades a mitjans segle VII dC.

Quines són aquestes estructures?

Diferents àmbits de funcionalitat agrícola amb sitges i un forn de canal a l’interior d’una estança quadrangular.

I de les fases precedents, que en destacaríeu?

Una magnífica cella uinaria del segle II dC i sobretot, dos balnea, un de finals segle II dC i un altre de mitjans segle V dC.

Comenteu que hi ha evidències arquitectòniques datades al segle VII dC, però quan es funda la uillae?

La fundació de la villae caldria situar-la, com succeeix en altres casos documentats al territorium de Tarraco, en època augustea, coincidint amb el gran moment de consolidació territorial, econòmica, jurídica i monumental de la que va ser objecte la capital de la Hispania Tarraconensis.

Xerrada: “El Vi a l’antiguitat grecoromana: del banquet opulent a la frugalitat militar. Un recorregut arqueològic”

29 maig 201514 juliol 2016 xarxesDeixa un comentari

Demà dissabte 30 de maig a les 12,00 hores està prevista la xerrada: “El Vi a l’antiguitat grecoromana: del banquet opulent a la frugalitat militar. Un recorregut arqueològic” al Centre Espai Orígens de Camarasa (Carretera C-13 km. 44, Camarasa). Un cop acabada la xerrada hi haurà una degustació de vins.

La conferència anirà a càrrec dels directors de les intervencions al jaciment de Monteró, Dra. Pilar Camañes, investigadora adscrita a l’ICAC, i Dr. Jordi Principal, conservador del Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona.

Conferència: “La religió ibèrica en el territori de la Indigècia. Estat de la qüestió”

28 maig 201514 juliol 2016 xarxesDeixa un comentari

Per demà divendres 29 de maig està programada la conferència: “La religió ibèrica en el territori de la Indigècia. Estat de la qüestió”, que anirà a càrrec de Marc Prat, becari FPI del laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona.

Aquesta és setena xerrada del III Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica a les Comarques Gironines (2015), que coordinen Alfons Díaz i Albert Aulines, i tindrà lloc a les 7,30 hores al Museu Darder de Banyoles (Plaça dels Estudis, 2, Banyoles).

| Per a més informació sobre el cicle de conferències, cliqueu aquí |

XIII Edició de la Fira Iberoromana de Cabrera de Mar – V Festival Laietania

26 maig 201514 juliol 2016 xarxesDeixa un comentari

Cabrera de Mar, l’antiga Ilturo esdevindrà el nucli del Festival Laietania d’enguany. Els seus carrers i places s’ompliran d’activitats: sopars i bacanals, visites teatralitzades als jaciments arqueològics, els legionaris de roma i els cabdill ibèrics i el gran mercat d’artesans, entre d’altres: un programa ple d’activitats de qualitat que situen el Maresme i el seu patrimoni entre els festivals de divulgació històrica de referència a Catalunya.

El Festival Laietania en la V edició, se celebrarà del 29 de maig al 21 de juny i compta amb la participació de Mataró i Badalona, i d’altres poblacions del Maresme: Argentona, Arenys de Mar, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt i Premià de Mar. Aquest festival compta amb el suport del Consorci de Turisme del Maresme i la Diputació de Barcelona.

Del 29 al 31 de maig, a la XIII Edició de la Fira Iberoromana de Cabrera de Mar, hi ha programats un bon nombre de visites guiades, conferències, exposicions, recreacions històriques, espectacles teatralitzats, tallers per a públic familiar i gastronomia per descobrir i assaborir el llegat dels antics pobladors del Maresme, l’antiga Laietania.

| Descarregueu el programa d’activitats clicant aquí |

Conferència: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: món medieval”

25 maig 201514 octubre 2016 xarxesDeixa un comentari

El proper dijous 28 de maig està programada la conferència: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: món medieval”, a càrrec de Pere Ortí Gost, de la Universitat de Girona i Antoni Caballé, arqueòleg territorial de la Catalunya Central del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Aquesta xerrada forma part del “X Cicle de Converses al Raval. Tal com som, tal com érem” i tindrà lloc entre les 18,00 i les 20,00 hores a la sala d’Actes de la Residència d’Investigadors del CSIC (Carrer de l’Hospital, 64, Barcelona).

| Per veure tot el programa cliqueu aquí |

Conferència: “Les ocupacions urbanes del complex arqueològic d’època ibèrica del Mas Castellar de Pontós (segles V-III aC)”

22 maig 2015 xarxesDeixa un comentari

Per avui divendres 22 de maig està programada la conferència: “Les ocupacions urbanes del complex arqueològic d’època ibèrica del Mas Castellar de Pontós (segles V-III aC)”, que anirà a càrrec d’Enriqueta Pons, arqueòloga, investigadora i conservadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya- Girona (1975-2012).

Aquesta és sisena xerrada del III Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica a les Comarques Gironines, i tindrà lloc a les 7,30 hores al Museu darder de Banyoles (Plaça dels Estudis, 2, Banyoles).

Viquimarató d’Arqueologia al Museu d’Història de Sabadell

20 maig 201514 juliol 2016 xarxesDeixa un comentari

El dissabte 23 de maig, entre les 11,00 i les 15,00 hores se celebrarà a la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell la Viquimarató d’Arqueologia organitzada pel Museu d’Història de Sabadell, les Biblioteques Municipals de Sabadell i l’Amical Wikipèdia.

Aquest taller està orientat a aprendre a editar viquipèdia i avançar en l’edició de continguts referents a la prehistòria i l’arqueologia catalanes, centrant-nos en termes relacionats amb Sabadell (jaciments del territori i de l’entorn, denominacions i noms com neolític, cultura dels camps d’urnes, obsidiana, urna funerària, etc). No cal saber d’arqueologia ni d’informàtica, només ganes de participar en aquest projecte col·lectiu, que arrenca de ja fa uns mesos.

L’arqueopedia és una iniciativa impulsada des del principi per la Institució Milà i Fontanals (CSIC), la UAB i el Museu de Gavà, que a Sabadell compta amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Inscripció gratuïta, que podeu formalitzar de diferents maneres:
– Enviant un missatge a l’adreça: mhs@ajsabadell.cat
– Trucant al telèfon 93 747 81 55.
– Apuntant-vos a la llista de la pàgina oberta a la viquipèdia

| Per a més informació cliqueu aquí |

Nova sessió dels Divendres de Patrimoni de la UAB: “Caracterització i anàlisi de materials en Patrimoni Cultural”

14 maig 201514 juliol 2016 xarxesDeixa un comentari

El divendres 22 de maig de 2015 tindrà lloc una nova edició dels Divendres de Patrimoni de la UAB, que organitza la Comunitat de Recerca Estratègica- CORE Patrimoni Cultural. En aquesta ocasió, la sessió estarà dedicada a la Caracterització i anàlisi de materials en Patrimoni Cultural.

Aquest cop, i gràcies a la seva col·laboració, la sessió es desenvoluparà al Sincrotró Alba, a Cerdanyola del Vallès, amb la voluntat de debatre sobre la innovació en aquest camp. Com és habitual la sessió es durà a terme entre les 10,00 i les 14,00, amb la possibilitat de visitar les instal·lacions de l’Alba un cop acabada la sessió.

Les places són limitades, per tant és imprescindible la inscripció abans del 16 de maig. Heu d’enviar el vostre nom, filiació i DNI al correu: core.patrimoni@uab.cat.

| Per veure la localització del Parc de l’Alba cliqueu aquí |
| Consulteu el programa clicant aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 “Les darreres intervencions arqueològiques d’urgències del Servei d’Arqueologia i Paleontologia a les Terres de l’Ebre”

13 maig 201518 octubre 2017 xarxesDeixa un comentari

Conferència “Les darreres intervencions arqueològiques d’urgències del Servei d’Arqueologia i Paleontologia a les Terres de l’Ebre”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de maig de 2015, 19:00h

Conferenciants: Núria Armentano, Francesc Busquets, Francesc Florensa, Lourdes Forcades, Agustín Gamarra, Damià Griñó, Miquel Gurrera i Iñaki Moreno
Moderador: Ramon Ten

Durant els últims anys el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha estat fent un seguit d’intervencions d’urgència en tot el territori català, segons regula la Llei 9/93 del patrimoni cultural català. Les excavacions produïdes a les Terres de l’Ebre han posat de relleu el ric patrimoni arqueològic que encara conserva. Així, les intervencions més destacades que s’hi han fet, com el Calvari de Gandesa (Terra Alta), les Esquarterades a Ulldecona (Montsià), la Clapissa/Partida dels Masets de Godall (Montsià) i la recent als Malladarets, a Alfara de Carles (Baix Ebre), han aportat un seguit de novetats arqueològiques interessants amb cronologies que engloben des de l’edat del ferro, les èpoques ibèrica, romana, medieval i musulmana, fins a les guerres carlines.

| Galeria d’imatges |
_______________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

Què han aportat les urgències d’arqueologia a les Terres de l’Ebre dutes a terme en els últims anys?

Durant els últims anys el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha estat portant a terme una sèrie d’intervencions d’urgència en tot el territori català, segons regula la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català. Les excavacions produïdes a les Terres de l’Ebre han posat de relleu el ric patrimoni arqueològic que encara conserva. Destacaríem les troballes realitzades a Alfara de Carles.

A quines fases cronològiques fan referències les vostres intervencions arqueològiques?

Hem abastat diverses cronologies des de l’edat del Ferro fins a les guerres Carlines. Tot i que les intervencions en alguns casos han estat molt migrades, hem pogut concretar les cronologies força bé.

En les urgències només heu intervingut arqueòlegs?

En moltes de les intervencions arqueològiques han intervingut altres especialistes de disciplines afins, com ara antropòlegs, restauradors i documentalistes. Cada cop és més necessari treballar amb especialistes que coneguin perfectament el seu ofici, que aporten millores tant a camp com en els resultats finals de les intervencions.

Conferència: “El projecte Arqueològic d’Oxirrinc (Egipte): darreres intervencions”

13 maig 201521 octubre 2016 xarxesDeixa un comentari

Dintre del cicle de conferències: “Projectes arqueològics catalans al Proper Orient”, que organitza el MAC-Barcelona del 7 al 4 de juny de 2015, demà dijous 14 de maig a les 19,30h està programada la xerrada: “El projecte Arqueològic d’Oxirrinc (Egipte): darreres intervencions”, a càrrec del professor Josep Padró, director de l’expedició, i de la nostra companya del Servei d’Arqueologia i Paleontologia Maite Mascort.

El jaciment d’Oxirrinc correspon a una gran ciutat, d’època faraònica, grecoromana i copto-bizantina, amb els seus temples, les seves necròpolis, la seva trama urbana i d’altres monuments, famosa des de fa més de cent anys per la troballa de milers i milers de papirs que ens donen a conèixer la vida quotidiana i les lectures dels oxirrinquites. Tanmateix, les restes arqueològiques de la ciutat eren gairebé desconegudes abans de l’inici de les excavacions de la missió d’Oxirrinc.