Conferència “La Balma del Gai (Moià, Bages). Un assentament de caçadors recol·lectors entre el plistocè final i l’holocè a l’altiplà del Moianès”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 3 de desembre de 2014, 19:00h
Conferenciants: Jordi Nadal, Lluís Lloveras, Pilar Garcia-Argüelles i Jofre Costa
Moderador: Dídac Roman
La Balma del Gai (Moià, Bages) és un petit abric que s’obre en el torrent que porta el mateix nom, a una altura de 760 metres sobre el nivell del mar, però en un entorn de relleus suaus. El jaciment fou descobert per Joan Surroca l’any 1974 i des del 1994 el SERP de la Universitat de Barcelona hi fa excavacions programades. Presenta una seqüència estratigràfica molt simple, formada per tres nivells. De fet, les ocupacions epipaleolítiques es concentren en un d’aquests en concret, el nivell I, de no més d’un metre de potència. Tanmateix, aquí es constaten dues de les fases evolutives d’aquest epipaleolític a la conca mediterrània de la península Ibèrica: el microlaminar o epimagdalenià i un sauveterroide o geomètric tipus filador. Us presentem ara els resultats d’aquests 20 anys d’intervencions.
| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada que impartiràn en proper dimecres.
- On es troba la Balma del Gai?
La Balma del Gai és un petit abric situat a la Catalunya Central, concretament al municipi de Moià (Bages) que es troba a uns 760 metres sobre l’actual nivell del mar i que dista de l’actual línia de costa aproximadament 50 km. Concretament es troba al bell mig de la unitat geogràfica anomenada altiplà del Moianès. És una zona plana però elevada, limitada a l’est i al sud pel cingles del Bertí, al nord per una cadena de turons suaus, tot i que arriben als mil metres d’altitud i cap a l’oest va perdent progressivament altitud vers la depressió del Bages i la vall del Llobregat. La Balma del Gai s’obre en una paret calcària d’origen Eocè –substrat fonamental de l’altiplà del Moianès-, que es troba al marge dret del torrent que porta el mateix nom (torrent del Gai), i que és un del múltiples petits cursos d’aigua que travessen l’altiplà de nord a sud i sud-oest, i que acaben sent tributaris del riu Llobregat. Part del jaciment queda arrecerat per una construcció rústica que tancaria en època històrica i gairebé fins l’actualitat un tram de la Balma.
- Quin és l’interès de la investigació?
La Balma del Gai presenta una petita evolució estratigràfica que ocupa les dues fases tradicionals en què s’havia dividit l’epipaleolític a la Conca Mediterrània de la Península Ibèrica: el Microlaminar i el Geomètric tipus Filador. Els resultats de la investigació d’aquest jaciment, juntament amb altres de Catalunya, han permès relativitzar aquesta evolució, tot observant que el segon moment no és res més que una petita transformació del primer a nivell de tecnologia lítica. Alhora, les fases anteriorment anomenades microlaminars s’arrelen també al magdalenià, última tecnocultura del plistocè.
- Que podem dir de la cultura material dels caçadors i recol·lectors de la transició plistocè-holocè a través del registre la Balma del Gai?
L’aparell tecnològic, basat en el microlitisme demostra la continuïtat d’una tradició del paleolític superior final. Malgrat això, les noves estratègies de subsistència, encara de tipus depredador, obligaren a l’adaptació d’aquests elements. Per això s’incrementa el microlitisme i les eines es fan més especialitzades, cosa que ens remet a una importància superior (segurament el moment de generalització) de la cacera amb arc i fletxa. Altres elements lítics, com per exemple els gratadors, recuperats al jaciment cal explicar-los també per les adaptacions als principals recursos cinegètics del període.
- Que podem dir de les estratègies econòmiques desenvolupades a la Balma del Gai?
Com dèiem abans, el pas del plistocè a l’holocè suposà un canvi ambiental que implicà l’adaptació de la subsistència a noves espècies ara més freqüents. La Balma del Gai es caracteritza per una conservació de la matèria orgànica acceptable, per la qual cosa les restes botàniques i faunístiques són prou representatives. Pel que fa a l’explotació de recursos botànics amb finalitats subsistencials, destaquem la recol·lecció de fruits silvestres, concretament d’aranyons. I pel que fa a l’explotació de recursos animals, aquesta mostra un gran ventall d’oportunitats, des de cacera de grans i petites preses, cacera d’ocells, pesca i recol·lecció d’invertebrats (cargols terrestres). Aquesta diversitat ens remet a la idea clàssica de l’explotació d’ampli espectre que les transformacions climàtiques de l’Holocè van permetre.
