Apareix un rinoceront fòssil al jaciment paleontològic de la Valenciana a Gelida (Alt Penedès)

Restes fòssils del rinoceront. Fotografia: Isaac Casanovas, ICP.
Restes fòssils del rinoceront. Fotografia: Isaac Casanovas, ICP.

Un equip de l’Institut Català de Paleontologia ha recuperat desenes de restes fòssils a Gelida, en un jaciment descobert fa tot just un any al barri de la Valenciana. En destaquen ossos de tortugues gegants i les restes d’un gran mamífer: un rinoceront. Els treballs continuaran fins a mitjans del mes de juny, però l’excavació es tancarà aquest divendres.

L’any 2011 la construcció d’una rotonda i l’ampliació del voral de la carretera que va des de Gelida a Sant Sadurní d’Anoia va deixar al descobert l’antic jaciment paleontològic de la Valenciana, que pren el nom d’aquest barri de Gelida. El jaciment correspon a un petit llac que va existir durant el Miocè inferior, fa uns 16,5 milions d’anys. L’excavació ha atret l’atenció de nombrosos visitants i veïns de Gelida, sobretot del barri de la Valenciana, que no podien imaginar que tenien un jaciment tan important a tocar de casa.

Fins al moment s’han recuperat desenes de restes que inclouen ossos de tortugues gegants i el costellam, un fèmur i algunes molars d’un rinoceront. Malgrat caldrà esperar als treballs de recerca que es faran des de l’ICP, el rinoceront fòssil segurament pertany al gènere Plesiaceratherium, del qual ja se n’havien trobat restes en altres excavacions a la zona. Aquests rinoceronts extints devien ser de mida petita, una mica més menuts que els actuals rinceronts de Sumatra, l’espècie actual més petita, que pot arribar a tenir una massa d’uns 800 quilos. El Plesiaceratherium, fins on sabem, hauria estat un rinoceron rabassut, sense banyes i segurament de costums semiaquàtiques.

| Galeria d’imatges |

Treballs de neteja de les pintures de la vil·la del Pont del Treball

Fotografia: Silvia Llobet
Fotografia: Silvia Llobet

Les tasques de neteja de fragments de pintura mural del segle I dC procedents de la vil·la romana del Pont del Treball han permés identificar l’existència de fragments amb decoració figurativa. Els treballs es porten a terme des del laboratori de conservació i restauració del Servei d’Arqueologia municipal- ICUB.

Durant les obres de seguiment dels moviments de terres que es realitzen en les obres de construcció dels accessos a la nova estació de la Sagrera, es van localitzar les restes de la vil·la romana del Pont del Treball que s’estenen més enllà dels límits d’afectació de l’obra. Va ser en aquest context on es van extreure les pintures murals objecte dels actuals treballs de neteja.

Tot i que encara no es pot parlar d’una data fundacional, se sap que la vil·la va estar en ús fins al segle V dC i que durant tot el període d’ocupació aquesta va ser objecte de diverses alteracions constructives, corresponents tant a reformes com a ampliacions i fins i tot a canvis d’ús dels espais. Un d’ells, el més destacat, és la zona termal localitzada a la vil·la i on recentment s’hi ha documentat l’hipocaust.

XXIVe Réunion de l’Association pour l’Antiquité Tardive a València


De l’1 al 3 de juny tindrà lloc a la XXIVena Reunió de l’Association pour l’Antiquité Tardive, amb seu a París, que enguany se celebrarà a València. L’Association pour l’Antiquité Tardive va néixer d’una associació creada per organitzar l’administració de l’XI Congrés d’Arqueologia Cristiana a Lió, en col·laboració amb els equips arqueològics de Viena, Grenoble (França), Ginebra (Suïssa) i Aosta (Itàlia). Després de la clausura del Congrés en 1988-1989, es va decidir transformar-lo en societat científica, per ampliar la seva contractació i reforçar la seva internacionalització.

Des de 1989, l’Associació ha organitzat una reunió anual seguida d’una excursió, alternativament a França i a l’estranger. Els actes i documents oficials administratius (actes de reunions, informes anuals d’activitats i financers) s’han publicat en un butlletí informatiu imprès i distribuït el 1994. A partir de 1992, es van crear en els països en hi havia un grup important de membres, diverses seccions a l’estranger (Alemanya, Itàlia, Gran Bretanya, Espanya, Estats Units, Canadà i Croàcia).

Des de 1993 l’Associació edita una revista d’història, literatura i arqueologia, l’Antiguitat Tardana.

| Descarregueu programa en PDF |

Seminaris IMF-CSIC sobre Tècniques de teledetecció i observació terrestre aplicades a l’arqueologia i el medi ambient: “Usos de la geofísica en estudios arqueológicos: introducción y casos prácticos”

Image (1) geofísica-IMF-CSIC.jpg for post 7105L’IMF-CSIC ha posat en marxa un cicle de seminaris on es tracten les tècniques de teledetecció i observació terrestre aplicades a l’arqueologia i el medi ambient. La propera conferència és el dimecres 29 de maig de 2012 i es portarà a terme a Sala d’Actes de la Institució Milà i Fontanals-CSIC (c/ Egipcíaques, 15, Barcelona) a les 17:00h.

La conferència, sota el títol “Usos de la geofísica en estudios arqueológicos: introducción y casos prácticos”, serà conduïda per Robert Tamba (Sot Prospecció – Universitat de Barcelona) on parlarà dels sistemes més habituals en prospecció geofísica, quin ús i informació podem extreure de les dades registrades i quins resultats es poden obtenir a partir d’exemples de casos arqueològics.

És important conèixer l’avenç d’aquestes tecnologies aplicades a l’arqueologia atès que, actualment, els sistemes de prospecció geofísica són el màxim exponent de la recerca arqueològica no intrusiva. Sistemes com el georadar o el magnetòmetre permeten detectar estructures antròpiques al subsòl i poden oferir informació acurada i de qualitat per planificar tot tipus d’intervenció arqueològica. L’equip de “Sot Prospecció Arqueològica”, com a exemple evident, col·labora en diversos projectes de recerca que s’han vist potenciats per l’aplicació d’aquesta metodologia.

Els seminaris estan organitzats per la línia d’investigació “Estabilitat i canvi social en les societats humanes: passat, present i futur” – Grup CaSEs (IMF-CSIC).

Per a més informació, cliqueu aquí.

Inauguració de l’entorn del Molí de l’Esclop i la muralla medieval de Caldes de Montbui

El proper divendres 1 de juny a partir de les 19:30h l’Ajuntament de Caldes de Montbui inaugura l’entorn recuperat del Molí de l’Esclop i la muralla medieval de Caldes de Montbui.

Per inaugurar l’obertura al públic d’aquests dos elements i la plaça que sorgeix de la millora de l’entorn de la plaça del Molí de l’Esclop, l’Ajuntament convida a la ciutadania a l’acte del divendres 1 de juny, a les 19.30 h. La inauguració comptarà amb l’actuació de la Coral Jove de l’Escola Municipal de Música Joan Valls i amb la presentació, en forma de vídeo, de la memòria oral de gent gran de la vila que ha compartit les seves experiències i records a l’entorn del vell molí recuperat.

Fa just un any, durant les obres de la segona fase de rehabilitació del passeig de la Riera, van quedar al descobert dos elements patrimonials de gran valor per a la vila: el Molí de l’Esclop i un tram de muralla medieval de 25 metres que s’afegia als 18 que ja eren visibles. Del maig de 2011 al maig de 2012 es van portar a terme les tasques de recuperació d’aquestes dues estructures que ara s’afegeixen al recorregut turístic, històric i patrimonial de la vila termal de Caldes de Montbui.

Cal destacar que Molí i muralla s’aixequen ara en un nou entorn fruit del projecte de millora del passeig de la Riera fet per l’Ajuntament en el marc del Pla de Barris que promou la Generalitat de Catalunya. Les obres han configurat un tram de recorregut per al vianant resseguint la llera de la Riera de Caldes que culmina en una plaça. Tot plegat configura un nou conjunt on es barregen elements naturals i patrimonials de gran bellesa i que esdevenen un nou atractiu en el marc del centre històric de Caldes de Montbui. Per arrodonir el projecte s’han afegit altres detalls, com plafons interpretatius dels elements històrics i mobiliari urbà.

| Descarregueu invitació en PDF |

| Galeria d’imatges |

Investigadors de la Universitat de Barcelona col·laboren amb centres de recerca francesos per estudiar l’origen dels paisatges muntanyencs del Cantal

Vista aèria de les muntanyes del Cantal
Vista aèria de les muntanyes del Cantal

Un equip de la UB format per Santiago Riera i Yolanda Llergo, investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP), que dirigeix el professor Josep Maria Fullola, participen en un projecte de recerca en col·laboració amb el laboratori GEOLAB (CNRS-Universitat Blaise Pascal) i el Centre de Recerca d’Història Quantitativa (CNRS-Universitat de Caen) per determinar l’origen dels paisatges muntanyencs del Cantal (França) i com han estat remodelats des de la prehistòria per les pràctiques ramaderes.

A més de l’equip del SERP, que duu a terme els estudis pol·línics de registres sedimentaris i de nivells arqueològics que permetran caracteritzar el tipus de pràctica ramadera i determinar quin impacte han tingut sobre el paisatge muntanyenc durant els darrers 3.000 anys, també participen al projecte diversos historiadors, arqueòlegs, paleoambientalistes i botànics amb l’objectiu de traçar la història de la ramaderia, dels paisatges de pastures d’altura i de l’origen de la producció de formatges a la regió. Actualment, les muntanyes del Cantal, localitzades a la regió de l’Alvèrnia, al Massís Central, són conegudes mundialment precisament per les especialitats de formatge de renom.Llegeix més »

Seminari “Herders, the mobile option”

El proper 31 de maig el grup de recerca CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics) de la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques organitza el seminari “Herders, the mobile option”, que pretén estimular el debat i aportar noves perspectives sobre les comunitats pastorals en la recerca arqueològica, etnogràfica i ambiental.

El seminari tindrà lloc a la seu del CSIC, al Carrer Egipciaques, 15 de Barcelona  i serà en anglès.

| Descarregueu programa |

Jornadas Técnicas para la Gestión del Arte Rupestre Patrimonio Mundial

Detall d'una de les pintures del Parc Cultural del Río Vero

Del 28 al 31 de maig tindran lloc a Alquézar (Huesca) dins del Parc Cultural del Río Vero, les Jornadas Técnicas para la Gestión del Arte Rupestre Patrimonio Mundial.

Les jornades volen ser un punt de trobada i intercanvi de professionals, i experiències en el Camp de la Documentació, Protecció, Difusió i Gestió de l’Art Rupestre vinculats a diversos territoris i estaments.

Aquesta reunió, que s’inclou dintre dels actes decelebració del 40è aniversari de la Convenció de Patrimoni Mundial de la UNESCO, i te l’objectiu d’obtenir conclusions compartides i d’aplicació a diversos territoris que tenen al seu territori estacions d’Art Rupestre declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO. El resultat es plasmarà en la redacció d’un document marc que establirà les principals directrius, orientacions i bases per la posterior realització del Sistema de Gestió de l’Art Rupestre Prehistòric.

| Descarregueu tríptic |

| Descarregueu programa |

Presentació de les actes del Simposi “Les vil·les romanes a la Tarraconense: implantació, evolució i transformació. Estat actual de la investigació del món rural en època romana”

Mosaic localitzat a la Vil·la romana del Romeral

El proper 2 de juny a les 20:00h, al Centre Cívic d’Albesa, tindrà lloc la presentació de les actes del Simposi “Les vil·les romanes a la Tarraconense: implantació, evolució i transformació. Estat actual de la investigació del món rural en època romana”.

La presentació anirà a càrrec dels coordinadors de la reunió científica que es va celebrar a Lleida del 28 al 30 de novembre de 2007: Víctor Revilla (Universitat de Barcelona), Joan-Ramon González (Servei d’Arqueologia de l’IEI) i Marta Prevosti (Institut Català d’Arqueologia Clàssica). L’acte s’emmarca dins del 50è aniversari de l’inici dels treballs arqueològics de la vil·la romana del Romeral (Albesa, la Noguera).

| Descarregueu el díptic |

XI Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona

Us recordem que els propers dies 15 i 16 de juny se celebraran a Girona les XI Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, organitzades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Universitat de Girona amb la col·laboració d’altres institucions.

Aquestes Jornades, que s’iniciaren el 1992 i se celebren cada 2 anys,  són un punt de trobada entre els professionals de l’arqueologia i un fòrum on s’exposen i debaten els resultats dels treballs arqueològics realitzats a les comarques gironines.

Les jornades s’estructuren a l’entorn de diverses comunicacions, totes elles celebrades a l’Auditori Josep Irla de l’edifici de la Generalitat, i un visita guiada a l’OppidumCastellum de Sant Julià de Ramis.

Per a assistir-hi cal inscripció prèvia (20€) que inclou les actes i el certificat d’assistència.

| Descarregueu programa en pdf |