Seminari sobre la Vil·la de Noheda, de Cuenca, Castilla-la Mancha a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica

Image (1) lanohedajpg.jpg for post 4957Els dies 20 i 21 de febrer de 2012 el professor Miguel Valero ofereix un monogràfic sobre la Vil·la de Noheda (Cuenca, Castilla-la Mancha) a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Miguel Valero és professor del centre de la UNED de Conca, de la Universitat Alfonso X el Sabio i de la Universitat de Castilla-La Mancha. Les seves línies d’investigació són l’urbanisme romà, les vil·les tardoromanes i la posada en valor dels jaciments arqueològics.

El seminari consta d’un conjunt de sessions, la majoria obertes a tots els públics, sobre diversos aspectes del jaciment. Totes les sessions tindran lloc a la seu de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Plaça d’en Rovellat, s/n, Tarragona)

| Vegeu programa |

Presentació del llibre “Las cupae hispanas. Origen, difusión, uso, tipología”

Image (1) cupae.jpg for post 4963El proper 18 de febrer de 2012 a les 19:30 h tindrà lloc la presentació del llibre “les cupae hispanas: origen, difusión, uso, tipología” a la Sala d’Actes San Miguel de la Fundación Uncastillo (Uncastillo, Saragossa).

“Les cupae hispanas. Origen, difusión, uso, tipología” recull les aportacions del I Col·loqui d’Arqueologia i Història Antiga de Los Bañales, que va tenir lloc l’abril del 2010 a Uncastillo (Saragossa) amb la col·laboració de la UNED de Tudela. El llibre se centra en les cupae, un singular tipus d’enterrament romà i aplega més de quinze articles signats per experts epigrafistes, arqueòlegs i historiadors de més de vint centres de recerca diferents, espanyols i estrangers.

Entre ells, hi ha dos articles d’investigadors de l’ICAC: “Las cupae de Tarraco: tipos y usuarios”, de Diana Gorostidi i Jordi López Vilar i “Las cupae de la Hispania Citerior: reflexiones sobre su origen y sobre el caso de Barcino“, de Julia Beltrán de Heredia i Isabel Rodà.

El volum inclou estudis monogràfics sobre tots i cadascun dels àmbits geogràfics peninsulars en què es testifica la presència d’aquest singular tipus de sepulcres d’incineració. Els beneficis de la venda del llibre aniran destinats a la concessió de beques a estudiants universitaris per a futures campanyes d’excavació a la ciutat romana de Los Bañales.

Aquest volum, el primer de la sèrie Monografías Los Bañales, ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Fundación ACS, la Facultat de Geografia i Història de la UNED, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Grupo HIBERVS de la Universitat de Saragossa.

Seminari Internacional “L’Arqueologia de la mort: una perspectiva multidisciplinar” a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica

Cratera de terracota (Metroppolitan Museum of Art)
Cratera de terracota (Metroppolitan Museum of Art)

Els dies 20 i 21 de març de 2012 tindrà lloc el segon seminari de la Vuitena edició dels Seminaris Internacionals de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica titulat “L’arqueologia de la mort: una perspectiva multidisciplinar”.

El seminari, coordinat pels doctors Carme Belarte (ICREA/ICAC) i Jesús Carruesco (URV/ICAC), tindrà com a convidat principal el professor Mike Parker Pearson, de la Universitat de Sheffield, que presentarà diverses lliçons sobre l’arqueologia de la mort i la informació que els rituals i pràctiques funeràries aporten sobre les societat que les han generades.

En aquestes lliçons es combinaran les aproximacions teòriques i els estudis de casos. El seminari compta amb la participació de set especialistes més, que tractaran aspectes metodològics i presentaran estudis de casos.

Ambdues sessions tindran lloc a la seu de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Plaça d’en Rovellat, s/n, Tarragona) i estan obertes a tots els públics.

Descoberta paleontològica a Les Pinyeres

Imatge de les restes fòssils localitzades a Les Pinyeres (El Masroig) pel Sr. Antoni Fornés Garci
Imatge de les restes fòssils localitzades a Les Pinyeres (El Masroig) pel Sr. Antoni Fornés Garci

L’octubre de 2010 el Servei d’Arqueologia i Paleontologia va rebre l’avís, per part del Sr. Josep Fornés, Director del Museu Etnològic de Catalunya, de la caiguda d’una roca calcària a la carretera local que va del Masroig a Bellmunt de Priorat, i que en esberlar-se va permetre observar que contenia ossos fòssils d’un macrovertebrat i diversos fragments de closca de tortuga.

La roca i les restes fòssils de vertebrat, encara en vies d’estudi, daten de l’Eocè (de 34 a 56 milions d’anys), i han estat objecte d’un article a la revista del Masroig Canya i Gram per part del geòleg del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Albert Vidal.

L’article, que es pot consultar per Internet, resumeix l’estat dels coneixements paleontològics de l’Eocè al Priorat i aprofita la troballa com a pretext per a fer un viatge imaginari 50 milions d’anys enrere per intentar esbrinar com haurien estat el paisatge i la vida en aquell període.

| Per a consultar l’article cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 “Darreres aportacions al coneixement del neolític i l’edat del bronze al Camp de Tarragona: intervencions als terrenys de l’Aeroport de Reus i a la partida del Coll Blanc (parcel·la 18.1 de CIM El Camp)(Reus, Baix Camp)”

Conferència “Darreres aportacions al coneixement del neolític i l’edat del bronze al Camp de Tarragona: intervencions als terrenys de l’Aeroport de Reus i a la partida del Coll Blanc (parcel·la 18.1 de CIM El Camp)(Reus, Baix Camp)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 15 de febrer de 2012 a partir de les 19:00h

Conferenciants: Pilar Bravo, Míriam Garcia i Eduard Solà
Moderador: Jaume Massó

Les darreres intervencions als terrenys de l’Aeroport de Reus i a la partida del Coll Blanc a Reus (Baix Camp) han posat al descobert un nombre important d’estructures circulars de cronologia compresa entre diverses fases del neolític i del bronze inicial. Les estructures localitzades tenen tipologies i funcions diverses (domèstiques, funeràries, de combustió, etc.). L’estudi d’aquestes estructures i dels materials que s’hi ha exhumat aporten nous coneixements al poblament d’aquesta zona del Camp de Tarragona durant aquestes fases de la prehistòria recent.

| Galeria d’imatges |
_________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants sobre el jaciment del neolític i del bronze inicial excavat a les obres del canal Segarra-Garrigues.

  • Quina importància tenen aquestes intervencions per al coneixement de la prehistòria recent al Camp de Tarragona?

Aquestes intervencions han permès recuperar tot un conjunt arqueològic d’estructures de diversa tipologia i funcionalitat que ens aporten un coneixement més ampli de les primeres societats productores i de la seva cultura material al Camp de Tarragona fins al moment poc conegut. A més, les restes recuperades ens permeten establir possibles connexions entre el Camp de Tarragona i la resta del nord-est peninsular durant la prehistòria recent.

  • Quins són els factors i els medis que han permès (i alhora han condicionat) l’excavació i posterior anàlisi dels materials exhumats?

Aquestes intervencions s’emmarquen dins de grans obres en les quals és sempre complicat coordinar els diferents interessos implicats. Per una part, existeix la necessitat d’executar el projecte que motiva la intervenció, i per altra, les necessitats que una excavació de prehistòria implica, com els terminis d’excavació, la necessària intervenció d’un equip pluridisciplinar (arqueòleg, antropòleg, anàlisis posteriors, etc.), comporten una alteració que condiciona la feina arqueològica, que ha d’aconseguir trobar l’equilibri per assolir els objectius de l’execució de l’obra i la correcta preservació del patrimoni cultural.

  • Quines similituds presenten els assentaments estudiats amb altres jaciments pròxims i d’aquesta mateixa tipologia, com El Cavet o La Timba d’en Barenys, entre altres?

Es tracta de jaciments que presenten una ocupació a l’aire lliure durant diverses fases del neolític en una mateixa zona geogràfica marcada per la presència del mar i la Serralada Pre-litoral amb les muntanyes de Prades.

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 15 de febrer de 2012, 19.00h

Un passeig per la història de Sant Pere de Galligants

El MAC Girona ofereix el recorregut històric “Pare Abat, hi ha pelegrins! Un passeig per la història de Sant Pere de Galligants” per descobrir el monestir de Sant Pere de Galligants, una de les mostres més notables del romànic català i actual seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona.

La primera notícia de l’existència del monestir de Sant Pere de Galligants, del qual només en resten visibles l’església i el claustre, data del segle X, tot i que la construcció actual és del segle XII. En aquest monestir vivien monjos benedictins que seguien l’estricta regla de Sant Benet.

La visita teatralitzada que ofereix el MAC Girona pretén acostar-nos de forma entretinguda i divertida a la vida quotidiana dels monjos i de la gent del segle XII , amb el monestir com a escenari.

La visita és adequada per a tots els públics, té una durada d’1:30h i es realitza l’últim diumenge de cada mes des d’abril a octubre del 2012, a les 12h. L’activitat és gratuïta i cal inscriure’s prèviament al telèfon:  972 20 46 37 o 972 20 26 32, o a l’adreça macgirona.cultura@gencat.cat

| Per a més informació cliqueu aquí |

Congrés “PPN7: 7th International Conference on the Chipped and Ground Stone Industries of the Pre-Pottery Neolithic”

Image (1) ppn7_12.jpg for post 4695Del 14 al 17 de febrer de 2012 tindrà lloc, a Barcelona, el Congrés “PPN7: 7th International Conference on the Chipped and Ground Stone Industries of the Pre-Pottery Neolithic”.

El Congrés, organitzat pel Departament d’ Antropologia de la IMF-CSIC i el Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, se celebrarà a l’Auditori Pati Manning-Centre d’Estudis i Recursos Culturals (Carrer Montalegre, 7. 08001 Barcelona), excepte la darrera sessió, que se celebrarà al a Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra).

El Congrés disposa d’un blog propi on us podeu adreçar per a obtenir més informació. Per a realitzar la inscripció us podeu adreçar a http://ppn7conference.blogspot.com/p/registration.html.

| Vegeu programa |


Seminari “El método de datación absoluta del radiocarbono: problemas y perspectivas”

El proper dimecres 14 de març a les 18h de la tarda tindrà lloc el Seminari  “El método de datación absoluta del radiocarbono: problemas y perspectivas” a la Universitat de Barcelona.

El Seminari, que anirà a càrrec de Giacomo Capuzzo (UAB), està organitzat pel Seminari del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia i pretén reflexionar i posar-nos al dia sobre aquesta tècnica de datació en arqueologia.

El Seminari es realitzarà en el mateix Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona (Facultat de Geografia i Història, Planta 1. C/Montalegre 6-8. Barcelona).

Les places estan limitades a la capacitat del Seminari.

| Consulteu el programa |