Del 27 al 30 d’abril de 2023 torna la Magna Celebratio, el festival romà que organitza el Museu de Badalona.
Un any més, el Museu de Badalona i el seu entorn s’ompliran d’activitats que recorden i reivindiquen el patrimoni i la història de la ciutat romana de Baetulo.
Recreacions històriques d’antics oficis, de gladiadors i de l’exèrcit, tallers per als més petits, portes obertes a espais arqueològics, xerrades… tot un seguit de propostes que permetran descobrir com vivien els baetulonenses.
Enguany les propostes giraran a l’entorn de la sostenibilitat i el reciclatge, dos conceptes de rigorosa actualitat que els romans ja coneixien i, en molts sentits, practicaven.
Per a més informació i inscripcions podeu accedir a la pàgina web de Magna Celebratio.
Consulteu el programa del festival en pdf
El Born Centre de Cultura i Memòria proposa un cicle formatiu pràctic per facilitar una formació més complerta en arqueologia, patrimoni i memòria des de l’àmbit urbà.
La jornada, organitzada pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central, amb la col·laboració del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el grup de recerca SAPPO/GRAMPO de la UAB, es va celebrar l’any 2020 amb l’objectiu de ser una actualització del què des de la primera meitat del segle XX s’ha anomenat “cultura de Merlès”: un grup cultural definit per les seves produccions ceràmiques amb una distribució geogràfica específica i la no coincidència, en principi, amb el registre arqueològic de les grans àrees culturals contemporànies conegudes a Catalunya.
La vil·la romana del Collet (Calonge i Sant Antoni) està ubicada en l’extrem nord de la badia de Palamós. A l’antiguitat fou construïda damunt d’una península que s’endinsava en el mar i que quedava envoltada per llacunes i mars interiors. Els seus orígens es remunten a finals del segle II o principis del segle I aC, quan en aquell indret es va construir un magatzem de dolia. Poc temps després, a la primera meitat del segle I aC aquest espai fou amortitzat i en el seu lloc es bastí una vil·la romana de planta itàlica. Ja cap a finals d’aquell segle, la casa fou objecte d’algunes reformes, com la que suposà la construcció d’un conjunt termal. Paral·lelament, a un centenar de metres s’edificà una terrisseria destinada a produir principalment àmfores vinàries. Cap als anys 60-70 dC la bòbila fou abandonada i la vil·la fou objecte d’una reforma integral que suposà la demolició de l’edifici republicà i l’aixecament d’un altre. Aquest edifici segurament ja no era habitat a principis del segle IV, moment en el qual es documenta el seu ús com lloc d’enterrament, tot i que continuà essent freqüentat fins al segle V quan fou definitivament abandonat.
Ja es troba disponible el 
El Paleogen (65,5-23 milions d’anys, Ma) comprèn tres èpoques ben diferenciades: el Paleocè (65,5-55,8 Ma), l’Eocè (55,8-33,9 Ma) i l’Oligocè (33,9-23 Ma). Amb el Paleocè comença l’era Cenozoica en el límit Cretaci-Terciari (límit K/T, fa 65,5 Ma). En aquell moment es van produir importants canvis climàtics que van contribuir a l’extinció dels dinosaures no avians i, tanmateix, van suposar unes condicions favorables per alguns grups de mamífers avui desapareguts, que van sobreviure fins al Paleocè i van arribar a ser els mamífers dominants. Entre ells trobem ja les primeres restes de primats sensu lato, pertanyents al grup dels plesiadapiformes. L’Eocè és una època molt interessant a causa de l’aparició de molts dels ordres moderns de mamífers, i també dels euprimats (o primats sensu stricto). El principi de l’Eocè va venir marcat pel màxim tèrmic del Paleocè-Eocè, cosa que va permetre la proliferació de boscos tropicals en latituds elevades. Aquests canvis ecològics van afavorir la diversificació dels mamífers del moment, entre ells els primats, que van experimentar una important radiació durant l’Eocè, amb l’aparició de dos grups ben diferenciats (Adapiformes i Omomyiformes). A més, durant l’Eocè es registra també la primera aparició dels antropoïdeus, tot i que no se n’han trobat d’aquesta edat en el nostre territori. El límit Eocè-Oligocè va venir marcat per una altra renovació faunística que va afectar dramàticament els ecosistemes marins i continentals. En aquest moment, el registre d’omomyiformes queda restringit a Europa a només dues troballes a la península Ibèrica. Això podria estar relacionat amb la seva posició més meridional respecte altres àrees europees, i que hauria afavorit el manteniment de temperatures més altes que haurien permès la persistència d’àrees de boscos tropicals i subtropicals i la supervivència d’aquests primats fins a l’Oligocè inferior. Tot i la riquesa dels jaciments de vertebrats paleògens de Catalunya i la intensitat dels treballs de recerca duts a terme fins al moment, encara queden moltes incògnites per resoldre respecte a la diversitat, mode de vida i evolució de diferents grups, especialment dels primers primats i altres vertebrats.
