Demà dissabte, 5 de setembre a les 12,00 hores, dins els actes de la Festa Major de Solsona, s’inaugurarà al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona l’exposició: “Descobrint Solsona!”, que romandrà oberta fins al 29 de novembre.
Aquesta exposició té el seu origen en l’estudi realitzat a l’entorn del màster de Restauració de Monuments 2013-2015 de la Universitat Politècnica de Catalunya, que havia triat la vila de Solsona com a cas pràctic degut a les seves característiques urbanes i arquitectòniques i la importància del seu conjunt catedralici. Més concretament, el màster se centrava en l’estudi del conjunt arquitectònic que configuren la Catedral i els edificis que l’envolten.
Mitjançant plànols, maquetes, fotografies i plafons explicatius es pot recórrer una visió arquitectònica i diferent de Solsona. Una ciutat que, malgrat haver experimentat molts canvis, en el seu centre històric ha sabut mantenir l’essència de la seva configuració original.
L’horari d’obertura és: de dimecres a dissabte, d’11,00 a 18,30, i els diumenges i festius d’11,00 a 14,00. A més, el proper dimecres 9 de setembre està prevista una jornada de portes obertes al museu.
Dins de la seva oferta de cursos i activitats relacionades amb la cultura de l’Egipte faraònic, la Societat Catalana d’Egiptologia ha programat el Curs d’Egiptologia 2015-2016, sota la direcció del Dr. Josep Padró i coordinat per la Dra. Núria Castellano. El període de preinscripció, que va començar el dia 1 de setembre, finalitzarà el dia 15 de setembre.
L’objectiu d’aquest curs és oferir una formació completa en el camp de l’Egiptologia a totes aquelles persones que tinguin interès per la cultura de l’antic Egipte i als estudiants universitaris. La història, l’art, la religió, la llengua, la cultura material, etc, seran l’objecte d’estudi d’aquest curs que combinarà la formació teòrica de nivell amb formació pràctica, així com l’aprenentatge dels rudiments metodològics d’aquesta matèria.
Aquest Curs d’Especialització en Egiptologia va adreçat a totes aquelles persones que tinguin interès per la cultura de l’antic Egipte, hagin cursat o no abans estudis d’aquesta matèria. El Curs te dues modalitats: com a curs sencer te una durada de 2 anys i consta de 4 assignatures, que s’imparteixen anualment. Pels qui estiguin interessats en alguna assignatura en particular, podran matricular-se independentment.
Les assignatures programades per aquest curs són: Història I, Llengua I, Religió i Metodologia.
En la dotzena edició del Premi Memorial Josep Barberà i Farràs, instituït per la Societat Catalana d’Arqueologia-SCA, ha estat guanyadora l’obra: “Arqueologia del vi a l’època romana: del cultiu al consum. Marc teòric i epistemològic”, del nostre company Antoni Martín i Oliveras.
El premi consisteix, a més del guardó, en la publicació del treball guanyador, L’acte de lliurament del premi i la presentació del llibre és prevista per a finals del proper mes de novembre. L’obra guardonada és una adaptació de la Tesi de Màster que, amb el mateix títol fou llegida i defensada el passat mes d’octubre de 2014 a la Universitat de Barcelona.
Plataforma de gir de la Via del Capsacosta. Fotografia: M. Genera
El passat 25 d’agost ha estat declarat (ACORD GOV/141/2015) bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el tram de la Via del Capsacosta entre Sant Pau Vell (Sant Pau de Segúries, Ripollès) i el Pas dels Traginers (la Vall de Bianya, Garrotxa), amb una longitud de 7 km i 400 m, més 1 km i 250 m de trams auxiliars.
És el tram més significatiu i adequat de tot el recorregut d’un antic camí que comunica les terres de la plana de l’Empordà i les de la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir. L’amplada de la calçada oscil·la entre els 3 m en els llocs més angostos i els 5 m en els més amples. Conserva restes del ferm amb una certa continuïtat, aquest construït amb blocs de pedra col·locats en sec, de dimensions força regulars, delimitat per dues filades exteriors de carreus quadrats o rectangulars, ben tallats, de 30-40 cm d’amplada de mitjana. En alguns punts es poden apreciar encara les marques de roderes. En els sectors de més pendent, el traçat s’hi adapta, serpentejant, amb revolts tancats, trajectes curts rectilinis i pendents del 10-20%, amb pilons com a elements de protecció de les rodes en els trams més perillosos. Afegeix obres de fàbrica de gran interès, algunes de notable envergadura, amb plataformes i murs de contenció de fins a 4 m d’alçària, obres de desguàs i drenatge dels torrents i de les aigües pluvials, incloent clavegueres subterrànies, etc. tot el qual dóna idea de l’antiga calçada, feta amb la pedra de la zona que travessa, on es poden resseguir algunes pedreres.
Vinculats estretament amb la via hi ha tot un seguit d’elements auxiliars, inclosos en la declaració, com són els ponts, les fonts, els reservoris d’aigua, i aquelles edificacions, majoritàriament hostals, relacionades amb el trànsit d’aquest camí al llarg del temps.
La Via del Capsacosta és citada com a camí romà des del segle XVII, però fins ara l’arqueologia no ha trobat cap prova concloent d’aquesta atribució que, si fos certa, s’hauria de relacionar amb un brancal secundari de la Via Augusta que unia Cadis amb Roma. Malgrat no es pot provar de forma fefaent l’origen romà de l’obra d’engiyeria viària (com a camí pot seguir un traçat creat des de la Prehistòria), tampoc es pot descartar aquesta atribució ja que la construcció és compatible amb els models romans.
Hi ha documents del segle X on es parla del camí que va d’Empúries a Besalú, i en els segles medievals posteriors és força documentat com el Camí Reial que unia l’Empordà amb la vall de Camprodon. En època moderna es va convertir també en camí de posta i va ser una artèria important fins l’any 1927. Va representar també un paper transcendent en les diverses incursions militars, especialment franceses, dels segles XVII fins a principis del XIX.
No obviarem que aquesta via és un jaciment arqueològic que, pel seu ús fins al segle XX, ha estat sotmès a un manteniment i, en conseqüència, a una transformació constant per adequar-lo a les necessitats dels moments.
Els propers dies 4 i 5 de setembre tindran lloc a Pineda de Mar (Barcelona) les Jornades Internacionals d’Osteoarqueologia i Arqueologia Forense, organitzades pel Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) conjuntament amb l’Ajuntament de Pineda de Mar.
L’estudi de les parts esquelètiques ossificades dels humans i de la resta de cordats ha esdevingut cabdal per a una gran diversitat de disciplines, des de la biologia animal, la paleontologia, la veterinària, passant per la medicina forense i la paleoantropologia i acabant amb l’arqueologia. Tanmateix poques vegades s’ha tractat un tema tan transversal. Aquestes jornades pretenen abordar què en podem treure de l’estudi de les restes òssies, des de diferents perspectives, en els camps concrets de l‘antropologia física i forense i l’arqueozoologia. Es centraran en explicar, a través dels millors especialistes en la matèria, les bases d’aquestes disciplines i les novetats que en l’estudi dels ossos, s’estan desenvolupant aquests darrers anys.
L’objectiu d’aquestes jornades és afavorir la difusió i intercanvi de coneixements entre les persones interessades en la recerca en antropologia forense, paleoantropologia i arqueozoologia. Les jornades no tan sols estan dirigides a professors i investigadors d’antropologia o osteoarqueologia, sinó que també estan adreçades a estudiants universitaris i no universitaris, i a totes les persones interessades en el tema. Les Jornades suposaran per als participants una oportunitat per interactuar amb especialistes de diferents països involucrats en diversos temes candents en la recerca sobre restes òssies humanes i de fauna.
Com ja us haviem anunciat fa un temps, els propers dies 8, 9 i 10 de setembre del 2015 tindrà lloc a Barcelona el Simposi Internacional de Materials Tallables que organitzat pel SERP de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb el IMF del CSIC i el Museu de Gavà.
En aquesta trobada s’espera reunir a la capital catalana els principals especialistes mundials de l’estudi dels diversos aspectes relacionats amb les matèries primeres lítiques tallables: sílex, obsidiana, quars, quarsita, etc, amb la voluntat de cobrir tots els aspectes relacionats amb el seu origen i caracterització geològica, el seu comerç des de l’antiguitat, la tecnologia de producció i els processos d’utilització sense oblidar d’altres aspectes com l’arqueologia experimental que s’hi relaciona.
El Simposi pretén ser un fòrum d’acollida i debat mundial per a tots aquells interessats en la recerca sobre els diversos tipus d’estudis realitzats sobre els materials tallables.
Entre l’1 i el 4 del proper mes d’octubre se celebrarà a Écija, (Sevilla), el XIII Congreso Nacional de Paleopatología: “Paleopatologia i Bioarqueologia. Contextualizando el registro óseo”, organitzat per la Asociación Profesional de Bioarqueologia
Al llarg del congrés, que tindrà lloc en tres seus diferents: El Museu, el Teatre i el casal de Joventut d’Écija, es desenvoluparan un extens nombre de comunicacions, pòsters i presentacions de peces patològiques. Es duran a terme també diverses sessions dels grups de treball sobre les matèries: Odontologia forense, Isòtops/ADN, Terminologia, Zoopaleopatologia i Mòmies.
Entalla trobada al Puig Rom (Roses, Alt Empordà). Fotografia: Manel Casanovas
Durant la campanya d’excavacions del 2015 al poblat del Puig Rom, finalitzada el passat divendres 24 de juliol, s’ha localitzat una entalla (camafeu amb dibuix en baix relleu) que representa una llebre perseguida per un gos. La peça, que data d’època romana, devia formar part d’una joia o placa, o altre element d’ornament personal, on hauria estat encastada. És molt probable que, com a element d’un cert valor, hagués pertangut a algun dels habitants del poblat i l’ús n’hagués perdurat en el tems, fins al segle VII dC.
El jaciment de Puig Rom se situa en una cronologia d’època visigòtica, entre el segle VII i la 1a meitat del segle VIII. És un poblat emmurallat amb un perímetre de 350m i una potent amplada de muralla (2m), que ocupa una superfície d’1 Ha. Ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en les categories de Zona arqueològica (1964) i Monument històric (1949).
Les intervencions arqueològiques al Puig Rom van començar en 1917 dirigides per Joaquim Folch i Torres. Posteriorment va ser excavat també per Pere de Palol en 1946 i 1947 que, amb posterioritat, va realitzar altres treballs de neteja i dibuix en 1987. Des d’aquest moment ja no s’hi havia realitzat cap actuació més fins a les recents intervencions, dutes a terme per l’equip investigador format per les Doctores Eva Subías, Anna M. Puig, el Doctor Ignacio Fiz i l’arqueòloga Dolors Codina, en el marc del Projecte de Recerca 2014-2017 “El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. Estudi sobre el poblament d’època visigoda a la serra de Rodes. S. VII-XdC”, subvencionat pel Departament de Cultura i l’Ajuntament de Roses. Aquesta recerca s’integra dins del grup interinstitucional MIRMED-GIAC: “Mirades sobre la Mediterrània a l’Antiguitat. D’Orient a Occident, de la Protohistòria a l’Antiguitat tardana”, coordinat des de l’ICAC.
Del jaciment es coneixien una porta i tres torres així com diverses cases adossades a la muralla al costat sud i est. El poblat devia estar organitzat amb un urbanisme ordenat, de forma concèntrica, adaptat al pendent del turó, amb carrers entre les línies de cases.
En el seu moment, les intervencions van proporcionar nombrosos objectes de ferro i ceràmica, majoritàriament eines agrícoles, i també objectes d’indumentària en bronze. D’entre les troballes destaca una gerra litúrgica de bronze, que es troba actualment al MAC-Girona.
En la darrera campanya d’excavacions que s’hi ha dut a terme, s’ha excavat en un punt d’unió entre el sector excavat per Folch i Torres, al costat est, i el que es va excavar al costat sud, i que va continuar Pere de Palol en 1947. En paral·lel, s’ha desenrunat i netejat la muralla per la part exterior. Aquests treballs han deixat al descobert una nova torre de la qual ja se’n tenia coneixement per uns treballs de topografia realitzats en 2010. En aquestes darreres intervencions s’hi ha anat fent treballs de prospecció del territori de l’entorn del poblat, i continuen els treballs de consolidació d’estructures, que finalitzaran la propera setmana.
Ja teniu disponible el núm. 29, corresponent al mes de juliol de 2015, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.
A partir d’aquest número de juliol, el recull es presenta en un nou format més dinàmic i actual, incorporant les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.
Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.
El proper diumenge 2 d’agost, amb motiu de la festa Major d’estiu de Tona, al jaciment del Camp de les Lloses, (Tona, Osona), hi haurà una jornada de portes obertes al llarg de la qual hi ha programat també una activitat de cuina romana.
El taller, a càrrec de Kuan Um!, començarà a les 11,30 hores, i els assistents tindran l’oportunitat d’aprendre a fer most i conserva d’olives amb la tècnica que empraven els romans.
Demà dissabte, 5 de setembre a les 12,00 hores, dins els actes de la Festa Major de Solsona, s’inaugurarà al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona l’exposició: “Descobrint Solsona!”, que romandrà oberta fins al 29 de novembre.
