“Construïm una ciutat romana!”, una activitat de Nadal al MNAT

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Nadal-al-MNAT2.jpg for post 22744Amb ocasió de les festes de Nadal, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona ha programat el taller: “Construïm una ciutat romana!” adreçat a nens i nenes de 6 a 12 anys, que es desenvoluparà els dimarts 29 de desembre de 2015 i 5 de gener de 2016 a les 11,00 hores, ideat com una manera lúdica i participativa de conèixer la ciutat romana de Tàrraco i el museu.

Convertits en ciutadans i ciutadanes de l’urbs, i amb l’ajuda d’una maqueta didàctica, els participants podran fer d’urbanistes d’una ciutat romana tenint en compte diferents elements: els edificis públics, les cases, els edificis d’espectacles, determinar si serà una ciutat portuària o estarà al costat d’un riu, etc. Un munt d’aspectes que hauran de decidir i per als quals els ajudaran algunes de les peces, procedents de la ciutat romana de Tàrraco, que s’exposen al museu.

  • Durada: 2 hores
  • Preu: 6 € per participant
  • Lloc: MNAT (Plaça del Rei, 5)

Necessària reserva prèvia: 977 251515 – 977 236209.
Activitats subjectes a un mínim de participants.

| Per a més informació de l’activitat cliqueu aquí |

Visita guiada pel casc antic de Tàrrega

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Museu_Comarcal_de_lUrgell_de_Tàrrega.jpg for post 22766Demà dissabte dia 19 de desembre, coincidint amb el IV Mercat de Nadal al Casc Antic que se celebrarà a Tàrrega, el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega ha organitzat una visita guiada pel casc antic on es parlarà del creixement urbanístic de la Tàrrega medieval, les muralles, el call, les riuades i molts altres aspectes.

La visita, que serà conduïda per Oriol Saula, és gratuïta i s’adreça a tots els públics. Començarà a les 12,30, i el punt de trobada serà el mateix Museu Comarcal de l’Urgell (c/ Major 11 de Tàrrega)

Inauguració de l’exposició: “La moneda en època d’August”, al MNAT

xarxesDeixa un comentari

Image (1) cartell-La-moneda-en-època-August.jpg for post 22732El proper dijous 17 de desembre a les 19,30 hores tindrà lloc l’acte d’inauguració de l’exposició: “La moneda en època d’August” al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (plaça del Rei, núm. 5, Tarragona).

Aquesta exposició reuneix una selecció de 79  monedes molt representatives que circulaven en els territoris integrats en el món romà en aquest període històric. Una selecció que, en el cas concret de Tàrraco, esdevé exhaustiva, aplegant per primera vegada la sèrie completa de les monedes encunyades a la ciutat dedicades, en bona mesura, a la memòria d’August i al culte a la seva divinitat, procés en el qual Tàrraco fou pionera.

| Descarregueu la invitació en pdf |

Colobodus giganteus, un gran peix del Triàsic d’Odèn (Solsonès)

xarxesDeixa un comentari

Image (1) colobodus.jpg for post 22719Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), han reinterpretat un fòssil trobat a Odèn l’any 1996 i publicat un estudi a la revista alemanya Neues Jahrbuch für Geologie und Palaontologie – Abhandlungen on descriuen un nou espècimen de fa uns 230 milions d’anys d’un peix actinopterigi (un grup amb gran èxit evolutiu al que pertanyen espècies actuals tan diverses com el salmó, el rap o la tonyina), el Colobodus giganteus. Tot i que el crani està lleugerament desplaçat, l’espècimen està ben conservat i es poden observar les fileres d’escates, així com els radis de les aletes i altres aspectes de l’estructura òssia.

Els colobodòntids són uns família de peixos ossis que van viure durant el Triàsic mitjà i superior (fa entre 247 i 201 milions d’anys).

Fa 240 milions d’anys, durant el Triàsic, el mar interior de Tetis cobria tot el territori que actualment ocupa Catalunya. Aquest mar, d’aigües poc profundes i càlides, era l’hàbitat d’un gran nombre d’animals com peixos, rèptils, holotúries, crinoïdeus, insectes, xifosurs (artròpodes aquàtics), cefalòpodes, braquiòpodes (invertebrats semblants a bivalves), briozous o meduses, alguns dels quals han quedat conservats en el registre fòssil que aflora en jaciments com els d’Alcover (Alt Camp), Pinetell (Conca de Barberà), Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), Vilanova de la Sal (la Noguera) o Odèn (Solsonès).

L’ICP ha realitzat prospeccions i excavacions paleontològiques a Odèn dins del projectes de recerca amb el suport de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “De vertedero a archivo. 25 años de excavaciones en el monte Testaccio (Roma, Italia)”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “De vertedero a archivo. 25 años de excavaciones en el monte Testaccio (Roma, Italia)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de desembre de 2015, 19:00h

Conferenciant: José Remesal
Moderador: Ramon Ten

El Testaccio está formado por los restos de millones de ánforas que llegaron a Roma, durante los tres primeros siglos de nuestra era, conteniendo aceite de oliva. De ellas más del 85 % proceden de la Bética, la actual Andalucía. Estas ánforas están frecuentemente selladas y, por fortuna, en el Testaccio se conservan también los “tituli picti”, las etiquetas pintadas sobre las ánforas que informan sobre la tara y el neto del ánfora, el personaje encargado de transportarlas y un control fiscal-aduanero que informa de numerosos aspectos, entre ellos destaca la fecha de expedición del ánfora. El Testaccio, un vertedero para los romanos, se ha convertido para nosotros en el mejor archivo, para conocer la economía de la Roma imperial.

| Galeria d’imatges |
_________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb José Remesal sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • ¿Por qué durante un siglo, desde Dressel hasta ahora, nadie se interesó por el Testaccio?

Siempre hubo un interés latente, pero el conocimiento de los datos del Testaccio exige una especialización previa. Por otra parte, el interés por la anforología, y su aportación a la historia económica nació mucho más tarde.

  • ¿Qué significa lo que afirma usted de que gracias al Testaccio tenemos datos seriados?

El problema de la historia antigua es la falta de datos. Gracias al Testaccio, dado que las ánforas llevan escrito el año de expedición del ánfora, y dado que tenemos muchos documentos, podemos establecer series de documentos, cosa rara en historia antigua.

  • ¿Tienen aún mucho por excavar en el Testaccio?

Si, en nuestros trabajos apenas si “arañamos” la superficie del monte. Dependerá del desarrollo futuro de nuestros proyectos.

Col·loqui internacional: “Les dues cares de la moneda: fabricació versus falsificació a Catalunya (1808-1908)”, al MNAC

xarxesDeixa un comentari

Image (1) col.loqui_GN.jpg for post 22682Els propers dies 14 i 15 de desembre se celebrarà a l’Espai Innova del Museu Nacional d’Art de Catalunya el col·loqui internacional: “Les dues cares de la moneda: fabricació versus falsificació a Catalunya (1808-1908)”, que organitza el Gabinet Numismàtic.

La fabricació oficial de moneda i la seva falsificació han estat dues activitats que han conviscut i interactuat al llarg del temps de manera constant. La Catalunya vuitcentista no només no és una excepció, sinó que es revela com un camp extraordinari d’observació. El col·loqui afronta aquests dos temes en sengles sessions monogràfiques complementàries, que han de permetre treure conclusions sobre la fabricació i contrafacció de moneda en un context en el qual el desenvolupament comercial, industrial i la posició geoestratègica de Catalunya van ser factors molt determinants per a l’eclosió d’ambdues activitats.

Curs reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent adreçada al professorat

Les intervencions seran en la llengua que s’anuncien i no hi haurà servei de traducció simultània.

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu el programa en pdf |

Visita guiada a l’exposició temporal “Caps tallats. Símbols de poder”, al MAC-Barcelona

xarxesDeixa un comentari

El proper dissabte 12 de desembre a les 12,00 hores el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona us proposa una visita guiada a la darrera exposició temporal “Caps tallats. Símbols de poder”, que romandrà oberta fins el proper 10 de gener de 2016.

Aquesta visita és una activitat gratuïta inclosa en el preu d’entrada al museu que ofereix l’oportunitat de conèixer l’exposició de la mà de la comissaria de l’exposició, i també de practicar l’idioma francès.

És recomana l’inscripció prèvia al telèfon: 934246577  o al c/e: acvisites.acdpc@gencat.cat

Lloc: Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona. Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc, Barcelona

| Per a més informació cliqueu aquí |

Recull bibliogràfic, novembre 2015

xarxesDeixa un comentari


recull_novembre2015Ja teniu disponible el núm. 32, corresponent al mes de novembre de 2015, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Presentació de les Actes del V Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya

xarxesDeixa un comentari

Image (1) actes-congres-ACRAM.jpg for post 22617El  proper dia 16 de desembre a les 19,00 hores tindrà lloc la presentació de les Actes del V Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, a la Sala Martí l’Humà del Muhba. Durant l’acte, el Dr. Pere Verdés Pijuan, medievalista i científic titular de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, farà la presentació dels dos volums de les Actes.

El congrés es va celebrar entre els dies 22 i 25 de maig de 2014 a la sala Moragues del Born Centre Cultural, i havia tingut com a eix temàtic: “La ciutat”.

| Descarregueu la invitació en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Els jaciments de la Conca de Tremp (Pallars Jussà, Lleida): noves aproximacions als primers dinosaures del Pirineu català”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “Els jaciments de la Conca de Tremp (Pallars Jussà, Lleida): noves aproximacions als primers dinosaures de Pirineu català”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 2 de desembre de 2015, 19:00h

Conferenciants: Bernat Vila
Moderador: Àngel Galobart

El registre fòssil de dinosaures a Catalunya es remunta a principis del segle passat. Des d’aleshores la recerca d’aquests grans rèptils ha estat discontínua en el temps i ha estat protagonitzada per diversos grups de científics d’institucions molt variades. Algunes de les troballes inicials van cridar molt poc l’atenció dels paleontòlegs malgrat que han resultat ser de gran interès i significat després d’una recent recerca exhaustiva. Tot plegat ha permès ampliar molt notablement el coneixement dels primers dinosaures del Pirineu català.

| Galeria d’imatges |

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Bernat Vila sobre algunes qüestions de la propera xerrada.

  • Quina és la importancia dels jaciments Pirineus en l’estudi dels dinosaures?

Els fossils de dinosaures descoberts a Catalunya tenen un significat molt especial ja que estan datats com els darrers que van viure abans de l’extinci del Cretaci. Per tant, son els darrers d’Europa i ens poden ajudar molt a saber com va ser l’extincio en una zona tan allunyada de l’impacte al final del Mesozoic.

  • Quines noves troballes heu pogut fer en els darrers anys?

En els ultims 15 anys hem descobert més de 100 localitats i centenars de fossils que han permès publicar molts articles i donar a coneixer amb més precisio com eren els dinosaures pirinencs. Precisament la conferencia al Tribuna d’Arqueologia detallara algunes de les primeres descobertes al Pirineu, ja que en els darrers anys hem pogut esbrinar com es van descobrir els primers dinosares de Catalunya.