3r Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic: “La glòria del circ. Curses de carros i competicions circenses”

Vista de la graderia i l’arena del sector oriental del circ romà de Tàrraco. Fotografia: Maite Miró

Del 16 al 19 de novembre de 2016 està previst que se celebri al Centre Tarraconense El Seminari, de Tarragona , el 3r Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic: “La glòria del circ. Curses de carros i competicions circenses”, In memoriam Xavier Dupré i Raventós.

El tema central del congrés és el circ romà. Les sessions científiques es desenvoluparan al llarg de dos dies i giraran entorn d’aquestes quatre ponències:

– L’espectacle. Iconografia de les competicions circenses.
– El món del circ. La documentació epigràfica.
– Arquitectura dels circs.
– El circ de Tàrraco.

En aquesta edició es vol promocionar el debat. Per aquest motiu s’ha decidit canviar l’esquema tradicional de ponències i comunicacions que s’havia seguit fins ara, incorporant la figura del relator. Cada ponència estarà a càrrec d’un ponent-relator que exposarà l’estat de la qüestió del tema que li ha estat encomanat per l’organització.

Organització: Fundació Privada Mútua Catalana.

Comitè científic i organitzador:

Maria Adserias / Maite Miró – SSTT de Cultura – Generalitat de Catalunya
Lluís Balart / Joan Menchon – Museu d’Història de Tarragona
Francesc Barriach – Reial Societat Arqueològica Tarraconense
Joan Gómez Pallarès – Institut Català d’Arqueologia Clàssica
Joan Josep Marca / Antoni Pujol / Ramon Marrugat / Francesc Roig – Fundació Privada Mútua Catalana
Andreu Muñoz – Arquebisbat de Tarragona
Isabel Rodà – Universitat Autònoma de Barcelona
Joaquín Ruiz de Arbulo – Universitat Rovira i Virgili
Francesc Tarrats – Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Jordi López Vilar (secretari) – Institut Català d’Arqueologia Clàssica

Podeu descarregar la 1a circular amb tota la informació disponible fins al moment clicant aquí

Recull bibliogràfic, gener 2016

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 34, corresponent al mes de gener de 2016, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Inauguració de l’exposició: “Quan les pedres ens parlen. El megalitisme a Catalunya”, al MAC-Barcelona


expo-megalitisme-MAC-225x300
El proper dijous 4 de febrer, a les 19,00h s’inaugurarà al Museu Arqueològic de Catalunya l’exposició: “Quan les pedres ens parlen. El megalitisme a Catalunya“, produïda pel grup de recerca DidPatri del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de l’empresa de museologia Molècula, que romandrà oberta fins el proper 28 de març i posteriorment itinerarà al Museu de Sant Boi de Llobregat i al Museu del Suro de Palafurgell.

Els megàlits són unes de les restes arqueològiques més singulars del nostre passat. Els trobem repartits arreu del territori i des de molt antic van despertar l’interés dels primers arqueòlegs. La mostra explora les qüestions referides als megàlits tals com el seu orígen, la seva factura i la seva funció, entre d’altres.

El comissariat científic de l’exposició ha anat a càrrec del Dr. Josep Tarrús, un dels principals especialistes en megàlits al nostre país. També s’ha comptat amb la col·laboració de nombrosos estudiosos com: la Dra. Maria Àngels Petit (UB);  els Drs. Eulàlia Subirà, Xavier Clop i Miquel Molist (UAB); el Dr. Joan B. López (UdL); el Dr. Ramon Viñas (URV); els arqueòlegs Pablo Martínez (CIPAG-UB) i Gerard Remolins (ReGiraRocs); i l’Albert Fàbrega (Divulgador científic).

La realització de l’exposició ha comptat també amb la col·laboració del Museu Arqueològic de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Diputació de Lleida), l’Ajuntament de Canovellas, i el CIPAG. Així com de les empreses Schola Didàctica Activa, Arrago SL i ReGiraRocs SLU.

Curs online: “Espectáculos de masas en el mundio romano: espacios, actores y espectadores”


curs Jordina espectaculos
A partir d’avui i fins el proper dia 26 de febrer romandrà obert el termini per a la matrícula al curs online: “Espectáculos de masas en el mundio romano: espacios, actores y espectadores”, organitzat pel Centro de Estudios del próximo Oriente y la antiguedad tardía- CEPOAT. El curs es desevoluparà de l’1 de març al 31 de maig d’enguany i serà impartit per les professores Dra. Jordina Sales i Maria Engracia Muñoz.

En la societat romana, els jocs espectacles públics eren el preludi del caràcter sanguinari, cruel i implacable dels conqueridors del món. A més, la construcció dels mastodòntics edificis que van allotjar aquestes celebracions constitueix una de les mostres més paradigmàtiques i sorprenents de l’alt nivell que assoliren l’enginyeria i arquitectura a l’imperi romà. Avui dia ens fascinen els grans edificis on es van desenvolupar aquests espectacles: fòrums, circs, amfiteatres, teatres. Són les restes arqueològiques de la romanització i, paradoxalment, de la civilització.

L’herència d’aquests festivals de sang ha estat tan profunda que encara avui dia el cinema i la literatura es nodreixen de les seves històries esdevenint  bestsellers i grans èxits de la pantalla.

Explicada des del punt de vista dels seus espectacles públics, la història i l’arqueologia de Roma resultaran amenes i summament fascinants per a tothom que vulgui endinsar-se en un dels aspectes que han deixat una empremta més marcada en las fonts escrites i en les ruïnes arqueològiques d’Europa, Nord d’Àfrica i el Pròxim Orient.

El curs atorga 3 crèdits ECTS
Preu: 60€
Contacte: cepoat@um.es /  tel. 0034 868883890

| Per a més informació cliqueu aquí |

III Workshop “Noves Tecnologies aplicades a l’exploració, el registre i l’anàlisi arqueològic”


cartellWORKSHOPIII.16
El proper dia 12 de febrer de 2016 se celebrarà al Camp de les Lloses (Tona) el III Workshop “Noves Tecnologies aplicades a l’exploració, el registre i l’anàlisi arqueològic”.

Al Workshop participaran e intervindran els següents especialistes:

  • Teledetecció: Juan Gregorio Rejas (INTA/UPM)
  • Geofísica arqueològica: Chriestophe Benech (Archéorient) i Roger Sala (SOT)
  • Anàlisi espacial: Xavier Rubio (Barcelona Supercomputing Center), Jonas Alcaina (CSIC) i Maria Yubero (UB)
  • Geomorfologia: Joan Fernández (CdL) i José Luís Peña (Universidad de Zaragoza)
  • Projecte el Pueyo: Pedro Rodríguez

Per a més informació: Telèfon: 938 125 234 | mail: campdeleslloses@e-tona.net
Lloc: El Camp de les Lloses, C/ Pau Casals, 2. Tona

Seminari obert: “El neolític dels Pirineus al mapa. Darreres dades del jaciment prehistòric de Coro Tracito (Tella-Sin, Huesca)”, a la IMF-CSIC


cartell seminari obert
El proper dimarts 2 de febrer se celebrarà a la Institució Milà i Fontanals – CSIC, (c/ Egipcíaques, 15, de Barcelona), el seminari obert: “El neolític dels Pirineus al mapa. Darreres dades del jaciment prehistòric de Coro Tracito (Tella-Sin, Huesca)”. A la tarda, de 17,30 a 18,15 tindrà lloc la presentació del llibre: “Sobrarbe antes de Sobrarbe. Pinceladas de historia de los Pirineos” d’Ignacio Clemente, Ermengol Gassiot i Javier Rey (editors).

Serà una trobada dels diferents especialistes que participen en l’estudi de materials procedents de les excavacions del jaciment de Coro Trasito, als Pirineus aragonesos. Coro Trasito és una gran balma vinculada al sistema càrstic de la Cueva del Oso de Teia. Els sondejos que s’hi van efectuar els anys 2011 i 2013 han fet palesa l’existència d’una seqüència estratigràfica d’inicis del neolític (5300-4400 calANE) cobertes per una fase d’ocupació de l’edat del bronze (1400-120o calANE). Des de l’any 2014 la part central de la balma s’excava en extensió per part del GAAM.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Xerrada: “Arqueologia dels ibers i romans a Sitges: darreres troballes”, a Sitges

El proper dissabte dia 30 de gener de 2016 a les 19,00 hores està programada la xerrada organitzada pel Grup d’Estudis Sitgetans: “Arqueologia dels ibers i romans a Sitges: darreres troballes”, que anirà a càrrec de Joan Garcia Targa.

La xerrada tindrà lloc al local del Grup d’Estudis Sitgetans, Espai Cultural Per Stämpfli, al carrer d’en Boc, 9, de Sitges.

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Les excavacions recents a la cova de Mollet (Serinyà, Pla de l’Estany): hienes i humans fa 200.000 anys”

Conferència “Les excavacions recents a la cova de Mollet (Serinyà, Pla de l’Estany): hienes i humans fa 200.000 anys”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 27 de gener de 2016, 19:00h

Conferenciant: Julià Maroto
Moderador: Narcís Soler

Les noves excavacions a la cova de Mollet –un dels jaciments de les coves del Reclau, on actualment s’ubica el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà– han palesat que el lloc va ser utilitzat per les hienes com a cau fa 215.000 anys. Aquest moment correspon a la deposició de l’estrat inferior de la cavitat, del qual procedeix la resta humana (una molar) actualment més antiga de Catalunya i on els indicis de les activitats humanes són molt escassos.

Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Julià Maroto sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Quins anys han tingut lloc les campanyes recents d’excavacions a la cova de Mollet i en què han consistit?

Els anys 2001 a 2005, 2010 i 2011. Hem de tenir en compte, però, que tot i tractar-se de 7 anys, el volum de sediment excavat ha estat relativament modest, i molt inferior al de les excavacions antigues que varen tenir lloc els anys 1947, 1948, 1958 i 1972.

La intervenció ha consistit en l’excavació del que quedava de l’estrat inferior, l’estrat 5. El fet que la superfície del lloc sigui limitada, no ha permès que hi treballi gaire gent simultàniament; això, juntament a què el sediment estava molt concrecionat, ha fet que l’excavació fos lenta.Llegeix més »

Presentació de les e-rutes megalítiques de les Gavarres


El proper dilluns 25 de gener de 2016 tindrà lloc la presentació de les e-rutes megalítiques de les Gavarres, un nou projecte de difusió i revalorització del patrimoni megalític a través de les noves E-Rutes Megalítiques de les Gavarres. La convocatòria és a les 10,30 hores a la benzinera BP de Vulpellac , o a les 11,00 al Camp de la Canyella (x: 508179, y: 4640369). L’acte, que es realitzarà al Camp de la Canyella, serà presentat per l’alcalde de Forallac Josep Sala, pel vicepresident de la Diputació de Girona Fermí Santamaria, i els investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, Oriol Vicente i Maria Bofill.

El projecte s’ha dut a terme pel Grup de Recerca GRAMPO del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Consorci de les Gavarres, amb la col·laboració de diferents ens locals i propietaris particulars, i gràcies al finançament de la Generalitat de Catalunya (convocatòria ACDC). L’objectiu central del projecte és el d’apropar el ric patrimoni arqueològic del Massís de les Gavarres al públic a través de l’ús de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

| Accediu a la localització de la benzinera clicant aquí |

| Accediu a la localització del Camp de la Canyella clicant aquí |

Conferència: “Wider than taller: an archaeological exploration of Tswana stone walled structures as megastructures in Southern Africa” a la UPF

Image (1) xerrada-UPF.jpg for post 22945Demà dijous 21 de gener està previst el seminari, organitzat pel CaSEs Research Group de la Universitat Pompeu Fabra, “Wider than taller: an archaeological exploration of Tswana stone walled structures as megastructures in Southern Africa”, a càrrec de la Dra. Stefania Merlo de la University of the Witwatersrand (Johannesburg).

L’ocupació Tswana dels paisatges del sud d’Àfrica s’associa amb la presència de restes d’extensos murs de pedra que daten de finals del segon mil·lenni de la nostra era. Mentre que les primeres investigacions d’aquest tipus d’estructures es van concentrar en temes d’orígens i la identitat ètnica dels constructors, recentment s’han proposat enfocaments alternatius per a l’estudi d’aquestes estructures que tinguin en compte el paradigma de l’ecologia històrica.

La xerrada tindrà lloc a les 17,00 h a l’aula 24.023 de l’Edifici Mercè Rodoreda 24, al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.

| Descarregueu el programa en pdf |